ELS NOSTRES CORS S’ABRUSAVEN...
Pasqua
no és sols un “fet”, per més únic que sigui. És, si voleu, una conclusió, un
“esdeveniment” que dóna ple sentit a tota una vida que transcendeix més allà
d’una memòria històrica, perquè obre una falca en el teixit del temps i el lloc
i s’obre a uns horitzons metahistòrics, Déu intervé d’una manera inusual i
certifica que la vida de Jesús de Natzaret té transcendències singulars: Jesús
es manifesta definitivament com a Messies i Senyor, Déu i Home vertaders i que
la seva vida està entroncada amb la vida de tota la humanitat. Ell n’és Senyor
i Redemptor i, per tant, ens afecta substancialment i a més, per sempre, obre
perspectives ultraterrenes i definitives. En la Resurrecció de Jesús hi trobem
nosaltres una resurrecció personal que anirà creixent fins a trobar plenitud en
l’àmbit de la vida en Déu. Per tant, no estem davant un fet, sinó un “estat”,
un manera nova de viure i de veure –millor- de veure’ns que hi dona peu
la litúrgia, quan parla de ser revestits, de ser remodelats, refets, nenascuts,
restituïts. Termes aquests que la litúrgia i la Paraula de Déu ens anirà dient
sobretot en aquests temps llargs que queden signats en l’Octava Pasqual, i en
el temps pasqual que intermèdia entre la Festa de Pasqua i la de
Pentecosta. Hem entrat en l’àmbit de Déu
i això ens transforma en persones diferents, tocades per la Resurrecció, tan de
ple que marca pregonament el nostre ser
i estar. D’ara en endavant serem “ressuscitats en esperança”, que vol
dir: essent-ho ja ara, però en creixement fins a l’eclosió “un dia sense posta”,
quan serem en plenitud allò a què som cridats, sostinguts i enllaçats en la
Gran Resurrecció de Jesús i nostra per dignació, per participació: Un
misteri dins d’un altre misteri! L’alegria que proclamem aquests
dies amb els al·leluia! vibrants, és una alegria que pren testimoniatges de les
“aparicions” en les què ens anem tonificant dia sí, dia també. De totes elles se’n respira un goig, una meravella en
tenir, davant per davant, el Crist Ressuscitat que ens insta a vida nova. De
primer, el re-coneixement: És el Senyor! Fixeu-vos que és un goig tot
especial. Es llegeix en Mateu: “les dones, amb por, però amb una gran
alegria”. La tonalitat de l’escena es repeteix a les acaballes del seu
evangeli. Ara són els onze els que “en veure’l, el van adorar, però havent
dubtat”. Clou l’aparició amb l’enviament: “aneu” i feu-los deixebles meus... JO
SOC amb vosaltres , dia rere dia, fins a la fi del món”. Aquest JO SOC és plena
manifestació de la divinitat. S’entén la por, els dubtes, l’adoració i un goig diví: tot compon escena pasqual!. En Lluc
hi connotem: “com de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i quedaven
sorpresos. I en narrar l’Ascensió diu Lluc: “Ells el van adorar i se’n tornaren
a Jerusalem plens d’una gran alegria! En Joan: Maria Magdalena va anar a
trobar els deixebles i els diu joiosament, exultant: “He vist el Senyor!”.
Exclamació que es repeteix, tal qual, entre els deixebles davant d’un Tomàs
tancat en les seves “certeses(!)” de que no pot ser veritat... Tot això fineix en un “Senyor meu i Déu meu”
que porta amb una afirmació exclamativa i reassumptiva de Jesús: “Feliços els
qui sense haver vist, creuran. “Perquè en creure tindran vida en el seu
nom”, clou relat, Joan.
En
la Resurrecció de Jesús tenim la glorificació de tota la seva vida en missió i
en obediència al Pare, portant a terme una revolució amorosa del Pare que
havent-nos creat admirablement, més admirablement ens ha salvat i restituït a
la dignitat primera en i per obra i gràcia el seu Fill. La Resurrecció ens
ateny a tots nosaltres, perquè ens brinda una resurrecció pròpia en creixença,
ja viscuda aquí, joiosa i exultant, en espera d’una plenitud assegurada,
definitiva, essent-nos la mort “una major naixença”. Aquesta és la invitació
que tenim en la Col·lecta d’avui: “Oh Déu, feu que el vostre poble exulti
sempre de veure’s espiritualment rejovenit: concediu als qui ara s’alegren
de sentir-se restituïts a la dignitat de fills adoptius, d’esperar el dia de la
resurrecció amb l’esperança segura del goig etern”, Els al·leluies
pasquals han de ressonar ples de
resurreccions que és la manera de viure nostra en el cada dia, perquè cada
dia és pasqua permanent! Estem
vivint en un estat de gràcia, feliços. Joiosos.
Quina valentia la de Pere i quin
canvi entre l’abans de la mort i ara en la Resurrecció de Jesús!: Mireu: es
posà dret, amb els onze i alçà la veu i digué amb un llenguatge assertiu i
solemne: “Déu acredità Jesús de Natzaret amb miracles, prodigis i senyals i ara
l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort. David ja ho havia
predit: “m’ensenyareu el camí que duu a la vida, joia i festa a desdir a la
vostra presència”. I ara la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut l’Esperit
Sant com estava promès, i l’ha donat en profusió. El salm al·ludit mostra el
goig i la festa a la vostra presència, al costat vostre delícies per sempre! El mateix Pere testimonia Resurreccions,
viscudes de present. “Per això, teniu posada en Déu la fe i l’esperança!
Avui
en aquest evangeli sobre els deixebles d’Emaús tenim una narració preciosa que
ens obre els ulls a moltes consideracions pasquals i que poden il·luminar,
suggerir l’estructura mateixa de la litúrgia. Dos deixebles apesarats comenten,
tot viatjant vers un poblet a no més de deu kilòmetres de Jerusalem, la
decepció per la mort cruenta del seu Mestre, esvanides les expectatives de que
fos admesa la seva messianitat. Tot havia acabat d’una manera dramàtica: mort en creu,
vilipendiat, escarnit per les autoritats del seu poble. En aquestes, els
encalça un vianant que es mostra obert a entrar en els seus pensaments llangorosos.
De cop i volta els comença a allíçonar i a escatir les Escriptures, fent-los
avinent que ja donaven una visió profètica respecte a les incidències de què
parlaven... Havent arribat al poble el caminant fa com que vol continuar viatge
endavant. Ells el preguen que es quedi amb ells aquell captard i -oh meravella!-
posats a taula, Ell els romp el pa i aleshores cauen en el compte de que aquell
company de camí és el mateix Jesús! Reconegut i al mateix temps desaparegut.
Entren en el goig suprem d’entendre que se’ls ha aparegut! S’adonen que mentre
els parlava el seus cors s’anaven escalfant fins a abrusar-s’hi... Temps de prendre
la determinació de retornar a Jerusalem i es posen en camí per fer als companys
partícips de l’Encontre. Troben esvalotats que els asseveren també que “realment
el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Pere”. Comunió de ressuscitats!
L’Església es posa en marxa en “embarassats” de resurrecció, feta niu en els
seus cors!
Serem testimonis de resurrecció, la que Jesús ens compartirà i que nosaltres l’haurem de viure com si fos una nova naixença, que ens permetrà viure ressuscitats i “ressuscitadors”. amb una fe sostinguda altament joiosa i una caritat feta do presencial que desveli el Rostre de Crist ressuscitat, amic i germà.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge III de Pasqua, 23 d’abril del 2023 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada