TRÍDUUM SACRE: EUCARISTIA, PASSIÓ, MORT, DOL I
RESURRECCIÓ
És
determinant no separar, com si fossin “esdeveniments” separats els Misteris que revivim i actualitzem
aquests tres dies últims de Setmana Santa, perquè, en realitat, en conformen un, no només seqüenciat, sinó com
formant un continuum, entrellaçats per l’alè últim de la vida
“apassionada” de Crist, arribant al clímax històric amb la mort-entrega vital de
Jesucrist, que donarà entrada a la resurrecció seva, i nostra per participació,
que és a la base del nostre ésser d’humans i de cristians.
No
recordo on llegia en Francesc que no hi ha Quaresma sense Pasqua (té
reversibilitat); ni, pel que ara ens afecta no hi ha “Àpat pasqual-passió-mort-sense
Resurrecció (també aquí hi ha reversibilitat).
Proposo
com a bàsics i ben pertinents per a aquests dies de gràcia. Primera proposta:
fer una “Lectio divina” de la Carta de
Pau als filipencs, dirigida a ells i també a nosaltres, ben macerats per
una quaresma que potencialment ens ha esta guaridora, més i més
entenedora del misteris de Crist, portats a últimes consideracions-revelacions
del seu misteri. És el trànsit fet de i per a tots els misteris de goig,
de llum, de passió i de glòria, els de Crist i que -per gràcia- hem pogut fer
nostres. Proposta primera bis: Fer la “lectio divina” de la Primera
Carta de Joan, que ha estat hoste litúrgic durant aquests dies quaresmals,
tot a l’ample del mes d’abril, sobretot els darrers. Totes dues es complementen
o millor s’imbriquen i ens portaran a una captació dels misteris salvífics
d’aquests dies, de màxima solemnitat i importància, per viure una evangèlica
espiritualitat digna d’aquesta apel·lació. No en dubteu pas. Molt ens hi
juguem! Concentrats afanyem-nos a viure’ls des de perspectives noves.
Segona
proposta: Seria bo tornar a encetar, per tant reencetar (ai, l’importància
de les relectures!) la “Lectio divina” de la lluminosa Exhortació del papa
Francesc “La Joia de l’Evangeli”. La
tinc dues vegades subratllades i ara ho penso fer amb un bolígraf de diferent
color, primaveral com correspon al temps que disfrutem... Mai no m’ha decaigut
l’encís de la primera lectura. Arriba tant i tan a dins que la lectura esdevé
perfumada com l’oli crismal, beneït justament ahir a la Missa crismal. Copio
per la connexió argumental que té aquest número 36 i que ens serà il·luminador
per endinsar-nos en el misteri d’aquests dies sants. “Totes les veritats
revelades procedeixen de la mateixa font divina i són cregudes amb la mateixa
fe, però algunes són més importants, perquè expressen més directament el cor de
l’evangeli. En aquest nucli fonamental el que resplendeix és la bellesa de
l’amor salvífic de Déu manifestat en Jesucrist mort i ressuscitat. En
aquest sentit, el Concili Vaticà II va explicar “que hi ha un ordre o
“jerarquia” en les veritats en la doctrina catòlica, pel fet de ser diferent la
seva connexió amb el fonament de la fe cristiana”. “Això val tant per als
dogmes de fe com per al conjunt dels ensenyaments de l’Església, i fins i tot
per a l’ensenyament moral”. Estem, doncs, en el nucli fonamental i bàsic de la
fe i de la pràctica cristianes. Atenció a no deixar perdre la gràcia que hi ha
inclosa en les assemblees d’aquests Dies Sants. són oportunitats úniques.
Espabilem-nos
Estem
a les portes del rovell d’aquests dies sants i caldrà entrar-hi amb pas
contingut i amb el cor commogut i
anhelant al temps, per tal de viure personalment i conviure
comunitàriament amb la major intensitat el “tot de la visió CRISTiana”
d’aquests dies en què acompanyem l’últim tram de la vida del nostre Mestre, que
ens donarà allò seu i de més preuat de la seva vida i missió. De passada, torno
a insistir que els capítols del 5 en
endavant de l’evangeli de Joan ens seran reveladors i definitivament entesos en
els més pregons misteris de Jesús, que era la finalitat primordial que ens
fixàrem en iniciar l’èxode i retorn a la Casa del Pare on en el conviure
recomençat s’hi desvelen els misteris de Pare, Fill i Esperit Sant.
Ara,
com a preàmbul de tot, vull transcriure un paràgraf del document del Vat. II, Gaudium et Spes, “Goig i Esperança” cristianes;
que l’un promou l’altra i que l’esperança es torna motor i delícia de l’altre;
in-destriables, en comunió dual i generadora”. És dins del primer capítol que
porta per títol englobant: “La dignitat de la persona humana”. No estaria de
més, tot el contrari, que comencéssiu
pel número 10. Posaré en cursiva les
paraules transcrites i en faré uns comentaris per insistir en el què diu el
text. Diu: “En realitat, Això ens fa
rellegir tot el que havia dit abans i ho resumeixo en aquest paràgraf final: “L’Església sap perfectament que el seu
missatge concorda amb els secretíssims desigs del cor de l’home quan defensa la
dignitat de la vocació humana, amb la qual cosa restitueix l’esperança a
aquells qui ja desesperen del seu destí més alt. El seu missatge, en lloc
d’empetitir l’home, infon llum, vida, i llibertat en profit seu; i fora d’Ell
(el Crist) res no pot satisfer el cor de l’home: “Ens heu fet per a Vós,
Senyor, “i el nostre cor està inquiet fins que reposi en Vós”.(sant Agustí).
Jo començo pel número 22 que trobo excepcional en la seva densitat
doctrinal i antropològica: “El misteri de
l’home no s’esclareix veritablement sinó en el misteri del Verb encarnat. En
efecte, l’home –tot home!- és misteri. Què és l’home? Aquesta pregunta ens
l’havem feta respecte de nosaltres mateixos en moments cimals que en diu
Maslow, moments d’exaltació o bé de depressió. No solament ho som, de misteri,
un a un, sinó que l’admiració pren volada quan constatem que ho som molt més
inexplicablement en aquest en inclusiu,
en no gens menys que en la mateixa encarnació del Verb encarnat. Per tant ho
som en la participació en la humanitat de Jesús. I això tots els humans. En
l’encarnació cobrem un lligam estret, comunional amb Jesús.
“Adam, el primer home, era figura del qui
havia de venir, és a dir, del Crist Senyor. Era figura =preanunciava. En
tot l’A.com N T hi ha fets i símbols que profèticament donen entenent
anticipadament fets o persones que han de venir. Adam, com a home prefigurava
la humanitat sencera de forma similar a com Jesús era el primer home d’una nova creació. Per això l’irrupció de
Jesús en la història de la humanitat obre “una nova humanitat”, recreant
l’antiga, representada en Adam. Es pot veure que un ens porta cap al pecat i
l’altre ens el treu i instaura l’era de la gràcia. Crist a través de la revelació del misteri del Pare i del seu Amor ens
dóna una nova visió de creatura a imatge nova en Crist, dignificant la
que va quedar entorpida pel primer pecat. Així manifesta plenament l’home a si mateix i li descobreix la seva renovada vocació altíssima. És com si ens
veiéssim en el mirall de la humanitat de Jesús. Ara podríem rememorar tota la
profunditat del què significa el misteri de la Comunió dels sants. De
Crist rebem el que som i a través de Crist vivim renascuts a imatge d’Ell. Per
això, “Res d’estrany, que les veritats
sobre l’home trobin en Ell la seva font i hi atenyin las seva coronació”. Adona’t, oh, home –deia sant Lleó, el Gran,
papa, el dia de Nadal- de la teva dignitat, fet ja partícip de la naturalesa
divina... El sagrament del baptisme t’ha fet temple de l’Esperit Sant: no
vulguis fer marxar un estadant tan magnífic. No oblidis el cap ni el cos dels quals
ets membre. És la sang de Crist la que t’ha comprat” “Perquè el Fill de Déu, en
la plenitud dels temps, disposada per l’altesa inescrutable de la determinació
divina, va assumir la naturalesa humana per reconciliar-la amb el seu autor, a
fi que l’inventor de la mort, el diable, fos vençut en aquella naturalesa que
li havia proporcionat la victòria” Quina manera tan profunda de conjuntar Nadal
amb Pasqua!
“Ell és la imatge del Déu invisible (Col 1,
15), Ell és l’home perfecte que ha restituït als fills d’Adam la semblança
divina, deformada des del primer pecat. Com que en Ell la natura humana ha
estat assumida, no pas absorbida, per això mateix ha estat elevada a una
dignitat sublim. Nosaltres, tant si en som conscients com no, som també
imatge del Déu visible, vull dir de Crist. Ai, com hauríem de ser testimonis
vivents del Déu que és Crist i del Pare!
“Ell, el Fill de Déu, per la seva encarnació,
en certa manera, s’ha unit amb tots els homes. Afirmació que denota l’arrel
divina de la dignitat de tota persona humana. Som d’alguna manera encarnació de
Déu en nosaltres. Mai havíem sentit tan gran misteri d’encarnació del Verb en
la nostra natura humana. Hauríem de demanar que el Verb es torni paraula en
nosaltres. No és estrany la citació d’aquesta afirmació que en feia Joan Pau
II. Ell en tenia entranyada convicció. Qui com ell? Que aquesta Pasqua
s’introdueixi en el nostre sentir, experiència, goig pasqual!
“Ell va treballar amb mans humanes, va pensar
amb intel·ligència humana, va obrar amb voluntat humana, va estimar amb cor
humà. Nascut de Maria Verge, es va fer veritablement un de nosaltres, semblant
en tot a nosaltres, fora del pecat”. No hi llegiu l’himne cristològic del
començament de la Carta als filipencs?
“Anyell innocent, amb la seva sang vessada
lliurament, ens va merèixer la vida, en Ell Déu ens va reconciliar amb si
mateix i entre nosaltres”. Altra vegada ressonàncies de la mateixa carta
al·ludida. Tan pròpia d’aquest triduum pasqual. I ens va arrencar de la servitud del diable i del pecat, talment que
cadascun de nosaltres pot dir amb l’Apòstol: el Fill de Déu em va estimar i es
va donar a si mateix per mi (Ga. 2, 20) Patint per nosaltres, no sols va donar
exemple perquè seguim les seves petjades, sinó que va instaurar també el camí
pel qual, si el seguim, la vida i la mort són santificades i prenen un nou
sentit”. Què més podríem dir de la significació global d’aquests dies
sants?
Donem
un pas més: “El cristià, fet semblant a
la imatge del Fill, que és el primogènit entre molts germans, rep les
“primícies de l’Esperit” amb les quals es fa capaç de complir la nova llei de
l’amor. Per aquest Esperit, que és la penyora de l’herència, tot home és
restaurat interiorment, fins a la redempció del cos. (Rm. 8, 23): “Si l’Esperit
del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts habita en nosaltres, el qui va
ressuscitar Jesucrist d’entre els morts vivificarà també els vostres cossos
mortals per mitjà del seu Esperit que habita en vosaltres. Certament assetgen
el cristià la necessitat de lluitar per
moltes tribulacions contra el mal, i fins de sofrir la mort; però
associat al Misteri Pasqual, configurat a la mort de Crist, anirà a l’encontre
de la resurrecció, enfortit per l’esperança”. Què puc comentar a risc
d’empobriment? Només silenci i contemplació!. Dues actituds que hauríem de
ressuscitar aquests dies sants, per fer-los amables, viscuts, experimentats.
Tant de bo, ai!
Encara
hi ha un paràgraf per a aquells que veuen que fills o néts no senten la fe i
l’esperança com ells la senten i voldrien poder-les compartir... “Això no sols és vàlid per als cristians,
sinó també per a tots els homes de bona voluntat, en el cor dels quals la gràcia
actua d’una manera invisible. Donat que Crist va morir per tots, i que
l’última vocació de l’home és veritablement una sola, és a dir, divina, hem de
sostenir que l’Esperit Sant ofereix a tots la possibilitat, un cop Déu conegut,
d’associar-se a aquest misteri pasqual”. Déu els estima tant com a
nosaltres: És Paraula explícita del Vaticà II. I acabem amb aquest paràgraf
final: “Tal és i tan gran el misteri de
l’home, que per als creients és il·l.uminat per la Revelació cristiana. Per
Crist i en Crist, doncs, és il·luminat l’enigma del dolor i de la mort, que,
fora del seu Evangeli, ens esclafa. Crist va Ressuscitar, va destruir la mort
amb la seva mort i ens va donar la vida a fi que, fets fills en el Fill, clamem
en l’Esperit: Abbà Pare”.
No volia fer res més que un descosit i descolorit comentari a l’Himne
sobre Crist fet en la Carta als Filipencs: “Jesucrist no es volgué guardar
gelosament la seva igualtat amb Déu i prengué la condició d’esclau. Tingut per
un home qualsevol, s’abaixà i es feu
obedient fins a la mort i una mort de Creu... que tota llengua reconeixi
que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu
Pare”.
P. Josep Mª Balcells
Dijous
Sant més Triduum Sacre, 18 fins al 21 d’abril del 2019. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada