PROCLAMEM LA PARAULA SEGONS SANT JOAN
Arribats
ja als dies més que sants, santíssims, del Tridu Pasqual, disposem-nos a
prendre de l’evangelista Joan, la lectura, més, la proclamació; i que, només
sigui per a un mateix, cal fer-la amb el to de les grans i ensems íntimes
declaracions, anteposant allò que tenim com a resposta, a voltes massa ritual,
formal. Com deia el monjo de Montserrat antropòleg Lluís Duch: emparaulem-nos
de tota la múltiple significació que comporta la Paraula de Jesús, repensada,
feta carn i esperit per a l’evangelista Joan. El seu evangeli redactat a les
darreries del segle I, suposa la reflexió, àdhuc una ponderada contemplació, una càrrega d’Esperit
que el fa bastant diferent dels llocs paral·lels dels sinòptics. Els altres són
redaccionals, ajustant-se a la literalitat del que va dir Jesús. En Joan, es
veu, només iniciar el passatge que -tot i essent el mateix- va com ungit i
sempre comporta ressons d’altres episodis, com fent-los eco, dient més i
insospitadament més rics. Fem una prova amb l’evangeli del dia del Corpus, el
trobem ja dins de l’espai vital que La
BIC intitula: “L’hora de la Glòria del Fill”: l’hora, és a dir, el
moment culminant de la seva vida. El moment de les grans declaracions sobre la
seva Persona, la transcendència del que farà i dirà en aquests moments; Glòria, val a dir la identitat amb
Déu, expressió que només l’utilitzarem per dir joiosament: Déu, nostre; Fill,
Ja en possessió de la seva unió amb el Pare, sabent-se Fill Estimat, coetern
amb Ell. Intentem anar més a fons: “Sabent
Jesús que era arribada la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare”.
Com si traspua una relació amorosa, referencia constant al Pare, el seu Pare, i
que per dignació arribarà a dir el nostre Pare, quina manera d’al·ludir
a la seva Passió, amorosament lligada a la voluntat obediencial al Pare,
estimant-la tot i la cruesa que li espera. Ajuntarà a la frase anterior l’amor
com a motiu, com a destí, com a plenitud del seu amor envers els “seus”: ara,
ve la confirmació, revalidació de “fins a quin punt els estimava”. No venen
perquè sí els moments de la gran prova; no són els altres els qui els
llevaran ignominiosament la vida, Ell ja
ho havia dit que la dóna lliurament i per amor: inexplicable, fins a quin punt!
En citar a continuació Judes, parla del diable com a instigador, parla del seu
cor, “resolut i determinat”, ja de temps a trair-lo. Jesús ho sap i ens
meravella com l’aguanta entre els “seus”. La Passió ha començat molt abans que es produeixi, tot l’evangeli de
Joan el prefigura de moltes maneres. Mirem què diu a continuació?: “Conscient (doblement)
que el Pare li ha deixat totes les coses”, per tant Senyor; i encara més,
endinsadament sabedor, ben conscient que venia de Déu i a Déu tornava”.
La passió no serà sols un luctuós afer humà coral, sinó que hi ha implicat
sobiranament el mateix Pare que ens l’ha enviat
per portar a terme la salvació de
tota la humanitat de tots els temps i llocs. Misteri vista la Passió des del
Pare i des d’Ell mateix. Amb quina majestat notada per l’evangelista: s’aixecà.
Es tragué el mantell, se cenyí, i es posa a rentar els peus: devien quedar més
que sorpresos, atònits, desconcertats; Pere insinua un refús i davant la
fermesa del Mestre ell dirà un altre despropòsit... Jesús ja a taula, els
commina a interpretar el simbolisme: Sóc Mestre i Senyor, feu-ho també vosaltres
i els diu: Tal com Jo us ho he fet. Ai, aquest “Tal com”, què
comprometedor que resulta! És ben bé -entès literalment- impossible! Entenguem
de fer-ho al mode, a la manera, semblant i aquí hi rau tot l’arc-iris de
tonalitats diverses; ja que no a “lo divino”, fem-ho al més humanament
possible, desitjable, Hi ha palès un JO SOC que evidencia que Ell és el Jo
Soc de l’Antic Testament. Llegiu-lo a poc a poc i sentireu com una font
d’aigua pura flueix de dins vostre. És la marca de l’Esperit Sant que obra
suaument en vosaltres. Demaneu, aquest Esperit que us ha de fer viure una
Pasqua preciosa, arrelada, ancorada en l’acció redemptora, santificadora i pacificadora
de Jesús Ressuscitat per vosaltres i en vosaltres: és el do pasqual; que mai no ens vingui a mancar. Adorem-lo i fem-ne una
perenne acció de gràcies.
El
Divendres Sant llegiu la Passió segons san Joan abans d’anar a l’església i us prepararà
per seguir-lo proclamat, si és possible llegint-lo acompassadament amb els tres
lectors i veureu la pregona singularitat d’aquest evangelista. És la Passió de
tot un Rei: “La meva reialesa no és d’aquest món”. Mireu què diu a
continuació: La meva missió és la de ser
un testimoni de la Veritat; per això he nascut (tot el misteri de
l’Encarnació!) i per això he vingut al món (enviat pel Pare per a
instruir-nos i renovar-nos, per fer-nos dignes de saber i entendre què
significa que Ell sigui Rei i nosaltres membres i ciutadans del Seu Regne de
Pau, Justícia, Amor i Veritat) Nosaltres som cooperadors de la Veritat i
“tots els que són de la Veritat escoltaran la meva veu i la veritat de Déu -i
seva- els faran lliures”. Allí ens donarà com a Mare la seva pròpia
Mare. I dirà aquestes misterioses paraules finals: “Tot s’ha complert” i
acomplert, Inclinant el cap en senyal de benvolença, expirà. Entregà el seu
Esperit viu i que tot ho vivifica.
Els
capítols 14 fins al 17 són d’una intensitat de meravella i en ells se’ns
presenta ja a les clares com a Senyor i Déu nostre. Són de comiat, són de
lligar cel i terra, son els de trobar la unió i la comunió d’Esperit. Qui les
medita -i més en aquests dies que són l’hora seva i per dignació també nostra-
no les podran oblidar mai més i bé seran els indicadors i guies de cara a una
eternitat pregustada. Benaurats sereu i hereus d’un cel etern, benaurats sereu
prop de Déu. Cantem a sota veu aquest himne i serem presos per l’Esperit joiós
de Déu. I la Pasqua que se’n derivarà ens durarà per sempre i sempre,
al·leluia, al·leluia.
Només
hi voldria afegir com a anunciadora de la Resurrecció a tots els germans,
deixebles de Jesús l’evangeli de la Trobada de Jesús amb la Magdalena que
respira una excelsitud de sentiment i de mística elevació que ens marca uns
camins no habitualment fresats per impreparació contemplativa nostra... Tant de
bo que sentíssim la veu de Jesús que pronuncia el nostre nom propi en veu de
Ressuscitat, amb totes les ressonàncies amigues dignes del Càntic dels Càntics!
Permeteu-me
afegir-hi una oració de la litúrgia d’aquests dies: “Oh Déu, avui celebrem
aquella Cena sacratíssima, en la que el vostre Unigènit, abans d’entregar-se a
la mort. Confià a la seva Església el Sacrifici Nou i perenne, Convit del
seu amor; feu que obtinguem d’aquest
gran Sagrament la plenitud de la caritat i de la Vida”. Repetirem sovint: Realment el Senyor ha
ressuscitat, Al·leluia!
P.JosepMªBalcells
Setmana Santa, 2-14 d’abril del 2023.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada