DÉU T’HA ESTIMAT TANT...
Personalitza,
personalitza que hi tens tots els drets atorgats, conferits des de fa una munió
d’anys, concretats en el dia del teu Baptisme,
baptisme que has anat actualitzant i reactualitzant dies i dies. No te’n oblidessis
pas, que seria com negar-te tu mateix en els fonaments mateixos del teu “viure
i conviure” (que ambdós van sempre de bracet). Avui és el propi títol que ,singularitzant-lo,
te l’he dedicat amb un graciós desvergonyiment!, sí, sí, va per a tu, tot i que
té en sí una formulació més global. Te la poso per gaudir-ne, bo i abraçant-te en aquell global que conté
natura i humanitat, temps i història, pecat i gràcia, tu, jo... Aquí ho tens
tal com el cantarem en l’aclamació que és bimembre, aclamació que per ser-ne tal,
has d’aixecar el to de veu, fent que brillin: paraula i sentit exultants!: “Déu
estima (en present!) tant (ponderatiu!) el món (mundial,
abastant tot el creat!), que ha donat (ai, què n’és d’excels aquest
donar-se diví!) el seu Fill únic (Jesús, fill de Déu Pare, entregat,
lliurat, ofert, amb missió redemptora!). Ara ve el segon membre de la frase: “Tots
els qui creuen (és per fe, per una omnímoda confiança) en Ell (repassa aquest venturós, ben misteriós en Ell: quantes vegades surt aquest “en
Ell”, oh meravella, en l’himne que ens tenim encomanat –tu, jo i els de més
que hi vulgueu afegir, i seran sempre benvinguts!). Són 9, compta’ls, no sigui cas
que me’n descuidi d’algun: estem esmaperduts per una tal presència i acció que
ens modela i configura des de les entranyes i en tota l’ànima). Remato: “tenen
vida eterna” (ja ara, i in crescendo). Cal respirar-hi, rellegint-la, tota
la frase dita i brodada poc a poc, com si un no volgués sortir-me’n mai...Un
punt i a part ben llarg, ben llarg... Però
hem de seguir a fer noves descobertes, que n’hi ha més, que no té dita; us ho
asseguro. Preparar la Missa estudiant tots els textos litúrgics és una
vertadera descoberta! Descobreixes mons, albires aspectes represos que et saben
a nous.
Fins
ara les primeres lectures dominicals estaven ancorades en l’Èxode. Ens havíem
delectat en les gestes de la sortida d’Egipte i avui hem de recalar en una
altra Gesta del Poble de Déu que feu època, i que obrirà un fet luctuós que ens
portarà el Poble a l’Exili a Babilònia, per mor de les in-fidelitats re-con-su-mides,
que els van deportar ignominiosament a Pèrsia. Sort que Déu desvetllà l’esperit
de Cir i va entendre que Déu li havia “encomanat que li construís un Temple a
Jerusalem”, i declarà que “si entre vosaltres hi ha algú del seu Poble, que el
Senyor sigui amb ell i que hi pugi”. Els cants de l’enyor com el salm
responsorial 136, ara es convertiran en salms de lloança i de glorificació de
Déu: són els salms graduals (120-134): “Quina alegria quan em van dir: “Anem a
la casa del Senyor. Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem!”
L’oració sobre el poble que cada diumenge de quaresma clou la nostra
assemblea ho connota; ve a ser com el retorn a casa. Acompanyem-los-hi:
“Defenseu, Senyor, els qui us supliquen, sosteniu els febles i vivifiqueu
sempre amb la vostra llum els qui caminen enmig de les tenebres; i concediu,
als qui allibereu de tots els mals , d’arribar als bens suprems”,
Retornem
a la segona lectura que enfocada com cal veurem, oh sorpresa!, que és de la
mateixa carta als efesis i notareu que és del segon capítol, i que és la
continuació del nostre himne quaresmal-pasqual, com si en fos la mateixa expressió,
calcada. En ella podem constatar una gran similitud, àdhuc literal. Comença
solemnement amb aquesta afirmació ben contundent que ens porta a un goig
imperible: “Déu que és ric en l‘amor,
ens ha estimat tant, que ens ha donat la vida juntament amb Crist. És per
gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat, perquè
quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per
nosaltres en Jesucrist”. No puc per menys que recordar les paraules del nostre
himne: “la riquesa de la gràcia de Déu que s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens
ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim”. I segueix: “A
vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per Gràcia” (ja em surt en
majúscula; no n’hi ha per menys!). I encara molt més: “No ve de vosaltres; és
un do de Déu. No és fruit d’unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n. Som obra seva: Ell ens ha creat en
Jesucrist, per dedicar-nos a unes bones obres, que Ell havia preparat perquè
visquem practicant-les”. Estic esmaperdut, atònit. He de respirar profundament,
fent inspiracions llargues, sostingudes. Què més m’han de dir si em sento
interpel·lat en primeríssima persona? No us passa el mateix? Només caldria
agafar la Bíblia i enllaçar-les... en una lectura contemplativa, seguida,
mimada... Però hem de donar un altre pas de qualitat, perquè hem d’entrar en l’evangeli
d’avui que és de l’inefable Joan. Ens té marcats: capítol 3, i ens escatima
els primers versets que ens situen a Jesús a Jerusalem per les festes, després
d’haver narrat l’escena de l’escombrada dels venedors al Temple. Ja recordeu
que parla de la seva resurrecció preanunciada. No tots van fer la lectura tan
negativa. En aquestes, “un dels fariseus, que es deia Nicodem, que era un
dirigent dels jueus; aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li diu: “Rabí,
sabem que ets un Mestre enviat per Déu”. Jesús li diu enigmàticament: “T’ho ben asseguro: ningú no pot veure el
Regne de Déu, si no neix de dalt”, interpretant-lo com que havia de tornar a
néixer, entrant altra vegada al si de la mare. Jesús li aclareix: T’ho ben
asseguro; ningú no pot entrar al Regne de Déu, si no neix de l’aigua i de
l’Esperit. Després d’aclariments, Jesús s’identifica com aquell que ha baixat
del cel, el Fill de l’home que s’ha d’enlairar, com la serp enlairada al desert
que mirant-la es curaven. “Com la serp també el Fill de l’Home ha de ser
enlairat (=ressuscitat!), perquè tots els qui creuen tinguin vida eterna”. I ara és el moment de dir-nos avui per
tercera vegada que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic,
perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna”.
Aquestes
lectures de la litúrgia d’avui no poden ser més pasquals. De la litúrgia
d’aquesta domínica se’n diu laetare, alegria, joia, pel cant d’entrada que es
feia abans quan els cants eren en llatí. Una mena de preludi, de besllums
pasquals, dimidiada la quaresma amb un toc d’atenció a pregustar les
festes pasquals. Això queda ben connotat en la Col·lecta que diu així: “Oh Déu,
Vós per mitjà del vostre Verb reconcilieu meravellosament amb Vós el llinatge
humà; feu que el vostre poble cristià s’afanyi amb deler i amb una fe ben
animosa a celebrar les festes pasquals que s’apropen”.
Aquesta
litúrgia té un esplèndid regust pre-pasqual que ens invita a reviure el que som, per obra i gràcia de Jesús,
del qual rebem la nostra condició de deixebles i de nounats pel baptisme i la
gràcia que corre per les nostres venes cristianes, per dir-ho d’una forma
exaltant.
Em
té meravellat aquest en Ell que ens
marca les vivències més entranyades. Realment tenim una vinculació amb Déu a
través de Jesús que ens és mestre, que ens és vida ressuscitada, abans d’hora
en el nostre present que queda il·luminat amb les clarors de la vida eterna.
Aquesta preposició en em té ben
meravellat. No sé pas on he d’anar a apregonar-la. Surt o s’empra com a prefix:
en el sentit d’endinsar-se, de formar gairebé com una unitat: encinta quan
parlem de maternitat en procés, entranyable, com dins de les entranyes. En-amorar:
anar-se “amorant”. He repassat no sé quantes pàgines del diccionari que tenen
aquest prefix. Més de 50 n’he trobat!
En relació ja directa amb Jesús em quedo esmaperdut, trasbalsat. No trobo cap expressió que em digui més respecte de la relació, de la comunió existent entre Ell i qualsevol de nosaltres i pensar-ho d’un mateix ja és la superació de tota la nostra arrel de ser, que ja la sentim única i desbordant en el propi “aquí i ara”. És el nostre Himne que ens guia i vitalitza en aquestes festes quaresmals, ja ben pasquals. Donem-ne gràcies a Déu!
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge IV de Quaresma, 10/3/24 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada