UN FINAL, VIST DES DE LA FE, UN PRINCIPI
La Pasqua anticipa el després de tot, viscut amb
ulls i cor de FE. “Jesucrist que va
iniciar la fe (en Ell) la portà a terme (en nosaltres) juntament amb Ell”.
Vàrem insistir molt durant la quaresma-pasqua en aquell emfàtic en Ell, perquè en Jesucrist hi trobem l’eclosió de tota
cosa i de tota la humanitat. L’àmbit de la gràcia dóna sentit i significació
englobadora, (“ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com
les de la terra”). Jesucrist fent el seu camí
temporal tot i l’aparent fracàs de la seva messianitat i ensems del
Regne de Déu que fou la seva missió permanent, amb la seva mort vencé tota
mort. Ell mateix va asseverar que seria glorificat pel Pare i al tercer dia un
esclat de divinitat es va manifestar i en la seva Resurrecció hi tenim en ella també
la nostra pròpia resurrecció, ara en
esperança, segurs de fer vida perdurable –com ho proclamem en el Credo-.
Estem abraçats “amb Ell, per Ell i en Ell”. Amb la seva
sang vessada, oferta hem obtingut la redempció dels nostres pecats i la salvació eterna. Som seus, som conquesta
seva. “En Ell heu cregut i heu estat marcats
amb el segell de l’Esperit Sant promès. I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan
ens redimirà plenament com a possessió seva i farà que siguem lloança de
la seva glòria. La riquesa de la gràcia
de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim.
Recordeu allò de Pau: “uns volen saviesa, altres demanen signes prodigiosos. Un
escàndol per als jueus i per als pagans un absurd i Déu a aquells que ha cridat
hi veuen en Ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l’absurd de
l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes i en la
debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior a la dels homes”.
(Pau als de Corint (1, 22´25). Més referències encara: la conversa amb Nicodem:
“Hem de renéixer una altra vegada i aquesta és la definitiva, un renaixement
en el baptisme: que ens ha canviat tota la nostra manera de ser, de viure,
de conviure i de veure-ho tot amb els ulls i el cor de la FE. En la seva
Resurrecció nosaltres morim i ressuscitem conjuntament amb Ell. En trànsit, en
esperança d’un més enllà on hi regna Déu, “aquell Déu que és l’únic Sant,
l’únic Senyor, l’únic altíssim, Jesucrist. Amb l’Esperit Sant, en la glòria de
Déu Pare”. Amén. En l’entretant que és el nostre camp de treball, vivim
patint, patim vivint, esperem gaudir d’una “nova, major i definitiva naixença”.
L’evangeli de Joan ens ha anat
acompanyant aquestes setmanes de quaresma i seria aconsellable de llegir-lo des
del capítol 13 on assistirem al Sant Sopar i per bé que Joan no hi insereix allí
la institució de l’eucaristia, reportada per Pau i que vàrem llegir el dia de
Dijous Sant, escrivint als germans de Corint els parla d’una tradició
que li ha pervingut, rebuda i transmesa a vosaltres que es va fixar com la
taula parada per a tothom: l’Eucaristia, a voltes rutinitzada, ai, dolor!.
Accessible a tots els batejats amb la qual també fem memòria i record de
l’exemple per tal de fer com el Mestre: servir, servir i servir. Cada vegada
que prendreu el Cos i la Sang de Jesús serà com un record de que la nostra
ciutadania la tenim en el més enllà, on veurem Déu cara a cara i serà la nostra
vida plena, on totes les nostres aspiracions seran acomplertes en presència del
Déu que ens és vida, en Ell gaudim del fruit de l’Esperit Sant: amor, goig,
pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. Ga
5, 22-23. Ja ho sabeu que hi tinc una gran tirada a anomenar-los d’un a un, pel
goig exaltant i intentant fer-los recaure al cor i a les entranyes, poc a poquet, per tal d’omplir-me’n
abassegadorament, tot i que Pau no parla de fruits en plural sinó de fruit de
l’Esperit Sant, perquè no es dóna un sense que l’altre el segueixi, ja que
formen un tot únic, de meravella! No hi ha Resurrecció sense vinguda de
l’Esperit Sant. En el baptisme hi juga el gran paper l’Esperit Sant, que ens
con-figura i con-forma a imatge de Jesús, amb qui tenim una unió que va més
enllà de tot el que es pugui pensar i desitjar. Això és Pasqua. Cada dia,
després de la Primera Pasqua, la de la Resurrecció i exaltació de Jesús, home
com nosaltres, l’Ecce Homo! en tota la seva plenitud. L’home primer en tot, no
per prevalència, no per deixar pas, sinó perquè és l’Home vivent i veritable, a
model del qual tots ens hem d’esmerçar per adquirir el mateix rostre, la seva
actitud i capteniment enfront de la vida i de la comunió estreta en
fraternitat. Pasqua és repic de campanes, és florida de la natura, és lletania saltironina
dels noms de Déu. és l’al·leluia
tres vegades aclamat que juga amb l’hosanna,
a veure qui pregona més i més fort i més convincentment. “Beneït sigui Déu i
Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de
benediccions espirituals dalt del cel. Ens escollí en Ell abans de crear el
món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a
ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna glòria
i lloança a la gràcia que ens ha concedit en el Seu Estimat”. No hi ha baptisme
si no hi ha una revolució en la
nostra manera de viure i conviure. Quan avui renovem les promeses baptismals que
no vàrem fer nosaltres –nadons-, i sí ho varen fer els nostres pares i padrins,
avui les hem de proclamar personalment i de forma irreversible; sabent que no
és cosa de paraules que el vent s’emporta, sinó amb un amor fidel per correspondre a l’amor fidel de Jesús i de l’Esperit
Sant, ambdós més compromesos amb nosaltres del que mai podríem fer nosaltres.
Déu és amor i nosaltres li hem de ser fidels, en tot i per tot. Vosaltres heu cregut en l’amor que Déu ens té: “Crist
ahir i avui; principi i fi; Alfa i Omega; d’Ell són els temps i els segles. A
Ell la Glòria i el Poder, per tota L’ETERNITAT. Que les santes llagues,
glorioses, ens guardi i ens conservi Crist, el Senyor. Amén. Pasqua és un
esdeveniment que s’ha de produir en tot
l’abast del nostre avui; és un amarar-se de les lectures de Joan en els
capítols del 13 en endavant, subratllant cada frase, cada input, cada elevació,
deixant que sigui l’Esperit Sant qui obri la corol·la de cada flor i s’hi posi
una abella fecundant la flor per esdevindré un fruit saborós, un que contingui
les cares d’un poliedre on hi cantin tots els nou aspectes que té la vida
cristiana, batejada i rebatejada en esperit i en vida. De la Pasqua florida a
la Pasqua granada hi va tot un caminoi que en les pendents i en les estretors
demanen atenció, sotilesa a vegades, uns esforços sostinguts, un caminar lent
però segur d’anar pel bon camí. Millor fer la sendera amb companyia per tenir
una mà a prop, quan es necessiti i per encomanar-nos el goig de veure i de
sentir l’al·leluia que se sent de per tot, si sabem respirar a fons i sentir la
veu que ens refila arbreda amunt, posant veus canores, melodioses i
ressonadores en un franciscanisme que ens porta a la contemplació de la finor
de la natura encantada i encantadora, centrada en el Crist viu i vivificador. Tot
recentrat en el Crist, referència a Déu descoberta en l’espill del cor paternal
de Déu que és Jesucrist. Veritable joglar de les grandeses de natura i
gràcia. Solemnitat de totes les
solemnitats: la Pasqua de Resurrecció de tots en la de Crist. La
Fraternitat universal viscuda a la menuda o a l’engròs. Felicitats en la felicitat!
P. Josep Mª Balcells
31 de març del 2024. Sabadell