Homilia del diumenge 26 d'abril del 2026

                                SOM  POBLE  DE  DÉU

                                               Avui, tradicional diumenge del Bon Pastor m’abelleix més parlar del Bon Ramat, perquè parlant d’ell ja queda inclosa la menció del qui em “mena al repòs vora l’aigua i allí em retorna...” i tota la seqüència de l’òptim pasturatge que ve descrit en el salm 22 que caldria assaborir-lo més dolçament, perquè també és Paraula de Déu, i, a voltes, amb un pic de poesia que ens envolta entranyablement, subratllant allò menut, senzillament consuetudinari, que amaga el valor garantit de tota cosa per menuda que sigui... Deixeu-me dir que guanyem “altesa i pregonesa” a través de la quotidianitat casolana, grandesa d’allò del fer i sentir el “fer ben fetes” les coses del “cada dia”. Ens hi poden acostar, de ben segur, (mireu per on us surto!) les incidències successives del viatger estel·lar del Petit Princep. Quina saviesa, quin seny més humà que gasta aquest “primer astronauta” que sense tecnologia de la més avançada, sap transcórrer mons de tota mena, fent-hi remarques d’un valor humà que ensenya i deixa apunts de saviesa lúdica i tot, si li fem i li donem audiència... Bona excusa per fer-li una nova visita, no us sembla? A més ho escric precisament el dia venturós del i dels llibres! Es tracta de rellegir-lo amb l’escaient, “gust i música d’Evangeli”. Sabeu que Jesús tenia un gust preferent per als petits, d’ells és el Regne. Ja ens ho va dir: “senzills i astuts”. Amén

                                               Faig un retorn als inicis del meu escrit. Us manifestava la meva preferència a parlar-vos de nosaltres com a “Poble de Déu, expressió que consta en la Constitució sobre l’Església, una de les quatre fonamentals del Concili Vaticà II. No podem obviar les controvèrsies i pugnes per fonamentar l’Església sobre la Jerarquia, com pretenien els del “sistema clos i conservador” de puntar per posar dalt de la piràmide l’”excelsa”, una vegada més, Jerarquia; i els que resultaren vencedors afortunadament: de posar la base eclesial, indispensable com a Poble de Déu, que ateny a tots, inclosos els Jerarques que es definiran més pels servei que pel poder... Ja deia Agustí jo soc igual que vosaltres un fidel de Jesucrist; i soc bisbe pel servei que us faig. La fe i el baptisme són el que ens agermana i ens dota dels valors comuns i del mateix destí. Anem a la Constitució sobre l’Església i endinsem-nos-hi pel goig de saber que es parla més preferentment del misteri de l’Església que no pas, sense negar-ho però, de la institució. Hi llegim: “L’Església és en Crist un diguem-ne sagrament o un senyal i instrument de l’íntima unió amb Déu i de tot el gènere humà”. Remarca l’acció del Pare: “fou establerta als darrers temps i revelada per venir-hi a plenitud l’Esperit Sant. Arribarà a la perfecció gloriosa a la fi del món. Llavors tots els homes des d’Adam s’estaran amb el Pare: Església universal. Unió a la qual són cridats tots els homes; una unió amb Crist, que pel món n’és llum. D’Ell venim, per Ell vivim, vers Ell marxem. L’Esperit s’està a l’Església i als cossos dels fidels com en un temple, prega dintre d’ells i testimonia que són fills adoptius. Encarrila l’Església a la plenitud de la veritat, la unifica en la comunió i l’apostolat, la dirigeix i embelleix amb els seus fruits, la rejoveneix amb saba d’Evangeli, la renova sense parar i la mena a la unió perfecta amb el seu Espòs. Així l’Església es presenta tota congregada, com un poble, per la unitat del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant”.

                                               Dèiem que la figura de l’Església queda configurada com a cleda on es reuneix i es custodia tot el ramat i presenta la figura de Jesús, Bon  Pastor com a Porta del clos i pleta, d’on Ell dóna franquícia per entrar i sortir i ens crida un per un per nom i coneixença i ens té un tracte personal per anar, nosaltres, adquirint vigor, salut i benestar i així anant descobrint el sentit més íntim de la vida i de la convivència. Ho llegim a plena satisfacció a l’evangeli d’avui: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir”. Ja havíem llegit uns dies abans d’entre setmana: “Manteniu-vos en l’amor que us tinc; qui està en mi i Jo en ell dona molt de fruit, ja que la comparança en la unió entre el cep i les sarments ens fa albirar la major comunió i plenitud. Fem-nos dignes com ovelles mansuetes i amoroses del Bon..., més que bondadós, Pastor de les nostres ànimes. “La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus” (Jo 15ss).

                                               Ser poble ens dona rellevança, però al mateix temps ens activa una responsabilitat recuperada i ens porta a una reflexió, una vegada més del document del papa Francesc que en La Joia de l’Evangeli ens concita a fer ben nostra la crida i a posar-nos a les avantguardes de l’Església i a ser-ne testimonis. Així ho palesa: “L’evangelització obeeix el mandat missioner de Jesús: “Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los  en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat”. (Mt 28, 19.20). En aquests versets es  presenta el moment en què el Ressuscitat envia els seus a predicar l’Evangeli en tot temps i a tot arreu, de manera que la Fe es difongui en cada racó de la terra”. “En la paraula de Déu apareix permanentment aquest dinamisme de sortida que Déu vol provocar en tots els creients. Avui, en aquest “aneu” de Jesús hi ha presents els escenaris i els desafiaments sempre nous de la missió evangelitzadora de l’Església, i tots som cridats a aquesta “nova” sortida missionera. Cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots som invitats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli”.  “L’Església  en sortida és la comunitat de deixebles que primegen, que s’involucren, que acompanyen, que fructifiquen i festegen...”  “Espero que totes les comunitats procurin posar  els mitjans necessaris per a avançar en el camí de la conversió pastoral  i missionera, que no pot deixar les coses com estan. Ja no ens serveix una simple “administració”. Constituïm-nos en totes les regions de la terra en un estat permanent de missió. “La parròquia no és una estructura caduca... La parròquia és presència eclesial en el territori, àmbit de l’escola de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l’anunci, de la caritat generosa, de l’adoració i la celebració.  És la comunitat de comunitats, centre de constant enviament missioner”. L’Església “en sortida” és una Església amb les portes obertes. Sortir cap als altres per arribar a les perifèries humanes. Moltes vegades és més aviat aturar el pas, deixar de banda l’ansietat per mirar als ulls i escoltar, o renunciar  a les urgències per acompanyar el qui s’ha quedat a la vora del camí.... “Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist, Repeteixo aquí per a tota l’Església el que moltes vegades he dit als sacerdots i laics de Buenos Aires: m’estimo més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats. No vull una Església preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embolic d’obsessions i procediments. Si una cosa ha d’inquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de  l’amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de Fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida.  Més que a la por d’equivocar-nos, espero que ens mogui la por de recloure’ns en les estructures que ens donen una falsa contenció, en les normes que ens converteixen en jutges implacables, en els costums en què ens sentim tranquils, mentre a fora hi ha una multitud famolenca i Jesús ens repeteix sense cansar-se: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”.

                                               Només afegir-vos que el papa Lleó va dir de bon principi que prenia com a guia i objectiu el mateix que el papa Francesc en la Joia de l’Evangeli en un gran sentit de continuïtat amb la crida a ser deixebles missioners de l’evangelització. Quin ressò més esperat i agraït poder viure la sinodalitat volguda i promoguda per ambdós papes. Felicitem-nos-en i gosem cantar una vegada més fent-lo propi aquest cant dels de sempre ple de visió i entusiasme: “Poble de Déu, Poble en marxa, junts fem camí. Poble de Déu Església que avança el Regne ja és aquí.

 P. Josep Mª Balcells.

Diumenge IV de Pasqua, 26 d’abril de 2026   Sabadell                                       

Homilia del diumenge 19 d'abril del 2026

                        VOSALTRES  QUE  SOU  ESPIRITUALS

                                               La frase és de Pau, probablement de la Carta als Gàlates (ho comprovo, i sí és de Ga 6, 1).Precisament en el capítol 5è, versets: tots, per allò de que no podem citar un text fent omissió dels seus contexts, hi trobem tot el què i el com de la qüestió: La Gràcia enfront de la Llei . Tornant al títol, no sabria si seguir la frase d’un signe d’admiració (!) o bé d’un d’interrogació (?). Ho deixo a la vostra discreció o indiscreció. Anem a pams, doncs! Precisament en aquest capítol hi tinc el niu/panera dels fruits (curiós que no parla en plural, sinó d’un estrany però significatiu singular) del fruit de l’Esperit Sant. No puc desistir-me de tornar-lo/s a citar melodiosament i golosa: “amor (alguns posen caritat, ben entès, m’és igual!), goig, pau, paciència, benignitat (altres benvolença), bondat, fidelitat, dolcesa, temprança (altres posen control d’un mateix, és més lluitador el terme, tant se val)” Rubrica la lletania amb un final que val per tota la llista que no és només moral, sinó experiència “espiritual!: “Si vivim per l’Esperit, comportem-nos també segons l’Esperit” Ja està dit tot: en ser dons aquest/s fruit/s cal guardar-lo/s, fer-lo/s madurar i collir-lo/s al temps degut i averar-lo/s de l’arbre mateix, que no hi ha com menjar fruita collida a mans, (ai! què rematadament soc de pagès!”)

                                               Que per què he escollit aquesta frase que, com un “mantra” o una “jaculatòria”, m’està obsedint aquests dies i que hem commou i em revé dia sí, sia també; i que comentem a la Missa matinera del cada dia a la comunitat de  religioses. (Talment un goig: “perdura eternament el seu amor!”)

                                               En dic la raó: Hem començat per a ús intern un nou Advent, aquesta vegada com a preparació o, millor, avançament de la Pentecosta, Pasqua Granada, per altre nom, que ens escau, i com, als qui venim de pagès... I com que aquesta festa no té litúrgicament, ni un temps de preparació ni la celebració d’un temps, almenys una octava escatimada, per poder entrar-hi a plaer i entretenir-nos-hi litúrgicament, i fer-la que ens duri, marqui i ens remogui com deuria de ser. Ens quedem sense celebració del que hauria de ser el principi d’una espiritualitat de l’Esperit Sant.  En no poder exhaurir-la a pleret, és per això que ens hem inventat aquest saborós nou i etern Advent: així esperem anar-la deixatant dia a dia, dia millor: Què vol dir ser espirituals!

                                               M’hi ha portat la recentíssima lectura/badoca/no badada (encara mantinguda!) de dos quaderns de la Fundació Lluís Espinal que envia gratuïtament els seus llibrets (ni massa curts, condensats, ni massa llargs per evitar de no tenir-ne ganes d’escometre’ls, de tenir-ne ganes d’assaltar-los, si no som lectors avesats a llegir/llegir/llegir amb segell de la millor lectura comprensiva, també els entesos en diuen comprehensiva, en fi deixem-ho...) Us poso l’adreça  per demanar que us subscriguin:  Cristianisme i Justícia Roger de Llúria, 13 08010 Barcelona 93 317 23 38, info@espinal.com  www.cristianismeijusticia.net /quaderns o bé /eides. Els que m’han trasbalsat són aquests: Dels quaderns 235 “L’Esperit bufa des de baix”, signat per Víctor Codina, on dona notícia del seu traspàs (tras-pas, no veieu com ressent a pasqua!, com ho és cada mort en el Senyor). Hi ha una selecció de petites anotacions, breus, però plenes de meravellós contingut. Aprofiteu l’oferta i donem-ne gràcies a Déu. Tot ell ens retrata la benaurada deixa que ens ha donat i deixat en Víctor Codina!

                                               Apunto al segon escrit, al breu-“plus” a l’estil d’Ignasi de Loiola: “És possible l’experiència espiritual? (deliciós); però que ens suscita l’interrogant al cor, que he posat com a títol de l’homilia: “Vosaltres que sou espirituals”, que engloba aquesta pertinaç interrogació: “Tenim abandonat l’Esperit Sant?  Aneu, aneu als germans ortodoxos i demaneu pel “Relats sincers d’un pelegrí rus al seu pare espiritual” Anònim rus n. 2 de la Col·lecció Clàssics del Cristianisme. Demaneu què en pensen de l’Esperit Sant. Us quedareu meravellats. En saben un munt i el viuen a pleret. A l’occident hi tenim un oblit, un silenci ominós del que hem de demanar perdó al mateix Esperit, sense el qual no som cristians, ni sabem gota d’espiritualitat...”. D’Orient ens ve la llum.

                                               “Un conegut text del Patriarca oriental Ignasi VI d’Antioquia al Consell Ecumènic d’Uppsala de l’any 1968 parla de la necessitat de recuperar la Persona de l’Esperit Sant. Ho expressa magníficament així:

            -.Sense Esperit, Déu és lluny, Crist roman en el passat, l’Evangeli és lletra morta, l’Església una simple organització més, l’autoritat un domini, la missió una propaganda, el culte una evocació i l’actuar cristià una moral d’esclaus.

            -. “Però en l’Esperit, Crist ressuscitat és allà, l’Evangeli és força de vida, l’Església significa la Comunió Trinitària, l’autoritat un servei alliberador, la missió una autèntica Pentecosta, la litúrgia memorial i anticipació, l’actuar humà queda divinitzat”.

                                               Tot això va precedit o simultaniejat amb la lectura d’un altre llibret, aquest de la col·lecció Eides , número  105, on un que en sap de valent fa  una disquisició, molt de bon llegir, que ens afecta i és pregunta: “És possible l’experiència espiritual? Signat per un gran autor i responsable d’Oxfam Intermon. Obriu el llibret i ja em direu si té raó en el què ens planteja, que és de calibre... No cal dir-ne res més. Llegiu i ja em direu; encara en parlarem... No, no havia acabat, i perdoneu: Cal afegir com a substrat de tot plegat el llibre Catecisme de l’Església Catòlica Aneu a l’Índex analític i aneu puntejant totes les cites de l’Esperit Sant i perdeu-vos-hi...

                                               De moment, doncs, ja estem alineats versus Pentecostès. Agafeu un dels cantorals que teniu a les esglésies i aneu als cants sobre l’Esperit Sant. Són profunds i embalsamen el nostre “convit” diari, matiner amb goig calmat, íntim. Allò de Sant Agustí: “Déu és el més íntim de la meva interioritat”. “Clàssics del Cristianisme: Agustí d’Hipona Confessions. Número 9  Canela fina, de veritat!

            -. “Tots quedaren plens de l’Eperit Sant i proclamaven les grandeses de Déu”.

            -. “És l’Esperit qui ressuscita Jesús d’entre els morts (Rm 8, 11) i és Ell qui constitueix el gran do del Ressuscitat (Jn 20, 22); finalment, a la Pentecosta, l’Esperit davalla sobre la primera comunitat eclesial (Ac 2, 1-47) i s’obre al món”. (V. Codina)

            -. “L’Enviat de Déu, Jesucrist, transmet les Paraules de Déu, ja que Déu li dona sense límits el seu Esperit Sant” (Jo 3, 35)

            -. “Veniu Esperit Sant, ompliu els cors dels vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor.

            -. “Déu ha vessat en els nostres cors el seu amor, gràcies al seu Esperit que habita en nosaltres. Al·leluia.

            -. “Enaltiu el Senyor: perdura eternament el seu amor”. (Sl 106)

            -. “Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra”. (Sl 103)

            -. “Senyor, vós teniu paraules de vida eterna” (Sl 18)

            -. -.“Quan l’alè de l’Esperit sento dintre meu, vull pregar”.

            -. “Veniu, oh Esperi Sant, aura divina...”

            -. “L’Esperit de Déu omple l’univers”.

            -. “Esperit de Pentecosta, Flama d’amor”.

            -. “L’Esperit Sant al·leluia, al·leluia Us guiarà cap al coneixement de la veritat”.

            -. “Envieu el vostre Esperit, i renaixerà la creació: i renovareu la vida sobre la terra”.

            -. “Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les comunitats, a les esglésies”.(Apocalipsi: surt sovint aquesta requesta)          

            -. “Envieu el vostre Esperit i consagreu-nos a tots amb la seva unció (Francesc).

            -. “En Crist hem cregut i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès. I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, que ens redimirà plenament com a possessió seva i farà que siguem lloança de la seva glòria (Ef 1, 13-14)

            -. “Nosaltres no sabem què hem de demanar per a pregar com cal, però el mateix Esperit que ve a ajudar la nostra feblesa, ens ensenya a dir: Pare nostre...

            -. “Veni Creator Spiritus, mentes tuorum visita, imple superna gratia, quae tu creasti, pectora. Qui diceris Paraclitus, donum Dei Altissimi, fons vivus, ignis, caritas et spiritalis unctio... Per te sciamus da Patrem, noscamus atque Filium, te utriusque Spiritum credamus omni tempore. Amen (ai, l’enyorança del gregorià...)

            -. “Nosaltres (Pere i Joan davant del Sanedrí) en som testimonis i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen” (Ft 5, 32)

                                               “Esperit Sant, Foc que cremes, il·lumina el nostre camí en l’Església i en el món. Dóna’ns el coratge de l’anunci de l’Evangeli i l’alegria del servei en el ritme quotidià. Obre el nostre esperit a la contemplació de la bellesa. Custodia en nosaltres la gratitud i l’encant per la creació. Fes que reconeguem les meravelles que tu realitzes en tot ésser vivent” (Francesc),

 P. Josep Mª Balcells 

Diumenge III de Pasqua 19 d’abril I avançament de la Pentecosta del 24 de maig (cal llegir també els textos de la Missa de la Pentecosta per assaborir-los a l’avançada)  Sabadell

Homilia del diumenge de Pasqua, 5 d'abril del 2026

                            MANIFEST  DEL  MISTERI  PASQUAL

            -. “Déu, per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils, i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui no en fan cas;

per restituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res;

així ningú no pot gloriar-se davant Déu.

            -. Però, vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou,

ja que Déu ha fet d’Ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció”. (IC 1, 27b-30)                                                         .

            -. “Germans: Fixeu-vos en els qui heu rebut la crida: no n’hi ha gaires de savis a la manera d’aquest món, ni gaires d’influents o de bona família, ben al contrari, Déu per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món.

Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea, ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. Així, ningú no es pot gloriar davant  Déu.

            És gràcies a Ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d’Ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, perquè  si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor”

            Aquesta per a mi és la bona que és la que porta la BCI (Bíblia catalana interconfessional). És cita de Jeremies 9, 23-25: “Això diu el Senyor: que el savi no es gloriï de la seva saviesa, ni el fort de la seva força, ni el ric de la seva riquesa. D’una sola cosa podeu gloriar-vos: d’entendre’m i conèixer-me. Jo, el Senyor, estimo fidelment, i obro amb dret i justícia sobre la terra. Aquestes són les coses que em complauen. Ho dic jo, el Senyor”. També Pau la torna a citar al començament de la 1Co 1, 4-9 i també a 2C 10-17.  Aquest és el nostre manifest del misteri pasqual

 Variacions a llegir escoltant l’evangeli de Mateu/Joan de  Johann Sebastian Bach

            -. “Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist. Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare.

            -. Viviu estimant, com el Crist ens estima: Ell s’entregà per nosaltres oferint-se a Déu com una víctima d’olor agradable”. (Ef 4, 32-5, 2)

            -. “Oferim a Déu, per Jesucrist, una acció de gràcies perpètua,

Fruit dels llavis que lloen el seu Nom”.  (He 13, 15)

            -. “Preguem: Oh Déu, avui celebrem aquella Cena sacratíssima, en la qual el vostre Unigènit, abans d’entregar-se a la mort, confià a la seva Església el sacrifici nou i perenne, Convit del seu Amor:

Feu que obtinguem d’aquest gran Sagrament la plenitud de la caritat i de la vida”. (Col·lecta de la Missa vespertina de la Cena del Senyor. Per nostre Senyor Jesucrist... Dijous Sant 

            -. “Crist patí per nosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. Ell no obrava amb violència, ni tenia mai als llavis la perfídia (=la maldat).

Quan l’insultaven, no responia insultant, quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa a Aquell que judica amb justícia.

A la Creu, Ell portà en el seu Cos les nostres culpes, perquè ni visquem més com a pecadors, sinó com a justos. Les seves ferides ens curaven”. (I Pere 2, 21-24)

            -. Preguem: “Oh Déu, Vós per la Passió de Crist, el vostre Fill i Senyor nostre,

heu destituït la mort, herència de l’antic pecat, que es perpetuava en tota la nissaga humana: concediu-nos que, semblants a Crist, així com per exigència de la naturalesa hem heretat la imatge de l’home terrenal,així portem, per do de la gràcia, la semblança de l’home celestial”. Col. Divendres Sant)

            -. “Tots els qui hem estat batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seva mort. Pel Baptisme hem estat sepultats amb Ell en la mort,

perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va Ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. I si nosaltres hem estat  plantats vora d’Ell per aquesta mort semblant a la seva, també hem de ser-ho per la resurrecció”. (Rom 6, 3-5)

            -. Preguem: Oh Déu, avui el vostre Unigènit, vencent la mort, ens ha obert les portes  de l’eternitat. Feu que els qui celebrem la Resurrecció del Senyor, renovats pel vostre Esperit, ressuscitem amb Crist en la llum de la vida. Per nostre Senyor Jesucrist...

(Col·lecta del dia del diumenge de Pasqua)

            -. Preguem: Oh Déu, Vós d’una manera admirable creàreu l’home, i d’una manera encara més admirable, l’heu redimit; feu que, guiats per la llum de la raó, ens mantinguem ferms contra els falsos atractius del pecat i mereixem d’assolir els gaudis etern” (Vetlla Pasqual)¡

            -. Preguem: “Oh Déu, celebrem memoriosos aquella Cena sacratíssima, en la qual el vostre Unigènit, Senyor nostre Jesucrist, abans d’entregar-se a la Mort, confià a  la vostra Església el sacrifici Nou i Perenne, Convit del seu Amor, feu que obtinguem d’aquest Sagrament de l’Eucaristia la plenitud de la Caritat i de la Vida. Per nostre Senyor Jesucrist”. (Col·lecta de Dijous Sant)

            -.  Oh Déu, que feu resplendir (aquesta nit santíssima) avui i sempre amb la glòria de la Resurrecció del Senyor, desvetlleu en la vostra Església l’esperit de fills d’adopció per tal que, renovats en el cos i en l’esperit, us servim amb fidelitat, per Crist, Senyor nostre. (Col·lecta després del cant del Glòria, que el farem nostre resant-lo sovint, àdhuc cada dia)

            -. Preguem: “Oh Déu, avui (i sempre) per mitjà del vostre Unigènit, vencedor de la mort, ens heu obert les portes de l’eternitat, feu que els qui celebrem la Solemnitat de la Resurrecció del Senyor, renovats pel vostre Esperit, ressuscitem en la llum de la vida” “Per nostre Senyor Jesucrist que viu i regna pels segles i segles. Amén Al·leluia”.

            (Col·lecta del diumenge de Pasqua)

            -. Abans era el cant d’entrada amb gregorià dels ben cantats. Vàrem tenir els millora mestres del moment P. Altisent i escoles cantorum:  “Nosaltres hem de gloriar-nos en la Creu de nostre Senyor Jesucrist, pel qual tenim la salvació i la vida i la resurrecció, Ell ens ha salvat i ens ha alliberat”. Missa de Dijous Sant

            -. Abans del capítol 13 de  Joan que és com narra aquest evangelista la Passió i que seria bo llegir-la i escoltant l’altra Passió segons sant Joan del mateix Johann Sebastian Bach i com a recopilació de qui és Jesús, el nostre Mestre en què es manifesta així: “Jesús va proclamar: “Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en qui m’ha enviat; i els qui em veuen  a mi, veuen el qui m’ha enviat. Jo soc la Llum, he vingut al món, perquè ningú dels qui creuen en mi no es quedi a la fosca... Perquè Jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m’ha enviat, m’ha manat què havia de dir i de predicar. I sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que dic, tal com el Pare m’ho ha comunicat (Jn 12, 44-50)

            -. A la Missa del diumenge de Pasqua es fa la proclamació del Manifest del misteri pasqual. Són els tres testimonis més importants: Ala primera lectura Pere fa pública la Manifestació. A la segona és Pau que ens invita a viure-la, aquesta “Mani”. És també Joan que a l’evangeli ens fa veure que només essent Testimonis de fe –creïble- que podrem començar a fer el seguiment de Jesús, Déu i Home com podrem ser “diferent” en un món que viu des-almat” sense passat (la Resurrecció compartida en el Baptisme i en l’Eucaristia), sense present i negant el futur que només en mans i cor de Déu Pare, de Déu Fill i de Déu Esperit Sant amb una “indiferència” que escrueix. Per això després de la Consagració se’ns fa memoriosos pasquals: “Feu això que és el meu MEMORIAL. I tot seguit fem el nostre credo cristològic i l’adhesió de per vida i eternitat del nostre Manifest del misteri pasqual:

                                   Proclameu el misteri de la FE:   

            Anunciem la vostra Mort,

            Confessem la vostra Resurrecció.

            Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús (Amén, vine Senyor Jesús!”) Marana ta)

Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia. Acaba l’Apocalipsi i tot el Nou Testament amb aquesta expressió confirmativa de la nostra Manifestació del misteri Pasqual: “Que la gràcia de Jesús, el  Senyor, sigui amb tothom”.

                                               I ara tots els testimonis de la Resurrecció a caminar en gràcia, en esperança i en servei amorós cada dia, perquè cada dia és misteri de la per sempre la PASQUA, portats per l’alè de l’Esperit que fa fruitar l’evangeli del Regne, predicat i viscut pel mateix Jesús, el primer home nou de la Nova i eterna Aliança.                                

                                                                       Variacions:

            -.1: Mt 11, 25-27: Pregària de Jesús: “Et dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills el Regne de Déu, que has amagat als savis (mestres de la Llei) i entesos (fariseus). Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. Tot m’ha estat donat pel meu Pare. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare fora del Fill, i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. Veniu a Mi tots els qui esteu cansats i afeixugats i Jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i apreneu de Mi (mestre de Déu) que soc benèvol i humil de cor i trobareu el repòs per les vostres ànimes, perquè el meu jou és lleuger i la meva càrrega és lleugera. (cf. Mt 23, 4): Els ai! de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites. Que pagueu el delme del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: l’acompliment dels criteris de Déu, la misericòrdia i l’amor fidel”, Calia complir tot això sense deixar allò altre, Guies cecs que coleu un mosquit i us empasseu un camell (Mt 23, 13-32)

            -.2: “Diuen i no fan”: (Mt 22, 2-12) “En tot actuen. Els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a la sinagogues i que la gent els saludi per les places i els doni el títol de rabí, perquè de mestre només en teniu un i tots vosaltres sou germans”. (llegim i practiquem Fratelli tutti com ens instà Francesc...El més important entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s’enalteixi serà humiliat, però qui s’humilïi serà enaltit”.

            -.3: “Mestre, ¿quin és el “manament més gran de la Llei? Jesús li digué: “Estima el Senyor,  el teu únic Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Així pregaven tots els jueus diàriament amb l’oració del “Xemà Israel...” tret del Deuteronomi 6, 5. I afegí: “Aquest  manament és el més gran i el primer. El segon  li és semblant: “Estima els altres com a tu mateix (és del Levític 19, 18) En aquests manaments es fonamenta tota la Llei i els Profetes. (Mt 22, 34-40)

            -.4: Xemà Israel: “Escolta Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’ÚNIC. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces. Grava en el teu Cor les Paraules dels manaments que avui et dono”. Aquesta és la pregària de l’Antic Testament (la Llei de Yahvé al poble d’Israel). En el Nou Testament tenim no una llei, sinó la Persona de Jesús consagrada en la Nova i Eterna Aliança.: “feu això que és el meu Memorial” No tenim llei, ni lleis: tenim l’Acció de Gràcies: Proclameu el misteri de la Fe: Anunciem la vostra Mort/Confessem la vostra Resurrecció/ Esperem el vostre Retorn, Senyor Jesús. (Eucaristia: Acció de Gràcies!!!)

            Fem nostre el tríptic de Francesc: Vostè, primer; Perdoneu, Gràcies per...

            Diumenge de pasqua de Resurrecció de Jesús (i nostra també per gràcia de filiació que ens dona el Baptisme i que renovem en l’Eucaristia de cada dia i lloc!

P. Josep Mª Ballcells.  5, d’abril de 2026.  Sabadell-Betània            

Homilia del diumenge 29 de març del 2026

                                          SANT,  SANT  ,  SANT

                                               Així cantem en cada Eucaristia una vegada que amb el pre-faci ens hem introduït en la celebració central de la nostra re/creació efectuada en el misteri de la immolació de Jesús en el sacrifici de la vida en ares de la mort redemptora i glorificadora del Pare que juntament amb l’Esperit Sant ens ha tornat a crear, fent-nos partícips de la mateixa vida divina. Que millor que amb aquests set dies de Setmana Santa co/creéssim amb el Senyor de l’univers. El cel i la terra són plens de la vostra Glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en Nom del Senyor”. Crear nosaltres no és més que coadjuvar, deixar-nos re/configurar, r/emodelar, re/vestir-nos en Crist, fets de nou a imatge i semblança de Crist. Això només es pot fer a plenitud a partir de la participació en la litúrgia de l’Eucaristia de cada dia sant... Llegeixo en la Constitució sobre la Litúrgia del Vaticà II aquesta entrada: “Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat (1 Tim 2, 4). Quan va arribar a la plenitud dels temps va enviar el seu Fill, el Verb fet carn, ungit per l’Esperit Sant, per evangelitzar els pobres i guarir els contrits de cor com a Metge corporal i espiritual”, Mitjancer entre Déu i els homes. Car fou l’instrument de la nostra salvació. Per això, en Crist es realitza plenament la nostra re/conciliació i se’ns dona la plenitud del culte diví”. “Aquesta obra de redempció humana i de la glorificació perfecta de Déu,  preludiada per les grans obres de l’Antic Testament, Crist Nostre Senyor les va acomplir particularment pel misteri pasqual de la seva benaurada passió, resurrecció d’entre els morts i la gloriosa ascensió. Per aquest misteri amb la seva mort i amb la seva resurrecció va re/staurar la nostra vida”... “És així com pel baptisme els homes s’empelten en el misteri pasqual de Crist: moren amb Ell, són sepultats amb Ell, ressusciten amb Ell, reben l’esperit de fills adoptius, pel qual clamen: Abbà! Pare! (Rom 8, 15) i es tornen així els veritables adoradors que el Pare cerca”. “Semblantment, sempre que mengen el sopar del Senyor, anuncien la seva mort fins que Ell vingui”. “Des de llavors l’Església celebra l’Eucaristia en la qual “es fa present la victòria i el triomf de la seva mort”,i al mateix temps dona gràcies a Déu pel do inefable (2 Cor 9, 15) en Crist Jesús,  per a lloar la seva glòria (Ef, 1, 12) per la força de l’Esperit Sant. Per la realització d’una obra tan gran, Crist està present sempre en la seva Església, especialment en l’acció litúrgica. Està present en el sacrifici de la Missa. És Ell mateix que oficia el sagrament de l’Eucaristia. Amb raó es considera la litúrgia com a exercici de la funció sacerdotal de Crist, en la qual, a través de signes sensibles, se significa, i a la manera pròpia de cadascun d’ells, s’opera la santificació de l’home, i s’exerceix tot el culte públic pel Cos místic de Jesucrist, és a dir, pel Cap i pels seus membres”. “La litúrgia és el cim vers el qual tendeix l’acció de l’Església, i, a la vegada, la font d’on prové tota la seva força. Car tots els treballs apostòlics s’ordenen a aconseguir que, fets fills de Déu pel Baptisme i la fe, tots s’uneixin en una sola cosa, lloïn Déu en l’Església, participin pel sacrifici i mengin el sopar del Senyor. La mateixa litúrgia anima els fidels, sadollats dels “sagraments pasquals”, a tenir “un sol cor en la pietat”; prega perquè servin en llur vida allò que han rebut per la fe; mentre que el renovellament, en l’Eucaristia, de l’aliança del Senyor amb els homes, atreu i inflama els fidels a la caritat operosa de Crist. Per tant, és de la litúrgia, i sobretot de l’Eucaristia, d’on obtenim amb la màxima  eficàcia la santificació dels homes en Crist, i la glorificació de Déu que busquen, com a llur finalitat, totes les altres obres de l’Església”

                                               No em digueu que no estem en un context d’una nova  creació, efectuada per l’Altíssim, Jesucrist amb l’Esperit Sant a glòria de Déu Pare. Una creació permanent, en la qual nosaltres no som solament beneficiaris sinó també co/creadors. Cal, doncs, intentar viure amb la major plenitud aquests dies sants, en què celebrarem la segona creació. Que cada dia celebrem de la mà de l’evangelista Joan allò que “la riquesa de la gràcia de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell que ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim; ens ha fet conèixer el seu designi secret; la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps; ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra. En Crist hem rebut la nostra part en l’herència; ens hi havia destinat el designi d’Aquell qui tot ho duu a terme, d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva glòria, nosaltres que des del principi (en un nou Gènesi) tenim posada en Crist la nostra esperança, En Ell vosaltres vau escoltar la paraula de la veritat, l’evangeli que us salva. En Ell heu cregut i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès. I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens redimirà plenament com a possessió seva i farà que siguem lloança de la seva glòria” (Ef. 1, 3-14).

                                               Atenció, doncs, que entrarem en Terra Sagrada amb una flagrant irrupció en l’entrada messiànica de Jesús a Jerusalem, rebut joiosament i definitivament amb l’arborament de les palmes dels nostres infants, que jugaran més que lloaran Jesús, absents de la significació pregona que solemnitzarem. Fem espai, destriem fets i intentem que les successives escenes no perdin valor. Ja des del mateix diumenge ens trobarem amb el relat de la Passió segons sant Joan, una passió diferent de les narrades pels evangelis sinòptics. És la mateixa reialesa la que som portats a contemplar. La mateixa presentació de la divinitat de Jesús, la que ens presenta Pau en la primera lectura, que abans venia rubricada per una cantata gregoriana que qui la ha cantat una vegada, no la podrà oblidar mai més: “Crist es feu per nosaltres obedient fins a la mort i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell Nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel i a la terra, doblegui el genoll al Nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor a glòria de Déu Pare (Fil 2, 8). Fem-nos l’obligació d’escoltar la Passió segons sant Mateu, avui n’és el dia més apropiat. Que Bach ens en doni el gust i tota l’emoció que ell hi posà. Pot ser tot un esdeveniment que ens obri a una participació íntima (volia dir: mística) en el cor de Crist i desenteli suaument els llindars del seu misteri.

                                               Que cada dia sant d’aquesta Setmana Santa sigui un atansament, un encontre commogut, entusiasta (en el sentit etimològic de divinització) amb la Persona de Jesús que suposi un esdeveniment de fe, que com deien a l’uníson Francesc, citant Benet XVI siguem portats al centre  de l’Evangeli: “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel Trobament amb un Esdeveniment amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació definitiva” (Sínode: núm. 7). Que ens sentim re/creats en Crist! Fem vida nova, la que ens propicia l’acció pasqual de la mort i Resurrecció de Crist, com s’esdevé en el nostre baptisme: morts i ressuscitats en Ell, per fer en el nostre viure de cada dia una nova creació en tot el que obrem, per gràcia, creació i donació de Déu Creador. Més que mai proclamem: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor. Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa Glòria. Al·leluia!

 P. Josep Mª Balcells.

 Setmana Santa, 29 març – 5 d’abril del 2026 Sabadell-Betània

Homilia deñ diumenge 22 de març del 2026

                 JO  SOC  LA  RESURRECCIÓ  I  LA  VIDA                             

                                       Fa temps que ens trobem setmanalment a través d’aquest escrit, i que si tinguéssim accés directament dels llibres bíblics i dels complementaris del tipus com “La Missa de cada dia” no caldria esmentar fil per randa el relats i podríeu abeurar-vos-hi directament i ser creadors de i en els mateixos incidents que s’hi poden llegir. Avui particularment us vull fer una proposta de lectura directa i personal que ens possibilitaria obrir-vos a la màgia de les narracions. I fer-vos vosaltres mateixos les reflexions pertinents, en una lectura orant i contemplativa, anant sota la guia mateixa de l’Esperit Sant (que és esmentat per ben sis vegades en la segona lectura d’avui), per tal de que ens condueixi vers la veritat plena de sentits amagats. Prenem les pàgines de l’evangeli de Joan. Els contextos són indispensables per a la percaça del que es narra amb antecedents i conseqüents. Jesús es manifesta una i altra vegada com a Messies i Fill de Déu, davant la insistència pugnaç a deixar-ho clar com li exigeixen, amb tot no el volen entendre i acceptar com a tals. El titllen de blasfem. Anar als llindars de Jerusalem en aquells moments és una temeritat, però s’hi aventura per mor de molt més que satisfer els desigs d’atendre la petició de les germanes d’anar-hi i curar el germà Llàtzer malalt i que està a les últimes. Deixa passar una dies i els diu als seus a les clares: “Llàtzer és mort i m’alegro per vosaltres de no haver estat allà, perquè cregueu. Sempre tota acció de Jesús porta aquesta virtualitat: tot és perquè us obriu a la fe, motivació última de tots els “senyals o miracles obrats en presència dels seus deixebles”. Ho constatarà l’evangelista al final del seu “evangeli”: “Molts d’altres miracles féu encara Jesús davant dels seus deixebles, que no estan escrits en aquest llibre; aquests s’han escrit perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i així, creient, tingueu vida en el seu Nom” 

                                       Una joia vertaderament la que ens ofereix l’evangelista Joan en aquest passatge del seu relat sobre la vida d’un Jesús d’una humanitat excelsa, manifestada en la contorbació pel dol de les germanes i no en darrer terme per l’estima en què té a tots i que va fer de la llar i família dels tres germans de Betània, lloc a tocar de Jerusalem i que solia tenir-lo com a punt i centre de refugi i dels contrastants envits amb la plana major dels qui eren el cimal de la representació de la religió “oficial”. Allí es trobava estimat, en un bescanvi d’amistats cadascuna més preuada que l’altra. Estem en la imminència del que en podem dir la “Passió, segons Joan” que s’obre pas en l’entrada triomfal a Jerusalem a celebrar litúrgicament la setmana vinent, diumenge de Rams, inici de la narració cabdal de tot l’Evangeli, punt neuràlgic i expressió definitiva del sentit total del viure, missió, d’allò que Ell en diria la seva “hora”, d’allò que nosaltres, per la part que ens toca, en diem el moment decisiu de la Història de la nostra Salvació. Em plau prendre aquest esdeveniment a la llar dels amics, com si prefiguréssim el que després serà l’acció definitiva i determinant dels esdeveniments de la nostra Redempció. En el relat del “retorn a la vida” de Llàtzer estem en el capítol 11, amb l’afegitó de la primera part del capítol 12, preanunci de la sepultura de Jesús, amorosa i preuada acció de la germana Maria, aquella que va saber escollí la millor part en l’atenció contemplativa en conversa delitosa amb el Mestre i que Jesús va lloar i va encoratjar... I que besa els peus del Mestre i com digué Ell mateix davant d’una sortida fora de to de Judes, prenent com una dispendiosa malversació d’un preciós perfum de nard, preanunciant profèticament la sepultura de Jesús, ja en el que seria el seu amortallament...

                                       Seria un exercici ennoblidor i gairebé compleció d’una exquisida Quaresma la que ens servís com a preludi d’una Setmana Santa llegint en una “lectio divina” aquest passatge esclaridor de la mort i del retorn a la vida de Llàtzer, tot ell sumit en les reaccions de propis i del “sistema”, portats a anorrear Jesús, que amb el seu fer posava en entredit tot el “sistema” sinagogal. Llegir, contemplar, deixar-se absorbir en tot el fet inusual d’un retorn a la vida, llunyà en sentit amb els fets cabdals, reals i històrics de la Passió, la del mateix Jesús, com un assaig de celebració escènica. Allò succeït a Betània ens pot il·luminar i introduir en el drama determinant de tota la Història humano-divina, el Retorn -ara definitiu- en Jesús, el Fill de Déu. A Betània, en relació amb els tres germans i en les conseqüències i ressons en les instàncies d’una Jerusalem que, de temps, que anava a la recerca de trobar la forma de fer desaparèixer la figura contrastant d’un Jesús, autèntic home lliure, senyor en totes les seves determinacions. Betània seria el cantó bo de la Passió en una “preminiatura”. Una resurrecció en el sentit de només retorn a la vida en la família dels germans de Betània. M’excuso de relatar punt per punt aquest passatge que em té robat el cor, per la pregonesa d’humanitat que s’hi respira, per mor de que ho pugueu fer vosaltres congaudint amb la família tota dels tres germans. S’hi al·ludeixen qüestions del contingut essencial del missatge de Jesús. Quina imatge més pregonament plena d’humanitat la que es visqué i es compartí en aquella família benamada a Betània, ja temporalment a les immediateses de la culminació vital de Jesús en la seva Gran i Pròpia Setmana Santa, per dir-ho litúrgicament. En el seu misteri pasqual que serà viscut una vegada més litúrgicament per tots nosaltres, a distància només d’una setmana, en el precís moment d’una Setmana Santa, la nostra, en la que us voldria invitar a viure-la tot llegint des del capítol 13 i seguint pàgina a pàgina fins a final del capítol 20. És “l’hora” definitiva la de Jesús i ho podria ser per cadascú de nosaltres, una Setmana Santa seguida verset a verset, capítol a capítol. Què més complaent que conviure-la aquesta Setmana Santa, en companyia dels tres germans en aquella casa de Betània, compartint una vegada més la santa hospitalitat i exercitant l’atenció a la persona de l Jesús, amic i amat. En moments de presència íntima amb cadascun dels germans. Amb el tarannà particular  de tots ells. També podríem invitar a sintonitzar amb les “Passio” de Bach segons sant Mateu i la de sant Joan. Com la viurien Marta, Maria i el propi Llàtzer? Feu-m’hi un lloc, perquè jo també em sentiria hoste i amic de la Família. Oh Betània somiada, “Llar i Casa de Recesos” tantes vegades amb Jesús i els seus, ara estan a les expectatives de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús, Mestre, Metge, Guia espiritual nostre! Una Setmana Santa com mai, germans estimats!

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge V de Quaresma, entrada també a la Setmana Santa. Des del 22 de març fins al dia 5 d’abril del 2026.  Sabadell/Betània, Casa de Recesos.

Homilia del diumenge 15 de març del 2026

                                LA  FE,  PRÈVIA  AL  BAPTISME

                                              Seguim intensificant el caire baptismal en el camí quaresmal. Ens en dona un incentiu la lectura de les invitacions que podem atènyer en l’entramat dels imputs dels textos de l’Eucaristia d’aquest diumenge, on el relat de la curació del cec de naixement ens presenta tants simbolismes referents a l’aigua purificadora de la piscina de Siloè, a l’apertura de la vista d’un cec que dibuixa una progressiva identificació de Jesús com a Messies, que promou un contrastant posicionament del “sistema religiós” entre el cec mendicant, la multitud també dividida, els fariseus, àdhuc els mateixos pares del cec, que finalitza amb la joiosa identificació del “miraculat” que adora Jesús, havent-se identificat prèviament com a Messies. L’evangeli de Joan té una pregona visió tot ell del que en termes teològics en diríem d’una cristologia epifànica com cap altre dels evangelistes. Tot un encert llegint-lo com incentiu quaresmal.            

                                               És una llàstima que hàgim de recloure tota la intensitat del relat amb “talls elusius” per tal de no allargar-lo en la proclamació de l’evangeli en l’Eucaristia,  amb el risc de perdre’ns l’entrellat i les significacions que hi campegen sobretot les de profund calat teològic. Comencem per dir que Jesús tot i la insistència dels “seus” de que pugés a Jerusalem per la festa dels Tabernacles, ho feu finalment d’amagat, perquè sabia que els “jueus” (aquesta és l’expressió que usa Joan per incloure sacerdots, sobretot fariseus, les elits religioses) el volien prendre públicament i portar-lo a judici i matar-lo, com consta arreu, en un contrapunt sostingut, en el transcurs de la seva vida i predicació del Regne. Jesús el darrer dia de la Festa es posà dret en el Temple i en veu alta exclamà: “Si algú té set, que vingui a Mi, i que begui. Com diu l’Escriptura brollaran rius d’aigua viva de l’interior dels qui creuen en Mi”, fent-se ressò del profeta Ezequiel 47, 1-11, lectura que Ell personalitza. Noteu el passatge de la samaritana del que en fèiem ressaltar la connotació baptismal, talment com aquí. En nota explicativa a la proclamació afegeix Joan: “Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en Ell. Llavors encara no havien rebut l’Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat”. Qui no hi veu una explicitació de caire baptismal? En les converses tibants amb els fariseus Jesús va dir-los amb identificació total: “Jo soc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida”. Tot això entra en el context de la curació del cec. La menció de la piscina i el fet de treure’s el fang que li va posar als ulls ens porta a la dimensió purificadora del baptisme. En el vaivé de les inquisicions que li fan al cec i que no sabent qui era qui l’havia curat de la ceguesa, finalment hi ha l’encontre i primer reconeixement com a qui l’ha curat i que esdevindrà definitori: -“Creues en el Fill de l’home? I ell respongué: -¿qui és, Senyor, perquè hi pugui creure? Jesús li diu: -“Ja  l’has vist: és el mateix que parla amb tu”. Li diu ell: “Hi crec, Senyor”. I l’adorà.

                                               Són tantes les coincidències entre els dos passatges: entre el d’avui amb el de la samaritana que el Kerigma és a dir l’adoració que l’encontre amb Jesús ens porta a fer-nos ressaltar que el trobament inicial amb la Persona de Jesús és, com pel cec de naixement que fou, i ara ha trobat “el cor de l’Evangeli”. “En aquest nucli fonamental el que resplendeix és la bellesa de l’amor salvífic de Déu manifestat en Jesucrist mort i ressuscitat. Aquesta centralitat ens fa pensar que es distorsiona quan, “es parla més de la llei que de la gràcia, més de l’Església que de Jesucrist, més del papa que de la Paraula de Déu”, com afirma el Sínode (n. 38) Igual podríem dir de la presència-acció de l’Esperit Sant que se’ns dona ja en la fe i sagramentalment en el Baptisme-Confirmació. Del qual n’hauríem de fer motiu prevalent per entendre com es fa present contínuament en la persona i en la predicació del Regne i en la vida i procés que ens anirà fent descobrir la pròpia adhesió al seguiment i tracte cada vegada més amical de i en Jesús. (“No us dic servents, sinó amics perquè us he fet saber les coses del meu Pare”) i el mateix Esperit Sant us portarà a la veritat cada dia més plena, per successives experiències que aniran il·luminant la pertinença i con/formació íntima amb Jesús. La vida personal, àdhuc la de tota la Creació es lliura en una separació progressiva de la foscor per la vivesa de la il·luminació que anirà descobrint tot el món com a totalitat. Serà en aquesta aurora primacial de la llum que ens permetrà veure els signes dels temps i de la vida en les situacions plurals de tot el creat. Els set dies de la Creació estan obrint-se en aquesta il·luminació progressiva que la fe ens permet d’anar prenent-ne consciència i que serà una contemplació d’aire, formes, vida, esperit, cos, i que ens portarà a viure-ho com a un Tot en Déu. La Creació, tota ella, resta oberta i actuant: allò d’un cel nou i una terra nova que es desclou ara i permanentment a glòria i lloança del Déu Creador; i nosaltres en som ensems vivents/veients/protagonistes. El misteri del tot en cada una de les parts... Cal posar l’accent en la despossessió pròpia que s’emplenarà en la possessió que Jesús creador per gràcia actuarà curullant les nostres vacuïtats emplenant-nos d’Ell. Això és la filiació que a través del Fill, Jesús, som portats vers el Pare. mitjançant l’Esperit Sant, fautor de tota il·luminació. Potser és ara el moment de pregar amb el dictat de l’Esperit les oracions pròpies d’aquesta domínica laetare que marca un segon nivell de preparació més intensiva per allò de Pau als cristians d’Efes: “Ara sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat”.  Per això diuen: “Desvetlla’t, tu que dorms, ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà”. I començo per la col·lecta: “Oh, Déu, per mitjà del vostre Verb, reconcilieu meravellosament amb Vós el llinatge humà; feu que el Poble cristià s’afanyi amb deler i amb una fe ben animosa a celebrar les Festes Pasquals que s’acosten”. També l’oració sobre les ofrenes hi vol dir la seva: “Senyor, amb joia us presentem aquests dons de vida eterna, ajudeu-nos a venerar-los amb fe i a oferir-los adequadament per la salvació del món”. I l’oració conclusiva de la postcomunió ens porta aquest missatge: “Oh Déu, llum de tothom qui ve en aquest món, il·lumineu els nostres cors amb la resplendor de la vostra gràcia, perquè els nostres pensaments siguin dignes de Vós i us puguem estimar sincerament”.

                                               Apreuant la nostra fe amb la il·luminació de les nostres cegueses de naixement ens prepararem amb més “gust i música d’evangeli” i arribats a les fonts baptismals el dia de la Vetlla Pasqual podrem immergir-nos en les aigües lustrals en un renovat compromís de ser il·luminats per la Persona de Crist, prenent-ne forma i esperit com a “deixebles missioners de la misericòrdia”, i ser com ens demana Jesús allò que Ell és per a cadascú dels batejats: “Diu el Senyor, Jo soc la llum del món el qui em segueix tindrà la llum de la vida”. M’encaterina aquesta expressió tan vitalista: Jesús, llum de la vida! De les entranyes brollarà la llum nascuda del bes del “Déu que m’és vida” i enrojolarà ulls i rostre. Gràcies en siguin donades al Déu que manté viva i actuant tota la Creació. “Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa glòria”.

P. Josep Mª Balcells

Diumenge IV de Quaresma, 15 de”març del 2026   Sabadell

Homilia del diumenge 8 de març del 2026

             LA  TROBADA  EXPERIENCIAL  DE  I  EN  JESÚS

                                               Estem en una escena primordial a nivell de continguts experiencials en l’evangeli de Joan en la què Jesús propicia un encontre de màxima transcendència pastoral i evangelitzadora en la què partint d’un diàleg d’aparença casual amb, ja d’entrada no dic una samaritana sinó la samaritana, que anirà descobrint la profunditat a què la conversa-diàleg a tocar del pou de Jacob la portarà a esdevenir a més d’evangelitzada la gran evangelitzadora dels seus conveïns de Sicar. Poso de relleu que l’incís: “calia travessar Samaria”, segons els entesos és d’una segona redacció que així queda carregada l’expressió d’un sentit, de primeres “amagat”, i que es farà explícit progressivament en tot el llarg del relat que és de totes, totes kerigmàtic i amb un intent de gust “catecumenal”. Deixeu-me dir que és tot un encert inserir-lo en el camí quaresmal, tot ell pasqual, enfocat al baptisme que celebrarem a les fonts primicials dels neòfits i de les confirmacions o “promeses” dels  llunyans i repristinats baptismes nostres... (Per als “iniciats” voldria  que anéssiu als núm. 34-39: Des del cor de l’Evangeli, de les Conclusions del Sínode on s’explicita el que vol dir i promoure “la primera evangelització i d’iniciació” de i en la formació cristiana) La “trobada” que es va intensificant al llarg de la conversa de Jesús amb la samaritana m’ha portat de seguida a la frase que emet Francesc, citant a Benet, als inicis del Document “La Joia de l’Evangeli”, que de grat copio: “No em cansaré de repetir aquelles paraules de Benet XVI que ens porten al centre de l’Evangeli: “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment amb una PERSONA, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació definitiva”. Afegeixo el número següent que ja fa referència a nosaltres també i així anirem personalitzant el relat de la samaritana, veient-nos-hi d’una manera plena inserits i implicats (us recordo també l’estil catecumenal que té el temps de Quaresma): “Només gràcies a aquest trobament -o retrobament- amb l’amor de Déu, que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de l’autoreferencialitat. Arribem a ser plenament humans quan som més que humans, quan permetem a Déu que ens dugui més enllà de nosaltres mateixos per a assolir el nostre ésser més veritable. Allí hi ha la deu de l’acció evangelitzadora. Perquè si algú ha acollit aquest amor que li retorna el sentit de la vida, com pot contenir el desig de comunicar-lo als altres?” (Aquí hi ha un ampli implícit que afecta tant a la samaritana com a tots nosaltres, invitats a rellegir en les conclusions del Sínode aquests núm. del 6 fins al 18 on es parla de la finalitat de La Joia de l’Evangeli. Però hem de tornar el relat que ens invita a seguir punt per punt el capítol 4rt de Joan. Tot comença amb la petició de Jesús de que ella li donés aigua de la pouada que pretenia fer la samaritana. Després de fer un atansament per vèncer la dificultat derivada de ser Jesús jueu i de ser sol sense l’acompanyament dels deixebles que havien anat a comprar, això fa més intensa la conversa entre tots dos, només. Jesús li diu misteriosament: “si sabessis el do de Déu” i qui és que et diu de li donis l’aigua, series tu a demanar-li que et donés aigua viva. -D’on la trauràs? És que ets més que el nostre pare Jacob, que ens donà aquest pou per a nosaltres? -La meva aigua farà que no tinguis mai més set. Li canvia el pla de la conversa i ja li fa avinent que l’aigua que li donarà esdevindrà en ella una font d’aigua que brollarà fins a la vida eterna. No l’entén, però li desperta el desig d’haver-la, l’aigua, entenent que no haurà de tornar mai més a pouar-la. Aleshores li demana pel marit que vingui i ella li fa la confessió de la situació de plena fallença, amb la corroboració anticipada per Jesús. Això li desperta la sospita de que és un profeta. Ella li surt en on hem d’adorar Déu: o a la nostra pròpia muntanya de Garizín o a Jerusalem, la competència jueva. Jesús li gira la conversa, dient-li que des d’ara no serà ni una ni l’altra, perquè el Pare cerca adoradors en esperit i en veritat, no lligats a llocs concrets. La dona li diu: -“sé que ha de venir el Messies que ho renovarà tot. Jesús li fa: -“Soc Jo el qui et parlo”. En aquestes, arriben els deixebles i li ofereixen menjar... La dona s’escapoleix deixant la gerra que portava, (noteu el fet precís que amaga sentits a descobrir!)  Jesús els diu: el meu aliment és portar a terme la comesa del qui m’ha enviat. Fa un incís al·ludint a les meses que ja rossegen... Fa referència a que no són els mateixos els qui sembren i els qui seguen i els fa avinent que ells seran enviats a segar el que no hagin sembrat, al·ludint a que Ell ha sembrat en la samaritana, que “esvalota” els seus veïns dient-los la conversa haguda i promovent que l’invitin a estar uns dies amb ells per entrar més a fons en les dites de la samaritana i concloent que ells l’han comprés per experiència directa amb la Persona de Jesús. En el transcurs de la conversa es posa de manifest les novetats que li ha transmès que som nosaltres els qui les podem ponderar millor en propi ja, per les coneixences que hem compartit en la nostra formació “querigmàtica” i ulteriors que ens han descobert qui és la Persona de Jesús i com ha trasbalsat el nostre viure. Ara és el moment just per tornar a llegir aquesta frase de Benet, que ha emmarcat Francesc per tal d’introduir-nos de ple en la seva vivència de batejats i de deixebles d’un catecumenat reprès que seria una bona manera de preparar-nos per viure amb més plenitud la primigènia identitat de batejats que és la denominació que ens dona la sinodalitat en la trilogia que la podem rastrejar llegint i compartint les Conclusions del Sínode: Comunió-Participació-Missió. La gaudirem a partir d’aquest “retrobament” amb la Persona de Jesús, reactualitzant aquesta experiència nodal i definitiva. Faxit Deus!, que Déu ens hi porti. Joan l’hem de llegir amb fe personalitzadora. Tot ell té finalitats catequètiques de primera! És sempre un atansament al misteri joiós. És revelació directa i viva.   

P. Josep Mª Balcells.

8/3/26 Sabadell