Homilia del diumenge 23 d'abril del 2023

                                  ELS  NOSTRES  CORS  S’ABRUSAVEN...

                                               Pasqua no és sols un “fet”, per més únic que sigui. És, si voleu, una conclusió, un “esdeveniment” que dóna ple sentit a tota una vida que transcendeix més allà d’una memòria històrica, perquè obre una falca en el teixit del temps i el lloc i s’obre a uns horitzons metahistòrics, Déu intervé d’una manera inusual i certifica que la vida de Jesús de Natzaret té transcendències singulars: Jesús es manifesta definitivament com a Messies i Senyor, Déu i Home vertaders i que la seva vida està entroncada amb la vida de tota la humanitat. Ell n’és Senyor i Redemptor i, per tant, ens afecta substancialment i a més, per sempre, obre perspectives ultraterrenes i definitives. En la Resurrecció de Jesús hi trobem nosaltres una resurrecció personal que anirà creixent fins a trobar plenitud en l’àmbit de la vida en Déu. Per tant, no estem davant un fet, sinó un “estat”, un manera nova de viure i de veure –millor- de veure’ns que hi dona peu la litúrgia, quan parla de ser revestits, de ser remodelats, refets, nenascuts, restituïts. Termes aquests que la litúrgia i la Paraula de Déu ens anirà dient sobretot en aquests temps llargs que queden signats en l’Octava Pasqual, i en el temps pasqual que intermèdia entre la Festa de Pasqua i la de Pentecosta. Hem entrat en l’àmbit de Déu i això ens transforma en persones diferents, tocades per la Resurrecció, tan de ple que marca pregonament el nostre ser i estar. D’ara en endavant serem “ressuscitats en esperança”, que vol dir: essent-ho ja ara, però en creixement fins a l’eclosió “un dia sense posta”, quan serem en plenitud allò a què som cridats, sostinguts i enllaçats en la Gran Resurrecció de Jesús i nostra per dignació, per participació: Un misteri dins d’un altre misteri! L’alegria que proclamem aquests dies amb els al·leluia! vibrants, és una alegria que pren testimoniatges de les “aparicions” en les què ens anem tonificant dia sí, dia també. De totes  elles se’n respira un goig, una meravella en tenir, davant per davant, el Crist Ressuscitat que ens insta a vida nova. De primer, el re-coneixement: És el Senyor! Fixeu-vos que és un goig tot especial. Es llegeix en Mateu: “les dones, amb por, però amb una gran alegria”. La tonalitat de l’escena es repeteix a les acaballes del seu evangeli. Ara són els onze els que “en veure’l, el van adorar, però havent dubtat”. Clou l’aparició amb l’enviament: “aneu” i feu-los deixebles meus... JO SOC amb vosaltres , dia rere dia, fins a la fi del món”. Aquest JO SOC és plena manifestació de la divinitat. S’entén la por, els dubtes, l’adoració i  un goig diví: tot compon escena pasqual!. En Lluc hi connotem: “com de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i quedaven sorpresos. I en narrar l’Ascensió diu Lluc: “Ells el van adorar i se’n tornaren a Jerusalem plens d’una gran alegria! En Joan: Maria Magdalena va anar a trobar els deixebles i els diu joiosament, exultant: “He vist el Senyor!”. Exclamació que es repeteix, tal qual, entre els deixebles davant d’un Tomàs tancat en les seves “certeses(!)” de que no pot ser veritat...  Tot això fineix en un “Senyor meu i Déu meu” que porta amb una afirmació exclamativa i reassumptiva de Jesús: “Feliços els qui sense haver vist, creuran. “Perquè en creure tindran vida en el seu nom”, clou relat, Joan.

                                               En la Resurrecció de Jesús tenim la glorificació de tota la seva vida en missió i en obediència al Pare, portant a terme una revolució amorosa del Pare que havent-nos creat admirablement, més admirablement ens ha salvat i restituït a la dignitat primera en i per obra i gràcia el seu Fill. La Resurrecció ens ateny a tots nosaltres, perquè ens brinda una resurrecció pròpia en creixença, ja viscuda aquí, joiosa i exultant, en espera d’una plenitud assegurada, definitiva, essent-nos la mort “una major naixença”. Aquesta és la invitació que tenim en la Col·lecta d’avui: “Oh Déu, feu que el vostre poble exulti sempre de veure’s espiritualment rejovenit: concediu als qui ara s’alegren de sentir-se restituïts a la dignitat de fills adoptius, d’esperar el dia de la resurrecció amb l’esperança segura del goig etern”, Els al·leluies pasquals han de ressonar ples de resurreccions que és la manera de viure nostra en el cada dia, perquè cada dia és pasqua permanent! Estem vivint en un estat de gràcia, feliços. Joiosos.

                                                Quina valentia la de Pere i quin canvi entre l’abans de la mort i ara en la Resurrecció de Jesús!: Mireu: es posà dret, amb els onze i alçà la veu i digué amb un llenguatge assertiu i solemne: “Déu acredità Jesús de Natzaret amb miracles, prodigis i senyals i ara l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort. David ja ho havia predit: “m’ensenyareu el camí que duu a la vida, joia i festa a desdir a la vostra presència”. I ara la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat en profusió. El salm al·ludit mostra el goig i la festa a la vostra presència, al costat vostre delícies per sempre!  El mateix Pere testimonia Resurreccions, viscudes de present. “Per això, teniu posada en Déu la fe i l’esperança!

                                               Avui en aquest evangeli sobre els deixebles d’Emaús tenim una narració preciosa que ens obre els ulls a moltes consideracions pasquals i que poden il·luminar, suggerir l’estructura mateixa de la litúrgia. Dos deixebles apesarats comenten, tot viatjant vers un poblet a no més de deu kilòmetres de Jerusalem, la decepció per la mort cruenta del seu Mestre, esvanides les expectatives de que fos admesa la seva messianitat. Tot havia acabat  d’una manera dramàtica: mort en creu, vilipendiat, escarnit per les autoritats del seu poble. En aquestes, els encalça un vianant que es mostra obert a entrar en els seus pensaments llangorosos. De cop i volta els comença a allíçonar i a escatir les Escriptures, fent-los avinent que ja donaven una visió profètica respecte a les incidències de què parlaven... Havent arribat al poble el caminant fa com que vol continuar viatge endavant. Ells el preguen que es quedi amb ells aquell captard i -oh meravella!- posats a taula, Ell els romp el pa i aleshores cauen en el compte de que aquell company de camí és el mateix Jesús! Reconegut i al mateix temps desaparegut. Entren en el goig suprem d’entendre que se’ls ha aparegut! S’adonen que mentre els parlava el seus cors s’anaven escalfant fins a abrusar-s’hi... Temps de prendre la determinació de retornar a Jerusalem i es posen en camí per fer als companys partícips de l’Encontre. Troben esvalotats que els asseveren també que “realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Pere”. Comunió de ressuscitats! L’Església es posa en marxa en “embarassats” de resurrecció, feta niu en els seus cors!

                                               Serem testimonis de resurrecció, la que Jesús ens compartirà i que nosaltres l’haurem de viure com si fos una nova naixença, que ens permetrà viure ressuscitats i “ressuscitadors”. amb una fe sostinguda altament joiosa i una caritat feta do presencial que desveli el Rostre de Crist ressuscitat, amic i germà.                        

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge III de Pasqua, 23 d’abril del 2023  Sabadell                                         

Homilia del diumenge de Pasqua, 09/04/2023

PROCLAMEM  LA  PARAULA  SEGONS  SANT  JOAN

                                               Arribats ja als dies més que sants, santíssims, del Tridu Pasqual, disposem-nos a prendre de l’evangelista Joan, la lectura, més, la proclamació; i que, només sigui per a un mateix, cal fer-la amb el to de les grans i ensems íntimes declaracions, anteposant allò que tenim com a resposta, a voltes massa ritual, formal. Com deia el monjo de Montserrat antropòleg Lluís Duch: emparaulem-nos de tota la múltiple significació que comporta la Paraula de Jesús, repensada, feta carn i esperit per a l’evangelista Joan. El seu evangeli redactat a les darreries del segle I, suposa la reflexió, àdhuc una  ponderada contemplació, una càrrega d’Esperit que el fa bastant diferent dels llocs paral·lels dels sinòptics. Els altres són redaccionals, ajustant-se a la literalitat del que va dir Jesús. En Joan, es veu, només iniciar el passatge que -tot i essent el mateix- va com ungit i sempre comporta ressons d’altres episodis, com fent-los eco, dient més i insospitadament més rics. Fem una prova amb l’evangeli del dia del Corpus, el trobem ja dins de l’espai vital que  La BIC intitula: “L’hora de la Glòria del Fill”: l’hora, és a dir, el moment culminant de la seva vida. El moment de les grans declaracions sobre la seva Persona, la transcendència del que farà i dirà en aquests moments;  Glòria, val a dir la identitat amb Déu, expressió que només l’utilitzarem per dir joiosament: Déu, nostre; Fill, Ja en possessió de la seva unió amb el Pare, sabent-se Fill Estimat, coetern amb Ell.    Intentem anar més a fons: “Sabent Jesús que era arribada la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare”. Com si traspua una relació amorosa, referencia constant al Pare, el seu Pare, i que per dignació arribarà a dir el nostre Pare, quina manera d’al·ludir a la seva Passió, amorosament lligada a la voluntat obediencial al Pare, estimant-la tot i la cruesa que li espera. Ajuntarà a la frase anterior l’amor com a motiu, com a destí, com a plenitud del seu amor envers els “seus”: ara, ve la confirmació, revalidació de “fins a quin punt els estimava”. No venen perquè sí els moments de la gran prova; no són els altres els qui els llevaran  ignominiosament la vida, Ell ja ho havia dit que la dóna lliurament i per amor: inexplicable, fins a quin punt! En citar a continuació Judes, parla del diable com a instigador, parla del seu cor, “resolut i determinat”, ja de temps a trair-lo. Jesús ho sap i ens meravella com l’aguanta entre els “seus”. La Passió ha començat molt abans que es produeixi, tot l’evangeli de Joan el prefigura de moltes maneres. Mirem què diu a continuació?: “Conscient (doblement) que el Pare li ha deixat totes les coses”, per tant Senyor; i encara més, endinsadament sabedor, ben conscient que venia de Déu i a Déu tornava”. La passió no serà sols un luctuós afer humà coral, sinó que hi ha implicat sobiranament el mateix Pare que ens l’ha enviat per portar a terme la salvació de tota la humanitat de tots els temps i llocs. Misteri vista la Passió des del Pare i des d’Ell mateix. Amb quina majestat notada per l’evangelista: s’aixecà. Es tragué el mantell, se cenyí, i es posa a rentar els peus: devien quedar més que sorpresos, atònits, desconcertats; Pere insinua un refús i davant la fermesa del Mestre ell dirà un altre despropòsit... Jesús ja a taula, els commina a interpretar el simbolisme: Sóc Mestre i Senyor, feu-ho també vosaltres i els diu: Tal com Jo us ho he fet. Ai, aquest “Tal com”, què comprometedor que resulta! És ben bé -entès literalment- impossible! Entenguem de fer-ho al mode, a la manera, semblant i aquí hi rau tot l’arc-iris de tonalitats diverses; ja que no a “lo divino”, fem-ho al més humanament possible, desitjable, Hi ha palès un JO SOC que evidencia que Ell és el Jo Soc de l’Antic Testament. Llegiu-lo a poc a poc i sentireu com una font d’aigua pura flueix de dins vostre. És la marca de l’Esperit Sant que obra suaument en vosaltres. Demaneu, aquest Esperit que us ha de fer viure una Pasqua preciosa, arrelada, ancorada en l’acció redemptora, santificadora i pacificadora de Jesús Ressuscitat per vosaltres i en vosaltres: és el do pasqual; que mai no ens vingui a mancar. Adorem-lo i fem-ne una perenne acció de gràcies.

                                               El Divendres Sant llegiu la Passió segons san Joan abans d’anar a l’església i us prepararà per seguir-lo proclamat, si és possible llegint-lo acompassadament amb els tres lectors i veureu la pregona singularitat d’aquest evangelista. És la Passió de tot un Rei: “La meva reialesa no és d’aquest món”. Mireu què diu a continuació:  La meva missió és la de ser un testimoni de la Veritat; per això he nascut (tot el misteri de l’Encarnació!) i per això he vingut al món (enviat pel Pare per a instruir-nos i renovar-nos, per fer-nos dignes de saber i entendre què significa que Ell sigui Rei i nosaltres membres i ciutadans del Seu Regne de Pau, Justícia, Amor i Veritat) Nosaltres som cooperadors de la Veritat i “tots els que són de la Veritat escoltaran la meva veu i la veritat de Déu -i seva- els faran lliures”. Allí ens donarà com a Mare la seva pròpia Mare. I dirà aquestes misterioses paraules finals: “Tot s’ha complert” i acomplert, Inclinant el cap en senyal de benvolença, expirà. Entregà el seu Esperit viu i que tot ho vivifica.

                                               Els capítols 14 fins al 17 són d’una intensitat de meravella i en ells se’ns presenta ja a les clares com a Senyor i Déu nostre. Són de comiat, són de lligar cel i terra, son els de trobar la unió i la comunió d’Esperit. Qui les medita -i més en aquests dies que són l’hora seva i per dignació també nostra- no les podran oblidar mai més i bé seran els indicadors i guies de cara a una eternitat pregustada. Benaurats sereu i hereus d’un cel etern, benaurats sereu prop de Déu. Cantem a sota veu aquest himne i serem presos per l’Esperit joiós de Déu. I la Pasqua que se’n derivarà ens durarà per sempre i sempre, al·leluia, al·leluia.

                                               Només hi voldria afegir com a anunciadora de la Resurrecció a tots els germans, deixebles de Jesús l’evangeli de la Trobada de Jesús amb la Magdalena que respira una excelsitud de sentiment i de mística elevació que ens marca uns camins no habitualment fresats per impreparació contemplativa nostra... Tant de bo que sentíssim la veu de Jesús que pronuncia el nostre nom propi en veu de Ressuscitat, amb totes les ressonàncies amigues dignes del Càntic dels Càntics!

                                               Permeteu-me afegir-hi una oració de la litúrgia d’aquests dies: “Oh Déu, avui celebrem aquella Cena sacratíssima, en la que el vostre Unigènit, abans d’entregar-se a la mort. Confià a la seva Església el Sacrifici Nou i perenne, Convit del seu  amor; feu que obtinguem d’aquest gran Sagrament la plenitud de la caritat i de la Vida”.  Repetirem sovint: Realment el Senyor ha ressuscitat, Al·leluia!    

P.JosepMªBalcells                                                                                                                          

 Setmana Santa, 2-14 d’abril del 2023. Sabadell

Homilia del diumenge de Rams, 02/04/2023

                                     VENIU  I  ADOREM-LO

Hem transcorregut des de Nadal -ja ho veieu no gaire més de quatre mesos- i ara tenim el goig litúrgic de que els dos cicles: el de Nadal i el de Pasqua -amb els preliminars preparatius d’advent i de quaresma- ens emmarquen una successió de celebracions que són el fonament de la nostra fe, esperança i amor de caritat. Ens vàrem preparar per fer un dels (re)Trobaments o, si voleu, (re)Esdeveniments que ens han portat –ho torno a dir- a fer un coneixement vivencial de la Persona de Jesucrist, que -tot i ser un misteri- va il·luminant aspectes de la seva trajectòria vital que ens han portat a formular aquestes successives preguntes respecte a la seva Persona: ¿Qui diuen que soc Jo? ¿Qui dieu vosaltres que soc Jo? I finalment dirigida al mateix Mestre: ¿Qui ets tu? Aquestes preguntes ens les hem anat fent al llarg d’aquests dos períodes litúrgics, avançant qüestions presentades als qui ja fa temps que passen per ser els seus deixebles. Ho hem pogut preguntar a la seva Mare, al seu pare Josep, a les persones que s’han  atansat a Natzaret, a Betlem -que va ser tota una festa!- i on vàrem passar virtualment com uns pastorets senzills i sense saber de lletra, però oberts. I sorprenentment  vam sentir que ens cridaven a certificar que havia nascut un nadó que hauria de revolucionar grans i petits, “us ha nascut el Salvador que és el Messies, el Senyor”. I ens vàrem agenollar davant del pessebre-bressol i vàrem iniciar el que seria un “Venite Adoremus”, que l’hem pogut reprendre, pas a pas, fins arribats al peu de Creu i l’hem tornat a dir, cada vegada sabent més i millor qui és aquest Jesús per a la nostra definitiva orientació i perspectives vitals. És tota la nostra felicitat, el nostre compromís i el nostre tot, el que ho determina “finalísticament”: Veniu (en plural, en família, en comunitat, en grups de...) i adorem-lo. Sabem el que es pot saber, si aquest saber es pot traduir per assaborir-lo en l’ara i aquí: Jesús és la nostra vida, la nostra manera d’enfocar les coordenades del viure i del conviure. Mireu: convocats per un àngel i replicat després per tot un “Orfeó diví, angèlic”, que ens han iniciat un cant que l’hem après i que diu així: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor”. És, com aquell qui diu, el nostre cant de redimits i estimats, deixebles i germans. Una lloança de glòria i d’acció de gràcies les hagudes i les per haver. El nostre cant que rumoregem en el fons del respirar, del desitjar, de l’estrenu esperar i del dolç estimar. Hem après que tota la vida de Jesús ens pertanyia com a dret propi subrogat, però ric i ple. Ens anirem atansant poc a poquet a les escenes de la vida de Jesús com si ens les relatés Ell mateix. Pessebre, Creu, Font Baptismal, Pentecosta, Evangelitzacions cada vegada més i més endins... I de sobte ens ha nascut un cant que desglossa la nostra adhesió ,de per vida i mort, amb Ell, com més averats a Ell, tal i com sigui possible. El cant suposa les adhesions fonamentals, sense les quals no sabríem ja viure: “Jo crec en Vós, bon Déu, /  jo crec en Vós, / vivent misteriós  /  ben a prop meu. /  Si el dubte algun cop ve / feu-me fort en la FE. / Jo crec en Vós, bon Déu, / jo crec en Vós.     Jo espero en Vós , bon Déu, / jo espero en Vós, / sé que per mi vetlleu / com Pare amorós. / Si em sento defallir / i m’espanta el patir. / Jo espero en Vós, bon Déu / jo espero en Vós.        Jo us estimo, / bon Déu / tan sols a Vós / així ho han fet els sants / amb cor joiós. / Ells hem guien a mi / de la creu pel camí. / Jo us estimo bon Déu, / tan sols a Vós.             A prop de Vós, / bon Déu / a prop de Vós. / Feu-me fort en vostre servei / ben generós./  Feu-me sempre Senyor, / créixer en el vostre amor, a prop de Vós, bon Déu, a prop de Vós”.

            Us vull invitar a tenir en aquesta Setmana Santa una Setmana Contemplativa, uns moments de silenci i de recolliment a fi de pregar contemplativament aquestes afirmacions que ens podrien atansar a una concepció i vivència -que ens il·lustrin i flamegin- la proximitat amb Jesucrist, Déu i Senyor nostre. Realment Jesús ha ressuscitat!: Veniu i Adorem-lo! Dos misteris que es conjunten l’Encarnació i la Resurrecció.

                                               Pau, Joan  seran els nostres torsimanys aquests dies sants. Us poso les explanacions d’un i altre, on s’especifica en el mínim possible i necessari, una resposta evangèlica, eclesial sobre la pregunta que ens hem de fer: QUI ÉS JESÚS?

Pau als romans: 11, 33-36: “Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Què en són d’inescrutables els seus judicis i d’impenetrables els seus camins. Qui pot conèixer  el pensament de Senyor? Qui ha estat el seu conseller? Qui li ha deixat mai res, que Ell li hagi de tornar?(Job 41, 3)  Tot ve d’Ell, passa per Ell i va cap a Ell (ICo 8,6)  Glòria a Ell per sempre , Amén”.

Romans: 16, 25.27:  Glòria Aquell qui té el poder d’enfortir-nos en l’Evangeli que jo anuncio quan proclama Jesucrist, el qual és la revelació del designi de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara s’ha manifestat i s’ha donat a conèixer a tots els pobles perquè acceptin la FE, mitjançant els escrits profètics, per decisió del Déu etern. A Déu, l’únic ple de saviesa , glòria eternament per  Jesucrist. Amén”.

I Corintis 13, 1-8a: “Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, no passaria de ser com les campanes que toquen o els címbals que dringuen. Si tingués el do de profecia i penetrés  tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta FE que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns  als pobres, fins i tot si em vengués  a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però si no estimés, de res no em serviria. El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat, tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L’amor no passarà mai”.

1 Corintis 15, 1-5, 8: “Us recordo germans, l’Evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, i per Ell obteniu la salvació, si el reteniu com us el vaig anunciar; altrament, us hauríeu  convertit inútilment a la FE. Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com diuen les Escriptures (Is 53, 5-12), i fou sepultat; Ressuscità el tercer dia, com diuen les Escriptures (Os 6, 2; Mt 12, 40; Ac2, 24-32; c/Jo20, 9), s’aparegué a Cefes (Pere) (Lc 24, 34) i després als Dotze (Mt 28, 16-17)... Finalment, al darrer de tots, com un que neix fora de temps, se’m va aparèixer també a mi (ICo 9,1; Ac 9, 3-6; Ga 1, 15-16)”. 1Co 16, 13-14: “Vetlleu, manteniu-vos ferms en la FE, sigueu valents, tingueu coratge. Feu-ho tot amb amor”.

2 Corintis 1, 3-6: “Beneït sigui el Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen una pena. És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, però també, gràcies a Ell, el consol que rebem és abundós”.  2Co 12, 2-4: “; Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut al tercer cel. No em pregunteu si va ser endut amb el  cos o només en esperit; perquè tan sol ho sap Déu. El cert és que fou endut al paradís i va sentir-hi paraules inefables, que als humans no és permès de repetir”.

Gàlates 5,13-15; 16, 22-25: Vosaltres, germans heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per amor, feu-vos servents els uns dels altres. En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix (Mt 5, 43; ja en el Lv 19, 18) Comporteu-vos d’acord amb l’Esperit i no satisfeu els desigs terrenals. Els fruits de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. Els qui són de Jesucrist han clavat a la Creu totes les passions. Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit”.

Efesis 1,3-14: Beneït sigui el Pare  / de nostre Senyor Jesucrist, / que ens ha beneït en Crist/ amb tota mena de benediccions / espirituals dalt al cel. / Ens escollí en Ell / abans de crear el món, / perquè fóssim sants, / irreprensibles als seus ulls. / Per amor ens destinà / a ser fills seus per Jesucrist, / segons la seva benèvola decisió, que dona glòria i lloança a la gràcia / que ens ha concedit en el seu Estimat. / En Ell, per la seva sang, / hem obtingut la Redempció, / el perdó dels nostres pecats. / En Ell hem cregut / i heu estat marcats amb el segell  / de l’Esperit Sant promès. / I l’Esperit és la penyora de l’heretat / que Déu ens té reservada, / quan ens redimirà plenament / com a possessió seva / i farà que siguem / lloança de la seva glòria”.

Filipencs 2, 5-11: Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell que era de condició divina, / no es volgué guardar gelosament / la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res; / prengué la condició d’esclau / i es féu semblant als homes. / Tingut per un home qualsevol, / s’abaixà / i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu. / Per això Déu l’ha exaltat / i li ha concedit aquell Nom / que està per damunt de tot altre nom, / perquè en el Nom de Jesús / tothom s’agenolli / al cel, a la terra i sota la terra / i tota llengua reconegui / que Jesucrist és Senyor, / a glòria de Déu Pare”.

Colosencs 11b-20: Amb alegria donau gràcies al Pare, que us ha fet dignes  de tenir part  en l’heretatge del poble sant en el Regne de la llum, Ell ens alliberà  del poder de les tenebres i en traspassà al Regne del seu Fill Estimat, en qui tenim la Redempció, el perdó dels nostres . “Ell és imatge del Déu invisible, / engendrat abans de tota la creació, / ja que Déu ha creat per Ell / totes les coses, / tant les visibles com les invisibles / trons i sobiranies / potències i autoritats. / Tot ha estat creat per Ell / i destinat a Ell./ Ell existeix abans que tot / i tot es manté unit gràcies a Ell./  Ell és també el Cap del Cos, que és l’Església. / Ell és l’origen, /  el Primogènit  dels qui retornen / d’entre els morts, / perquè Ell ha de ser en tot el primer”.

I Tesalonicencs 5, 13b-19: viviu en pau entre vosaltres. Us he encoratgem, germans, amonesteu els desvagats, animeu els timorencs, feu-vos càrrec dels febles, tingueu paciència amb tots. Mireu que ningú torni mal per mal, sinó procureu de fer el bé als germans i a tothom. Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres  en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit”.

I Timoteu 3, 15b-16: La casa de Déu, que és l’Església del Déu viu, columna que sosté la veritat. Sense cap mena de dubte , és gran el misteri de la pietat que es refereix a Jesu-crist: “Ell manifestat en el cos, / acreditat per l’Esperit; / aparegut als àngels./ Proclamat entre els pobles: / cregut en el món, / endut  a la Glòria”.

2Timoteu 2, 8-13: Tingueu present  Jesucrist, ressuscitat d’entre els morts,/ sorgit del llinatge de David. Aquesta és la bona nova que us anuncio, i per ella haig de sofrir fins al punt de trobar-me encadenat com si fos un malfactor. Però la Paraula de Déu no estàpas encadenada! Per això, jo ho suporto tot pel bé dels elegits, perquè ells també aconsegueixin  la salvació que en és donada per Jesucrist  juntament amb la Glòria eterna. Això que us dic és digne de crèdit: Si morim amb Ell, / també viurem amb Ell. /  Si som constants en les proves, / també regnarem amb Ell. Si el neguem Ell també ens negarà, (Mt 10, 33 cas de martiri) / Però, encara que siguem infidels, Ell continua fidel, ja que no pot negar-se Ell mateix”. 

Joan 1, 1   Al principi existia / el qui és la Paraula. / La Paraula estava en Déu / i la Paraula era Déu./ Ell estava amb Déu al principi. / Per ell tot ha vingut a l’existència, / i res no hi ha vingut sense Ell. / En Ell hi havia la vida,/ i la vida era la llum dels .homes. / La llum resplendeix en la foscor, / i la foscor no ha pogut ofegar-la. // Existia el qui / és la llum veritable, / el qui ve al món / i il·lumina tots els homes. / Era present en el món, / que per Ell ha vingut a l’existència, / i el món no l’ha reconegut. / Ha vingut a casa seva/ i els seus no l’han acollit, / però a tots qui l’han rebut, / als qui creuen en el seu Nom / els ha concedit de ser fills de Déu. / No han nascut / per descendència de sang, / ni d’un desig carnal, / ni d’un voler humà, / sinó de Déu mateix. / el qui és la Paraula s’ha fet home / i ha habitat entre nosaltres / i hem contemplat la seva glòria, / glòria que ha rebut / com a Fill del Pare, / ple de gràcia i de veritat. // De la seva plenitud, / tots nosaltres n’hem rebut / gràcia rere gràcia. / la Llei fou donada per Moisès, / però la gràcia i la veritat / han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l’ha vist mai: / el seu Fill únic, que és Déu / i està en el si del Pare / és qui l’ha revelat”.

                                               De l’evangelista Joan només he posat el pròleg, però jo recomanaria als més ardits de llegir contemplativament des dels capítols 13-20 que responen a l’apartat que la BIC titula: “L’hora de la Glòria del Fill”.

                        Aquesta és la FE de l’Església. D’això se’n diu el Kerigma; anunci i proclamació. Les Promeses del Baptisme signifiquen que Jesús és Déu i Senyor per a nosaltres personalment compromesament. L’hem de testimoniar!

                                               El papa Francesc en la seva Exhortació Apostòlica La joia de l’Evangeli en el número 160-162 que respon a aquest capítol: “Una evangelització per a l’aprofundiment del Kerygma” ens insta a identificar-nos progressivament amb Crist. “L’enviament missioner del Senyor inclou  la crida al creixement de la FE quan indica: “Ensenyant-los a observar tot el que us he manat” (Mt 28, 20)  Així queda clar que el primer anunci ha de provocar també un camí de formació i de maduració. L’Evangelització també busca el creixement que  implica prendre’s molt seriosament cada persona i el projecte que Déu té sobre ella, Cada ésser humà necessita més i més de Crist, i l’evangelització no hauria  de consentir que algú es conformi amb poc, sinó que pugui dir: “Ja no visc jo, sinó que Crist viu en mi (Ga 2, 20). No seria correcte interpretar aquesta crida al creixement  exclusivament o prioritàriament com una formació doctrinal. Es tracta de “observar” el que el Senyor ens ha indicat, com a resposta al seu amor, en què es destaca, juntament amb totes les virtuts, aquell manament nou que és el primer, el més gran, el que millor ens identifica com a deixebles: “Aquest és el meu manament, que us estimeu els uns als altres com Jo us he

estimat (Jn 15, 12). “Es tracta de deixar-se transformar en Crist per una progressiva vida segons l’Esperit” (Rm 8, 5).

                                               Que Jesucrist, Déu i Home vertaders ens faci descobrir allò del Vaticà II en el document Gaudium et Spes (Goig i Esperança) n. 22: Porta per títol: Crist, l’Home Nou: “En realitat, el misteri de l’home només s’aclareix bé en el misteri del Verb Encarnat. Perquè Adam, el primer home, era la figura d’aquell que havia de venir, és a dir, el Crist Senyor. Crist , el Nou Adam, en la mateixa revelació del misteri del Pare i del seu amor, manifesta plenament l’home al mateix home, i li obre la seva sublim vocació. Per tant, no és gens estrany que totes aquestes veritats trobin en Crist la seva font i la seva culminació”.

                        Molt bones festes, les de Pasqua de Resurrecció i també en la d’Ell la nostra pròpia que s’anirà desenvolupant dia a dia, ara i aquí: Veniu i adorem-lo.

Setmana Santa i setmana de Pasqua: visquem-la, gaudim-la i compartim-la!      

      P. Josep Mª Balcells. 2 d’abril 2023.  Sabadell