Homilia del diumenge 28/04/2019

ALEGREM-NOS-EN  I  CELEBREM-HO

                                               Quantes vegades no ens ha sortit aquesta doble afirmació, quantes! Bé la podríem tenir com a un “mantra” pasqual, en alternança amb l’Al·leluia!

                                               Suposo que a aquestes altures pasquals ja en sabem l’origen. És del salm 118, 24, que diu així: “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor: alegreu-vos-en i celebreu-ho”. Allí, en el salm, hi ha una “variant” que no varia pas per res la seva significació, ans la reforça, car li’n dóna un sentit exaltant, victoriós, quan hi posa “venç”, en ves d’”obrat” que litúrgicament ha prevalgut. L’hem llegit-cantat multitud de vegades. Us en poso el començament per poder-lo identificar a la primera. “Enaltiu el Senyor: què n’és de bo! Perdura eternament el seu amor”, que es va repetint i també el podríem utilitzar com un altre mantra pasqual. Jo us invito a fer una lectio divina  de tot ell i així n’assaborirem el seu missatge, vertaderament no dic pasqual, sinó emmarcat en tot el triduum, que hem viscut i celebrat aquests darrers dies. Només cal posar-lo en la veu de Jesús, envaït per les forces del mal en la seva passió, mort i resurrecció. És d’una confiança en Déu que li és Pare, enmig de tanta sevícia i maldat que es clou amb una gran acció de gràcies pasquals i doncs, eucarístiques.  Partint del verset 21 en endavant, el que al principi era el Crist sofrent, esdevé en Ell tota una interminable “acció de gràcies”: “Et dono gràcies perquè m’has escoltat i has vingut a salvar-me”. Tornem-lo a llegir-rellegir, deixant que sigui l’Esperit Sant que hi posi un toc pregonament evangèlic. Sabreu, de veres “què n’és de bo el Senyor”.

                                               Algunes particularitats són de destacar: Aquest pronom –en  que es fa de tan difícil de pronunciar: “alegreu-vos-en té tota la gràcia perquè lliga amb tot el que ha dit anteriorment, i particularment a la festa que avui  fem per la victòria de Jesús “fet obedient fins a la mort i mort de creu: per això Déu l’ha exaltat ja en la resurrecció. Seva, per de prompte, però nostra per participació progressiva. Com més gran ha estat l’envestida mortal, més alta és la seva victòria (= hosanna en hebreu) en la Resurrecció. Per tant, l’aclamació i el motiu de goig que s’expressen en aquest verset d’aclamació i  en les darreres veus del salm venen a ser com un calderó musical que allarguem pel goig de poder-lo dir i repetir. Ara que dic repetir, noteu que és l’aclamació i al·leluia responsorial que és repetit cada dia d’aquesta octava, de dilluns a dissabte. Així esdevé l’eslògan pasqual per exeel·lència.

                                               Em direu que no donem l’abast. Diumenge passat us invitava en l’homilia a la lectura del document programàtic: “La Joia de l’Evangeli” que és ben bé la joia i regal d’aquest papat. Era la reiterada petició de que el tinguem com a llibre de capçalera. Ell el “piula” sovint, perquè no el deixem empolsinar ni envellir...

                                               Avui, aquest avui que tant s’adiu a l’esdeveniment de la Pasqua, és l’”hora” (en el sentit usat per Jesús i per Joan) de recomanar-vos aquest altre, quan només fa un any que ens l’escriví: “Alegreu-vos-en i celebreu-ho” que és –tot ell- una invitació ben i ben forta a la santedat accessible i accessible, invitació a tots i cadascun dels cristians de tota condició, gènere, estil, professió i estat: família, amics, coneguts i saludats. Ja de bon començament en el número 1 el situa en el mateix moment en què Jesús enuncia les benaurances, com després s’hi esplaiarà en dir-nos que la santedat té en les benaurances el punt de fulcre. Inicia el seu dir així: “Alegreu-vos-en i celebreu-ho” (Mt 5, 12) diu Jesús als qui són perseguits o humiliats per la seva causa. El Senyor ho demana tot, i el que ofereix és la veritable vida, la felicitat per a la qual hem estat creats. Ell ens vol sants i no espera que ens conformem amb una existència mediocre, aigualida, líquida. En realitat, des de les primeres pàgines de la Bíblia hi ha present, de diverses maneres, la crida a la santedat. Així ho proposava el Senyor a Abraham: “Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible” (Gn 17, 1).

                                               Després explicita el seu propòsit: “El meu humil objectiu és fer ressonar una vegada més la crida a la santedat, procurant encarnar-la en el context actual, amb els seus riscos, desafiaments i oportunitats. En efecte, a cada un de nosaltres el Senyor ens va escollir “perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls per l’amor” (Ef 1, 4). “El que voldria recordar amb aquesta exhortació és sobretot la crida a la santedat que el Senyor fa a cada un de nosaltres, aquesta crida que t’adreça també a tu: “Sigueu sants, perquè jo sóc sant” (Jv 11, 45; cf. 1 Pe 1, 16). El Concili Vaticà II ho va destacar amb força “tots els fidels cristians, de qualsevol condició o estat, enfortits amb tants i tan poderosos mitjans de salvació, són cridats pel Senyor, cada un pel seu camí a la perfecció d’aquesta santedat amb la qual és perfecte el mateix Pare”.  “El que interessa és que cada creient discerneixi el seu propi camí i faci aflorar “el millor” de si mateix, allò de personal que Déu ha posat en ell”. (cf. 1Co 12, 7)   

                                               Precisament per posar en relleu el lligam que hi ha entre la crida personal i el temps pasqual que estem vivint en aquests dies, el papa, Francesc, ens afegeix en el seu número 15: “Deixa que la gràcia del teu baptisme fructifiqui en un camí de santedat. Deixa que tot estigui obert a Déu i a tal fi opta per Ell, escull Déu una vegada i una altra. No et descoratgis, perquè tens la força de l’Esperit perquè sigui possible, i la santedat, en el fons, és el fruit de l’Esperit Sant en la teva vida. Així escriu Pau a la Carta als Gàlates: “Els fruits de l’Esperit en la teva vida son: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. Quan sentis la temptació d’enredar-te en la teva feblesa, aixeca els ulls al Crucificat i digues-li: “Senyor,  jo soc un pobret, però Vós podeu realitzar el miracle de fer-me una mica millor”. En l’Església, santa i composta de pecadors, hi trobaràs tot el que necessites per a créixer vers la santedat. El Senyor t’ha omplert de dons amb la Paraula, els sagraments, els santuaris, la vida de les comunitats, el testimoniatge dels seus sants, i una múltiple bellesa que procedeix de l’amor del Senyor “com la núvia adornada amb joiells” (Is 61, 10).

                                               No tinguis por de la santedat. No et prendrà pas forces, vida o alegria. Tot al contrari, perquè arribaràs a ser  el que el Pare va pensar quan et creà i seràs fidel al teu propi ésser. En la mesura en què se santifica, cada cristià es torna més fecund per al món”. “Som cridats, en l’esperit  de la nova evangelització, a ser evangelitzats i a evangelitzar a través de l’apoderament de tots els batejats, perquè assumiu els vostres rols com a sal de la terra i llum del món onsevulla que us trobeu”.

                                               “No tinguis por d’apuntar  més amunt, de deixar-te estimar i alliberar  per Déu. No tinguis por de deixar-te guiar per l’Esperit Sant. La santedat no et fa pas menys humà, perquè és el trobament de la teva feblesa amb la força de la gràcia. En el fons, com deia Léon Bloy, en la vida “existeix una sola tristesa, la de no ser sant”.

                                               Dit això, et deixo en mans de qui farà de tu una ceràmica d’autor i seràs la joia del Terrissaire i en la d’Ell hi tindràs la teva pròpia joia. Acabo amb el número que clou aquest bell document d’un papa, Francesc, que és eminentment pastoral i que ens parla amb llenguatge que ens arriba certerament al cor: “Espero que aquestes pàgines siguin útils perquè tota l’Església es dediqui a promoure el desig de la santedat. Demanem que l’Esperit Sant infongui en nosaltres un intens anhel de ser sants per a la major glòria de Déu i encoratgem-nos els uns als altres en aquest intent. Així compartirem una felicitat que el món no ens podrà prendre”.

P.Josep Mª Balcells

Diumenge II de Pasqua, 28 d’abril del 2019. Sabadell

Homilia de Pasqua del 2019

TRÍDUUM  SACRE: EUCARISTIA, PASSIÓ, MORT, DOL I RESURRECCIÓ

                                               És determinant no separar, com si fossin “esdeveniments” separats els Misteris que revivim i actualitzem aquests tres dies últims de Setmana Santa, perquè, en realitat,  en conformen un, no només seqüenciat, sinó com formant un continuum, entrellaçats per l’alè últim de la vida “apassionada” de Crist, arribant al clímax històric amb la mort-entrega vital de Jesucrist, que donarà entrada a la resurrecció seva, i nostra per participació, que és a la base del nostre ésser d’humans i de cristians.

                                               No recordo on llegia en Francesc que no hi ha Quaresma sense Pasqua (té reversibilitat); ni, pel que ara ens afecta no hi ha “Àpat pasqual-passió-mort-sense Resurrecció (també aquí hi ha reversibilitat).

                                               Proposo com a bàsics i ben pertinents per a aquests dies de gràcia. Primera proposta: fer una “Lectio divina” de la Carta de Pau als filipencs, dirigida a ells i també a nosaltres, ben macerats per una quaresma que potencialment ens ha esta guaridora, més i més entenedora del misteris de Crist, portats a últimes consideracions-revelacions del seu misteri. És el trànsit fet de i per a tots els misteris de goig, de llum, de passió i de glòria, els de Crist i que -per gràcia- hem pogut fer nostres. Proposta primera bis: Fer la “lectio divina” de la Primera Carta de Joan, que ha estat hoste litúrgic durant aquests dies quaresmals, tot a l’ample del mes d’abril, sobretot els darrers. Totes dues es complementen o millor s’imbriquen i ens portaran a una captació dels misteris salvífics d’aquests dies, de màxima solemnitat i importància, per viure una evangèlica espiritualitat digna d’aquesta apel·lació. No en dubteu pas. Molt ens hi juguem! Concentrats afanyem-nos a viure’ls des de perspectives noves.

                                               Segona proposta: Seria bo tornar a encetar, per tant reencetar (ai, l’importància de les relectures!) la “Lectio divina” de la lluminosa Exhortació del papa Francesc “La Joia de l’Evangeli”. La tinc dues vegades subratllades i ara ho penso fer amb un bolígraf de diferent color, primaveral com correspon al temps que disfrutem... Mai no m’ha decaigut l’encís de la primera lectura. Arriba tant i tan a dins que la lectura esdevé perfumada com l’oli crismal, beneït justament ahir a la Missa crismal. Copio per la connexió argumental que té aquest número 36 i que ens serà il·luminador per endinsar-nos en el misteri d’aquests dies sants. “Totes les veritats revelades procedeixen de la mateixa font divina i són cregudes amb la mateixa fe, però algunes són més importants, perquè expressen més directament el cor de l’evangeli. En aquest nucli fonamental el que resplendeix és la bellesa de l’amor salvífic de Déu manifestat en Jesucrist mort i ressuscitat. En aquest sentit, el Concili Vaticà II va explicar “que hi ha un ordre o “jerarquia” en les veritats en la doctrina catòlica, pel fet de ser diferent la seva connexió amb el fonament de la fe cristiana”. “Això val tant per als dogmes de fe com per al conjunt dels ensenyaments de l’Església, i fins i tot per a l’ensenyament moral”. Estem, doncs, en el nucli fonamental i bàsic de la fe i de la pràctica cristianes. Atenció a no deixar perdre la gràcia que hi ha inclosa en les assemblees d’aquests Dies Sants. són oportunitats úniques. Espabilem-nos

                                               Estem a les portes del rovell d’aquests dies sants i caldrà entrar-hi amb pas contingut i  amb el cor commogut i anhelant al temps, per tal de viure personalment i conviure comunitàriament amb la major intensitat el “tot de la visió CRISTiana” d’aquests dies en què acompanyem l’últim tram de la vida del nostre Mestre, que ens donarà allò seu i de més preuat de la seva vida i missió. De passada, torno a insistir  que els capítols del 5 en endavant de l’evangeli de Joan ens seran reveladors i definitivament entesos en els més pregons misteris de Jesús, que era la finalitat primordial que ens fixàrem en iniciar l’èxode i retorn a la Casa del Pare on en el conviure recomençat s’hi desvelen els misteris de Pare, Fill i Esperit Sant.

                                                                                 

                                               Ara, com a preàmbul de tot, vull transcriure un paràgraf del document del Vat. II,  Gaudium et Spes, “Goig i Esperança” cristianes; que l’un promou l’altra i que l’esperança es torna motor i delícia de l’altre; in-destriables, en comunió dual i generadora”. És dins del primer capítol que porta per títol englobant: “La dignitat de la persona humana”. No estaria de més, tot el contrari,  que comencéssiu pel número 10.  Posaré en cursiva les paraules transcrites i en faré uns comentaris per insistir en el què diu el text. Diu: “En realitat, Això ens fa rellegir tot el que havia dit abans i ho resumeixo en aquest paràgraf final: “L’Església sap perfectament que el seu missatge concorda amb els secretíssims desigs del cor de l’home quan defensa la dignitat de la vocació humana, amb la qual cosa restitueix l’esperança a aquells qui ja desesperen del seu destí més alt. El seu missatge, en lloc d’empetitir l’home, infon llum, vida, i llibertat en profit seu; i fora d’Ell (el Crist) res no pot satisfer el cor de l’home: “Ens heu fet per a Vós, Senyor, “i el nostre cor està inquiet fins que reposi en Vós”.(sant Agustí).

                                               Jo començo pel número 22 que trobo excepcional en la seva densitat doctrinal i antropològica: “El misteri de l’home no s’esclareix veritablement sinó en el misteri del Verb encarnat. En efecte, l’home –tot home!- és misteri. Què és l’home? Aquesta pregunta ens l’havem feta respecte de nosaltres mateixos en moments cimals que en diu Maslow, moments d’exaltació o bé de depressió. No solament ho som, de misteri, un a un, sinó que l’admiració pren volada quan constatem que ho som molt més inexplicablement en aquest en inclusiu, en no gens menys que en la mateixa encarnació del Verb encarnat. Per tant ho som en la participació en la humanitat de Jesús. I això tots els humans. En l’encarnació cobrem un lligam estret, comunional amb Jesús.

                                               “Adam, el primer home, era figura del qui havia de venir, és a dir, del Crist Senyor. Era figura =preanunciava. En tot l’A.com N T hi ha fets i símbols que profèticament donen entenent anticipadament fets o persones que han de venir. Adam, com a home prefigurava la humanitat sencera de forma similar a com Jesús era el primer home d’una nova creació. Per això l’irrupció de Jesús en la història de la humanitat obre “una nova humanitat”, recreant l’antiga, representada en Adam. Es pot veure que un ens porta cap al pecat i l’altre ens el treu i instaura l’era de la gràcia. Crist a través de la revelació del misteri del Pare i del seu Amor ens dóna una nova visió de creatura a imatge nova en Crist, dignificant la que va quedar entorpida pel primer pecat. Així manifesta plenament l’home a si mateix i li descobreix la seva renovada vocació altíssima. És com si ens veiéssim en el mirall de la humanitat de Jesús. Ara podríem rememorar tota la profunditat del què significa el misteri de la Comunió dels sants. De Crist rebem el que som i a través de Crist vivim renascuts a imatge d’Ell. Per això, “Res d’estrany, que les veritats sobre l’home trobin en Ell la seva font i hi atenyin las seva coronació”. Adona’t, oh, home –deia sant Lleó, el Gran, papa, el dia de Nadal- de la teva dignitat, fet ja partícip de la naturalesa divina... El sagrament del baptisme t’ha fet temple de l’Esperit Sant: no vulguis fer marxar un estadant tan magnífic. No oblidis el cap ni el cos dels quals ets membre. És la sang de Crist la que t’ha comprat” “Perquè el Fill de Déu, en la plenitud dels temps, disposada per l’altesa inescrutable de la determinació divina, va assumir la naturalesa humana per reconciliar-la amb el seu autor, a fi que l’inventor de la mort, el diable, fos vençut en aquella naturalesa que li havia proporcionat la victòria” Quina manera tan profunda de conjuntar Nadal amb Pasqua!

                                               “Ell és la imatge del Déu invisible (Col 1, 15), Ell és l’home perfecte que ha restituït als fills d’Adam la semblança divina, deformada des del primer pecat. Com que en Ell la natura humana ha estat assumida, no pas absorbida, per això mateix ha estat elevada a una dignitat sublim. Nosaltres, tant si en som conscients com no, som també imatge del Déu visible, vull dir de Crist. Ai, com hauríem de ser testimonis vivents del Déu que és Crist i del Pare!

                                               “Ell, el Fill de Déu, per la seva encarnació, en certa manera, s’ha unit amb tots els homes. Afirmació que denota l’arrel divina de la dignitat de tota persona humana. Som d’alguna manera encarnació de Déu en nosaltres. Mai havíem sentit tan gran misteri d’encarnació del Verb en la nostra natura humana. Hauríem de demanar que el Verb es torni paraula en nosaltres. No és estrany la citació d’aquesta afirmació que en feia Joan Pau II. Ell en tenia entranyada convicció. Qui com ell? Que aquesta Pasqua s’introdueixi en el nostre sentir, experiència, goig pasqual!

                                               “Ell va treballar amb mans humanes, va pensar amb intel·ligència humana, va obrar amb voluntat humana, va estimar amb cor humà. Nascut de Maria Verge, es va fer veritablement un de nosaltres, semblant en tot a nosaltres, fora del pecat”. No hi llegiu l’himne cristològic del començament de la Carta als filipencs?

                                               “Anyell innocent, amb la seva sang vessada lliurament, ens va merèixer la vida, en Ell Déu ens va reconciliar amb si mateix i entre nosaltres”. Altra vegada ressonàncies de la mateixa carta al·ludida. Tan pròpia d’aquest triduum pasqual. I ens va arrencar de la servitud del diable i del pecat, talment que cadascun de nosaltres pot dir amb l’Apòstol: el Fill de Déu em va estimar i es va donar a si mateix per mi (Ga. 2, 20) Patint per nosaltres, no sols va donar exemple perquè seguim les seves petjades, sinó que va instaurar també el camí pel qual, si el seguim, la vida i la mort són santificades i prenen un nou sentit”. Què més podríem dir de la significació global d’aquests dies sants?

                                               Donem un pas més: “El cristià, fet semblant a la imatge del Fill, que és el primogènit entre molts germans, rep les “primícies de l’Esperit” amb les quals es fa capaç de complir la nova llei de l’amor. Per aquest Esperit, que és la penyora de l’herència, tot home és restaurat interiorment, fins a la redempció del cos. (Rm. 8, 23): “Si l’Esperit del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts habita en nosaltres, el qui va ressuscitar Jesucrist d’entre els morts vivificarà també els vostres cossos mortals per mitjà del seu Esperit que habita en vosaltres. Certament assetgen el cristià la necessitat de lluitar per  moltes tribulacions contra el mal, i fins de sofrir la mort; però associat  al Misteri Pasqual, configurat a la mort de Crist, anirà a l’encontre de la resurrecció, enfortit per l’esperança”. Què puc comentar a risc d’empobriment? Només silenci i contemplació!. Dues actituds que hauríem de ressuscitar aquests dies sants, per fer-los amables, viscuts, experimentats. Tant de bo, ai!

                                               Encara hi ha un paràgraf per a aquells que veuen que fills o néts no senten la fe i l’esperança com ells la senten i voldrien poder-les compartir... “Això no sols és vàlid per als cristians, sinó també per a tots els homes de bona voluntat, en el cor dels quals la gràcia actua d’una manera invisible. Donat que Crist va morir per tots, i que l’última vocació de l’home és veritablement una sola, és a dir, divina, hem de sostenir que l’Esperit Sant ofereix a tots la possibilitat, un cop Déu conegut, d’associar-se a aquest misteri pasqual”. Déu els estima tant com a nosaltres: És Paraula explícita del Vaticà II. I acabem amb aquest paràgraf final: “Tal és i tan gran el misteri de l’home, que per als creients és il·l.uminat per la Revelació cristiana. Per Crist i en Crist, doncs, és il·luminat l’enigma del dolor i de la mort, que, fora del seu Evangeli, ens esclafa. Crist va Ressuscitar, va destruir la mort amb la seva mort i ens va donar la vida a fi que, fets fills en el Fill, clamem en l’Esperit: Abbà Pare”.

                                               No volia fer res més que un descosit i descolorit comentari a l’Himne sobre Crist fet en la Carta als Filipencs: “Jesucrist no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu i prengué la condició d’esclau. Tingut per un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a la mort i una mort de Creu... que tota llengua reconeixi que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare”.

P. Josep Mª Balcells

Dijous Sant més Triduum Sacre, 18 fins al 21 d’abril del 2019.  Sabadell                                              

FET  OBEDIENT  FINS A  LA  MORT,  I  MORT  DE  CREU

                                               Germans/es. No perdem temps, “cal no perdre el pas, cal anar endavant”, perquè els dies Sants no són només els de la Setmana Santa, cal considerar-los així també tots els que van des del dilluns de la quarta Setmana, és a dir des de l’1 d’aquest mes fins a la PASQUA permanent. Ho explico breument. Des d’aquell dia hem anat llegint gairebé només els evangelis de Joan, l’íntim de Jesús en vida i més en resurrecció. Així ho farem fins al Divendres Sant. Ara oblidem-nos de nosaltres, que som pecadors. Ja hem recalat joiosament en els braços del Pare de la Casa pairal. Taula parada, l’afecte del Pare i festa a desdir. Aquí acaba d’alguna manera la nostra part prioritària de la Quaresma. Aprofito per invitar-vos a llegir o rellegir “El retorn del Fill Pròdig” de Nouwen i perdoneu la meva insistència. És per motius d’evangelització. “La Joia de l’evangeli” de l’estimat papa Francesc Les segones relectures són molt diverses i millors, si el llibre s’ho val. Proveu-ho, sisplau!

                                               Ara ens toca posar en relleu al fons del nostre ésser la Missió-Acció Redemptora de Jesús el nostre SALVADOR I REDEMPTOR. Ell ha d’omplir tot l’escenari espiritual i evangèlic de la nostra atenció. No oblidem que per invitació expressa del nostre MESTRE som coprotagonistes de l’obra de la salvació com i pel fet de ser fills de Déu,  i germans i deixebles del nostre Redemptor. Ara estem a la segona part de la Quaresma, centrada únicament en el més i més gran coneixement del Misteri de Jesucrist. Em recordo la frase del Mestre: “Si algú vol venir amb mi, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu... I ara ve l’última, decisiva part: I VINGUI AMB MI o bé que EM SEGUEIXI. Durant aquests dies, com us deia, ara estem en el final de la QUARESMA DE LA VIDA DE JESÚS. Se’ns demana de seguir-lo de la millor manera que puguem. Això, del seguiment de Jesús, és ja un miracle, un regal i una oportunitat extraordinaris, només de sentir-ho i/o de desitjar-ho. És revelació i molt personalitzada. Que Ell ens obri al misteri de la SALVACIÓ personal, comunitària i universal. Que a cadascú  el Senyor li doni de saber-se “situar” on millor ragi la gràcia de la comprensió, que no ens mancarà, però certament serà desigual en raó de la nostra adhesió de cor i ànima a Jesús, a qui acompanyarem en els moments finals de la seva vida corporal, fins que esclati una Resurrecció compartida. (gràcies a Déu, en el sentit més densament literal i magnífic de l’expressió!).

                                               Torno endarrere i us vull fer algunes remarques o tocs d’atenció:  Són dies sants, tots ells de PASSIÓ, la de Jesús. Això ha de prevaler sobre tota altra consideració. No us deixeu portar només per la festa (folklòrica?) en què pot esdevenir per a molts, reduïda al Diumenge de Rams. Les raons són tan evidents que ja ho considerareu vosaltres mateixos. Cal, però no perdre-la sobretot per als infants. Ben explicat per a ells, pot fornir un record-experiència que no els hi podem sostreure. Només per a això ja val la pena que hi posem cor i imaginació. Té fonament bíblic en  les mateixes paraules de Jesús en resposta als “jueus” (aquesta expressió té en Joan un abast molt dens!). Amb tot, ja sabem fins on arriben les “manifestacions” (processons?). Només visceralitat en molts; exaltació cordial, entranyada per a uns quants... Dit això sense fel ni rancúnies, anem a allò essencial en aquests dies. Cal recordar que a continuació de la Benedicció dels Rams, llevant-li efectes màgics. Només la sola mostra del seguiment de Crist per als qui la posen com un senyal, amb tot el simbolisme que hi posem. Abans la mostràvem als balcons: “deixeble en seguiment”, tenim la contemplació de i en la Passió de Crist, segons Lluc. Cada evangelista té les seves peculiaritats. Caldrà descobrir-les amb atenció a la Paraula de Déu. Així sia.

                                               Algunes recomanacions a peu de marxa, com a “full de ruta” –ep, no penseu torçadament!: la ruta, el camí de la Creu. Ho hem dit i proclamat infinites vegades: “patí.., fou crucificat, mort i sepultat”. Aquest és l’esdeveniment central de la vida i missió de Jesús. En som fills i receptors: tota salvació prové d’aquest moment tràgic, i gloriós sobretot.

                                                Em recordo que us he recomanant insistentment la “Lectio Divina (lectura, “entesa” si es pot, “ruminació”, feta passar pel cor, doncs cordial, de la Carta de Pau als nostres germans en la fe del temps i adreça als de Filips. Hi torno, perdoneu la insistència, però crec que en aquests dies se’ns torna i retorna aquesta “carta” adreçada a cadascú de nosaltres: no defraudem Pau. Avui sortosament tenim en la segona lectura la perícopa (=tros, fragment) de l’Himne Cristològic, dels més importants de la nostra fe, també de la nostra capacitat d’esperança i de “real-optimisme”amb horitzons de tots els millors futurs, malgrat tots els dubtes o desmentiments , oberts a l’Amor de Déu expressat en Crist. L’expressió important i definitiva. “Fet obedient fins...” al final; ja sabem quin fou! Pausa per fer el que l’Esperit ens doni de fer i de sentir. Seria molt llarg d’expressar tot el que té de profunditat aquesta paraula central, com ho han vist algunes persones “agraciades”. Simone Weil, Charles de Foucauld, Ignasi de Loiola i tots els místics...

                                                Ja vàrem dir, no ho oblidem, que aquests “passos”, exercicis quaresmals ens havien de ser profitosos per a... “conèixer més i més el misteri de Jesús”. En realitat, el nucli dels polièdrics o simfònics “rostres” de Jesús, el Crist”. (primera col·lecta dels diumenges de Quaresma). Aquesta és ja ara l’única finalitat quaresmal que tenim: veure, contemplar, sentir, compartir, entrar en comunió. Deia Pau: “m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo com a escòria a canvi de guanyar Crist i veure’m in-corporat a Ell. (és revelació de la vida quaresmal de Pau. Un deu!) De l’esplèndida carta als filipesos i a nosaltres.

                                                                        Aquests dies ens abocarem al brocal del nostre esperit, en el sentit de mirar al fons i a fons en el pou dels misteris de Jesús. Ens hi ajudarà el llunyà (per temps i temps) profeta Isaïes. Que profèticament ens donarà una imatge de l’anomenat Servent del Senyor sobretot en aquests incisos: (42, 1-9; 49, 1-6; 50, 4-9; 52, 13 fins al 53, 12) Us afegeixo tots els textos que llegim a la litúrgia d’aquests dies: 43, 16-21; 54, 5-14; 55, 1-11, inclosos àdhuc els del divendres Sant i els opcionals de la Vetlla Pasqual.  Tot això li han merescut a les profecies d’Isaïes de ser anomenat com el cinquè evangeli. Aquest, pura profecia. Dona una imatge tan calcada (!: en antelació)  de la figura i missió salvadora de Jesús-Servent que esglaia de goig i de com-passió, tot alhora. Tingueu-ho present, perquè ens en sortiran molts fragments aquests dies. “Sentir amb Crist” una altra frase-sentiment-actitud de Pau. Això és fonamental per poder empalmar la nostra quaresma amb la de Jesús, per poder viure i reviure com Magdalena la profunda joia pasqual, aquella –direm- com anuncià Jesús –dit i viscut per Joan (16, 16-24): “joia que ningú no us, ens la podrà prendre”. Isaïes, per do profètic va saber més de Jesús, del que sabem i sentim molts de nosaltres. Tenim la joiosa verificació per davant. No perdem l’oportunitat que se’ns ofereix aquests dies. Cal aprofundir totes les invitacions derivades d’una litúrgia preparada, seguida amb el cor i els sentiments. Tant de bo puguem experimentar allò que ens diu Pau: “El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts”. Algunes col·lectes d’aquests dies traspuen tot un món nou: “Us demanem, Senyor, la gràcia de progressar contínuament en aquella caritat (amor), per la qual el vostre Fill va estimar tant el món , que es va entregar a la mort”. “Oh, Déu,la vostra gràcia inefable ens omple de benediccions; feu que de tal manera passem de la vellúria del pecat a la novetat de la vida”. “Que ens disposem per a la glòria del Regne”. “Senyor, concediu-nos de perseverar en la vostra voluntat (= pla d’amor, segons Pau), a fi que el poble que us serveix augmenti als nostres dies, en nombre i en santedat”. “Oh, Déu, il·lumineu els cors dels vostres fills, purificats per la penitència, i escolteu benignament les súpliques d’aquells a qui concediu de servir-vos amb devoció” (expressió aquesta amb múltiples maneres d’entendre-la. Busco el llibre-diccionari de sinònims i prenc alguns dels seus significats més adients: zel, culte, pietat, adoració, reverència, respecte, recolliment, unció, amor, afecció, simpatia, fidelitat, lleialtat, religiositat. Per escollir a gust pel sentiment de cadascú!). Podeu seguir vosaltres mateixos les restants col·lectes i arribareu joiosos a les que s’expressen en termes pasquals. Glòria i Al·leluia!

                                                                        Poso l’última recomanació per als més “llançats”, fervents, a l’estil de Pau: Llegir enterament el llibre d’Isaïes: és dels llibres de l’Antic Testament més citat en la litúrgia, l’antiga i la derivada del Concili Vaticà II. Us sorprendrà la bellesa de les seves metàfores. Algú ha dit, i és persona no creient, que és un dels millors poetes “clàssics”, dintre d’una possible o real antologia de poetes de tots els temps. Descobrireu probablement que és més d’un poeta i que els varen recollir tots ells sota un sol epígraf, en una sola persona, com Homer i altres noms col·lectius perdurables.

                                                                        Acabo citant les coratjoses paraules de Pau: “Corro amb l’esperança d’apoderar-me de Crist; puc fer-ho, ja que Crist s’apoderà de mi. Germans, no m’imagino pas d’haver-me’n apoderat. M’he oblidat dels avantatges que he deixat enrere. Tot jo em llanço cap allò que tonc al davant. Corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist. Amén, així sia: en tot el que diu, sentim i en la seva i nostra cursa. Déu sia en i amb nosaltres, un a un.

P. Josep Mª Balcells 

Diumenge de la Quinta domínica i setmana, Rams i setmana de Passió,

7 fins al 22 d’abril de l’any de gràcia 2019.  Sabadell

Homilia del diumenge 07/04/2019

L’OBRA  DE  DÉU: RECONCILIATS  PER  I  EN  CRIST

                                               Els nostres èxodes i els nostres exilis han retornat al lloc on havien començat, desencarrilats com anàvem pels nostres disbarats i atzagaiades. Diumenge passat es va produir -finalment- el nostre Retorn al Pare. Allí vàrem ser acollits amb sorpresa afegida per la liberalitat i prodigalitat del Pare que està sempre a l’espera de tots els retorns, els nostres i els de tots; i meravellats –també tots!- de que el Pare organitzi festa major per la tornada del qui sigui, tots fills preferents: tots cabem en el si entranyable del Pare; sense cap proporcionalitat a res, perquè afortunadament Déu és Déu i Ell no és  solament molt, molt humà, a tot el que dona sinó humanament diví. Si sabrà què és l’humà, essent Ell el Creador de tota creatura i la minsa mesura humana! Establerts, amb goig –noblesa obliga!- amb la delicadesa a flor de pell, de que no es perdi aquest encanteri nostre a la Casa del Pare, que és i serà sempre Casa nostra! Posem, doncs, amb aquest final incomparable la nostra errant història que hem fet sense Pare ni Casa, sense consciència de les nostres errades, valga’m Déu!. Aquí acaba la nostra quaresma, treballada o no... Final feliç sobre manera! I que Déu no ens permeti de fer altra vegada una escapada –que sempre és fugida!- sense miraments ni delicadesa.

                                           Ara, als dos diumenges següents hem de seguir i viure, si ens és possible, el final de la Quaresma Fonamental, que és la de Jesús. Una tragèdia, seguida d’un final radiant. La Primera Quaresma seguida de la Primera Pasqua, la de Jesús, MORT  I RESSUSCITAT. Atents, doncs, que aquestes dues setmanes són de Passió: Aquest diumenge i setmana quinta i la Setmana Santa les hem de viure amb l’ai al cor de no perdre’n gota. Amb el sottovoce de la Passió de Bach, segons sant Mateu. Amarem-nos-hi i no pensem més que en el nostre Salvador i Redemptor. Ell és el centre neuràlgic de totes les quaresmes que es fan i es desfan. Punt i apart. Silenci de l’ànima. Punyent tragèdia a la qual no ens hi podrem acostar pietosament, si Déu no propicia l’entrada suaument o amb tantes esgarrifances! La litúrgia d’aquests dies –parem atenció plena- és ja la de tots els misteris de goig, de dolor i de glòria. Ho llegia avui dijous:”Déu estima (en present)  tant al món, que ha donat el seu Fill únic; tots els qui creuen en Ell tenen vida eterna”. No et dic res! Feu que ho entengui una mica; més no demano...

                                   Començo empalmant amb el primer paràgraf de la segona lectura del diumenge passat: “Germans, aquells que viuen en Crist són una creació nova: tot el que era antic ha passat; ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb Ell mateix en CRIST”. Aquell començament lliga en un tot amb la mai ben ponderada segona epístola de Pau als de Filip. No conté cap incís que no tingui el millor dels sentits. Llegim-la les vegades que calguin, fins que ens enterri pors, pecats, dubtes; i fins que ens sentim invitats a reviure allò que hauria de ser consciència sostinguda que doni deler, esperança i convicció a la nostra pobreta fe, esperança i amor. Entre cada una d’aquestes anomenades virtuts teologals hi faig un inspiració que m’arriba a les entranyes fondals del meu ésser. Començo a copsar de lluny els llindars del misteri... Estupefacció! Dèiem que exilis i èxodes, tots –el viscut per Jesús i els nostres- tots paren a Casa, la del Pare, la de Crist i també la nostra! Només cal fer una llarga pausa i deixar així concluses les nostres quaresmes amb un final eminentment de llar, de casa nostra i fer festa en trobar-nos amb la família, sobretot amb el Pare i Jesucrist, el Fill, en qui té totes les seves predileccions. Totes elles posades a la nostra disposició! Ara ens hem d’endinsar durant aquestes dues setmanes següents en el final de la quaresma de la vida de Jesús, el Crist. Aquests diumenges que venen son de la Confrontació amb els “jueus”, de la Passió –“obedient fins a la Mort”-, i aquesta en  Creu, i de la Resurrecció de Jesús. Caldrà fer silenci per poder acompanyar Jesús, el nostre Mestre, que ara intensivament es convertirà en el nostre Salvador i Redemptor. Demanant el do d’una proximitat amb i en Ell per poder copsar –i és do!- el misteri que amaga i revela al mateix temps el seu tràgic i també esplendorós final, que dona començament a tot el misteri que podem compartir del què significa que Jesús és la nostra SALVACIÓ.

                                               Poso, a continuació, la col·lecta d’avui per a centrar-nos, ja a partir d’ara, en els misteris que celebrem aquests dies. Només per gràcia podem atansar-nos-hi! Son els fonaments de la nostra fe: “Us demanem, Senyor, la gràcia de progressar contínuament en aquella caritat, per la qual el vostre Fill va estimar tant el món, que es va entregar a la mort”. Recordeu, a més a més, la col·lecta que pregàvem el primer diumenge on atalaiàvem on ens havia de portar-nos la venturosa Quaresma: “Oh, Déu benigne i entranyable, feu que les celebracions anyals de la Santa Quaresma ens siguin profitoses per a conèixer  més i més el misteri de Crist i per a viure’l d’acord amb les seves exigències”.

                                               Durant aquests dies d’entre setmana ens hem trobat ja perles que ens afecten dins, dins, tant i tant: “Déu meu, creeu en mi un cor pur (senzill a tot ser-ho). Torneu –me el goig de la vostra salvació”. Ja tot es decanta cap al final de la vida de Jesús on Ell es mostrarà Salvador i Redemptor. No ho diguem d’oïdes, parem atenció a tots els indicis que ens ho certifiquen, captant detalls plens de Déu: “Us preguem que els vostres sagraments ens renovin, ens donin vida, ens santifiquin i ens menin a la glòria eterna”. “Senyor, que l’exercici quaresmal disposi els nostres cors, perquè puguin  celebrar  dignament el misteri pasqual i anunciïn la grandesa de la salvació”. “Que el valor d’aquest sacrifici ens alliberi de l’antiga vida de pecat i ens endinsi en la nova vida de redimits”. “Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món, gràcies a Ell” “jo sóc la Resurrecció i la vida, els qui creuen en Mi no moriran mai més”. “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic; tots els qui creuen en Ell tenen vida eterna”. L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. “El Senyor és a prop dels cors que sofreixen”. “Oh, Déu, Vós doneu l’ajut convenient a la feblesa humana; feu que rebem amb alegria i reproduïm en el nostre capteniment els efectes de la vostra gràcia”. “Que l’acció de la vostra misericòrdia, Senyor, mogui els  nostres cors, ja que sense Vós no us podem complaure”. “Per la riquesa dels favors de Déu hem estat rescatats amb la sang de Crist, les nostres culpes han estat perdonades”. Deliciosament perdut entre tantes crides, invitacions i gràcia.Tot això ja només en pla d’entrenament, abans de la celebració del diumenge cinquè de QUARESMA, ara la del Crist, muts i expectants. Que tot ens sigui profitós de cara as la immersió propera en la Pasqua de Crist i també nostra, rebatejats en Crist: Això és PASQUA, germans!

                                               No puc deseixir-me de la segona lectura, hi torno una i altra vegada, i mai en tinc prou! Tot el que no sigui “poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor, ho considero un desavantatge. Tot ho conceptuo como un llast pesant, a canvi de guanyar Crist i veure’m INCORPORAT (in- corporat... M’hi perdo!) a ELL. I continua Pau, conscient com mai que res m’ha portat a cap guany, sinó l’amor de Crist i del Pare. Dirà admirat Joan evangelista per boca de Jesús: “El Pare i Jo son U”. I encara va més enllà, Pau. “No puc exhibir cap justícia de part meva i del meu esforç patit i escrit amb tinta escorreguda, il·legible. Res de res, de tant poca cosa que es creu i de veres. Qui no és humil es que és un innoble!; no sé com dir-ho. Fixeu-vos què diu, oh cels!: “Aquella justícia que prové d’haver cregut en Crist, aquella que Déu dona als creients. Insisteix Pau: “el meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts”. Se sincera Pau: “Encara no he obtingut aquella plenitud que busco” (la salvació total). “Corro amb l’esperança d’apoderar-me’n. I soc conscient de que puc fer-ho, ja que Crist s’apoderà de mi”. Tot queda oblidat i menystingut –ja ho havia dit a l’inici- com aquell que del sarró va alleugerint el pes de les andròmines, fins a deixar caure i tot el sarró, i lliure ja de qualsevol impedimenta “es llança tot ell cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta”, sabent que el vent de l’Esperit m’és favorable. M’adono que Jesucrist, com a Salvador i Redemptor meu, em dona franquícia per trucar a una altra casa de més gran o admirable: la del Déu de cel i terra. Diu la pietat popular: Que allà ens puguem veure!

                                               No he dit res de l’evangeli d’avui que és de l’evangelista Joan, com ho seran els dels dies que venen. Joan és un experimentat que parla del que ha viscut. Cal fer-li atenció. Amb ell arribem al cim de la predicació de Jesús, perquè espigola trets gairebé en exclusiva i el seu evangeli ens vol portar als llindars del misteri de Jesús i nostre per gràcia. No vull parlar del patriarcalisme del més vell, vellíssim encuny que traspuen les escenes, com la de l’adúltera... Es veu que els altres, els barons, per no dir-ne penjaments, s’escapolien sense més. (Com hi ha món!) No mereix cap comentari, per no espatllar el bàlsam que transpira el millor Pau. Només poso un apunt de com Jesús resol la situació delicada. S’escorren, un a un començant pels més vells, i queden sols: Jesús i la dona. Jesús diu no pas retòricament. Ningú t’ha condemnat? Ningú, Senyor! Tampoc jo no et condemno, i d’ara endavant no pequis més. Absolució General, sense ni confessió com li passà a l’atribolat primer i després sorprès, fill pròdig. “Aniré al meu pare  i li diré...” L’abraçada li ofega la seva confessió. No atabaleu amb preguntes als que van a confessar-se, ens digué Francesc a l’any jubilar de la Misericòrdia. A veure si Pau ens parla al cor. La Salvació és la paraula-actitud-misteri fonamental de la nostra fe. Hi creus tu, jo, l’altre? De tot el que hem parlat, si això té algun sentit, els TÉ TOTS. Ens veiem la Setmana entrant. Tant de bo que ens sigui aclaridora, bo i encenent una flameta molt endins, endins. Deia Agustí: “Us he estimat ben tard, oh Bellesa tan antiga i tan nova. Us he estimat ben tard! I Vós éreu dintre i jo fora, i era fora on jo us cercava... M’heu tocat, i m’ha arborat la vostra Pau”. (Confessions).

P. Josep Mª Balceslls.

Diumenge i cinquena setmana de Quaresma, 7- 13 d’abril del 2019.  Sabadell