Homilia del diumenge 24 de maig del 2026

                    VENIU,  VENIU,  ESPERIT  SANT

                                               Aquest títol prové d’aquesta cançó que hem cantat avui dimarts en aquesta setmana antecedent a la Solemnitat de la Pentecosta que l’he batejada amb la denominació de pre-octava de Pentecostès amb el desig i propòsit de ja viure anticipadament la nostra gran festa que tanca el cicle pasqual, i com que aquest diumenge litúrgicament no té la “sospirada octava” com acostumen a tenir i és  ben bé una llàstima que no tingui, ens l’hem tret del cor mateix... Tot això perquè hi ha un dèficit en la nostra formació, com una “assignatura pendent” sobre la presència i acció de l’Esperit Sant en persona. Títol que volia posar a aquest escrit i que joiosament me l’ha fet canviar aquesta cançó, veritable pregària, perquè es faci present aquesta segona persona de la Santíssima Trinitat i que així esdevé una invitació a anar descobrint aquesta presència invisible, a no ser que la veiem en  el colom present en les pàgines del diluvi i l’arca de Noé o millor en el baptisme de Jesús. Té moltes altres figuracions i símbols que ens endinsen en la comprensió més entranyada de la Fe en Ell: l’aigua del baptisme, la unció que ens penetra com oli perfumat en el sagrament de la Confirmació; el foc que s’evidencia en l’enardiment que suposa el baptisme i que es manifestà precisament el dia de la Vinguda de l’Esperit, enviat per la promesa del Fill abans de l’Ascensió; el núvol i la llum que es manifesta al Tabor; el segell o marca indeleble que ens “tatua” l’ànima junt amb la unció. D’això en tenim constància  en la Carta als efesis (1,13.14): “Heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès. L’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens redimirà plenament com a possessió seva i farà  que siguem lloança de la seva glòria”; la mà que Crist imposava beneint tothom amb l’acció de l’Esperit Sant que guià durant tota la vida i missió de Jesús. Tot això evidència que l’Església no seria el que és sense la presència i l’acció de l’Esperit Sant. En l’estructura del Credo d’una forma trinitària confessem cada persona i a l’últim terç confessem tot l’àmbit de l’Esperit Sant, quan després de la nostra professió nua en l’Esperit, hi ajuntem tot el seu àmbit: és a dir (Crec se sobreentén iterat cada vegada: en la Santa Església catòlica; en la remissió dels pecats; en la Resurrecció de la carn (=la humanitat sencera), en la vida perdurable (=en la visió cara a cara en el cel).

                                               Per a una síntesi del què és l’Esperit Sant  en el misteri  de l’Església no crec que hi hagi millor riquesa de contingut i de vivència del què significa l’Esperit Sant en la implicació determinant en la presència i acció eclesials i, essent-ne justament l’ànima, transcriure-us l’àmbit de l’Esperit que és una delícia i “gust i música d’Evangeli” en el primer capítol de la Constitució sobre l’Església del Vaticà II, on podem assaborir frase per frase el que ens diu sobre l’Esperit Sant: “Acomplerta l’obra que el Pare havia encarregat al Fill de fer en la terra... (poso la referència de Joan 17, 4 al temps que us invito a híper/llegir (informar-explicitar-entendre) tot aquest capítol 17 de Joan del que se’n diu la pregària sacerdotal de Jesús, on campeja allò que llegim avui mateix –dimarts de la pre-octava!- “Concediu-nos Senyor que vingui l’Esperit Sant, habiti en nosaltres i ens faci temples de la seva glòria”.  Excuseu aquesta digressió però perdonable per la vivència a què ens porta la pregària litúrgica... Re/emprenc: “...el dia de Pentecosta fou enviat l’Esperit Sant a santificar indefinidament l’Església i així mateix els creients, per tal que tinguin accés al Pare per mitjà del Crist en un mateix Esperit (cf. Ef 2, 18) Ell és l’Esperit de la vida o la font de l’aigua que salta en borbolls fins a la vida eterna (cf. 4, 14; 7, 38-39) per mitjà del qual el Pare vivifica els homes, morts pel pecat, fins i tant que vivifiqui els cossos mortals en Crist (Rm 8, 10-11).  L’Esperit habita en l’Església i en el cor dels fidels com en un temple (cf. I Co 3, 16; 6, 19) i en ells prega i dona testimoni de la seva adopció com a fills (cf. Gal 4,6; Ro  8, 15-16. 26). Guia l’Església vers la plenitud de la veritat (cf. 16, 13), la unifica en la comunió i en el ministeri i la forneix de diversos dons jeràrquics i carismàtics, la dirigeix i l’embelleix amb els seus fruits (cf. Ef  4, 11-23; i Co 12, 4); Ga 5, 22: amor, goig, pau, paciència, benignitat, bondat, fidelitat, dolcesa, temprança: (sabeu prou que els cito sempre que puc!); amb la força de l’Evangeli la rejoveneix incessantment i l’acondueix a la unió consumada amb el seu Espòs. En efecte, l’Esperit i l’Esposa diuen al Senyor Jesús: Vine! (CF. Apoc 22. 17).

                                               De la profusió de cites sobre l’Esperit Sant n’espigolaré les que més ens diguin per a la nostra professió teologal, és a dir per a l’experiència de la vida de fe, l’esperança i la caritat, obrades per les dues mans del Pare, segons els pares de l’Església, és a saber: la mà de Jesús que ens ha obert dimensions de vida plena i la mà de l’Esperit Sant que ungeix les nostres ànimes. N’escolliré les més adients a l’espiritualitat evangèlica. Em facilita la comesa un llibre gruixut que s’anomena Les Concordàncies del Nou Testament  contè totes les cites de les paraules significatives.

            -. El Pare us donarà un altre Consolador, l’Esperit de la veritat, ell us donarà testimoni de mi.

            -. Sereu batejats en l’Esperit Sant i en el foc, rebreu la força de l’Esperit.

            -. Maria concebé per obra de l’Esperit Sant.

           -. Quedaren plens de l’Esperit Sant el dia de Pentecosta i  es posaren a parlar en altres llengües tal i com l’Esperit els concedia d’expressar-se.

            -. Esteve ple de l’Esperit Sant veié el cel obert i a Jesús a la dreta del Pare.

            -. Déu a Jesús l’ungí amb l’Esperit Sant i el portà al desert i l’envià a missionar.

            -. Si vivim per l’Esperit, comportem-nos també segons l’Esperit.

            -. L’espiritualitat ve de la vida pregona en l’Esperit.

            -. Nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó el de Jesús que és el mateix Esperit que ens guia i ens portarà al coneixement veritable de Déu.

            -. L’Esperit prega en nosaltres i ens n’ensenya de pregar.

            -. Les coses de Déu ningú no les coneix, sinó l’Esperit de Déu.

            -. La saviesa Déu ens l’ha revelada per mitjà de l’Esperit, ja que l’Esperit ho escruta tot fins a les profunditats de Déu.

            -. L’home natural no admet les coses de l’Esperit de Déu, l’espiritual en canvi jutja de tot. Nosaltres sí que posseïm el pensament de Crist.

            -. No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres. El temple de Déu és sant i aquest sou vosaltres.

            -. Ningú no pot dir Jesús és Senyor, si no és sota l’acció de l’Esperit Sant

            -. A cadascú se li dona la manifestació de l’Esperit en bé de tots.

            -. L’Esperit distribueix a cadascú, un per un, el seu carisma. Cadascú té el seu.

            -. Vosaltres sou el cos de Crist i part dels seus membres.

            -. Cerqueu la caritat, però aspireu als dons espirituals.

            -. El Senyor és l’Esperit on hi ha l’alliberament. Contemplem com en un mirall la glòria del Senyor i ens anem transformant en aquesta mateixa imatge, passant d’una glòria a una nova glòria, com per l’acció del Senyor, que és l’Esperit.

            -. Qui ha fet néixer el desig de la transformació per anar a viure amb Crist és Déu, que ens ha donat les arres de l’Esperit.

            -. Jesús es posà dret i cridà: Si algú té set que vingui a mi i begui. naixeran rius d’aigua viva de l’interior dels qui creuen mi. Això ho deia referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en Ell.    

P. Josep Mª Balcells

Pentecosta, 24 de maig del 2026  Sabadell

             

Homilia del diumenge 3 de maig del 2026

                    JO  SOC EL  CAMÍ, LA VERITAT  I  LA  VIDA

 

                                               Segur que m’heu sentit dir la mar de vegades que la lectura dels capítols des del 13 fins al 17 inclusiu de l’evangeli de Joan, que en aquests dies pasquals la litúrgia eucarística de cada dia ens els permet de seguir puntualment, és un vertader regal de Déu que mai seria prou de poder-los gaudir i fer-los vida pròpia. De fet, tots ells estan emmarcats en el context de les revelacions que Jesús fa als seus preuats deixebles simulant un llarg, fruitós “comiat” abans de cobrir l’últim tram de la seva vida mortal, i on es va manifestant divinament humà, i va descabdellant les intimitats que custodien el seu cor i la permanent unció de l’Esperit Sant que guiava la seva Persona, i que en aquells moments darrers i finals de la seva existència ens meravellen en les invitacions que ens fa de compartir la seva vida divina, continguda habitualment, i ara desclosa, per a mestratge i compartició íntima. No és poden seguir sense un explícit esperit pasqual nostre que el papa Francesc ens va invitar a viure’ls amb “el gust i la música d’Evangeli”. Aquesta reflorida i entranyable “connaturalitat” que ens obre a una sintonia especial, nova, inèdita, que ens enfondeix i ens marca d’una faisó que no sé pas com adjectivar-la; diria això sí, filial i fraternal, íntima, meravellada. Això ens ho pot facilitar en primera instància la lectura (lectio divina) de l’evangeli i amb el petit comentari que podem llegir en el llibret “Paraula i Vida”, o encara millor en “La Missa de cada dia” amb tots els texts litúrgics...  Hem tingut i contemplat ja un bon tret de fragments, o perícopes que se’n diu, ja des del començament mateix del cicle pasqual i els seguirem tenint gairebé cada dia fins a la Pentecosta. “Alegreu-vos-en i proclameu-ho” . Ja heu descobert que en aquesta aclamació hi ha el títol del document de Francesc on ens invita a subsumir-nos en l’accés a la santedat senzilla del “cada dia”, on se’ns explica com ser sants en versió autèntica i assumible, com se’ns ha presentat en el capítol cinquè de la Constitució sobre l’Església del Vaticà II, que hauria de ser el canemàs sobre el que podem seguir els camins de la santedat domèstica, la que dibuixa l’amor petit i constant de la filiació i de la fraternitat del dia a dia. 

                                               Tornem endarrere i entrem en l’entramat de la expressió que Jesús diu de si mateix, davant del no saber ni entendre de Tomàs i Felip: “Jo soc el camí , la veritat i la vida”. Tot adreçat al Pare a qui Jesús ens vol portar, dient davant del no saber ni entendre, quan ens diu endemés que se’n va on prepararà la nostra “estada” junt amb Ell, avançant-nos que “també vosaltres visqueu on Jo vaig”. Ells ignoren el camí que hi mena.  Li ho diuen ignorants com si estesin a un nivell del no-saber de forma que no l’entenguessin, com si els parlés en un llenguatge incomprensible. El camí que hi porta els diu de forma condensada: “Jo soc el camí, la veritat i la vida”. No puc deixar de forçar-me a  posar els tres substantius en majúscules. Atenent que fan referència explícita a Ell mateix en immediatesa. I completa la frase amb un misteri nou per a Ells: “Ningú no va al Pare, si no hi va per mi”. Tota vida és un “retorn”, tant per a Jesús que així ho explicita, com per a cadascú de nosaltres. M’adono que en el petit engranatge d’aquesta perícopa no sé quantes vegades surt el pronom Jo. Serà a Felip que li haurà de dir, dolgut?: “Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres ¿i encara no em coneixes?  I en Felip jo m’hi sento al·ludit i reconvingut. Com ens costa de saber! Perquè no és un saber coneixement; és una meravellosa experiència. Recordeu allò de si som espirituals? Allí ja hi podíem entendre que no és qüestió nostra d’ignorància, no; és allò que ens digué Pau: espiritual ve de l’Esperit Sant que Ell hauria de perfumar i ungir el nostre esperit. És per sintonia i simfonia amb l’Esperit que esdevindrem -per do i gràcia- vertaders espirituals. I ens diu: “Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi”. La meravella, i més dient-ho de Jesús, allò que hem dit tantíssimes vegades: la preposició en, que en referència a Crist pren una densitat “immensa” en  sentit etimològic, =que no és “mensurable” (=medible), que escapa a tota ponderació... Els que mesuren les vegades que surt la preposició en, bé sigui en Jesús com en nosaltres, en compten 40 en l’evangeli i 27 en les seves cartes! Després de les consideracions del diumenge passat sobre el Bon Pastor el camí és on ens porta i comparteix el nostre guia i acompanyant. Només sentint que anem junts, ja només amb això ja ens porta a una satisfacció que ens és aliment saludable, pel fet només d’anar junts i ser-ne ramat! Ja sabem que quan Jesús feia la primera crida volia dir fer-nos esdevenir itinerants com i amb Ell, poder estar-conviure, aquesta és l’expressió més justa; o si no, pregunteu-li-ho a Joan un dels dotze que comença així experiencialment la seva primera carta: “Allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres propis ulls, que hem contemplat, allò que les nostres mans han tocat referent al Verb de la vida... allò que hem vist i sentit, us ho anunciem també a vosaltres”. Ja està tot dit. Fent cordada, sin-odalitat! 

                                               Cal que ens detinguem una mica sobre la seva afirmació de que Ell és la Veritat (ara ja res m’impedeix de posar-la en majúscula). Perquè fa referència no a un missatge, a unes veritats, sinó a la intimitat de la seva persona! I en sentit global. No una veritat sinó tot Ell. No és un coneixement per dibuixar-ne els trets significatius, identitaris. És la veritat. Essent Déu, ja d’entrada no podem atènyer res de la seva pregonesa; sense capacitat de definir, de rastrejar, quedem gloriosament segurs, amb tot, però, a les fosques. Només aproximacions i totes que van més enllà de la nostra intel·ligència i comprensió. Cadascú s’hi pot atansar a través de la pròpia experiència tot i saber que és una de entre tantes, i totes que es queden al llindar mateix del misteri. Hi juga definitivament un saber emocional, millor, existencial, un saber sense saber més que flaixos, més que tasts, aquí hi lliga de ple en la seva poquedat, però experiència allò del “el gust i la música d’evangeli” que dèiem en encetar aquestes reflexions. Jesús no va contestar pas a la demanda de Pilat: I què és la veritat?  González Faus hi esmerça llargues consideracions distingint entre la veritat en termes grecs i en el sentit semita. Avança l’expressió: paladar cristià, o en referència a sant Joan de la Creu “sabor cristià” o bé millor: “sabor d’amor”. Aquí s’entén com un experimentar: en definitiva allò existencial de Joan en la seva carta esmentada. Tots els sentits, i més, en joc i amb el sentir més profund...

                                               Cal també fer un esment sobre què pot (!) dir que Jesús és la Vida. Deixem volar la nostra fantasia i creativament que ens pinti a pinzellades de tots els colors i matisos com podem albirar què és la vida, tota vida, “la primavera musicada de Vivaldi” i aquestes vivències primaverals en què un es queda suspès, meravellat en els captards quan l’aire pren consistència i una dolçor ens envaeix i ens quedem esbalaïts, corpresos, Sí, si ja això ja és una connotació de bellesa en la vida del creat, què serà quan Jesús es manifesta com la Vida en Persona? I que serà la vida de la gràcia en nosaltres, allò que els evangelistes en diuen a seguiment del què ens diu a cau d’orella: vosaltres teniu “vida eterna”. Allò que diu Jesús de que el Pare que viu, dona la vida al Fill i aquest ens l’ofereix en el misteri de la nostra Fe. Com ho proclamem a la litúrgia de l’eucaristia, una vegada som invitats a proclamar el misteri de la fe!: “Anunciem, confessem, esperem”

                                               Senyor Jesús, deixeu-nos emmirallar en l’evangeli d’aquest diumenge i en els propers que ens endinsaran en tots aquests capítols de l’evangeli de Joan que només els podem brodar amb allò que he repetit moltes vegades en aquestes reflexions pasquals i si m’ho permeteu de dir-ho: pregonament pentecostals, on l’Esperit hi jugui els jocs i filigranes del seu perfum i unció.

                                               Ens esperen altres passatges de l’evangeli de Joan que ens introduiran en dies feiners i diumenges successius en aquestes vivències que va experimentar Joan i que després ens les ha narrades com un endinsar-nos en la revelació de qui és Jesús i què suposa compartir-ho amb nosaltres. Permeteu-me de donar-li-n les gràcies per i a nom de tots els que el podreu seguir en la intimitat de la nostra condició per gràcia de fills en el Fill i de germans en el nostre Germà. I deixeu-m´hi ajuntar a plena consciència pasqual i també pentecostal uns al·leluies ben sentits i expressius.

 P. Josep Mª Balcells.

Diumenge V de Pasqua i setmanes fins el dia de Pentecostés, 3 de maig del 2026.  Sabadell                                                                                                                                                                                                                                          

Homilia del diumenge 26 d'abril del 2026

                                SOM  POBLE  DE  DÉU

                                               Avui, tradicional diumenge del Bon Pastor m’abelleix més parlar del Bon Ramat, perquè parlant d’ell ja queda inclosa la menció del qui em “mena al repòs vora l’aigua i allí em retorna...” i tota la seqüència de l’òptim pasturatge que ve descrit en el salm 22 que caldria assaborir-lo més dolçament, perquè també és Paraula de Déu, i, a voltes, amb un pic de poesia que ens envolta entranyablement, subratllant allò menut, senzillament consuetudinari, que amaga el valor garantit de tota cosa per menuda que sigui... Deixeu-me dir que guanyem “altesa i pregonesa” a través de la quotidianitat casolana, grandesa d’allò del fer i sentir el “fer ben fetes” les coses del “cada dia”. Ens hi poden acostar, de ben segur, (mireu per on us surto!) les incidències successives del viatger estel·lar del Petit Princep. Quina saviesa, quin seny més humà que gasta aquest “primer astronauta” que sense tecnologia de la més avançada, sap transcórrer mons de tota mena, fent-hi remarques d’un valor humà que ensenya i deixa apunts de saviesa lúdica i tot, si li fem i li donem audiència... Bona excusa per fer-li una nova visita, no us sembla? A més ho escric precisament el dia venturós del i dels llibres! Es tracta de rellegir-lo amb l’escaient, “gust i música d’Evangeli”. Sabeu que Jesús tenia un gust preferent per als petits, d’ells és el Regne. Ja ens ho va dir: “senzills i astuts”. Amén

                                               Faig un retorn als inicis del meu escrit. Us manifestava la meva preferència a parlar-vos de nosaltres com a “Poble de Déu, expressió que consta en la Constitució sobre l’Església, una de les quatre fonamentals del Concili Vaticà II. No podem obviar les controvèrsies i pugnes per fonamentar l’Església sobre la Jerarquia, com pretenien els del “sistema clos i conservador” de puntar per posar dalt de la piràmide l’”excelsa”, una vegada més, Jerarquia; i els que resultaren vencedors afortunadament: de posar la base eclesial, indispensable com a Poble de Déu, que ateny a tots, inclosos els Jerarques que es definiran més pels servei que pel poder... Ja deia Agustí jo soc igual que vosaltres un fidel de Jesucrist; i soc bisbe pel servei que us faig. La fe i el baptisme són el que ens agermana i ens dota dels valors comuns i del mateix destí. Anem a la Constitució sobre l’Església i endinsem-nos-hi pel goig de saber que es parla més preferentment del misteri de l’Església que no pas, sense negar-ho però, de la institució. Hi llegim: “L’Església és en Crist un diguem-ne sagrament o un senyal i instrument de l’íntima unió amb Déu i de tot el gènere humà”. Remarca l’acció del Pare: “fou establerta als darrers temps i revelada per venir-hi a plenitud l’Esperit Sant. Arribarà a la perfecció gloriosa a la fi del món. Llavors tots els homes des d’Adam s’estaran amb el Pare: Església universal. Unió a la qual són cridats tots els homes; una unió amb Crist, que pel món n’és llum. D’Ell venim, per Ell vivim, vers Ell marxem. L’Esperit s’està a l’Església i als cossos dels fidels com en un temple, prega dintre d’ells i testimonia que són fills adoptius. Encarrila l’Església a la plenitud de la veritat, la unifica en la comunió i l’apostolat, la dirigeix i embelleix amb els seus fruits, la rejoveneix amb saba d’Evangeli, la renova sense parar i la mena a la unió perfecta amb el seu Espòs. Així l’Església es presenta tota congregada, com un poble, per la unitat del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant”.

                                               Dèiem que la figura de l’Església queda configurada com a cleda on es reuneix i es custodia tot el ramat i presenta la figura de Jesús, Bon  Pastor com a Porta del clos i pleta, d’on Ell dóna franquícia per entrar i sortir i ens crida un per un per nom i coneixença i ens té un tracte personal per anar, nosaltres, adquirint vigor, salut i benestar i així anant descobrint el sentit més íntim de la vida i de la convivència. Ho llegim a plena satisfacció a l’evangeli d’avui: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir”. Ja havíem llegit uns dies abans d’entre setmana: “Manteniu-vos en l’amor que us tinc; qui està en mi i Jo en ell dona molt de fruit, ja que la comparança en la unió entre el cep i les sarments ens fa albirar la major comunió i plenitud. Fem-nos dignes com ovelles mansuetes i amoroses del Bon..., més que bondadós, Pastor de les nostres ànimes. “La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus” (Jo 15ss).

                                               Ser poble ens dona rellevança, però al mateix temps ens activa una responsabilitat recuperada i ens porta a una reflexió, una vegada més del document del papa Francesc que en La Joia de l’Evangeli ens concita a fer ben nostra la crida i a posar-nos a les avantguardes de l’Església i a ser-ne testimonis. Així ho palesa: “L’evangelització obeeix el mandat missioner de Jesús: “Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los  en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat”. (Mt 28, 19.20). En aquests versets es  presenta el moment en què el Ressuscitat envia els seus a predicar l’Evangeli en tot temps i a tot arreu, de manera que la Fe es difongui en cada racó de la terra”. “En la paraula de Déu apareix permanentment aquest dinamisme de sortida que Déu vol provocar en tots els creients. Avui, en aquest “aneu” de Jesús hi ha presents els escenaris i els desafiaments sempre nous de la missió evangelitzadora de l’Església, i tots som cridats a aquesta “nova” sortida missionera. Cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots som invitats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli”.  “L’Església  en sortida és la comunitat de deixebles que primegen, que s’involucren, que acompanyen, que fructifiquen i festegen...”  “Espero que totes les comunitats procurin posar  els mitjans necessaris per a avançar en el camí de la conversió pastoral  i missionera, que no pot deixar les coses com estan. Ja no ens serveix una simple “administració”. Constituïm-nos en totes les regions de la terra en un estat permanent de missió. “La parròquia no és una estructura caduca... La parròquia és presència eclesial en el territori, àmbit de l’escola de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l’anunci, de la caritat generosa, de l’adoració i la celebració.  És la comunitat de comunitats, centre de constant enviament missioner”. L’Església “en sortida” és una Església amb les portes obertes. Sortir cap als altres per arribar a les perifèries humanes. Moltes vegades és més aviat aturar el pas, deixar de banda l’ansietat per mirar als ulls i escoltar, o renunciar  a les urgències per acompanyar el qui s’ha quedat a la vora del camí.... “Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist, Repeteixo aquí per a tota l’Església el que moltes vegades he dit als sacerdots i laics de Buenos Aires: m’estimo més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats. No vull una Església preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embolic d’obsessions i procediments. Si una cosa ha d’inquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de  l’amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de Fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida.  Més que a la por d’equivocar-nos, espero que ens mogui la por de recloure’ns en les estructures que ens donen una falsa contenció, en les normes que ens converteixen en jutges implacables, en els costums en què ens sentim tranquils, mentre a fora hi ha una multitud famolenca i Jesús ens repeteix sense cansar-se: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”.

                                               Només afegir-vos que el papa Lleó va dir de bon principi que prenia com a guia i objectiu el mateix que el papa Francesc en la Joia de l’Evangeli en un gran sentit de continuïtat amb la crida a ser deixebles missioners de l’evangelització. Quin ressò més esperat i agraït poder viure la sinodalitat volguda i promoguda per ambdós papes. Felicitem-nos-en i gosem cantar una vegada més fent-lo propi aquest cant dels de sempre ple de visió i entusiasme: “Poble de Déu, Poble en marxa, junts fem camí. Poble de Déu Església que avança el Regne ja és aquí.

 P. Josep Mª Balcells.

Diumenge IV de Pasqua, 26 d’abril de 2026   Sabadell                                       

Homilia del diumenge 19 d'abril del 2026

                        VOSALTRES  QUE  SOU  ESPIRITUALS

                                               La frase és de Pau, probablement de la Carta als Gàlates (ho comprovo, i sí és de Ga 6, 1).Precisament en el capítol 5è, versets: tots, per allò de que no podem citar un text fent omissió dels seus contexts, hi trobem tot el què i el com de la qüestió: La Gràcia enfront de la Llei . Tornant al títol, no sabria si seguir la frase d’un signe d’admiració (!) o bé d’un d’interrogació (?). Ho deixo a la vostra discreció o indiscreció. Anem a pams, doncs! Precisament en aquest capítol hi tinc el niu/panera dels fruits (curiós que no parla en plural, sinó d’un estrany però significatiu singular) del fruit de l’Esperit Sant. No puc desistir-me de tornar-lo/s a citar melodiosament i golosa: “amor (alguns posen caritat, ben entès, m’és igual!), goig, pau, paciència, benignitat (altres benvolença), bondat, fidelitat, dolcesa, temprança (altres posen control d’un mateix, és més lluitador el terme, tant se val)” Rubrica la lletania amb un final que val per tota la llista que no és només moral, sinó experiència “espiritual!: “Si vivim per l’Esperit, comportem-nos també segons l’Esperit” Ja està dit tot: en ser dons aquest/s fruit/s cal guardar-lo/s, fer-lo/s madurar i collir-lo/s al temps degut i averar-lo/s de l’arbre mateix, que no hi ha com menjar fruita collida a mans, (ai! què rematadament soc de pagès!”)

                                               Que per què he escollit aquesta frase que, com un “mantra” o una “jaculatòria”, m’està obsedint aquests dies i que hem commou i em revé dia sí, sia també; i que comentem a la Missa matinera del cada dia a la comunitat de  religioses. (Talment un goig: “perdura eternament el seu amor!”)

                                               En dic la raó: Hem començat per a ús intern un nou Advent, aquesta vegada com a preparació o, millor, avançament de la Pentecosta, Pasqua Granada, per altre nom, que ens escau, i com, als qui venim de pagès... I com que aquesta festa no té litúrgicament, ni un temps de preparació ni la celebració d’un temps, almenys una octava escatimada, per poder entrar-hi a plaer i entretenir-nos-hi litúrgicament, i fer-la que ens duri, marqui i ens remogui com deuria de ser. Ens quedem sense celebració del que hauria de ser el principi d’una espiritualitat de l’Esperit Sant.  En no poder exhaurir-la a pleret, és per això que ens hem inventat aquest saborós nou i etern Advent: així esperem anar-la deixatant dia a dia, dia millor: Què vol dir ser espirituals!

                                               M’hi ha portat la recentíssima lectura/badoca/no badada (encara mantinguda!) de dos quaderns de la Fundació Lluís Espinal que envia gratuïtament els seus llibrets (ni massa curts, condensats, ni massa llargs per evitar de no tenir-ne ganes d’escometre’ls, de tenir-ne ganes d’assaltar-los, si no som lectors avesats a llegir/llegir/llegir amb segell de la millor lectura comprensiva, també els entesos en diuen comprehensiva, en fi deixem-ho...) Us poso l’adreça  per demanar que us subscriguin:  Cristianisme i Justícia Roger de Llúria, 13 08010 Barcelona 93 317 23 38, info@espinal.com  www.cristianismeijusticia.net /quaderns o bé /eides. Els que m’han trasbalsat són aquests: Dels quaderns 235 “L’Esperit bufa des de baix”, signat per Víctor Codina, on dona notícia del seu traspàs (tras-pas, no veieu com ressent a pasqua!, com ho és cada mort en el Senyor). Hi ha una selecció de petites anotacions, breus, però plenes de meravellós contingut. Aprofiteu l’oferta i donem-ne gràcies a Déu. Tot ell ens retrata la benaurada deixa que ens ha donat i deixat en Víctor Codina!

                                               Apunto al segon escrit, al breu-“plus” a l’estil d’Ignasi de Loiola: “És possible l’experiència espiritual? (deliciós); però que ens suscita l’interrogant al cor, que he posat com a títol de l’homilia: “Vosaltres que sou espirituals”, que engloba aquesta pertinaç interrogació: “Tenim abandonat l’Esperit Sant?  Aneu, aneu als germans ortodoxos i demaneu pel “Relats sincers d’un pelegrí rus al seu pare espiritual” Anònim rus n. 2 de la Col·lecció Clàssics del Cristianisme. Demaneu què en pensen de l’Esperit Sant. Us quedareu meravellats. En saben un munt i el viuen a pleret. A l’occident hi tenim un oblit, un silenci ominós del que hem de demanar perdó al mateix Esperit, sense el qual no som cristians, ni sabem gota d’espiritualitat...”. D’Orient ens ve la llum.

                                               “Un conegut text del Patriarca oriental Ignasi VI d’Antioquia al Consell Ecumènic d’Uppsala de l’any 1968 parla de la necessitat de recuperar la Persona de l’Esperit Sant. Ho expressa magníficament així:

            -.Sense Esperit, Déu és lluny, Crist roman en el passat, l’Evangeli és lletra morta, l’Església una simple organització més, l’autoritat un domini, la missió una propaganda, el culte una evocació i l’actuar cristià una moral d’esclaus.

            -. “Però en l’Esperit, Crist ressuscitat és allà, l’Evangeli és força de vida, l’Església significa la Comunió Trinitària, l’autoritat un servei alliberador, la missió una autèntica Pentecosta, la litúrgia memorial i anticipació, l’actuar humà queda divinitzat”.

                                               Tot això va precedit o simultaniejat amb la lectura d’un altre llibret, aquest de la col·lecció Eides , número  105, on un que en sap de valent fa  una disquisició, molt de bon llegir, que ens afecta i és pregunta: “És possible l’experiència espiritual? Signat per un gran autor i responsable d’Oxfam Intermon. Obriu el llibret i ja em direu si té raó en el què ens planteja, que és de calibre... No cal dir-ne res més. Llegiu i ja em direu; encara en parlarem... No, no havia acabat, i perdoneu: Cal afegir com a substrat de tot plegat el llibre Catecisme de l’Església Catòlica Aneu a l’Índex analític i aneu puntejant totes les cites de l’Esperit Sant i perdeu-vos-hi...

                                               De moment, doncs, ja estem alineats versus Pentecostès. Agafeu un dels cantorals que teniu a les esglésies i aneu als cants sobre l’Esperit Sant. Són profunds i embalsamen el nostre “convit” diari, matiner amb goig calmat, íntim. Allò de Sant Agustí: “Déu és el més íntim de la meva interioritat”. “Clàssics del Cristianisme: Agustí d’Hipona Confessions. Número 9  Canela fina, de veritat!

            -. “Tots quedaren plens de l’Eperit Sant i proclamaven les grandeses de Déu”.

            -. “És l’Esperit qui ressuscita Jesús d’entre els morts (Rm 8, 11) i és Ell qui constitueix el gran do del Ressuscitat (Jn 20, 22); finalment, a la Pentecosta, l’Esperit davalla sobre la primera comunitat eclesial (Ac 2, 1-47) i s’obre al món”. (V. Codina)

            -. “L’Enviat de Déu, Jesucrist, transmet les Paraules de Déu, ja que Déu li dona sense límits el seu Esperit Sant” (Jo 3, 35)

            -. “Veniu Esperit Sant, ompliu els cors dels vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor.

            -. “Déu ha vessat en els nostres cors el seu amor, gràcies al seu Esperit que habita en nosaltres. Al·leluia.

            -. “Enaltiu el Senyor: perdura eternament el seu amor”. (Sl 106)

            -. “Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra”. (Sl 103)

            -. “Senyor, vós teniu paraules de vida eterna” (Sl 18)

            -. -.“Quan l’alè de l’Esperit sento dintre meu, vull pregar”.

            -. “Veniu, oh Esperi Sant, aura divina...”

            -. “L’Esperit de Déu omple l’univers”.

            -. “Esperit de Pentecosta, Flama d’amor”.

            -. “L’Esperit Sant al·leluia, al·leluia Us guiarà cap al coneixement de la veritat”.

            -. “Envieu el vostre Esperit, i renaixerà la creació: i renovareu la vida sobre la terra”.

            -. “Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les comunitats, a les esglésies”.(Apocalipsi: surt sovint aquesta requesta)          

            -. “Envieu el vostre Esperit i consagreu-nos a tots amb la seva unció (Francesc).

            -. “En Crist hem cregut i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès. I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, que ens redimirà plenament com a possessió seva i farà que siguem lloança de la seva glòria (Ef 1, 13-14)

            -. “Nosaltres no sabem què hem de demanar per a pregar com cal, però el mateix Esperit que ve a ajudar la nostra feblesa, ens ensenya a dir: Pare nostre...

            -. “Veni Creator Spiritus, mentes tuorum visita, imple superna gratia, quae tu creasti, pectora. Qui diceris Paraclitus, donum Dei Altissimi, fons vivus, ignis, caritas et spiritalis unctio... Per te sciamus da Patrem, noscamus atque Filium, te utriusque Spiritum credamus omni tempore. Amen (ai, l’enyorança del gregorià...)

            -. “Nosaltres (Pere i Joan davant del Sanedrí) en som testimonis i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen” (Ft 5, 32)

                                               “Esperit Sant, Foc que cremes, il·lumina el nostre camí en l’Església i en el món. Dóna’ns el coratge de l’anunci de l’Evangeli i l’alegria del servei en el ritme quotidià. Obre el nostre esperit a la contemplació de la bellesa. Custodia en nosaltres la gratitud i l’encant per la creació. Fes que reconeguem les meravelles que tu realitzes en tot ésser vivent” (Francesc),

 P. Josep Mª Balcells 

Diumenge III de Pasqua 19 d’abril I avançament de la Pentecosta del 24 de maig (cal llegir també els textos de la Missa de la Pentecosta per assaborir-los a l’avançada)  Sabadell

Homilia del diumenge de Pasqua, 5 d'abril del 2026

                            MANIFEST  DEL  MISTERI  PASQUAL

            -. “Déu, per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils, i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui no en fan cas;

per restituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res;

així ningú no pot gloriar-se davant Déu.

            -. Però, vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou,

ja que Déu ha fet d’Ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció”. (IC 1, 27b-30)                                                         .

            -. “Germans: Fixeu-vos en els qui heu rebut la crida: no n’hi ha gaires de savis a la manera d’aquest món, ni gaires d’influents o de bona família, ben al contrari, Déu per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món.

Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea, ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. Així, ningú no es pot gloriar davant  Déu.

            És gràcies a Ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d’Ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, perquè  si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor”

            Aquesta per a mi és la bona que és la que porta la BCI (Bíblia catalana interconfessional). És cita de Jeremies 9, 23-25: “Això diu el Senyor: que el savi no es gloriï de la seva saviesa, ni el fort de la seva força, ni el ric de la seva riquesa. D’una sola cosa podeu gloriar-vos: d’entendre’m i conèixer-me. Jo, el Senyor, estimo fidelment, i obro amb dret i justícia sobre la terra. Aquestes són les coses que em complauen. Ho dic jo, el Senyor”. També Pau la torna a citar al començament de la 1Co 1, 4-9 i també a 2C 10-17.  Aquest és el nostre manifest del misteri pasqual

 Variacions a llegir escoltant l’evangeli de Mateu/Joan de  Johann Sebastian Bach

            -. “Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist. Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare.

            -. Viviu estimant, com el Crist ens estima: Ell s’entregà per nosaltres oferint-se a Déu com una víctima d’olor agradable”. (Ef 4, 32-5, 2)

            -. “Oferim a Déu, per Jesucrist, una acció de gràcies perpètua,

Fruit dels llavis que lloen el seu Nom”.  (He 13, 15)

            -. “Preguem: Oh Déu, avui celebrem aquella Cena sacratíssima, en la qual el vostre Unigènit, abans d’entregar-se a la mort, confià a la seva Església el sacrifici nou i perenne, Convit del seu Amor:

Feu que obtinguem d’aquest gran Sagrament la plenitud de la caritat i de la vida”. (Col·lecta de la Missa vespertina de la Cena del Senyor. Per nostre Senyor Jesucrist... Dijous Sant 

            -. “Crist patí per nosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. Ell no obrava amb violència, ni tenia mai als llavis la perfídia (=la maldat).

Quan l’insultaven, no responia insultant, quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa a Aquell que judica amb justícia.

A la Creu, Ell portà en el seu Cos les nostres culpes, perquè ni visquem més com a pecadors, sinó com a justos. Les seves ferides ens curaven”. (I Pere 2, 21-24)

            -. Preguem: “Oh Déu, Vós per la Passió de Crist, el vostre Fill i Senyor nostre,

heu destituït la mort, herència de l’antic pecat, que es perpetuava en tota la nissaga humana: concediu-nos que, semblants a Crist, així com per exigència de la naturalesa hem heretat la imatge de l’home terrenal,així portem, per do de la gràcia, la semblança de l’home celestial”. Col. Divendres Sant)

            -. “Tots els qui hem estat batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seva mort. Pel Baptisme hem estat sepultats amb Ell en la mort,

perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va Ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. I si nosaltres hem estat  plantats vora d’Ell per aquesta mort semblant a la seva, també hem de ser-ho per la resurrecció”. (Rom 6, 3-5)

            -. Preguem: Oh Déu, avui el vostre Unigènit, vencent la mort, ens ha obert les portes  de l’eternitat. Feu que els qui celebrem la Resurrecció del Senyor, renovats pel vostre Esperit, ressuscitem amb Crist en la llum de la vida. Per nostre Senyor Jesucrist...

(Col·lecta del dia del diumenge de Pasqua)

            -. Preguem: Oh Déu, Vós d’una manera admirable creàreu l’home, i d’una manera encara més admirable, l’heu redimit; feu que, guiats per la llum de la raó, ens mantinguem ferms contra els falsos atractius del pecat i mereixem d’assolir els gaudis etern” (Vetlla Pasqual)¡

            -. Preguem: “Oh Déu, celebrem memoriosos aquella Cena sacratíssima, en la qual el vostre Unigènit, Senyor nostre Jesucrist, abans d’entregar-se a la Mort, confià a  la vostra Església el sacrifici Nou i Perenne, Convit del seu Amor, feu que obtinguem d’aquest Sagrament de l’Eucaristia la plenitud de la Caritat i de la Vida. Per nostre Senyor Jesucrist”. (Col·lecta de Dijous Sant)

            -.  Oh Déu, que feu resplendir (aquesta nit santíssima) avui i sempre amb la glòria de la Resurrecció del Senyor, desvetlleu en la vostra Església l’esperit de fills d’adopció per tal que, renovats en el cos i en l’esperit, us servim amb fidelitat, per Crist, Senyor nostre. (Col·lecta després del cant del Glòria, que el farem nostre resant-lo sovint, àdhuc cada dia)

            -. Preguem: “Oh Déu, avui (i sempre) per mitjà del vostre Unigènit, vencedor de la mort, ens heu obert les portes de l’eternitat, feu que els qui celebrem la Solemnitat de la Resurrecció del Senyor, renovats pel vostre Esperit, ressuscitem en la llum de la vida” “Per nostre Senyor Jesucrist que viu i regna pels segles i segles. Amén Al·leluia”.

            (Col·lecta del diumenge de Pasqua)

            -. Abans era el cant d’entrada amb gregorià dels ben cantats. Vàrem tenir els millora mestres del moment P. Altisent i escoles cantorum:  “Nosaltres hem de gloriar-nos en la Creu de nostre Senyor Jesucrist, pel qual tenim la salvació i la vida i la resurrecció, Ell ens ha salvat i ens ha alliberat”. Missa de Dijous Sant

            -. Abans del capítol 13 de  Joan que és com narra aquest evangelista la Passió i que seria bo llegir-la i escoltant l’altra Passió segons sant Joan del mateix Johann Sebastian Bach i com a recopilació de qui és Jesús, el nostre Mestre en què es manifesta així: “Jesús va proclamar: “Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en qui m’ha enviat; i els qui em veuen  a mi, veuen el qui m’ha enviat. Jo soc la Llum, he vingut al món, perquè ningú dels qui creuen en mi no es quedi a la fosca... Perquè Jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m’ha enviat, m’ha manat què havia de dir i de predicar. I sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que dic, tal com el Pare m’ho ha comunicat (Jn 12, 44-50)

            -. A la Missa del diumenge de Pasqua es fa la proclamació del Manifest del misteri pasqual. Són els tres testimonis més importants: Ala primera lectura Pere fa pública la Manifestació. A la segona és Pau que ens invita a viure-la, aquesta “Mani”. És també Joan que a l’evangeli ens fa veure que només essent Testimonis de fe –creïble- que podrem començar a fer el seguiment de Jesús, Déu i Home com podrem ser “diferent” en un món que viu des-almat” sense passat (la Resurrecció compartida en el Baptisme i en l’Eucaristia), sense present i negant el futur que només en mans i cor de Déu Pare, de Déu Fill i de Déu Esperit Sant amb una “indiferència” que escrueix. Per això després de la Consagració se’ns fa memoriosos pasquals: “Feu això que és el meu MEMORIAL. I tot seguit fem el nostre credo cristològic i l’adhesió de per vida i eternitat del nostre Manifest del misteri pasqual:

                                   Proclameu el misteri de la FE:   

            Anunciem la vostra Mort,

            Confessem la vostra Resurrecció.

            Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús (Amén, vine Senyor Jesús!”) Marana ta)

Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia. Acaba l’Apocalipsi i tot el Nou Testament amb aquesta expressió confirmativa de la nostra Manifestació del misteri Pasqual: “Que la gràcia de Jesús, el  Senyor, sigui amb tothom”.

                                               I ara tots els testimonis de la Resurrecció a caminar en gràcia, en esperança i en servei amorós cada dia, perquè cada dia és misteri de la per sempre la PASQUA, portats per l’alè de l’Esperit que fa fruitar l’evangeli del Regne, predicat i viscut pel mateix Jesús, el primer home nou de la Nova i eterna Aliança.                                

                                                                       Variacions:

            -.1: Mt 11, 25-27: Pregària de Jesús: “Et dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills el Regne de Déu, que has amagat als savis (mestres de la Llei) i entesos (fariseus). Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. Tot m’ha estat donat pel meu Pare. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare fora del Fill, i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. Veniu a Mi tots els qui esteu cansats i afeixugats i Jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i apreneu de Mi (mestre de Déu) que soc benèvol i humil de cor i trobareu el repòs per les vostres ànimes, perquè el meu jou és lleuger i la meva càrrega és lleugera. (cf. Mt 23, 4): Els ai! de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites. Que pagueu el delme del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: l’acompliment dels criteris de Déu, la misericòrdia i l’amor fidel”, Calia complir tot això sense deixar allò altre, Guies cecs que coleu un mosquit i us empasseu un camell (Mt 23, 13-32)

            -.2: “Diuen i no fan”: (Mt 22, 2-12) “En tot actuen. Els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a la sinagogues i que la gent els saludi per les places i els doni el títol de rabí, perquè de mestre només en teniu un i tots vosaltres sou germans”. (llegim i practiquem Fratelli tutti com ens instà Francesc...El més important entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s’enalteixi serà humiliat, però qui s’humilïi serà enaltit”.

            -.3: “Mestre, ¿quin és el “manament més gran de la Llei? Jesús li digué: “Estima el Senyor,  el teu únic Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Així pregaven tots els jueus diàriament amb l’oració del “Xemà Israel...” tret del Deuteronomi 6, 5. I afegí: “Aquest  manament és el més gran i el primer. El segon  li és semblant: “Estima els altres com a tu mateix (és del Levític 19, 18) En aquests manaments es fonamenta tota la Llei i els Profetes. (Mt 22, 34-40)

            -.4: Xemà Israel: “Escolta Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’ÚNIC. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces. Grava en el teu Cor les Paraules dels manaments que avui et dono”. Aquesta és la pregària de l’Antic Testament (la Llei de Yahvé al poble d’Israel). En el Nou Testament tenim no una llei, sinó la Persona de Jesús consagrada en la Nova i Eterna Aliança.: “feu això que és el meu Memorial” No tenim llei, ni lleis: tenim l’Acció de Gràcies: Proclameu el misteri de la Fe: Anunciem la vostra Mort/Confessem la vostra Resurrecció/ Esperem el vostre Retorn, Senyor Jesús. (Eucaristia: Acció de Gràcies!!!)

            Fem nostre el tríptic de Francesc: Vostè, primer; Perdoneu, Gràcies per...

            Diumenge de pasqua de Resurrecció de Jesús (i nostra també per gràcia de filiació que ens dona el Baptisme i que renovem en l’Eucaristia de cada dia i lloc!

P. Josep Mª Ballcells.  5, d’abril de 2026.  Sabadell-Betània            

Homilia del diumenge 29 de març del 2026

                                          SANT,  SANT  ,  SANT

                                               Així cantem en cada Eucaristia una vegada que amb el pre-faci ens hem introduït en la celebració central de la nostra re/creació efectuada en el misteri de la immolació de Jesús en el sacrifici de la vida en ares de la mort redemptora i glorificadora del Pare que juntament amb l’Esperit Sant ens ha tornat a crear, fent-nos partícips de la mateixa vida divina. Que millor que amb aquests set dies de Setmana Santa co/creéssim amb el Senyor de l’univers. El cel i la terra són plens de la vostra Glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en Nom del Senyor”. Crear nosaltres no és més que coadjuvar, deixar-nos re/configurar, r/emodelar, re/vestir-nos en Crist, fets de nou a imatge i semblança de Crist. Això només es pot fer a plenitud a partir de la participació en la litúrgia de l’Eucaristia de cada dia sant... Llegeixo en la Constitució sobre la Litúrgia del Vaticà II aquesta entrada: “Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat (1 Tim 2, 4). Quan va arribar a la plenitud dels temps va enviar el seu Fill, el Verb fet carn, ungit per l’Esperit Sant, per evangelitzar els pobres i guarir els contrits de cor com a Metge corporal i espiritual”, Mitjancer entre Déu i els homes. Car fou l’instrument de la nostra salvació. Per això, en Crist es realitza plenament la nostra re/conciliació i se’ns dona la plenitud del culte diví”. “Aquesta obra de redempció humana i de la glorificació perfecta de Déu,  preludiada per les grans obres de l’Antic Testament, Crist Nostre Senyor les va acomplir particularment pel misteri pasqual de la seva benaurada passió, resurrecció d’entre els morts i la gloriosa ascensió. Per aquest misteri amb la seva mort i amb la seva resurrecció va re/staurar la nostra vida”... “És així com pel baptisme els homes s’empelten en el misteri pasqual de Crist: moren amb Ell, són sepultats amb Ell, ressusciten amb Ell, reben l’esperit de fills adoptius, pel qual clamen: Abbà! Pare! (Rom 8, 15) i es tornen així els veritables adoradors que el Pare cerca”. “Semblantment, sempre que mengen el sopar del Senyor, anuncien la seva mort fins que Ell vingui”. “Des de llavors l’Església celebra l’Eucaristia en la qual “es fa present la victòria i el triomf de la seva mort”,i al mateix temps dona gràcies a Déu pel do inefable (2 Cor 9, 15) en Crist Jesús,  per a lloar la seva glòria (Ef, 1, 12) per la força de l’Esperit Sant. Per la realització d’una obra tan gran, Crist està present sempre en la seva Església, especialment en l’acció litúrgica. Està present en el sacrifici de la Missa. És Ell mateix que oficia el sagrament de l’Eucaristia. Amb raó es considera la litúrgia com a exercici de la funció sacerdotal de Crist, en la qual, a través de signes sensibles, se significa, i a la manera pròpia de cadascun d’ells, s’opera la santificació de l’home, i s’exerceix tot el culte públic pel Cos místic de Jesucrist, és a dir, pel Cap i pels seus membres”. “La litúrgia és el cim vers el qual tendeix l’acció de l’Església, i, a la vegada, la font d’on prové tota la seva força. Car tots els treballs apostòlics s’ordenen a aconseguir que, fets fills de Déu pel Baptisme i la fe, tots s’uneixin en una sola cosa, lloïn Déu en l’Església, participin pel sacrifici i mengin el sopar del Senyor. La mateixa litúrgia anima els fidels, sadollats dels “sagraments pasquals”, a tenir “un sol cor en la pietat”; prega perquè servin en llur vida allò que han rebut per la fe; mentre que el renovellament, en l’Eucaristia, de l’aliança del Senyor amb els homes, atreu i inflama els fidels a la caritat operosa de Crist. Per tant, és de la litúrgia, i sobretot de l’Eucaristia, d’on obtenim amb la màxima  eficàcia la santificació dels homes en Crist, i la glorificació de Déu que busquen, com a llur finalitat, totes les altres obres de l’Església”

                                               No em digueu que no estem en un context d’una nova  creació, efectuada per l’Altíssim, Jesucrist amb l’Esperit Sant a glòria de Déu Pare. Una creació permanent, en la qual nosaltres no som solament beneficiaris sinó també co/creadors. Cal, doncs, intentar viure amb la major plenitud aquests dies sants, en què celebrarem la segona creació. Que cada dia celebrem de la mà de l’evangelista Joan allò que “la riquesa de la gràcia de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell que ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim; ens ha fet conèixer el seu designi secret; la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps; ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra. En Crist hem rebut la nostra part en l’herència; ens hi havia destinat el designi d’Aquell qui tot ho duu a terme, d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva glòria, nosaltres que des del principi (en un nou Gènesi) tenim posada en Crist la nostra esperança, En Ell vosaltres vau escoltar la paraula de la veritat, l’evangeli que us salva. En Ell heu cregut i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès. I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens redimirà plenament com a possessió seva i farà que siguem lloança de la seva glòria” (Ef. 1, 3-14).

                                               Atenció, doncs, que entrarem en Terra Sagrada amb una flagrant irrupció en l’entrada messiànica de Jesús a Jerusalem, rebut joiosament i definitivament amb l’arborament de les palmes dels nostres infants, que jugaran més que lloaran Jesús, absents de la significació pregona que solemnitzarem. Fem espai, destriem fets i intentem que les successives escenes no perdin valor. Ja des del mateix diumenge ens trobarem amb el relat de la Passió segons sant Joan, una passió diferent de les narrades pels evangelis sinòptics. És la mateixa reialesa la que som portats a contemplar. La mateixa presentació de la divinitat de Jesús, la que ens presenta Pau en la primera lectura, que abans venia rubricada per una cantata gregoriana que qui la ha cantat una vegada, no la podrà oblidar mai més: “Crist es feu per nosaltres obedient fins a la mort i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell Nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel i a la terra, doblegui el genoll al Nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor a glòria de Déu Pare (Fil 2, 8). Fem-nos l’obligació d’escoltar la Passió segons sant Mateu, avui n’és el dia més apropiat. Que Bach ens en doni el gust i tota l’emoció que ell hi posà. Pot ser tot un esdeveniment que ens obri a una participació íntima (volia dir: mística) en el cor de Crist i desenteli suaument els llindars del seu misteri.

                                               Que cada dia sant d’aquesta Setmana Santa sigui un atansament, un encontre commogut, entusiasta (en el sentit etimològic de divinització) amb la Persona de Jesús que suposi un esdeveniment de fe, que com deien a l’uníson Francesc, citant Benet XVI siguem portats al centre  de l’Evangeli: “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel Trobament amb un Esdeveniment amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació definitiva” (Sínode: núm. 7). Que ens sentim re/creats en Crist! Fem vida nova, la que ens propicia l’acció pasqual de la mort i Resurrecció de Crist, com s’esdevé en el nostre baptisme: morts i ressuscitats en Ell, per fer en el nostre viure de cada dia una nova creació en tot el que obrem, per gràcia, creació i donació de Déu Creador. Més que mai proclamem: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor. Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa Glòria. Al·leluia!

 P. Josep Mª Balcells.

 Setmana Santa, 29 març – 5 d’abril del 2026 Sabadell-Betània