Homilia del diumenge 23 d'abril del 2023

                                  ELS  NOSTRES  CORS  S’ABRUSAVEN...

                                               Pasqua no és sols un “fet”, per més únic que sigui. És, si voleu, una conclusió, un “esdeveniment” que dóna ple sentit a tota una vida que transcendeix més allà d’una memòria històrica, perquè obre una falca en el teixit del temps i el lloc i s’obre a uns horitzons metahistòrics, Déu intervé d’una manera inusual i certifica que la vida de Jesús de Natzaret té transcendències singulars: Jesús es manifesta definitivament com a Messies i Senyor, Déu i Home vertaders i que la seva vida està entroncada amb la vida de tota la humanitat. Ell n’és Senyor i Redemptor i, per tant, ens afecta substancialment i a més, per sempre, obre perspectives ultraterrenes i definitives. En la Resurrecció de Jesús hi trobem nosaltres una resurrecció personal que anirà creixent fins a trobar plenitud en l’àmbit de la vida en Déu. Per tant, no estem davant un fet, sinó un “estat”, un manera nova de viure i de veure –millor- de veure’ns que hi dona peu la litúrgia, quan parla de ser revestits, de ser remodelats, refets, nenascuts, restituïts. Termes aquests que la litúrgia i la Paraula de Déu ens anirà dient sobretot en aquests temps llargs que queden signats en l’Octava Pasqual, i en el temps pasqual que intermèdia entre la Festa de Pasqua i la de Pentecosta. Hem entrat en l’àmbit de Déu i això ens transforma en persones diferents, tocades per la Resurrecció, tan de ple que marca pregonament el nostre ser i estar. D’ara en endavant serem “ressuscitats en esperança”, que vol dir: essent-ho ja ara, però en creixement fins a l’eclosió “un dia sense posta”, quan serem en plenitud allò a què som cridats, sostinguts i enllaçats en la Gran Resurrecció de Jesús i nostra per dignació, per participació: Un misteri dins d’un altre misteri! L’alegria que proclamem aquests dies amb els al·leluia! vibrants, és una alegria que pren testimoniatges de les “aparicions” en les què ens anem tonificant dia sí, dia també. De totes  elles se’n respira un goig, una meravella en tenir, davant per davant, el Crist Ressuscitat que ens insta a vida nova. De primer, el re-coneixement: És el Senyor! Fixeu-vos que és un goig tot especial. Es llegeix en Mateu: “les dones, amb por, però amb una gran alegria”. La tonalitat de l’escena es repeteix a les acaballes del seu evangeli. Ara són els onze els que “en veure’l, el van adorar, però havent dubtat”. Clou l’aparició amb l’enviament: “aneu” i feu-los deixebles meus... JO SOC amb vosaltres , dia rere dia, fins a la fi del món”. Aquest JO SOC és plena manifestació de la divinitat. S’entén la por, els dubtes, l’adoració i  un goig diví: tot compon escena pasqual!. En Lluc hi connotem: “com de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i quedaven sorpresos. I en narrar l’Ascensió diu Lluc: “Ells el van adorar i se’n tornaren a Jerusalem plens d’una gran alegria! En Joan: Maria Magdalena va anar a trobar els deixebles i els diu joiosament, exultant: “He vist el Senyor!”. Exclamació que es repeteix, tal qual, entre els deixebles davant d’un Tomàs tancat en les seves “certeses(!)” de que no pot ser veritat...  Tot això fineix en un “Senyor meu i Déu meu” que porta amb una afirmació exclamativa i reassumptiva de Jesús: “Feliços els qui sense haver vist, creuran. “Perquè en creure tindran vida en el seu nom”, clou relat, Joan.

                                               En la Resurrecció de Jesús tenim la glorificació de tota la seva vida en missió i en obediència al Pare, portant a terme una revolució amorosa del Pare que havent-nos creat admirablement, més admirablement ens ha salvat i restituït a la dignitat primera en i per obra i gràcia el seu Fill. La Resurrecció ens ateny a tots nosaltres, perquè ens brinda una resurrecció pròpia en creixença, ja viscuda aquí, joiosa i exultant, en espera d’una plenitud assegurada, definitiva, essent-nos la mort “una major naixença”. Aquesta és la invitació que tenim en la Col·lecta d’avui: “Oh Déu, feu que el vostre poble exulti sempre de veure’s espiritualment rejovenit: concediu als qui ara s’alegren de sentir-se restituïts a la dignitat de fills adoptius, d’esperar el dia de la resurrecció amb l’esperança segura del goig etern”, Els al·leluies pasquals han de ressonar ples de resurreccions que és la manera de viure nostra en el cada dia, perquè cada dia és pasqua permanent! Estem vivint en un estat de gràcia, feliços. Joiosos.

                                                Quina valentia la de Pere i quin canvi entre l’abans de la mort i ara en la Resurrecció de Jesús!: Mireu: es posà dret, amb els onze i alçà la veu i digué amb un llenguatge assertiu i solemne: “Déu acredità Jesús de Natzaret amb miracles, prodigis i senyals i ara l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort. David ja ho havia predit: “m’ensenyareu el camí que duu a la vida, joia i festa a desdir a la vostra presència”. I ara la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat en profusió. El salm al·ludit mostra el goig i la festa a la vostra presència, al costat vostre delícies per sempre!  El mateix Pere testimonia Resurreccions, viscudes de present. “Per això, teniu posada en Déu la fe i l’esperança!

                                               Avui en aquest evangeli sobre els deixebles d’Emaús tenim una narració preciosa que ens obre els ulls a moltes consideracions pasquals i que poden il·luminar, suggerir l’estructura mateixa de la litúrgia. Dos deixebles apesarats comenten, tot viatjant vers un poblet a no més de deu kilòmetres de Jerusalem, la decepció per la mort cruenta del seu Mestre, esvanides les expectatives de que fos admesa la seva messianitat. Tot havia acabat  d’una manera dramàtica: mort en creu, vilipendiat, escarnit per les autoritats del seu poble. En aquestes, els encalça un vianant que es mostra obert a entrar en els seus pensaments llangorosos. De cop i volta els comença a allíçonar i a escatir les Escriptures, fent-los avinent que ja donaven una visió profètica respecte a les incidències de què parlaven... Havent arribat al poble el caminant fa com que vol continuar viatge endavant. Ells el preguen que es quedi amb ells aquell captard i -oh meravella!- posats a taula, Ell els romp el pa i aleshores cauen en el compte de que aquell company de camí és el mateix Jesús! Reconegut i al mateix temps desaparegut. Entren en el goig suprem d’entendre que se’ls ha aparegut! S’adonen que mentre els parlava el seus cors s’anaven escalfant fins a abrusar-s’hi... Temps de prendre la determinació de retornar a Jerusalem i es posen en camí per fer als companys partícips de l’Encontre. Troben esvalotats que els asseveren també que “realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Pere”. Comunió de ressuscitats! L’Església es posa en marxa en “embarassats” de resurrecció, feta niu en els seus cors!

                                               Serem testimonis de resurrecció, la que Jesús ens compartirà i que nosaltres l’haurem de viure com si fos una nova naixença, que ens permetrà viure ressuscitats i “ressuscitadors”. amb una fe sostinguda altament joiosa i una caritat feta do presencial que desveli el Rostre de Crist ressuscitat, amic i germà.                        

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge III de Pasqua, 23 d’abril del 2023  Sabadell                                         

Homilia del diumenge de Pasqua, 09/04/2023

PROCLAMEM  LA  PARAULA  SEGONS  SANT  JOAN

                                               Arribats ja als dies més que sants, santíssims, del Tridu Pasqual, disposem-nos a prendre de l’evangelista Joan, la lectura, més, la proclamació; i que, només sigui per a un mateix, cal fer-la amb el to de les grans i ensems íntimes declaracions, anteposant allò que tenim com a resposta, a voltes massa ritual, formal. Com deia el monjo de Montserrat antropòleg Lluís Duch: emparaulem-nos de tota la múltiple significació que comporta la Paraula de Jesús, repensada, feta carn i esperit per a l’evangelista Joan. El seu evangeli redactat a les darreries del segle I, suposa la reflexió, àdhuc una  ponderada contemplació, una càrrega d’Esperit que el fa bastant diferent dels llocs paral·lels dels sinòptics. Els altres són redaccionals, ajustant-se a la literalitat del que va dir Jesús. En Joan, es veu, només iniciar el passatge que -tot i essent el mateix- va com ungit i sempre comporta ressons d’altres episodis, com fent-los eco, dient més i insospitadament més rics. Fem una prova amb l’evangeli del dia del Corpus, el trobem ja dins de l’espai vital que  La BIC intitula: “L’hora de la Glòria del Fill”: l’hora, és a dir, el moment culminant de la seva vida. El moment de les grans declaracions sobre la seva Persona, la transcendència del que farà i dirà en aquests moments;  Glòria, val a dir la identitat amb Déu, expressió que només l’utilitzarem per dir joiosament: Déu, nostre; Fill, Ja en possessió de la seva unió amb el Pare, sabent-se Fill Estimat, coetern amb Ell.    Intentem anar més a fons: “Sabent Jesús que era arribada la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare”. Com si traspua una relació amorosa, referencia constant al Pare, el seu Pare, i que per dignació arribarà a dir el nostre Pare, quina manera d’al·ludir a la seva Passió, amorosament lligada a la voluntat obediencial al Pare, estimant-la tot i la cruesa que li espera. Ajuntarà a la frase anterior l’amor com a motiu, com a destí, com a plenitud del seu amor envers els “seus”: ara, ve la confirmació, revalidació de “fins a quin punt els estimava”. No venen perquè sí els moments de la gran prova; no són els altres els qui els llevaran  ignominiosament la vida, Ell ja ho havia dit que la dóna lliurament i per amor: inexplicable, fins a quin punt! En citar a continuació Judes, parla del diable com a instigador, parla del seu cor, “resolut i determinat”, ja de temps a trair-lo. Jesús ho sap i ens meravella com l’aguanta entre els “seus”. La Passió ha començat molt abans que es produeixi, tot l’evangeli de Joan el prefigura de moltes maneres. Mirem què diu a continuació?: “Conscient (doblement) que el Pare li ha deixat totes les coses”, per tant Senyor; i encara més, endinsadament sabedor, ben conscient que venia de Déu i a Déu tornava”. La passió no serà sols un luctuós afer humà coral, sinó que hi ha implicat sobiranament el mateix Pare que ens l’ha enviat per portar a terme la salvació de tota la humanitat de tots els temps i llocs. Misteri vista la Passió des del Pare i des d’Ell mateix. Amb quina majestat notada per l’evangelista: s’aixecà. Es tragué el mantell, se cenyí, i es posa a rentar els peus: devien quedar més que sorpresos, atònits, desconcertats; Pere insinua un refús i davant la fermesa del Mestre ell dirà un altre despropòsit... Jesús ja a taula, els commina a interpretar el simbolisme: Sóc Mestre i Senyor, feu-ho també vosaltres i els diu: Tal com Jo us ho he fet. Ai, aquest “Tal com”, què comprometedor que resulta! És ben bé -entès literalment- impossible! Entenguem de fer-ho al mode, a la manera, semblant i aquí hi rau tot l’arc-iris de tonalitats diverses; ja que no a “lo divino”, fem-ho al més humanament possible, desitjable, Hi ha palès un JO SOC que evidencia que Ell és el Jo Soc de l’Antic Testament. Llegiu-lo a poc a poc i sentireu com una font d’aigua pura flueix de dins vostre. És la marca de l’Esperit Sant que obra suaument en vosaltres. Demaneu, aquest Esperit que us ha de fer viure una Pasqua preciosa, arrelada, ancorada en l’acció redemptora, santificadora i pacificadora de Jesús Ressuscitat per vosaltres i en vosaltres: és el do pasqual; que mai no ens vingui a mancar. Adorem-lo i fem-ne una perenne acció de gràcies.

                                               El Divendres Sant llegiu la Passió segons san Joan abans d’anar a l’església i us prepararà per seguir-lo proclamat, si és possible llegint-lo acompassadament amb els tres lectors i veureu la pregona singularitat d’aquest evangelista. És la Passió de tot un Rei: “La meva reialesa no és d’aquest món”. Mireu què diu a continuació:  La meva missió és la de ser un testimoni de la Veritat; per això he nascut (tot el misteri de l’Encarnació!) i per això he vingut al món (enviat pel Pare per a instruir-nos i renovar-nos, per fer-nos dignes de saber i entendre què significa que Ell sigui Rei i nosaltres membres i ciutadans del Seu Regne de Pau, Justícia, Amor i Veritat) Nosaltres som cooperadors de la Veritat i “tots els que són de la Veritat escoltaran la meva veu i la veritat de Déu -i seva- els faran lliures”. Allí ens donarà com a Mare la seva pròpia Mare. I dirà aquestes misterioses paraules finals: “Tot s’ha complert” i acomplert, Inclinant el cap en senyal de benvolença, expirà. Entregà el seu Esperit viu i que tot ho vivifica.

                                               Els capítols 14 fins al 17 són d’una intensitat de meravella i en ells se’ns presenta ja a les clares com a Senyor i Déu nostre. Són de comiat, són de lligar cel i terra, son els de trobar la unió i la comunió d’Esperit. Qui les medita -i més en aquests dies que són l’hora seva i per dignació també nostra- no les podran oblidar mai més i bé seran els indicadors i guies de cara a una eternitat pregustada. Benaurats sereu i hereus d’un cel etern, benaurats sereu prop de Déu. Cantem a sota veu aquest himne i serem presos per l’Esperit joiós de Déu. I la Pasqua que se’n derivarà ens durarà per sempre i sempre, al·leluia, al·leluia.

                                               Només hi voldria afegir com a anunciadora de la Resurrecció a tots els germans, deixebles de Jesús l’evangeli de la Trobada de Jesús amb la Magdalena que respira una excelsitud de sentiment i de mística elevació que ens marca uns camins no habitualment fresats per impreparació contemplativa nostra... Tant de bo que sentíssim la veu de Jesús que pronuncia el nostre nom propi en veu de Ressuscitat, amb totes les ressonàncies amigues dignes del Càntic dels Càntics!

                                               Permeteu-me afegir-hi una oració de la litúrgia d’aquests dies: “Oh Déu, avui celebrem aquella Cena sacratíssima, en la que el vostre Unigènit, abans d’entregar-se a la mort. Confià a la seva Església el Sacrifici Nou i perenne, Convit del seu  amor; feu que obtinguem d’aquest gran Sagrament la plenitud de la caritat i de la Vida”.  Repetirem sovint: Realment el Senyor ha ressuscitat, Al·leluia!    

P.JosepMªBalcells                                                                                                                          

 Setmana Santa, 2-14 d’abril del 2023. Sabadell

Homilia del diumenge de Rams, 02/04/2023

                                     VENIU  I  ADOREM-LO

Hem transcorregut des de Nadal -ja ho veieu no gaire més de quatre mesos- i ara tenim el goig litúrgic de que els dos cicles: el de Nadal i el de Pasqua -amb els preliminars preparatius d’advent i de quaresma- ens emmarquen una successió de celebracions que són el fonament de la nostra fe, esperança i amor de caritat. Ens vàrem preparar per fer un dels (re)Trobaments o, si voleu, (re)Esdeveniments que ens han portat –ho torno a dir- a fer un coneixement vivencial de la Persona de Jesucrist, que -tot i ser un misteri- va il·luminant aspectes de la seva trajectòria vital que ens han portat a formular aquestes successives preguntes respecte a la seva Persona: ¿Qui diuen que soc Jo? ¿Qui dieu vosaltres que soc Jo? I finalment dirigida al mateix Mestre: ¿Qui ets tu? Aquestes preguntes ens les hem anat fent al llarg d’aquests dos períodes litúrgics, avançant qüestions presentades als qui ja fa temps que passen per ser els seus deixebles. Ho hem pogut preguntar a la seva Mare, al seu pare Josep, a les persones que s’han  atansat a Natzaret, a Betlem -que va ser tota una festa!- i on vàrem passar virtualment com uns pastorets senzills i sense saber de lletra, però oberts. I sorprenentment  vam sentir que ens cridaven a certificar que havia nascut un nadó que hauria de revolucionar grans i petits, “us ha nascut el Salvador que és el Messies, el Senyor”. I ens vàrem agenollar davant del pessebre-bressol i vàrem iniciar el que seria un “Venite Adoremus”, que l’hem pogut reprendre, pas a pas, fins arribats al peu de Creu i l’hem tornat a dir, cada vegada sabent més i millor qui és aquest Jesús per a la nostra definitiva orientació i perspectives vitals. És tota la nostra felicitat, el nostre compromís i el nostre tot, el que ho determina “finalísticament”: Veniu (en plural, en família, en comunitat, en grups de...) i adorem-lo. Sabem el que es pot saber, si aquest saber es pot traduir per assaborir-lo en l’ara i aquí: Jesús és la nostra vida, la nostra manera d’enfocar les coordenades del viure i del conviure. Mireu: convocats per un àngel i replicat després per tot un “Orfeó diví, angèlic”, que ens han iniciat un cant que l’hem après i que diu així: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor”. És, com aquell qui diu, el nostre cant de redimits i estimats, deixebles i germans. Una lloança de glòria i d’acció de gràcies les hagudes i les per haver. El nostre cant que rumoregem en el fons del respirar, del desitjar, de l’estrenu esperar i del dolç estimar. Hem après que tota la vida de Jesús ens pertanyia com a dret propi subrogat, però ric i ple. Ens anirem atansant poc a poquet a les escenes de la vida de Jesús com si ens les relatés Ell mateix. Pessebre, Creu, Font Baptismal, Pentecosta, Evangelitzacions cada vegada més i més endins... I de sobte ens ha nascut un cant que desglossa la nostra adhesió ,de per vida i mort, amb Ell, com més averats a Ell, tal i com sigui possible. El cant suposa les adhesions fonamentals, sense les quals no sabríem ja viure: “Jo crec en Vós, bon Déu, /  jo crec en Vós, / vivent misteriós  /  ben a prop meu. /  Si el dubte algun cop ve / feu-me fort en la FE. / Jo crec en Vós, bon Déu, / jo crec en Vós.     Jo espero en Vós , bon Déu, / jo espero en Vós, / sé que per mi vetlleu / com Pare amorós. / Si em sento defallir / i m’espanta el patir. / Jo espero en Vós, bon Déu / jo espero en Vós.        Jo us estimo, / bon Déu / tan sols a Vós / així ho han fet els sants / amb cor joiós. / Ells hem guien a mi / de la creu pel camí. / Jo us estimo bon Déu, / tan sols a Vós.             A prop de Vós, / bon Déu / a prop de Vós. / Feu-me fort en vostre servei / ben generós./  Feu-me sempre Senyor, / créixer en el vostre amor, a prop de Vós, bon Déu, a prop de Vós”.

            Us vull invitar a tenir en aquesta Setmana Santa una Setmana Contemplativa, uns moments de silenci i de recolliment a fi de pregar contemplativament aquestes afirmacions que ens podrien atansar a una concepció i vivència -que ens il·lustrin i flamegin- la proximitat amb Jesucrist, Déu i Senyor nostre. Realment Jesús ha ressuscitat!: Veniu i Adorem-lo! Dos misteris que es conjunten l’Encarnació i la Resurrecció.

                                               Pau, Joan  seran els nostres torsimanys aquests dies sants. Us poso les explanacions d’un i altre, on s’especifica en el mínim possible i necessari, una resposta evangèlica, eclesial sobre la pregunta que ens hem de fer: QUI ÉS JESÚS?

Pau als romans: 11, 33-36: “Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Què en són d’inescrutables els seus judicis i d’impenetrables els seus camins. Qui pot conèixer  el pensament de Senyor? Qui ha estat el seu conseller? Qui li ha deixat mai res, que Ell li hagi de tornar?(Job 41, 3)  Tot ve d’Ell, passa per Ell i va cap a Ell (ICo 8,6)  Glòria a Ell per sempre , Amén”.

Romans: 16, 25.27:  Glòria Aquell qui té el poder d’enfortir-nos en l’Evangeli que jo anuncio quan proclama Jesucrist, el qual és la revelació del designi de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara s’ha manifestat i s’ha donat a conèixer a tots els pobles perquè acceptin la FE, mitjançant els escrits profètics, per decisió del Déu etern. A Déu, l’únic ple de saviesa , glòria eternament per  Jesucrist. Amén”.

I Corintis 13, 1-8a: “Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, no passaria de ser com les campanes que toquen o els címbals que dringuen. Si tingués el do de profecia i penetrés  tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta FE que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns  als pobres, fins i tot si em vengués  a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però si no estimés, de res no em serviria. El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat, tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L’amor no passarà mai”.

1 Corintis 15, 1-5, 8: “Us recordo germans, l’Evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, i per Ell obteniu la salvació, si el reteniu com us el vaig anunciar; altrament, us hauríeu  convertit inútilment a la FE. Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com diuen les Escriptures (Is 53, 5-12), i fou sepultat; Ressuscità el tercer dia, com diuen les Escriptures (Os 6, 2; Mt 12, 40; Ac2, 24-32; c/Jo20, 9), s’aparegué a Cefes (Pere) (Lc 24, 34) i després als Dotze (Mt 28, 16-17)... Finalment, al darrer de tots, com un que neix fora de temps, se’m va aparèixer també a mi (ICo 9,1; Ac 9, 3-6; Ga 1, 15-16)”. 1Co 16, 13-14: “Vetlleu, manteniu-vos ferms en la FE, sigueu valents, tingueu coratge. Feu-ho tot amb amor”.

2 Corintis 1, 3-6: “Beneït sigui el Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen una pena. És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, però també, gràcies a Ell, el consol que rebem és abundós”.  2Co 12, 2-4: “; Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut al tercer cel. No em pregunteu si va ser endut amb el  cos o només en esperit; perquè tan sol ho sap Déu. El cert és que fou endut al paradís i va sentir-hi paraules inefables, que als humans no és permès de repetir”.

Gàlates 5,13-15; 16, 22-25: Vosaltres, germans heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per amor, feu-vos servents els uns dels altres. En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix (Mt 5, 43; ja en el Lv 19, 18) Comporteu-vos d’acord amb l’Esperit i no satisfeu els desigs terrenals. Els fruits de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. Els qui són de Jesucrist han clavat a la Creu totes les passions. Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit”.

Efesis 1,3-14: Beneït sigui el Pare  / de nostre Senyor Jesucrist, / que ens ha beneït en Crist/ amb tota mena de benediccions / espirituals dalt al cel. / Ens escollí en Ell / abans de crear el món, / perquè fóssim sants, / irreprensibles als seus ulls. / Per amor ens destinà / a ser fills seus per Jesucrist, / segons la seva benèvola decisió, que dona glòria i lloança a la gràcia / que ens ha concedit en el seu Estimat. / En Ell, per la seva sang, / hem obtingut la Redempció, / el perdó dels nostres pecats. / En Ell hem cregut / i heu estat marcats amb el segell  / de l’Esperit Sant promès. / I l’Esperit és la penyora de l’heretat / que Déu ens té reservada, / quan ens redimirà plenament / com a possessió seva / i farà que siguem / lloança de la seva glòria”.

Filipencs 2, 5-11: Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell que era de condició divina, / no es volgué guardar gelosament / la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res; / prengué la condició d’esclau / i es féu semblant als homes. / Tingut per un home qualsevol, / s’abaixà / i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu. / Per això Déu l’ha exaltat / i li ha concedit aquell Nom / que està per damunt de tot altre nom, / perquè en el Nom de Jesús / tothom s’agenolli / al cel, a la terra i sota la terra / i tota llengua reconegui / que Jesucrist és Senyor, / a glòria de Déu Pare”.

Colosencs 11b-20: Amb alegria donau gràcies al Pare, que us ha fet dignes  de tenir part  en l’heretatge del poble sant en el Regne de la llum, Ell ens alliberà  del poder de les tenebres i en traspassà al Regne del seu Fill Estimat, en qui tenim la Redempció, el perdó dels nostres . “Ell és imatge del Déu invisible, / engendrat abans de tota la creació, / ja que Déu ha creat per Ell / totes les coses, / tant les visibles com les invisibles / trons i sobiranies / potències i autoritats. / Tot ha estat creat per Ell / i destinat a Ell./ Ell existeix abans que tot / i tot es manté unit gràcies a Ell./  Ell és també el Cap del Cos, que és l’Església. / Ell és l’origen, /  el Primogènit  dels qui retornen / d’entre els morts, / perquè Ell ha de ser en tot el primer”.

I Tesalonicencs 5, 13b-19: viviu en pau entre vosaltres. Us he encoratgem, germans, amonesteu els desvagats, animeu els timorencs, feu-vos càrrec dels febles, tingueu paciència amb tots. Mireu que ningú torni mal per mal, sinó procureu de fer el bé als germans i a tothom. Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres  en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit”.

I Timoteu 3, 15b-16: La casa de Déu, que és l’Església del Déu viu, columna que sosté la veritat. Sense cap mena de dubte , és gran el misteri de la pietat que es refereix a Jesu-crist: “Ell manifestat en el cos, / acreditat per l’Esperit; / aparegut als àngels./ Proclamat entre els pobles: / cregut en el món, / endut  a la Glòria”.

2Timoteu 2, 8-13: Tingueu present  Jesucrist, ressuscitat d’entre els morts,/ sorgit del llinatge de David. Aquesta és la bona nova que us anuncio, i per ella haig de sofrir fins al punt de trobar-me encadenat com si fos un malfactor. Però la Paraula de Déu no estàpas encadenada! Per això, jo ho suporto tot pel bé dels elegits, perquè ells també aconsegueixin  la salvació que en és donada per Jesucrist  juntament amb la Glòria eterna. Això que us dic és digne de crèdit: Si morim amb Ell, / també viurem amb Ell. /  Si som constants en les proves, / també regnarem amb Ell. Si el neguem Ell també ens negarà, (Mt 10, 33 cas de martiri) / Però, encara que siguem infidels, Ell continua fidel, ja que no pot negar-se Ell mateix”. 

Joan 1, 1   Al principi existia / el qui és la Paraula. / La Paraula estava en Déu / i la Paraula era Déu./ Ell estava amb Déu al principi. / Per ell tot ha vingut a l’existència, / i res no hi ha vingut sense Ell. / En Ell hi havia la vida,/ i la vida era la llum dels .homes. / La llum resplendeix en la foscor, / i la foscor no ha pogut ofegar-la. // Existia el qui / és la llum veritable, / el qui ve al món / i il·lumina tots els homes. / Era present en el món, / que per Ell ha vingut a l’existència, / i el món no l’ha reconegut. / Ha vingut a casa seva/ i els seus no l’han acollit, / però a tots qui l’han rebut, / als qui creuen en el seu Nom / els ha concedit de ser fills de Déu. / No han nascut / per descendència de sang, / ni d’un desig carnal, / ni d’un voler humà, / sinó de Déu mateix. / el qui és la Paraula s’ha fet home / i ha habitat entre nosaltres / i hem contemplat la seva glòria, / glòria que ha rebut / com a Fill del Pare, / ple de gràcia i de veritat. // De la seva plenitud, / tots nosaltres n’hem rebut / gràcia rere gràcia. / la Llei fou donada per Moisès, / però la gràcia i la veritat / han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l’ha vist mai: / el seu Fill únic, que és Déu / i està en el si del Pare / és qui l’ha revelat”.

                                               De l’evangelista Joan només he posat el pròleg, però jo recomanaria als més ardits de llegir contemplativament des dels capítols 13-20 que responen a l’apartat que la BIC titula: “L’hora de la Glòria del Fill”.

                        Aquesta és la FE de l’Església. D’això se’n diu el Kerigma; anunci i proclamació. Les Promeses del Baptisme signifiquen que Jesús és Déu i Senyor per a nosaltres personalment compromesament. L’hem de testimoniar!

                                               El papa Francesc en la seva Exhortació Apostòlica La joia de l’Evangeli en el número 160-162 que respon a aquest capítol: “Una evangelització per a l’aprofundiment del Kerygma” ens insta a identificar-nos progressivament amb Crist. “L’enviament missioner del Senyor inclou  la crida al creixement de la FE quan indica: “Ensenyant-los a observar tot el que us he manat” (Mt 28, 20)  Així queda clar que el primer anunci ha de provocar també un camí de formació i de maduració. L’Evangelització també busca el creixement que  implica prendre’s molt seriosament cada persona i el projecte que Déu té sobre ella, Cada ésser humà necessita més i més de Crist, i l’evangelització no hauria  de consentir que algú es conformi amb poc, sinó que pugui dir: “Ja no visc jo, sinó que Crist viu en mi (Ga 2, 20). No seria correcte interpretar aquesta crida al creixement  exclusivament o prioritàriament com una formació doctrinal. Es tracta de “observar” el que el Senyor ens ha indicat, com a resposta al seu amor, en què es destaca, juntament amb totes les virtuts, aquell manament nou que és el primer, el més gran, el que millor ens identifica com a deixebles: “Aquest és el meu manament, que us estimeu els uns als altres com Jo us he

estimat (Jn 15, 12). “Es tracta de deixar-se transformar en Crist per una progressiva vida segons l’Esperit” (Rm 8, 5).

                                               Que Jesucrist, Déu i Home vertaders ens faci descobrir allò del Vaticà II en el document Gaudium et Spes (Goig i Esperança) n. 22: Porta per títol: Crist, l’Home Nou: “En realitat, el misteri de l’home només s’aclareix bé en el misteri del Verb Encarnat. Perquè Adam, el primer home, era la figura d’aquell que havia de venir, és a dir, el Crist Senyor. Crist , el Nou Adam, en la mateixa revelació del misteri del Pare i del seu amor, manifesta plenament l’home al mateix home, i li obre la seva sublim vocació. Per tant, no és gens estrany que totes aquestes veritats trobin en Crist la seva font i la seva culminació”.

                        Molt bones festes, les de Pasqua de Resurrecció i també en la d’Ell la nostra pròpia que s’anirà desenvolupant dia a dia, ara i aquí: Veniu i adorem-lo.

Setmana Santa i setmana de Pasqua: visquem-la, gaudim-la i compartim-la!      

      P. Josep Mª Balcells. 2 d’abril 2023.  Sabadell

Homilia del diumenge 26/03/2023

                     JA  HEM  PASSAT  DE  MORT  A  VIDA

                                               Estem fent les penúltimes estrebades d’una marató quaresmal, molt ben acompanyats dels nostres entrenadors o coachs -digues-ho com vulguis! Hi vull posar noms concrets: L’evangelista Joan que ens acompanyarà i ens deixondirà dels nostres ensopiments, durant tota la setmana entrant; i Pau en l’Epístola-Mare, la que va escriure als romans i que aprofitant el caire que vull donar a aquestes paraules d’invitació a anar a fons, us recomano de llegir-li com a mínim des del capítol 5è fins al 8è. Ja llegint Joan aquests dies antecedents, m’he trobat amb aquesta frase fonamental:  “Us ho dic (en present!) amb tota veritat: Els qui escolten el que JO dic  i creuen en Aquell (el Pare) que m’ha enviat tenen Vida Eterna,... perquè ja han passat de mort a vida... perquè el PARE que és font de tota VIDA, ha fet que el FILL també ho sigui”. Estem, germans aquí, parats i com travats, però amb ganes d’encetar caminada: “Escoltar el Fill, Creure en el Pare”. Amb aquestes dues premisses ben sobreactuades, “Ja tenim, ara de present!, la Vida perdurable”, la Vida –com una Lluna- en quart creixent- fins a la glòria de la Lluna plena i nova, pasqual, imatge de Maria, mare de l’Església, la plena de gràcia, segons els pares apostòlics dels primers temps, que comentaven que la lluna no té llum pròpia i que tota ella, lluminosa, és  reflex de la que és substancial, la que prové del Sol que és Jesús, incandescent, que no es pot mirar fit a fit, sinó amb filtres, que ens els dona l’Església a través de la Paraula contemplada, de la qual n’és dispensadora i “entusiasmadora”. Jo soc la llum de la vida! Ho creus?                                         

Mireu, faig aquesta rotunda afirmació, imitant la convicció de Jesús, en dir-nos-la: “si no m’escolteu, no tindreu vida en vosaltres!”; és a dir: no sereu de veritat deixebles meus, cristians de dret i de fets. Si no heu llegit pausadament, compassadament  tot l’evangeli de Joan, patró i metro de tothom que pretengui dir-se, sentir-se fill de Déu, germà de Jesús, deixeble seu -de totes, totes-. Sense haver fet una immersió en el misteri de Jesús, intentant anar -de graó en graó- devers el fondo de la insondable identitat de la seva Persona; que -a fi de comptes- era el propòsit i l’intent essencial per anar a fons en els exercicis quaresmals d’enguany, tal com ho vàrem internalitzar en la col·lecta del primer diumenge –perdoneu-me la meva indelicada insistència!: les dues comeses quaresmals: “conèixer més i més el misteri de Crist i viure’l amb totes les seves virtualitats”, Ens hi sortiran, en Joan, tots els episodis dels evangèlics que ja hem llegit fins ara, la samaritana i Nicodem i avui tota la tragèdia no atesa inicialment (?) i després glorificació del Pare (!) en la reviviscència de Llàtzer.

            Parlem entre nosaltres, gent d’escola, de la disrupció escolar i social que es produeix amb un índex percentual dels més alts de tot Europa, que fan plorar, del fracàs escolar, que arrossega conseqüències en àmbits no solament d’estudis, sinó socialment, culturalment, i en definitiva excloents àdhuc laboralment, ai las!. Una cosa similar passa a nivell de l’Escola de l’Evangeli de la que parlava Pau VI. El nostre Mestre, Rabí o -el “Profe” dit entre condeixebles- ha de lamentar que els escolars dimiteixin i abandonin abans de passar l’Assignatura de Comuns que és l’Evangeli de Joan. Hi ha una fuga fonda, trista com una sima: els deixebles abandonen aquesta assignatura abans de saber-ne un primer borrall, sense posar l’elemental atenció, perquè el Mestre ens pugui fer estimar l’assignatura. No havent tingut la primera experiència d’un tu a tu; només amb la doctrina de primers cursos de primària espiritual, com a bagatge memorístic i de quatre pregàries, només. Menystenint allò que ignoren! Així ens trobem, malauradament, amb una indigència de tipus religiós i sobretot de fe, que espanta! Ni nocions (els noms de les coses) tan sols, que això és només primera cultura religiosa, però l’evangeli o és vida o no és res. I això és imputable a moltes persones grans que som nosaltres, que hem fet derivar el fet religiós en uns practicants closos en els seus pietismes, que fan pena de veritat. No ho hem sabut fer, ai i més ai! On és la Formació Permanent? Moltes persones estem mustigues en un cercle ofegat de pecats “repes” i de rutines d’extracció, ves a saber de quan i com... Fracàs de l’Escola de l’Evangeli! Tots en tenim la culpa, però ara no és moment de lamentacions sinó més aviat l’oportunitat d’emprendre el pas d’una intensitat renouera que ens porti a estimar el què adés hem desvalorat, bo i ignorant de què es tractava...  Perquè no fem un esforç en aquestes dues setmanes que ens queden de Quaresma i entrem a fer net de tantes displicències. La proposta que us faig és de llegir tot l’evangeli de Joan, d’una manera continguda, sostinguda, donant valor a cada paraula que ens surti, posant-les en relació. Ens sortiran els episodis que precisament avui els relacionarem. També us demano que llegim de la Carta als cristians de Roma, almenys des del capítol 5è fins al 8è, per descobrir de primera mà què vol dir ser cristià! Ja fa dies que en la litúrgia se sent el ressò baptismal: aigües sanadores, les que ens han de portar fins a la re-novació de les promeses del baptisme la tarda-nit de la Vigília de Pasqua. Tant de bo que aquesta vegada poguéssim sobrepassar el ritual i fer com si fos el mateix dia del baptisme amb mentalitat d’autèntics catecúmens! Relació personal d’adults, de gent “tocada” per la gràcia de Jesús, responent a la seva invitació: “Si tu vols venir amb mi, nega’t tu mateix, és a dir: accepta seguir Jesús en la seva passió i mort, en la seva missió curativa i enaltidora. Tu ets important per Jesús. Et vol entre els seus deixebles que no el deixen ni a sol ni a serena, que fan vida amb Ell. Que el poguem veure en les seves actituds dels grans moments i els seus gestos senzills, el seu mirar, el seu posar la mà a l’espatlla i dir-te la paraula justa i al moment just, que ets tingut com amic, amb qui segellarem destins i joies compartides. Ens atansarem a Betània i compartirem una de les escenes mes emotives de la vida del Mestre, que fa partícips dels deixebles i de gent de Jerusalem que comparteixen el miracle de la reviviscència de l’amic estimat, Llàtzer, on Jesús és l’amic de la família que és refugi i llar on poder sentir-se escoltats, respectats... El text de l’evangeli que escoltarem amb un ai al cor al principi i després amb una distensió de meravella, seguida a primera fila o millor encara, tinguts per de casa... La contrastació sempre present i en grau pujat en Joan que de ben segur ens portaran a veure i  tant de bo! a viure en sintonia amb la família de Betània, admesos a casa seva també nosaltres. Llegint Pau ens adonarem que és l’Esperit Sant que rebem en el baptisme el que ens espera i que “és la nostra vida”. Manifestació que ve llegida en Ezequiel: “Us infondré el  meu Esperit i recobrareu la vida”. Reprès en el salm que ens inspira seguretat de pregària més que atesa, com matiners que esperen una albada de llum que estimuli la confiança en el Senyor, “perquè del Senyor són l’AMOR FIDEL i la REDEMPCIÓ GENEROSA”. Jaculatòria que ho diu tot de Déu i de nosaltres. 

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge V. i Setmana última de Quaresma, 26 març – 2 d’abril 2023  Sabadell

Homilia del diumenge 19/03/2023

                          BATEJATS  TOT  JUST  NADONS

                                               A la majoria dels que anem a Missa els diumenges ens van batejar sota els auspicis dels nostres pares i padrins, que sortien fiadors d’una educació cristiana a desenvolupar en els anys venidors fins a  garantir una formació d’iniciació, com se’n diu, que hauria de portar-nos fins a la primera Comunió i a la recepció del sagrament de la Confirmació. Avui dia encara es bateja, però sense les “urgències” (!) de les nostres àvies que eren les veus d’una tradició ancestral... Ai las, però s’ha comprovat que avui –habitualment- no hi ha garanties de formació cristiana consistent a aquestes edats. No sempre hem de culpar-ne els pares, perquè encara que per més que ho hagin enfrontat, avui veiem que molts nens, no diguem adolescents i joves, tots ells immersos en un ambient refractari, si no contrari, molts no arriben a salvaguardar la seva fe incipient i una pràctica discretament coherent amb ella. Tenim obert tot un gran problema de llarg abast i de pregon llast que ens hauria de portar a “refer” l’ànima dels baptismes isolats i perduts en les boires d’una remota infància... No que propugnem que no es bategin els infants, però el baptisme inicial pot quedar com una pràctica mig no quallada. Avui entenem que la fe és fruit d’una opció personal, que sustenti compromisos i determinacions; per tant veiem la fe no com una pràctica ritual, sinó com una afirmació creixent d’acceptació de Jesucrist com a persona i missatge que ha de tenir una incidència en la vida i en els valors personals, derivats de l’Evangeli. La fe s’ha de verificar amb unes actituds que dibuixin una evangelització creixent i una descoberta de les potencialitats que deriven de l’evangeli. Tot això no serà mínimament factible, si no garantim una formació permanent. No fàcil de trobar-ne la possibilitat, ni -per desgràcia- de tenir-ne ganes. L’ambient neutre o hostil ens venç a la majoria. I ens debatem en la inoperància. Parlo molt en general en els ambients on ens trobem; però n’hem de parlar; no podem escamotejar el problema viu!

                                               No per tornar a incidir en aquella expressió de Benet XVI a que al·ludíem diumenge passat: “s’és un cristià, fruit d’una descoberta de la Persona de Jesucrist”, que hauria d’esdevenir un veritable punt central de vida i missió en cadascú dels qui es puguin anomenar -de nom i de fets- com a cristians. El Baptisme (la formació per al baptisme- avui s’ha de reviscolar, s’ha de recuperar com a assignatura pendent; s’ha d’omplir de sentit precís; i això demana ja d’entrada una maduresa que no poden tenir ni infants, ni adolescents per norma general, el què postula una mena de recuperació personal, perquè un es pugui comprometre de veres amb Jesús i amb la seva Església. És el decantat problema de la transmissió de la fe, candent avui dia!

                                               Tot això ha portat a idear tota una formació que inclogui la mateixa significació del baptisme com a sagrament primordial i com a espiritualitat baptismal. D’aquesta formació se’n diu catecumenat d’adults. És a dir redescobrir la profunda significació del sagrament del baptisme, que és la veritable porta d’accés a la Comunitat Eclesial. Formació que ens és mancant, si és que no l’hem seguit en grups o comunitats de base que -entre d’altres- unes s’anomenen Neocatecumenals. No que haguéssim de formar part d’aquests últims grups, però sí de tenir la formació que ens seria demanada si -ja adults- demanéssim ara de ser batejats. Aquesta fou la pràctica usual als primers pagans que demanaven de ser batejats, que és la marca i signe dels qui han entrat a formar part dels deixebles de Jesús, que marcava singularitat. Batejats els adults, se’ls batejaven també els seus fills petits, perquè la inclusió de llurs pares en les comunitats eclesials garantia també l’educació posterior dels seus fills. El fet de conviure normalment entremig de pagans feia que les comunitats de batejats exercissin l’educació que el mateix grup reduït actuava d’ambient que els embolcallava i que prometia un desenvolupament de caire clarament cristià. Avui això no és presumiblement possible en els ambients laics, si no laïcistes, que ens ofeguen. Hem de recuperar  la formació plausible en haver rebut un sagrament en edats infantils (in=no, fantils=no parlants), però que ara -de grans- hem de fer-lo més efectiu per la fe que ens portarà a un aprofundiment i vivència que ens l’actualitzarà i com que desencallarà la seva virtualitat. Sabem que les seves virtualitats ja operen en nosaltres però les tenim com a captives per manca de personalització i és com si no fluïssin: la gràcia sanadora del nostre pecat original hi és, però com encallada. Cal desactivar la seva força, a través de la conscienciació personalitzada. Sabem que el baptisme no es pot repetir. Ho dèiem amb l’expressió de que “imprimeix caràcter”. Ara és el moment de confirmar i referendar les promeses que rebre’l comporta. Som fets fills de Déu en rebre’l. Ara hem de maldar per viure com a tals. Tenim les promeses de que no ens mancaran les gràcies que suposa rebre’l, Déu mateix s’hi ha compromès i la mateixa Església. Promeses nostres per Promeses de tot un Déu!

                                               Aquest quart diumenge té l’empremta baptismal que s’anirà accentuant a mesura que ens atansem a la Setmana Santa, on celebrarem amb la passió i la mort i resurrecció de Jesús  la nostra participació en els misteris de la nostra Redempció, en paraules de Pau: “¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en el Crist Jesús, hem estat batejats en la seva mort? Hem estat, doncs, sepultats amb Ell pel Baptisme en la mort per tal que, així com el Crist ha ressuscitat d’entre els morts per la glòria del Pare, així també nosaltres portem  una vida nova”. O bé: els batejats han estat “revestits del Crist” o bé: per l’Esperit Sant, el Baptisme és un bany que purifica, santifica i justifica. Ja llegim avui mateix en l’epístola de Pau als efesis: “Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els que són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena bondat, de justícia i de veritat”.  Ens acompanyarà ja des d’avui aquest passatge de la curació del cec de naixement. I hi veiem en l’acció que li fa Jesús d’empastifar-li els ulls cecs i de manar-li que vagi a rentar-se’ls a la piscina de Siloé, prefigurant el Baptisme. Oberts els seus ulls orbs a una visió inèdita, com si naixés de nou a la vida, clara imatge del Baptisme i amb la confrontació que Joan fa amb els fariseus involucrant-hi àdhuc els pares del cec, que obvien donar una resposta compromesa, cosa que li succeirà al propi cec, vident ara, que li suposarà l’excomunicació de la sinagoga i que feliçment acaba en l’acte de Fe en Jesús i en una adoració fulminant. Tota la litúrgia d’avui fa distintes al·lusions a la llum que és Jesús i que ens il·lumina: “Desvetlla’t tu que dorms , ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà. O bé “qui em segueix tindrà la llum de la vida”. I en el Prefaci d’avui donarem gràcies per Crist Senyor nostre. El qual, pel misteri de l’Encarnació, va conduir a la claror de la FE el llinatge humà que caminava en les tenebres ; i per mitjà del bany que regenera  converteix en fills d’adopció els qui en néixer eren esclaus del pecat”.

                                               Oh, com enyoro tant per a mi com per a tots els batejats aquella formació permanent que ens havia de portar a unes vivències depurades i creixents i a viure, amb humilitat però també amb ardidesa, la nostra condició de fills de Déu per adopció. Sentir-nos plenament conscients de que en nostra vida hi plana l’empenta i moció de l’Esperit Sant i que, en el camí de cada dia, es vagi fent més clar un coneixement més i més endinsats del i en el Misteri de Crist que il·lumina el nostre propi misteri, donada la relació amorosa que per donació graciosa nosaltres podem gaudir i demanar de viure cada dia més conscients en el si d’una familiaritat graciosa amb Déu Pare, Fill i Esperit Sant.

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge IV de Quaresma, 19 de març del 2023.  Sabadell

Homilia del diumenge 12/03/2023

                                A  SOLES  AMB  EL  MESTRE

                                               Avui la litúrgia està centrada i com nimbada en i per la conversa missionera de Jesús amb la samaritana. Narrada per Joan, l’evangelista diferent, on hi descobrim tota una reflexió i espiritualitat seves nascudes a redós d'una vida viscuda de prop  i intensament a l’entorn de Jesús en la seva intimitat... No ens ha de sorprendre, perquè ja abans Joan ens ha narrat la conversa que Jesús va tenir amb un descol·locat Nicodem, Totes dues converses de tu a tu i que escapen per la seva singularitat de no ser només una lliçó més. Hi ha una voluntat d’endinsar-nos en el més íntim de Jesús, bo i transcendint en el que diu i en el ressò que trasbalsarà l’un i l’altra i que ens serà com un camí esbossat per portar-nos a un autèntic camí d’espiritualitat evangèlica. Ens seran més o menys com un guió de conversa. Tant de bo ens menin per aquests viaranys de sucosa i il·luminadora plantilla...

                                               Voldria evocar primer que tot, les dues col·lectes dels primers diumenges de Quaresma que ens han de conduir al coneixement més i més endinsat del misteri de Jesús, de forma que el puguem viure (a Jesús en el seu misteri) amb totes les seves exigències” Jo diria millor en les seves expectatives que el tracte personal pot suscitar en el nostre cor amatent. Ben lluny de moralitzacions, fent destacar tota una espiritualitat fondal. També és bo de reprendre la col·lecta del diumenge passat que ens invitava -sota les irradiacions de la Transfiguració- a escoltar el vostre Fill Estimat d’una manera única i singular, personalitzadament, de cor a cor i fent que la paraula esdevingui aliment espiritual i ens porti a una visió interior que ens siguin com tasts de la contemplació futura de la seva glòria”. Evoco també la irradiació de la seva presència quan Jesús a la pregunta d’Andreu i Joan: ¿On habiteu? Jesús els respongué; Veniu i veureu. Passaren una jornada, no debades, que els va marcar tan profundament que Joan en escriure el seu evangeli, el va confegir com ressò de les vivències que va fer de conviure amb Jesús al llarg de tres anys; i li va sortir un evangeli diferent del dels sinòptics, i que ara ens delecta i ens porta a una experiència singular, enlairada.

                                               Posats a redós d’un Jesús que conversa, proper i amic, em ve a la memòria les intimitats que visqueren Maria i Marta, de pregoneses d’amistat i més encara... Jesús validà com a l’únic necessari posar-se als seus peus i anar escoltant-lo, mirant-lo, embadalida Maria. Posant l’accent de la relació amb el Mestre i Amic en una contemplació amb Ell, per damunt de totes les delicadeses de l’hospitalitat que Marta subratlla, una mica sense entendre que estar per Ell com ho fa Maria és la millor hospitalitat a través de la contemplació. I què poc primmirats com som, aniríem per feina i el deixaríem, per hostatjar-lo. Primer la persona i tot l’altre: (Marta, Marta i quins desficis que et portes!) en segon terme. Lliçó apresa? O bé encara per tornar-hi suaument una i altra vegada!

                                               Abans d’aprofundir en els termes que suscita la conversa de Jesús amb la Samaritana, voldria retornar una vegada més, perquè a l’igual que al papa Francesc ens aconduirà a una expressió del Papa Benet XVI que ens té enamorats a ell i a mi: “No em cansaré de repetir aquelles paraules de Benet XVI que ens porten al centre de l’evangeli: “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o per una gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació definitiva. (Tret de l’encíclica “Deus caritas est”, justament firmada el 25 de desembre de 2005)  Segueix el papa Francesc: “Només gràcies a aquest trobament –o retrobament- amb l’amor de Déu que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de l’autoreferencialitat. Arribem a ser plenament humans quan som més que humans, quan permetem a Déu que ens dugui més enllà de nosaltres mateixos, per a assolir el nostre ésser més veritable”. Soc conscient d’haver-ho transcrit més d’una vegada i més i tot, però s’adiu d’una manera tan afí a la litúrgia d’avui on la Samaritana descobrirà tot un món desconegut i que la conversa a peu del brocal del pou de Jacob, el desconegut Jesús li anirà obrint els ulls a un món insospitat, un món de realitats impensades, però que són la mateixa rel del viure amb sentit i sensibilitats i actituds estrenades. Ho he dit altres vegades però avui cobra una vertadera excepcionalitat, llegint la conversa de Jesús amb la samaritana. Entrem-hi amb permís d’intimitats...

                                               Pot semblar que és una sort trobar-se, però és providencial. Ell ens espera. Per entrar en conversa, ens demana què li podem donar, però és pura estratègia. És Ell que ens vol donar l’inesperat, que supera allò pobre que li podem oferir. Jesús té més imaginació (=revelació): ens ofereix aigua viva. Si sabessis el que Ell et vol donar, series tu a demanar-ho. Jesús-Déu porta sempre la iniciativa. ¿Com ens veu a nosaltres? Com un projecte inacabat. Ser plenament allò que Ell preveu i vol i estima de nosaltres. Som la profecia de nosaltres mateixos. Que som misteri. Havíem demanat d’endinsar-nos en el misteri del seu coneixement. En Ell ens adonem que ho som cadascú de nosaltres. L’aigua viva que Ell ens ofereix és la metàfora de la benaurança dels afamats i assedegats de ser justos, perquè veuran Déu. L’aigua que jo els donaré es convertirà en una font que els brollarà dintre per donar-los-hi vida eterna. Senyor veig que sou un profeta. Ha arribat l’hora dels adoradors que vol el Pare. Adoradors en Esperit i en Veritat. Veig que ara estem a les expectatives esperant la vinguda del Messies. El soc Jo que estic parlant amb tu! Senyor evangelitzeu-ne! Mireu, qui he TROBAT amb majúscules. Se m’ha il·luminat el bell mig de la Quaresma: He trobat en Jesús el sentit i l’horitzó del meu viure: Us lloem, us beneïm.us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa Glòria.

Compartim el trobar Jesús d’una manera nova, fet el centre del nostre viure, anem a passos adelerats a la Pasqua de Jesús i nostra! Som a les envistes i caldrà fer testimoni del “que hem vist sense por”.   Un nom portem al front. Hem de cantar l’esperança que és l’alba d’un demà. Hem de mostrar estimant-nos que el món nou ve ja”. És possible conèixer Jesús li pregunten a Marcel Légaut?  -Tota la meva vida he tractat de conèixer Jesús, d’atènyer-lo. M’han parlat d’Ell i jo he maldat per comprendre’l amb la meva intel·ligència. M’he sentit commogut i atret per la imatge que tenia d’Ell. És així que he estat conduït a un coneixement que és la comunió del meu ésser al seu ésser”.

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge III de Quaresma i setmana del 12 al 18 de març del 2023 Sabadell   (Paciència i passió d’un creient. Bernard Feillet pregunta a Marcel Légaut (Claret)

Homilia del diumenge 05/03/2023

                     UN  PAS  MÉS  QUARESMA  ENDINS

                                               La litúrgia d’avui vol assegurar-nos que tenim ben assentades les finalitats d’aquest exercici quaresmal, que bé podria prendre la simbologia de com enfocar la vida cristiana en la seva totalitat. Ja deia el clàssic: “la vida tota de l’home és milícia permanent”. No podem ni pensar que el transcurs del nostre viure el podrem fer en un bany de roses. Caldrà tenir sempre un esforç vital sostingut, si volem viure amb sentit i satisfactòriament. Això té plena validesa per a totes les etapes de la vida, anava a dir, sobretot quan podria semblar que ja tenim parada i habitada de temps la nostra tenda per a dedicar-nos a prendre “el sol.de la glòria”. Com més endavant va un en el recompte dels dies, més explícits i ben re-confirmats hem de tenir els mòbils i els principis i criteris per portar “una vida plena i bona”, ideal que ja pretenia un digne i clàssic “humanisme”. Això en un sentit molt més viu i explícit encara, en un ideari evangèlic. Mai l’edat avançada pot ser motiu per un viure “desviscut”, anodí o desproveït d’empenta. Som als inicis només dels exercicis quaresmals i anirà bé enfortir l’élan vital i evangèlic. Ai, i què se n’ha fet de l’humanisme cristià!?  Som-hi, doncs.

                                               La Col·lecta, com sempre, ens ressituarà en el tram-tram joiós i sostingut que volem portar per tal de sentir-nos “Església en sortida” i albirant més enllà del que es pot veure i esbrinar només, en el dia a dia, rasos  i escarits. “Ser més i millor” o bé l’anar “endavant i enlaire”. Hi llegim –millor-: hi preguem: “Oh Déu, Vós que maneu escoltar el vostre Fill Estimat i ens alimenteu espiritualment amb la vostra Paraula; feu que purificada la nostra visió interior, fruïm de la contemplació de la vostra glòria”.  Qui no sabrà veure-hi  en aquests termes un ressò de l’evangeli de la Transfiguració que centra  tot l’interès i la lliçó eminent de la litúrgia d’avui? Tots tres sinòptics porten aquesta escena de la vida de Jesús. Un fet insòlit i que situa el camí de Jesús en uns moments precisos en què està precedit i seguit de les prediccions sobre la seva identitat, responent a la pregunta que els feu de qui pensaven que era Ell? Diu Mateu: “Des d’aleshores Jesús començà a explicar que calia que anés a Jerusalem i que patís molt per part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ressuscitar, el tercer dia”. Sabem la recusació que li esventà Pere i que li reporta la forta esbroncada de Jesús, titllant-lo de Satanàs, no gens menys! Ocasió perquè Jesús fes a continuació la Proclama i Manifest d’enquadrament evangèlic en les files i lleva dels veritables deixebles: “Si algú vol venir amb Mi”... Ja la vam explicitar el diumenge passat, perquè ens era capital per entendre, sobretot ara, en temps de Quaresma, la missió compartida de Jesús amb els més ardits deixebles. A continuació, simbòlicament, havent seleccionat els “tres habituals” dels grans moments de la vida de Jesús, se’ls emportà en una muntanya alta (la tradició l’anomena Tabor) i entrant en oració es transfigurà davant d’ells... De moment –fem una pausa- i mirem de veure la continuació d’aquest passatge nuclear (La Transfiguració). Mateu narra la curació del noi endimoniat, que no poden curar els deixebles i sí ho farà Jesús, i en respondre a la pregunta de per què no ho han pogut fer ells, Jesús els dirà que és “per la vostra poca fe”. Afegim que a continuació tots tres sinòptics narren l’anunci per segona vegada de la seva mort i resurrecció. “I els deixebles es van entristir molt”. Ja llegim la reiterada incomprensió del què significava la seva messianitat, proclamada explícitament per Jesús només als seus deixebles més propers, en evitació d’incomprensions i daltabaixos majors! Jesús incomprès pels seus més íntims! Cal subratllar-ho, perquè el seu Misteri Global no és fàcil d’entendre, ni per a ells, ni per a nosaltres! Recordeu la Col·lecta del diumenge darrer que ens invitava l’endinsar-nos més i més en el misteri de Jesús com a feina particular del cicle Quaresmal-Pasqual. Ai, amb poca fe restarem als llindars mínims d’una comprensió minvada i aigualida... Ara –al nostre present!- no viure’l intensament seria una impropietat inexcusable!

                                               Tornem a l’evangeli de la Transfiguració. És un misteri de llum: rostre i vestits fulguraven de lluminositat. Mai, abans havia mostrat Jesús la seva divinitat d’una manera tan esplendent! És acompanyat per Moisès i per Elies, significant les figures emblemàtiques de la Llei i els Profetes: tot l’Antic Testament abocat a la glorificació de Jesús. “No he vingut a anul·lar la Llei i els Profetes, sinó a dur-los a la seva plenitud”. Estaven parlant de la mort i resurrecció que havia de tenir lloc molt aviat. Estant parlant-ne, se sent una veu del núvol estant, que diu: “Aquest és el meu Fill, el meu Estimat, en qui m’he Complagut. Les mateixes paraules del dia del baptisme de Jesús, tot i que ara hi afegeix: “Escolteu-lo”. Ara és la presentació de Jesús com a Fill de Déu i com a Messies, recosint els dos Testaments en un de sol: Jesús és presentat pel Pare com el qui dona sentit ple a la Vida i Resurrecció seves i també, amb la d’Ell, la nostra pròpia! No vol que diguin res del que han vist fins que tot s’hagi acomplert. Ara, avui, és l’hora de la comprensió per part nostra, a fets passats. Ara, entenem perquè aquest fet dona plenitud al seguici, a l’acompanyament de Jesús, particularment viscut i entès en aquests dies de pregones revelacions, com haurien de ser -Ai!- aquests dies quaresmals... Centrats en Crist, no en nosaltres, ho hem de repetir insistentment, perquè litúrgicament Quaresma és Pasqua en Ell i en nosaltres. Oidà!

                                               Tornem als subratllats de la Col·lecta: El nostre primer deure, millor -m’agrada més parlar en positivitat- la primera invitació d’un proficu treball quaresmal està posat en exercitar una fina escolta de la Paraula de Déu, en la lectura assídua de la Bíblia: des de seguir el llibret “Paraula i Vida” dia a dia, això els qui tenen el més inicial compromís; per als més animats, seguint “La Missa de cada dia” preparant tots els textos de cada dia, tot i no anant a celebrar presencialment l’Eucaristia; i els més ardits a cercar en la Bíblia mateixa els textos litúrgics del dia, destacant-ne els contextos on els podrem llegir. Per una altra banda som empesos a intensificar la pregària per tal d’anar purificant la visió interior: Sentir la presència de Déu, entrar suaument en la comprensió de les pregàries que tots sabem, però que les hem de ponderar, les hem d’enriquir i d’omplir dels nostres desigs de lloança, de benediccions, d’adoració que desfili i esbleni les teles que encobreixen la presència de Déu; cal també saber donar gràcies, “per la vostra immensa glòria”. Entrar en silenci, saber esperar que Déu se’ns apropi i ens digui alguns dels seus secrets. Finalment, que ens obrim a la pregària contemplativa, que sentim que ens embolcalla la glòria de Déu. Demanar, cercar, trucar, com hem llegit aquesta setmana litúrgica.

                                               Una paraula sobre el patriarca Abraham, a la primera lectura. Model d’obediència a la crida de Déu. Surt de les teves zones de confort. Vés on et serà dit, camina i ho aniràs descobrint. Despossessió total, confiança indeclinable! Podríem aplicar-li aquest verset del salm responsorial: “Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai: aquest és l’esperança que posem en Vós”. Fer jaculatòries, tretes de textos breus trets de les lectures del dia o d’altres provinences, tot per mantenir el caliu!                  

                                               Situem la segona lectura on es condensa allò més substancial del que predica Pau i que recomana que així ho faci el seu deixeble predilecte, Timoteu: “Déu ens ha cridat a una vocació santa”, ja preconcebuda per Déu allà en l’eternitat, fruit de la seva decisió amorosa, i que “ara ha estat revelada amb l’aparició de Jesucrist el nostre Salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia, i, amb la Bona Nova de l’Evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat”. Aquest és el nucli de l’evangeli que tant Pau com el deixeble estimat Timoteu han de predicar, bo i “sofrint amb l’obra de l’evangeli”. Una cosa porta a l’altra!

                                               Una vegada més permeteu-me de dir que l’Evangeli no és una moralització de la vida, promou una espiritualitat, una visió interior, una manera, un estil de viure, tret de la manera com vivia Jesús en la seva intimitat i que es palesava en paraules i obres. Entenem, doncs, que la Quaresma atenyi ja des de bon principi la participació en la Pasqua de Resurrecció, la de Jesús i la nostra pròpia, des del compromís de lleva i adscripció en l’evangeli serè i operatiu co-agermanats amb Jesús, Mestre i Salvador nostre.

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge segon de quaresma i setmana següent, 5-11 de març del 2023  Sabadell