ALEGREM-NOS-EN I
CELEBREM-HO
Quantes
vegades no ens ha sortit aquesta doble afirmació, quantes! Bé la podríem tenir
com a un “mantra” pasqual, en alternança amb l’Al·leluia!
Suposo
que a aquestes altures pasquals ja en sabem l’origen. És del salm 118, 24, que
diu així: “Avui és el dia en què ha
obrat el Senyor: alegreu-vos-en i celebreu-ho”. Allí, en el salm, hi ha una
“variant” que no varia pas per res la seva significació, ans la reforça, car
li’n dóna un sentit exaltant, victoriós, quan hi posa “venç”, en ves d’”obrat”
que litúrgicament ha prevalgut. L’hem llegit-cantat multitud de vegades. Us en
poso el començament per poder-lo identificar a la primera. “Enaltiu el Senyor:
què n’és de bo! Perdura eternament el seu amor”, que es va repetint i també el
podríem utilitzar com un altre mantra pasqual. Jo us invito a fer una lectio divina de tot ell i així n’assaborirem el seu
missatge, vertaderament no dic pasqual, sinó emmarcat en tot el triduum, que
hem viscut i celebrat aquests darrers dies. Només cal posar-lo en la veu de
Jesús, envaït per les forces del mal en la seva passió, mort i resurrecció. És
d’una confiança en Déu que li és Pare, enmig de tanta sevícia i maldat que es
clou amb una gran acció de gràcies pasquals i doncs, eucarístiques. Partint del verset 21 en endavant, el que al
principi era el Crist sofrent, esdevé en Ell tota una interminable “acció de
gràcies”: “Et dono gràcies perquè m’has escoltat i has vingut a salvar-me”.
Tornem-lo a llegir-rellegir, deixant que sigui l’Esperit Sant que hi posi un
toc pregonament evangèlic. Sabreu, de veres “què n’és de bo el Senyor”.
Algunes
particularitats són de destacar: Aquest pronom –en que es fa de tan difícil
de pronunciar: “alegreu-vos-en té tota la gràcia perquè lliga amb tot el
que ha dit anteriorment, i particularment a la festa que avui fem per la victòria de Jesús “fet obedient
fins a la mort i mort de creu: per això Déu l’ha exaltat ja en la resurrecció.
Seva, per de prompte, però nostra per participació progressiva. Com més gran ha
estat l’envestida mortal, més alta és la seva victòria (= hosanna en hebreu) en
la Resurrecció. Per tant, l’aclamació i el motiu de goig que s’expressen en
aquest verset d’aclamació i en les
darreres veus del salm venen a ser com un calderó musical que allarguem pel
goig de poder-lo dir i repetir. Ara que dic repetir, noteu que és l’aclamació i
al·leluia responsorial que és repetit cada dia d’aquesta octava, de dilluns a
dissabte. Així esdevé l’eslògan pasqual per exeel·lència.
Em
direu que no donem l’abast. Diumenge passat us invitava en l’homilia a la
lectura del document programàtic: “La Joia de l’Evangeli” que és ben bé la joia i regal d’aquest papat. Era la
reiterada petició de que el tinguem com a llibre de capçalera. Ell el “piula”
sovint, perquè no el deixem empolsinar ni envellir...
Avui, aquest avui que tant s’adiu a
l’esdeveniment de la Pasqua, és l’”hora” (en el sentit usat per Jesús i per Joan)
de recomanar-vos aquest altre, quan només fa un any que ens l’escriví: “Alegreu-vos-en i celebreu-ho” que és
–tot ell- una invitació ben i ben forta a la santedat accessible i accessible, invitació a tots i cadascun dels
cristians de tota condició, gènere, estil, professió i estat: família, amics, coneguts
i saludats. Ja de bon començament en el número 1 el situa en el mateix moment
en què Jesús enuncia les benaurances, com després s’hi esplaiarà en dir-nos que
la santedat té en les benaurances el punt de fulcre. Inicia el seu dir així:
“Alegreu-vos-en i celebreu-ho” (Mt 5, 12) diu Jesús als qui són perseguits o
humiliats per la seva causa. El Senyor ho demana tot, i el que ofereix és la
veritable vida, la felicitat per a la qual hem estat creats. Ell ens vol sants
i no espera que ens conformem amb una existència mediocre, aigualida, líquida.
En realitat, des de les primeres pàgines de la Bíblia hi ha present, de
diverses maneres, la crida a la santedat. Així ho proposava el Senyor a
Abraham: “Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible” (Gn 17, 1).
Després
explicita el seu propòsit: “El meu humil objectiu és fer ressonar una vegada
més la crida a la santedat, procurant encarnar-la en el context actual,
amb els seus riscos, desafiaments i oportunitats. En efecte, a cada un de
nosaltres el Senyor ens va escollir “perquè fóssim sants, irreprensibles als
seus ulls per l’amor” (Ef 1, 4). “El que voldria recordar amb aquesta
exhortació és sobretot la crida a la santedat que el Senyor fa a cada un de
nosaltres, aquesta crida que t’adreça també a tu: “Sigueu sants, perquè jo
sóc sant” (Jv 11, 45; cf. 1 Pe 1, 16). El Concili Vaticà II ho va destacar amb
força “tots els fidels cristians, de qualsevol condició o estat, enfortits amb
tants i tan poderosos mitjans de salvació, són cridats pel Senyor, cada un pel
seu camí a la perfecció d’aquesta santedat amb la qual és perfecte el
mateix Pare”. “El que interessa és que
cada creient discerneixi el seu propi camí i faci aflorar “el millor” de
si mateix, allò de personal que Déu ha posat en ell”. (cf. 1Co 12, 7)
Precisament
per posar en relleu el lligam que hi ha entre la crida personal i el temps
pasqual que estem vivint en aquests dies, el papa, Francesc, ens afegeix en el
seu número 15: “Deixa que la gràcia del teu baptisme
fructifiqui en un camí de santedat. Deixa que tot estigui obert a Déu i a tal
fi opta per Ell, escull Déu una vegada i una altra. No et
descoratgis, perquè tens la força de l’Esperit perquè sigui possible, i la
santedat, en el fons, és el fruit de l’Esperit Sant en la teva vida. Així
escriu Pau a la Carta als Gàlates: “Els fruits de l’Esperit en la teva vida
son: amor, goig, pau, paciència,
benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. Quan sentis la
temptació d’enredar-te en la teva feblesa, aixeca els ulls al Crucificat i
digues-li: “Senyor, jo soc un pobret,
però Vós podeu realitzar el miracle de fer-me una mica millor”. En l’Església,
santa i composta de pecadors, hi trobaràs tot el que necessites per a créixer
vers la santedat. El Senyor t’ha omplert de dons amb la Paraula, els
sagraments, els santuaris, la vida de les comunitats, el testimoniatge dels
seus sants, i una múltiple bellesa que procedeix de l’amor del Senyor “com la
núvia adornada amb joiells” (Is 61, 10).
No
tinguis por de la santedat. No et prendrà pas forces, vida o alegria. Tot al contrari,
perquè arribaràs a ser el que el Pare va
pensar quan et creà i seràs fidel al teu propi ésser. En la mesura en què se
santifica, cada cristià es torna més fecund per al món”. “Som cridats, en
l’esperit de la nova evangelització, a
ser evangelitzats i a evangelitzar a través de l’apoderament de tots els
batejats, perquè assumiu els vostres rols com a sal de la terra i llum del món
onsevulla que us trobeu”.
“No
tinguis por d’apuntar més amunt, de
deixar-te estimar i alliberar per Déu.
No tinguis por de deixar-te guiar per l’Esperit Sant. La santedat no et fa pas
menys humà, perquè és el trobament de la teva feblesa amb la força de la
gràcia. En el fons, com deia Léon Bloy, en la vida “existeix una sola tristesa,
la de no ser sant”.
Dit
això, et deixo en mans de qui farà de tu una ceràmica d’autor i seràs la joia
del Terrissaire i en la d’Ell hi tindràs la teva pròpia joia. Acabo amb el
número que clou aquest bell document d’un papa, Francesc, que és eminentment
pastoral i que ens parla amb llenguatge que ens arriba certerament al cor: “Espero
que aquestes pàgines siguin útils perquè tota l’Església es dediqui a
promoure el desig de la santedat. Demanem que l’Esperit Sant infongui en
nosaltres un intens anhel de ser sants per a la major glòria de Déu i
encoratgem-nos els uns als altres en aquest intent. Així compartirem una
felicitat que el món no ens podrà prendre”.
P.Josep Mª Balcells
Diumenge
II de Pasqua, 28 d’abril del 2019. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada