TINGUEU ELS MATEIXOS
SENTIMENTS DE JESÚS...
Aquesta
sintonia tan fonda se’ns demana que la tinguem amb el mateix Crist. D’això van
les lectures litúrgiques d’avui. ¿És això possible? Tot depèn de com anem
“seguint” Jesús ben de prop, anant més a fons en les seves paraules, sotjant-hi
el que hi ha de “comunicació no verbal”:
dels seus èmfasis, de quan diu per recalcar-ho: “en veritat us dic”, a vegades
repetit dues vegades seguides, i altres actituds que suposen els seus
sentiments més íntims. Jesús té rostre, mirall del que sent...
Joan
Baptista assenyalant Jesús com
l’Anyell de Déu, fa com una transferència d’alguns dels seus deixebles. “Ell ha
de créixer, jo he de minvar”. Un parell d’ells van seguir Jesús i li digueren: “¿On
us allotgeu? Veniu a veure-ho”. Remarquem que diu veure, no escoltar. Hi
anaren i s’hi van quedar aquell dia. Recordaven l’hora precisa quan varen
sortir! Quedaren corpresos del que van veure i de seguida es van posar a fer
“crida vocacional” boca-orella. Andreu n’era un dels dos i en trobar-se amb el seu
germà Simó Pere li digué : “Hem trobat el Messies. El dugué a Jesús. “Jesús, mirant-se’l, va dir: Tu ets Simó, el
fill de Joan; tu seràs anomenat Quefes”, –que significa Pere”. Jesús més
endavant diu als emissaris del Baptista enviats per a confirmar que és el
Messies, l’esperat: “Digueu a Joan el que heu
vist. Que no són tant els fets miraculosos, sinó la manera com els fa. Els
gestos, la mirada compassiva, l’atenció preferent pels malalts ( ja sabeu quina
era la manera d’interpretar popularment les malalties: al cec de naixement: ¿és ell
qui ha pecat o són els seus pares?). Jesús atén amb misericòrdia i atenció
personal tothom qui ho necessita i s’acull a la seva vora amb confiança.
L’hemorroïssa n’és un bon exemple. L’ambient que es respira també parla...
Sabem
que els sentiments neixen d’una ànima fonda, transparent, amable, sensible,
solidària que propicia una abraçada només en el mirar. Aquesta és una mirada
amorosa més fonda que les mateixes paraules. És el missatge del cor. La mirada d’ànima transparent és una
benaurança. Els nets de cor veuran
Déu
També
pot ser en negatiu o bé millor en sentit estimulant, aclaridor, com es llegeix
al final de l’evangeli d’avui, dirigit a les autoritats del poble que tenen el
cor endurit. Ell que ha vingut no a condemnar sinó a salvar: per això ha vingut
misericordiós, com a sentiment bàsic de tots els seus sentiments. Quin greu li
sap que no s’obrin al reclams del Regne. Quantes vegades us he volgut aplegar
com la lloca la seva pollada...
¿Quina
imatge tenim de Déu –primera lectura- que ens atrevim a reptar-lo, a
retreure-li que no ens escolta, que no ens atén. Si serem agosarats! ¿Com podem
dir que: “No va ben encaminada la manera d’obrar del Senyor? Fem conscientment
o inconscientment retrets a Déu, perquè no té ni pensaments, ni camins, ni
sentiments com els nostres. Pere ja en sap d’això alguna cosa... Seria millor
callar, confiar i deixar obrar al Déu que pensa, sent el millor per a cadascú
de nosaltres. Com si l’obliguéssim a que tot fos “flors i violes”, mentre que
Ell pren la condició d’esclau, es fa no res, fins i tot arribant a la mort i
mort en creu, per tal de ser conseqüent amb la missió que el Pare li confià (Vegem
quina riquesa de sentiments si aplega en la seva disponibilitat i lliurament en
favor de tots els homes, de sempre i arreu. Inimaginable!)
Si
repassem avui, sobretot la primera lectura, el “seu” salm responsorial ( sempre
plens de sentiments, no ho oblideu mai que és una pregària tota ella plena de
sentiments: així l’hauríem d’escoltar i millor recitar...) i a més, arrodonint-ho tot amb la segona
lectura, En tot aquest bloc la paraula-clau és el “camí”, l’encaminament vers
l’ànima de Jesús, en la que ens manifesta els seus sentiments, en allò que avui
en diríem la “Intel ·ligència
espiritual”( en Torralba en té un llibre molt interessant i il·luminador. Val
la pena llegir-lo i rellegir-lo), llibre que atén a les actituds fondes que es
trasllueixen en una plètora de sentiments ancorats en la humanitat, plena pels
creients de divinitat de Jesús. L’expressió més apropiada seria l’amistat feta
de presència mútua, de complaença, de mirar-nos els ulls, del goig de saber-se
estimat i de poder estimar, de mantenir el cor en sintonia i vibració amb el de
Jesús. És el que avui se’n diu l’experiència, el tracte personalitzat,
el record afectuós de la mirada bondadosa, misericordiosa de Jesús.
Tinc
davant el llibre que es titula Fit a fit
amb Jesús que s’encapsat-la
amb una estrofa del llibre de sant Joan de la Creu que jo en posaré tres. Es
tracta del Càntic espiritual. “Apaga
mis enojos,/ pues que ninguno basta a deshacellos,/ y veante mis ojos/ pues
eres lumbre de ellos/ y solo para ti quiero tenellos.
Descubre
tu presencia/ y máteme tu vista y hermosura:/ Mira que la dolencia/ de amor,
que no se cura/ sino con la presencia y la figura.
Oh
cristalina fuente,/ si con esos tus semblantes plateados,/ formases de repente/
los ojos deseados,/ que tengo en mis entrañas dibujados”.
“De
la geografia del cos humà probablement no hi ha un altre lloc tan singular com
el dels ulls, diu el llibre. Abans del contacte físic els ulls són els vigies
encarregats d’afigurar a quina distància es troben les presències, tant les
desitjades com les no desitjades. Per això, els ulls bé poden ser considerats
com una porta de la fe...
Els ulls permeten el joc de les mirades. Un joc en què sempre
convé tenir present la dita del poeta: “L’ull que veus no és ull, perquè tu el
veus, és ull perquè et veu” (A. Machado)
Tres són els autors: Joan María Velasco, Dolores Aleixandre, José Antonio
Pagola.
Si
algú el vol llegir jo li diria que comencés al revés, per la major
intel·ligibilitat. Pagola és ben conegut i sap escriure d’una forma planera i
profunda a la vegada.
Acabem
amb el començament de l’epístola als Filipesos: “Germans per tot el que trobeu
en Crist de fortalesa d’ànima, d’amor que consola, de dons de l’Esperit,
d’afecte entranyable i de compassió, units per uns mateixos sentiments i per
una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res
per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los
superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis interessos,
sinó que miri pels altres” Són els sentiments de Jesús transferits a la nostra
vida de cada dia.
Cantem:
“No fixeu els ulls en ningú més que en Ell...” Això consona amb el que Pau ens
deia el diumenge passat: “Ara, a vosaltres us demano solament això: que porteu
una vida digna de l’evangeli del Crist”.
Diumenge
XXVI de durant l’any, 28 de setembre de 2014
Sabadell