ESPIRITUALITAT LITÚRGICA
Empeltats
ja en i amb el què dèiem diumenge passat, cal no perdre mai de vista el frontispici
de tota espiritualitat cristiana, l’únic manament (que no ho és, sinó
invitació, implicació, posar tot el què som,
podem i hauríem de ser, tot allò de més valuós nostre): “Estima el Senyor el teu Déu, amb tot el
cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb tota la força”
Us
invito i m’invito a trobar les pròpies concrecions de cor, d’ànima,de pensament i de força. De tot diu amb tot. No serà pas massa? Déu és
compromissari, el primer accionista. Deixem-lo fer. Ell sap a qui, com, quan..
No
podem estimar sense prèviament conèixer:
això ho tenim tots ben clar. És de principiants que en la Bíblia, conèixer té
un abast, que no té ara perquè la ciència, tot i les seves múltiples
aportacions, ha perdut el secret de la Guineu del Petit Príncep: -“Si us
plau... domestica’m- va dir la Guineu. –D’acord –va respondre el Petit
Príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per
conèixer. –“Només es coneixen les coses
que es domestiquen –va dir la Guineu-. Els
homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als comerciants.
Però com que no hi ha comerciants d’amics, els homes ja no tenen amics. Si vols
un amic, domestica’m. –Adéu, li va dir la Guineu. Aquí tens el meu
secret. És molt senzill: “Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és
invisible als ullsӃs el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan
important”. Els homes han oblidat aquesta veritat. Tu no l’has
d’oblidar. Et fas responsable per sempre d’allò que has domesticat. Ets
responsable de la teva rosa”. Interioritat: fe i amor. Interactuen...
L’expressió conèixer
té una pluridimensionalitat que gairebé engloba les millors particularitats de
cor, ànima, pensament i força. Ho diré amb paraules-pregària del mateix Jesús: Mt 11, 25 – 29: “T’enalteixo,
Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot
això que has amagat als savis i entesos.
Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. “El Pare ho ha posat tot a les meves
mans. Ningú no coneix el Fill, fora del
Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol
revelar. Veniu a Mi tots els que esteu cansats i afeixugats i Jo us faré
reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus que sóc benèvol i humil de
cor i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau i la meva càrrega és
lleugera”. Em ve a la memòria el llibre “
FIT A FIT amb Jesús”de tres amics de
Jesús:Velasco, Aleixandre i Pagola. Tots tres saben què és l’espiritualitat
cristiana. En són coneixedors i practicants.
Jesucrist,
Déu
i home vertaders. Dèiem la
trilogia: Encarnació, Resurrecció,
Eucaristia. Déu fet per sempre Home, en
realitat l’Home Nou. Així ens el descriu Pau, tant i tant home que ens fa
esgarrifar: “El que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la
seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no
res: prengué la condició d’esclau i
es féu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s’abaixà i es féu
obedient fins a la mort, i una mort de Creu.
Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per
damunt de tot altre nom, perquè en el
nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra, i tota
llengua reconegui que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare. Afegim el que
diu el Vaticà II: “En realitat el misteri de l’home no s’aclareix
veritablement, sinó amb el misteri del Verb Encarnat. Adam, el primer home, era
figura del qui havia de venir, és a dir del Crist Senyor. Crist, el Nou Adam,
en la mateixa revelació del misteri del Pare i del seu Amor, manifesta
plenament l’home a si mateix i li descobreix la seva vocació altíssima. Res
d’estrany que trobin en Ell la seva font i hi atenyin la seva coronació”.
Segueix
el Vat.II: “Ell és la imatge del Déu invisible, Ell és l’home perfecte que ha
restituït als fills d’Adam la semblança divina, deformada des del primer pecat.
Com que en Ell la natura humana ha estat assumida , no pas absorbida, per això
mateix ha estat elevada a una dignitat sublim. Ell, el Fill de Déu, per la seva
encarnació, en certa manera s’ha
unit amb tots els homes. Va treballar amb mans humanes, va pensar amb
intel·ligència humana, va obrar amb voluntat humana, va estimar amb cor humà.
Nascut de Maria Verge, es va fer veritablement un de nosaltres, semblant en tot
a nosaltres,fora del pecat”
Resurrecció. Ell, retornat al Pare, després de portar a terme la reconciliació,
l’amor reprès després de vagar per regions d’inhumanitat i d’haver inflat els
nostres “ego”, ara obrim ulls i cor i el reconeixem com a Mestre, Pastor, Metge
i Amic i ens consolidem amb l’experiència per la fe d’haver
con-ressuscitat juntament amb Ell i mirant ara ja més les coses de dalt, les de
Déu, que són les que ens omplen i les que ens donen sentit i motius de joia i
d’esperança; i que -oh meravella!- desemboquen en experiències d’amor creixent.
Diu Pau: “Jo m’agenollo davant del Pare, de qui rep el nom tota família, tant
al cel com a la terra, i li prego que, per la riquesa de la seva glòria,
consolidi amb la força de l’Esperit allò que sou en el vostre interior; que per
la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així ben arrelats i
fonamentats en el seu amor, sigueu capaços de comprendre l’amplada i la
llargada, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist; que arribeu a conèixer
aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així entreu del tot a la plenitud
de Déu” (Fl 3, 14-19).
El
Vaticà II segueix en l’anterior paràgraf, ara en relació amb la missió de vida
i mort de Jesús: “Anyell innocent, amb la seva sang vessada lliurement, ens va
merèixer la vida, en Ell Déu ens va reconciliar amb si mateix i entre nosaltres
i ens va arrencar de la servitud del diable i del pecat, talment cadascun de
nosaltres pot dir amb l’apòstol: “el Fill de Déu em va estimar i es va donar a
si mateix per mi”. Patint per nosaltres, no sols va donar exemple perquè seguim
les seves petjades, sinó que va restaurar també el camí pel qual, si el seguim,
la vida i la mort són santificades i prenen un nou sentit”.
Eucaristia: L’eucaristia que vol dir
bona, esplèndida Acció de Gràcies és el miracle més gran de tots. El prefixe Eu- que trobem en tantes paraules
nobles: Eucaristia, Evangelització, Eufòria, Eulàlia, Eurítmia, etc. A més de
la significació del memorial del Senyor, que “havent estimat els seus de sempre
els estimà fins a l’extrem”. (Algú em vol dir quin tipus d’estimació personal i
comunitària, de poble hi ha en aquest extrem?), i podem asseverar que
això afecta a tothom, a la natura sencera, “Ha volgut unir en el Crist totes
les coses, tant les del cel com les de la terra” (Ef 1, 10b). Diu també el
Vaticà -massa ignorat- som massa irreductibles a entrar en una distinta manera
de veure i de viure el Crist en la vida i relacions i en els sagraments,
singularment l’Eu-caristia: “El
nostre Salvador, a l’últim sopar, la nit en què era lliurat, va establir
el sacrifici eucarístic del seu Cos i Sang, amb el qual havia de perpetuar pels segles el sacrifici de la creu, fins al
seu retorn, deixant així a la seva estimada Esposa, l’Església, un memorial (viu i vivificador) de la seva
mort i resurrecció, sagrament de pietat, senyal d’unitat, lligam de caritat,
convit pasqual, en el qual es rep el Crist, l’ànima s’omple de gràcia, i se’ns
dóna penyora de la glòria futura”.
No
hi ha espiritualitat eclesial sense una ànima eucarística. No tenim massa
comprensió i vivència eucarístiques. No basta la pietat que se’ns va donar
anys, tants, enrere. Ara hem de redescobrir tota la vida interior sota
el reclam de l’eucaristia. Nom que hauria de prevaler per damunt de Missa. Ite,
missa est. Missa, missió. Aneu,”Sortiu, sortiu en missió (papa Francesc);
sortiu de l’Eucaristia a la Vida de cada dia, a casa, a la parella, a la
família, a l’àmbit social i crideu el goig de la Vida, Germanor, Misericòrdia,
Amor fins on se pugui, Perdó, Confiança en Déu i els Germans, una Fe
meravellada i meravellosa, una Esperança feta de fermesa i tendresa i un Amor
llarg, llarg, entranyat i entranyable. Continuarà, que deien els calendaris de
bloc. I tant que continuarà! Per fer saliva, per despertar gana: “La missa
senzillament” de Cabié, dossiers Centre Pastoral Litúrgica, 63.
Corpus, Solemnitat
del Cos i la Sang de Crist, 29 de maig, 2016. Sabadell