LA LLEI I LA GRÀCIA
Les
hauríem de posar en majúscules sempre que les utilitzem, perquè emblematitzen
els dos Testaments en la història de la relació entre Déu i el que serà tingut
sempre com a Poble seu. Entre elles hi ha una clara continuació, però el mateix
temps una progressió en qualitat. Diumenge passat posàvem en confrontació més
que positiva entre Abraham i Jesús. Avui els textos de la litúrgia posen en
estreta relació Moisés i Jesús. Ambdós són figures que condensen les
particularitats que són base per entendre la revelació de Déu en la Llei
(Decàleg i el Temple) d’una part i la Creu i la Resurrecció (Gràcia) de
l’altra. Tal com dèiem, hi ha continuació perquè de Déu provenen ambdues, però
de part de la segona hi ha un salt qualitatiu que per ser tan fora-mida no és
entès ni ben rebut per part del poble de base, tant jueu, com pagà, com
nosaltres tampoc... És Pau qui predica un Jesús crucificat i glorificat
en qui ens fa veure que és un escàndol per
als jueus i per als altres un absurd.
Uns demanen “signes prodigiosos”, els grecs-pagans postulen “saviesa”. No està
tan lluny l’episodi de la predicació de Pau a Atenes, on ell va presentar Jesús
-amb la millor retòrica- com el déu desconegut, al qual el atenesos havien
aixecat un temple com un més en la llarga sèrie mitològica a què estaven
habituats. ...En dir que presentava un Home que havia Ressuscitat, ells,
sorneguers, li digueren que ja en tornarien a parlar més endavant... Tornant a
la segona lectura, Pau afegeix que per a aquells que Déu ha cridat tant jueus
com grecs veuen en Ell el poder i la
saviesa de Déu; hi veuen, no l’escàndol ni l’absurd, sinó una saviesa
superior i en la debilitat l’obra de Déu, Tal i tant com ambdós
puguin arribar mai a pensar i desitjar.
Anem
a la primera lectura que narra com Déu, amb Moisés de profeta, fa la proposta
de la Llei, concentrada en els deu Manaments, que tenen el vessant propi corresponent
a Déu, (que explicita dient que no han de tenir altres déus fora de Mi); i els
restants atenent a la regulació de les relacions amb el proïsme. El salm
responsorial farà l’elogi encomiable de la Llei. Aprofito per subratllar
que el salm que ve sempre després de la primera lectura hi consona d’allò més i
hauríem de descobrir que no s’hauria de llegir sense més, sinó que ve a ser com
la pregària que dóna respir i altesa de mires, tantes vegades d’una intensitat
poètica que és un goig poder dirigir-nos a Déu, brodant el relat amb què
consolidem les afirmacions llegides antecedentment. Cal descobrir els salms
que inicialment eren cantats(!) en el poble de Déu. Venen a ser com la
respiració afectiva de saber-nos escoltats i beneïts per Déu. Podrien ser unes
invitacions a la pregària també en els moments personals, privats d’íntima relació
amb Déu Pare.
En
l’evangeli tenim la densitat que mereix llegir-lo amb anterioritat, abans de la
Missa, o bé després per trobar-hi tots els enllaços bíblics que s’hi transpiren. Com que ja sabem per haver
sentit amb altres vegades” el relat”, no ens hi entretindrem a constatar el
“fet”, únic, de l’escombrada dels venedors de tota mena com per purificar el
Temple, essent el Temple un dels pilars de l’espiritualitat dels jueus.
“Traieu tot això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare”. Els deixebles hi fan aquest comentari: “El
zel del vostre temple em consumia”. Davant de la situació tan inusitada, els jueus
(recordeu que Joan anomena complexivament jueus tota la “plana major del
sistema religiós”) els jueus , dic, li fan com sempre: “Quin senyal ens dones
que t’autoritzi a fer això?”. Jesús els desconcerta dient que Ell el
reconstruiria en tres dies. No el van entendre. Però Joan hi fa aquest
comentari: “Ell es referia al santuari del seu cos”. I hi afegeix: Quan Jesús
ressuscità d’entre els morts, els
deixebles recordaren que Ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en
aquesta paraula de Jesús”.
Desentranyem
tot el gran transfons d’aquesta escena. Jesús canvia la significació que per
als jueus tenia el Temple. De pilar juntament amb la Llei, el temple ara passa
a ser imatge i realitat d’Ell mateix i també dels seus deixebles. Això ho podem
treure de la conversa de Jesús amb la samaritana que també ens la narrarà Joan,
quan li comenta a ella que ara ja no seran ni Garizin ni el Temple de
Jerusalem, perquè Déu busca adoradors en esperit i en veritat. Pau ens
ho donarà ben explicitat en la primera Carta als corintis, on llegim: “Crist és
com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres,
ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus
o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol Cos, i tots
hem rebut com a beguda un sol Esperit”. És el misteri del Cos Místic. Ara, tots junts en comunió formem el Nou Temple, Ell
sobretot és el Nou Temple on adorem
i donem gràcies al Pare, mitjançant Jesús. Tant la Llei com el Temple,
emblemes de tot l’Antic Testament, ara s’han transmutat per la mort i
resurrecció de Jesús en el Temple que és Jesús, com ho és de la Llei del Nou
Testament. En Jesús i en cadascun dels batejats ara tenim la Llei (xifrada en l’amor a Déu i als
germans) i el Temple on adorem al
Pare. Hem de destacar que hi ha una verdadera continuïtat i endemés un
aprofundiment en la nostra relació amb Déu i amb els germans.
D’aquí
que hem titulat el nostre comentari amb aquest binomi de Llei i Gràcia. En el llarg Sermó de la Muntanya que ens ha ofert
l’evangelista Mateu, Jesús argumenta entre “Se us ha dit” i “Jo us dic”: la
continuïtat i l’aprofundiment entre els dos Testaments. Això ens porta a fer la
relectura de la Paraula de Déu sota la proposta nova que ens fa Jesús. És un
autèntic salt de qualitat entre el que Déu demanava a través de Moisès i el que
ens ofereix Jesús. Ara ve signat, tal com queda subratllat en l’himne a què anirem fent referència
tots aquests dies de Quaresma per la recepció de l’Esperit Sant en el baptisme.
Diu Pau als esfesis: “Heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès.
I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu us té reservada, quan ens redimirà
plenament com a possessió seva i farà que siguem lloança de la seva Glòria”.
Crist, raó i plenitud del que som i esperem. Llegíem: “Per amor el Pare en
destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió que
dóna Glòria i Lloança a la Gràcia que
ens ha concedit en el seu Estimat. En Ell, per la seva sang hem obtingut la
Redempció, el perdó dels nostres pecats. La riquesa de la Gràcia de Déu s’ha
desbordat en nosaltres”.
El règim nostre ara no és la Llei sinó la
Gràcia que ens fa agraciats, benvolguts i estimats de Déu i ens queda ben
amorosits amb l’aclamació que ens l’ha prodigat sovint la litúrgia d’aquests
dies; “Déu ens estima (noteu el verb en present) tant (ponderatiu!) que
ha donat el seu Fill únic; tots els qui creuen en Ell tenen (ja ara, no quan
Déu ens glorifiqui en el cel) vida eterna”. D’això en diem plens de Gràcia, de
la qual ens ha abocat a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla
fins a vessar”. Les oracions d’aquest diumenge les hauríem de resar sovint per
reafirmar-les: Col·lecta: “Oh Déu, autor de tota misericòrdia i de tota bondat,
vós ens heu ensenyat que el dejuni, l’oració i l’almoina guareixen el nostre
pecat; escolteu el reconeixement de la nostra feblesa; que els qui ens sentim
afeixugats per les nostres culpes, ens vegem sempre alleujats per la vostra
misericòrdia”, o bé a l’Oració post comunió: “Hem rebut la penyora de la Glòria
futura i, vivint encara a la terra, ja ens
alimentem amb el pa del cel; us preguem, doncs, Senyor, que allò que hem
rebut en aquest sagrament es realitzi en les nostres obres. I també en l’Oració
sobre el poble: Senyor, dirigiu els cors dels vostres fidels i concediu-los,
amatent, aquesta Gràcia: que perseverem en l’amor a Vós i al proïsme i
compleixin tot allò que els heu manat”. Recordeu que sant Agustí ens ha dit que
en Jesús tot és Gràcia. Déu ens veu agraciats; nosaltres ens hi hem de
veure i sentir en el més íntim del nostre ésser.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge i setmana III de Quaresma, 3 de març fins al 9 de març. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada