LES “JOIES” DE LA CORONA EVANGÈLICA
El
context global de la litúrgia d’avui posa en relació íntima els tres diumenges
consecutius, el d’avui i el dels dos anteriors. En ells es patentitza la nostra
condició de caminants, avui en dic de sinodalitat, abocats a viure les incidències d’aquesta reunió que
portarà a terme com un “bateig en l’Esperit” en què hem estat immergits en dos
anys, plens. Sia benvinguda la segona celebració sinodal, parlant de si mateixa
com a peculiaritat de tot camí eclesial! Rememorem amb insistència que som
al seguici de Jesús en la categorial Pujada a la Jerusalem (celestial!)
Som
estimats, som cridats, som de l’Esperit que ens reenvia -ja ho feu Jesús- i ara
és Ell per qui som enviats. Això consta en el document programàtic intitulat: “La Joia de l’Evangeli”, preciós “present-regal”
del Papa Francesc, que va tenint al llarg del seu papat “sorpreses de l’Esperit”
que anem entomant dia rere dia. Enviats: ho explicita Francesc en els primers
números de la seva crida-enviament: ns: 20, 22, 23 i 24. (ja hi tornarem més
endavant). Això té una consonància sintònica amb la consideració de que tots
els batejats tenim una prerrogativa baptismal que ens dota i atorga constituentment
aquestes pregoneses: “Participació dels laics en el sacerdoci comú i
universal, i a més, la participació en el ministeri profètic i en el testimoniatge i en el servei
reial de i en l’Església. Són els números 34, 35 i 36 de la Constitució sobre l’Església. (També hi penso tornar).
A
la primera lectura de la Missa d’avui tenim l’antecedent del tema del profetisme
quan Moisès demana a Yahvé que li permeti que setanta cinc homes de probitat i
reputats puguin participar del seu
esperit per ajudar-lo a governar el Poble en el desert. Es curiosa la
incidència amb Josuè que voldria que Moisès els tragués l’esperit que -en
absència del grup- dos d’ells també havien rebut el mateix esperit que els
restants. Interessant comentari profètic
(?): “Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i que el
Senyor els donés a tots el seu Esperit”. Semblantment, llegim a l’evangeli
d’avui que Joan volia excloure de la facultat de treure dimonis a un “intrús”.
Jesús li respongué: “Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles, no
podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres”.
El gran precepte de la “inclusivitat”, vertadera joia de l’actitud evangèlica!
En
relació amb l’actitud que vàrem llegir diumenge passat respecte de la preferència
evangèlica dels nens avui queda
consolidada -a parte contra-,en relació amb l’allunyament de Déu dels infants,
que és veritablement una blasfèmia i digne d’un rebuig total. Bona nota n’hem
de prendre tots en la pederàstia i en no educar humanament i religiosament avui
la nostra infantesa. El nen és una joia preciosa per a tothom. En la lectura de
Jaume ens trobem amb una riquisitòria contra els rics, dels quals arriba a dir
que “us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança”. Passem
per alt el to estrident i llegim-lo en sentit oposat, posant el pobre entre els preferits del Senyor...
Ja
tenim encastades les joies de la corona evangèlica: sinodalidad, profetisme, evangelització, pobres i nens, servir, acollir,
inclusivitat.
Ara,
amb el vostre permís, acotaré les notes dels documents per tal de prendre
consciència de la nostra ajornada fe i dels valors a reconsiderar (!). Començo
pel ministeri profètic (=servir i acollir): “Crist, el gran Profeta, que
proclamà el Regne del Pare, tant amb el testimoniatge de la vida com amb la
força de la Paraula, realitza el seu ministeri profètic fins que arribi
la plena manifestació de la glòria, no sols per mitjà de la jerarquia, la qual
ensenya en nom i per poder d’Ell, sinó també per mitjà dels laics, els quals d’una banda ha establert com a testimonis
i de l’altra ha enriquit amb el sentit de la fe i amb la gràcia de la
paraula a fi que la puixança de l’Evangeli resulti esclatant en la vida
diària, familiar i social. Així com els sagraments de la Nova Llei, dels quals
s’alimenta la vida i l’apostolat dels fidels, prefiguren el cel nou i la nova
terra, també els laics es
converteixen en valents proclamadors de la fe en les realitats
esperades, si uneixen la professió decidida de la fe a la vida,
Aquest acte d’evangelització, que és anunci de Crist, proclamat tant amb el testimoniatge de la vida com
amb la paraula, adquireix una nota específica i una eficàcia peculiar
pel fet de realitzar-se en les circumstàncies normals del món. Els laics, per
tant, fins i tot en ocupar-se de les atencions temporals, poden i han de
realitzar una activitat preciosa per a l’evangelització del món.”
“En
la Paraula de Déu apareix permanentment el dinamisme de “sortida” que Déu vol provocar en els creients Avui en aquest “aneu”
de Jesús, hi ha presents els escenaris i el desafiaments sempre nous de la
missió evangelitzadora de l’Església, i tots som cridats a aquests nova “sortida” missionera. Cada cristià i
cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però
tots som invitats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i
atrevir-se a arribar a totes les perifèries
que necessiten la llum de l’Evangeli. La Paraula té en si mateixa una
potencialitat que no podem predir.
L’evangeli parla d’una llavor que un cop sembrada, creix per ella mateixa,
també quan el pagès dorm. L’Església ha d’acceptar aquesta llibertat
inaferrable de la Paraula, que és eficaç a la seva manera, i de formes
molt diferents, que solen superar les nostres previsions i trencar els nostres
esquemes. La intimitat de l’Església amb Jesús és una intimitat itinerant,
i la comunió “essencialment és configura com a comunió missionera”. Fidel al
model del Mestre, és vital que avui l’Església surti a anunciar l’Evangeli a tothom, en tots els llocs, en totes
les ocasions, sense demores, sense fàstic i sense por. “La Joia de l’Evangeli”
és per a tot el poble, no pot excloure a ningú. L’Església en sortida
és la comunitat de deixebles missioners que primegen, que s’involucren,
que acompanyen, que fructifiquen i festegen. La comunitat
evangelitzadora experimenta que el Senyor va prendre la iniciativa, l’ha
primerejada en l’amor, per això, ella sap avançar-se, prendre la iniciativa
sense por, sortir a l’encontre, buscar als allunyats i arribar a les cruïlles
dels camins per invitar els exclosos. Viu en un desig inesgotable de
brindar misericòrdia, fruit d’haver experimentat la infinita misericòrdia del
Pare i la seva força difusiva. L’Església sap involucrar-se. La comunitat
evangelitzadora es fa amb obres i gestos en la vida quotidiana dels altres,
escurça distàncies, s’abaixa fins a la humiliació, si cal, i assumeix la vida
humana, tocant la cara sofrent de Crist en el poble. Els
evangelitzadors tenen així “olor d’ovella”. Acompanya la humanitat en tots els
seus processos, per més durs i prolongats
que siguin. Coneix esperes llargues i aguant apostòlic. L’evangelització té molt
de paciència, i evita maltractar límits. Fidel al do del Senyor, també
sap “fructificar”, troba la manera que
la Paraula s’encarni en una situació concreta i doni fruits de vida nova,
encara que aparentment siguin imperfectes o inacabats. Per últim, la comunitat
evangelitzadora joiosa sap “festejar”. L’Església evangelitza i s’evangelitza a
si mateixa amb la bellesa de la litúrgia, la qual també és celebració de
l’activitat evangelitzadora, font d’un renovat impuls donador”.
Estem
aterrant després d’un viatge com els que sol fer el nostre benamat papa
Francesc. Amb ell anirem foguejant el nostre esperit de testimoniatge de la
nostra fe. La fe no és per custodiar-la de les ventoleres d’un món que per
principis, no sé quins, tothom la grapeja, però ignorada pel qui l’ha evacuat
del seu programari... Potser els que ens pensem que som ja cristians, no vells,
potser envellits i hauríem de ser els primers en “primerejar” la nostra pròpia evangelització.
Crec que per dignitat hauríem de llegir el seu document, com escrit i enviat
personalment a nosaltres.
P. Josep Mª Balcells
Diumenge i setmana XXVI de durant
l’any, 29 de setembre del 2024 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada