JA HEM PASSAT DE MORT A VIDA
Estem fent les penúltimes estrebades d’una marató quaresmal, molt ben acompanyats dels nostres entrenadors o coachs -digues-ho com vulguis! Hi vull posar noms concrets: L’evangelista Joan que ens acompanyarà i ens deixondirà dels nostres ensopiments, durant tota la setmana entrant; i Pau en l’Epístola-Mare, la que va escriure als romans i que aprofitant el caire que vull donar a aquestes paraules d’invitació a anar a fons, us recomano de llegir-li com a mínim des del capítol 5è fins al 8è. Ja llegint Joan aquests dies antecedents, m’he trobat amb aquesta frase fonamental: “Us ho dic (en present!) amb tota veritat: Els qui escolten el que JO dic i creuen en Aquell (el Pare) que m’ha enviat tenen Vida Eterna,... perquè ja han passat de mort a vida... perquè el PARE que és font de tota VIDA, ha fet que el FILL també ho sigui”. Estem, germans aquí, parats i com travats, però amb ganes d’encetar caminada: “Escoltar el Fill, Creure en el Pare”. Amb aquestes dues premisses ben sobreactuades, “Ja tenim, ara de present!, la Vida perdurable”, la Vida –com una Lluna- en quart creixent- fins a la glòria de la Lluna plena i nova, pasqual, imatge de Maria, mare de l’Església, la plena de gràcia, segons els pares apostòlics dels primers temps, que comentaven que la lluna no té llum pròpia i que tota ella, lluminosa, és reflex de la que és substancial, la que prové del Sol que és Jesús, incandescent, que no es pot mirar fit a fit, sinó amb filtres, que ens els dona l’Església a través de la Paraula contemplada, de la qual n’és dispensadora i “entusiasmadora”. Jo soc la llum de la vida! Ho creus?
Mireu, faig aquesta rotunda afirmació, imitant la convicció de Jesús, en dir-nos-la: “si no m’escolteu, no tindreu vida en vosaltres!”; és a dir: no sereu de veritat deixebles meus, cristians de dret i de fets. Si no heu llegit pausadament, compassadament tot l’evangeli de Joan, patró i metro de tothom que pretengui dir-se, sentir-se fill de Déu, germà de Jesús, deixeble seu -de totes, totes-. Sense haver fet una immersió en el misteri de Jesús, intentant anar -de graó en graó- devers el fondo de la insondable identitat de la seva Persona; que -a fi de comptes- era el propòsit i l’intent essencial per anar a fons en els exercicis quaresmals d’enguany, tal com ho vàrem internalitzar en la col·lecta del primer diumenge –perdoneu-me la meva indelicada insistència!: les dues comeses quaresmals: “conèixer més i més el misteri de Crist i viure’l amb totes les seves virtualitats”, Ens hi sortiran, en Joan, tots els episodis dels evangèlics que ja hem llegit fins ara, la samaritana i Nicodem i avui tota la tragèdia no atesa inicialment (?) i després glorificació del Pare (!) en la reviviscència de Llàtzer.
Parlem entre nosaltres, gent d’escola, de la disrupció escolar i social que es produeix amb un índex percentual dels més alts de tot Europa, que fan plorar, del fracàs escolar, que arrossega conseqüències en àmbits no solament d’estudis, sinó socialment, culturalment, i en definitiva excloents àdhuc laboralment, ai las!. Una cosa similar passa a nivell de l’Escola de l’Evangeli de la que parlava Pau VI. El nostre Mestre, Rabí o -el “Profe” dit entre condeixebles- ha de lamentar que els escolars dimiteixin i abandonin abans de passar l’Assignatura de Comuns que és l’Evangeli de Joan. Hi ha una fuga fonda, trista com una sima: els deixebles abandonen aquesta assignatura abans de saber-ne un primer borrall, sense posar l’elemental atenció, perquè el Mestre ens pugui fer estimar l’assignatura. No havent tingut la primera experiència d’un tu a tu; només amb la doctrina de primers cursos de primària espiritual, com a bagatge memorístic i de quatre pregàries, només. Menystenint allò que ignoren! Així ens trobem, malauradament, amb una indigència de tipus religiós i sobretot de fe, que espanta! Ni nocions (els noms de les coses) tan sols, que això és només primera cultura religiosa, però l’evangeli o és vida o no és res. I això és imputable a moltes persones grans que som nosaltres, que hem fet derivar el fet religiós en uns practicants closos en els seus pietismes, que fan pena de veritat. No ho hem sabut fer, ai i més ai! On és la Formació Permanent? Moltes persones estem mustigues en un cercle ofegat de pecats “repes” i de rutines d’extracció, ves a saber de quan i com... Fracàs de l’Escola de l’Evangeli! Tots en tenim la culpa, però ara no és moment de lamentacions sinó més aviat l’oportunitat d’emprendre el pas d’una intensitat renouera que ens porti a estimar el què adés hem desvalorat, bo i ignorant de què es tractava... Perquè no fem un esforç en aquestes dues setmanes que ens queden de Quaresma i entrem a fer net de tantes displicències. La proposta que us faig és de llegir tot l’evangeli de Joan, d’una manera continguda, sostinguda, donant valor a cada paraula que ens surti, posant-les en relació. Ens sortiran els episodis que precisament avui els relacionarem. També us demano que llegim de la Carta als cristians de Roma, almenys des del capítol 5è fins al 8è, per descobrir de primera mà què vol dir ser cristià! Ja fa dies que en la litúrgia se sent el ressò baptismal: aigües sanadores, les que ens han de portar fins a la re-novació de les promeses del baptisme la tarda-nit de la Vigília de Pasqua. Tant de bo que aquesta vegada poguéssim sobrepassar el ritual i fer com si fos el mateix dia del baptisme amb mentalitat d’autèntics catecúmens! Relació personal d’adults, de gent “tocada” per la gràcia de Jesús, responent a la seva invitació: “Si tu vols venir amb mi, nega’t tu mateix, és a dir: accepta seguir Jesús en la seva passió i mort, en la seva missió curativa i enaltidora. Tu ets important per Jesús. Et vol entre els seus deixebles que no el deixen ni a sol ni a serena, que fan vida amb Ell. Que el poguem veure en les seves actituds dels grans moments i els seus gestos senzills, el seu mirar, el seu posar la mà a l’espatlla i dir-te la paraula justa i al moment just, que ets tingut com amic, amb qui segellarem destins i joies compartides. Ens atansarem a Betània i compartirem una de les escenes mes emotives de la vida del Mestre, que fa partícips dels deixebles i de gent de Jerusalem que comparteixen el miracle de la reviviscència de l’amic estimat, Llàtzer, on Jesús és l’amic de la família que és refugi i llar on poder sentir-se escoltats, respectats... El text de l’evangeli que escoltarem amb un ai al cor al principi i després amb una distensió de meravella, seguida a primera fila o millor encara, tinguts per de casa... La contrastació sempre present i en grau pujat en Joan que de ben segur ens portaran a veure i tant de bo! a viure en sintonia amb la família de Betània, admesos a casa seva també nosaltres. Llegint Pau ens adonarem que és l’Esperit Sant que rebem en el baptisme el que ens espera i que “és la nostra vida”. Manifestació que ve llegida en Ezequiel: “Us infondré el meu Esperit i recobrareu la vida”. Reprès en el salm que ens inspira seguretat de pregària més que atesa, com matiners que esperen una albada de llum que estimuli la confiança en el Senyor, “perquè del Senyor són l’AMOR FIDEL i la REDEMPCIÓ GENEROSA”. Jaculatòria que ho diu tot de Déu i de nosaltres.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge V. i Setmana última de Quaresma, 26 març – 2 d’abril 2023 Sabadell