NO US DEIXARÉ ORFES
“Jo
pregaré el Pare que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la Veritat,
perquè es quedi amb vosaltres per sempre”. Noteu que l’Esperit és anomenat un altre Defensor,
al·ludint clarament al que és anomenat en els Fets dels Apòstols com l’Esperit
de Jesús. L’Esperit que guiava el Mestre en les seves missions
evangelitzadores, com ho recalquen els sinòptics, però encara més intensivament
en l’evangeli de Joan, on pren una destacada connotació de tal forma que Jesús
era inhabitat profundament per l’Esperit Sant. Ja en la predicació en la
sinagoga de Natzaret, havent llegit aquest passatge d’Isaïes: “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu
perquè Ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la Bona Nova als pobres, a
proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn a la llum, a posar en
llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor”(Is 61, 1-2), els
digué palesament: “Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar”.
Ja a les darreries de la seva vida i missió, en l’acomiadament en prometre’ls
que els enviaria l’Esperit, sempre l’anomena en connexió amb la seva mateixa
predicació: Així en: Jo 16, 12-14:
“Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega pesada.
Quan vingui l’Esperit de la Veritat,
us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà
tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè
allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi”.
Les
primeres comunitats apostòliques que visqueren en esplet l’efusió de la
Pentecosta vivien enardides per la presència i acció pròpies de l’Esperit Sant.
Seria molt adequat, com a preparació de la Festa de la Pentecosta, que
meditéssim d’entre els capítols del 13 fins al 17 (inclòs), les últimes indicacions
del seu magisteri, ara amicals i íntims, on en un context vivíssim de comiat,
els anunciaria no solament la vinguda de l’Esperit Sant, sinó que Aquest referendaria
els ensenyaments seus i els portaria a més pregonesa d’enteniment i comprensió
i els faria vibrar amb una acció evangelitzadora cada vegada més íntima; i els donaria les coordenades d’una espiritualitat profundament evangèlica
com es pot veure en els relats de com vivien les primeres comunitats
apostòliques, que per les mocions pròpies de l’Esperit esdevindrien paradigmes
de les nostres, ai, tant de bo! Una vegada més us invito a rellegir-les i
sentir l’efluvi de l’Esperit com a motor del vostre viure com a deixebles i creients
en l’Esperit de Jesús. Complementaria la lectura de Joan, la dels Fets dels
Apòstols, subratllant, d’ací d’allà, les característiques d’aquelles
comunitats augurals de l’Església “en marxa”, com ens ho demana avui el papa
Francesc. Pau que sentia vivament la predicació de Jesús ens deixava constància
de com havia aprofundit en el misteri de Jesús, del què arribava a dir que
Jesús era el tot de la seva vida, i que en comparació amb la vivència de Jesús
ressuscitat tot ho reputava com a escombraries. Ell estava pres per l’amor de
Jesús i en va fer de la seva vida una dedicació més que preferent, única. Fou
l’Esperit Sant el seu gran introductor en la saviesa del misteri del Crist.
Punt omega
En
el Catecisme de l’Església Catòlica en l’apartat en què discorre punt per punt pel Credo, en l’article
“Crec en l’Esperit Sant” comença
així: “Les coses de Déu ningú no les coneix sinó l’Esperit de Déu (I Cor 2, 11)
El seu Esperit el revela i ens fa conèixer el Crist, el seu Verb, la seva
Paraula viva. Aquell qui “ha parlat per boca dels profetes” ens fa sentir la
Paraula del Pare. Però a Ell no el
sentim. Només el coneixem dintre el moviment on ens revela el Verb i en disposa
a acollir-lo en la FE. L’Esperit de la Veritat que ens “descobreix” el Crist
“no parla de per si mateix” (Jo 16, 13). Una ocultació així, pròpiament divina,
explica per què “el món no el pot rebre,
perquè no el veu ni el coneix, mentre que els qui creuen en el Crist el
coneixen, ja que habita en ells” (Jo 14, 17). Ja havia parlat de l’Esperit a
Nicodem quan davant la seva estupefacció
en dir-li que s’havia de néixer de bell nou, li deia: “T’ho ben asseguro ningú
no pot entrar en el Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit. De
l’Esperit neix l’Esperit. El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no
saps d’on ve i on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit”.
La
missió conjunta del Fill i de l’Esperit: Aquell que el Pare ha enviat als
nostres cors, l’Esperit del seu Fill, és realment Déu. Consubstancial al Pare i
al Fill, els és inseparable, tant en la vida íntima de la Trinitat com en el
seu do d’amor pel món. Quan el Pare
envia el seu Verb, envia també el seu Alè; missió conjunta en què el Fill i
l’Esperit Sant són distints i inseparables. Sí, és el Crist el qui apareix, Ell
que és imatge visible del Déu invisible, però és l’Esperit Sant el qui el
revela. Jesús és el Crist. “l’ungit”, perquè la seva unció i tot el que esdevé
a partir de l’Encarnació deriva d’aquesta plenitud. En fi, quan el Crist és glorificat,
pot enviar l’Esperit des del Pare als qui creuen en Ell. La missió conjunta es desenrotllarà des
d’aleshores en els fills adoptats pel Pare en el Cos, el del seu Fill: la
missió de l’Esperit d’adopció serà d’unir-los
al Crist i fer-los viure en Ell”. Conressucitats en primícies!
“Els
trets de la fesomia del Messies esperat els llegim en el profeta Isaïes (11,
1-2): “Sortirà un tany de la soca de Jesè, brotarà un plançó de les seves
arrels. L’Esperit del Senyor reposarà sobre d’Ell: l’esperit de saviesa i
d’intel·ligència, l’esperit de consell i de força. l’esperit de ciència i de
temor de Déu”.
Aquests
seran tanmateix els dons que
l’Esperit ens infondrà ja des del baptisme i que ja més madurats en la fe es
manifestaran en la nostra vida evangèlica, per poc que ens deixem portar per
les alenades de l’Esperit; tots ells aniran configurant la nostra
condició de fills i participants de la naturalesa divina. Ai, si en fóssim
conscients i si ens deixéssim portar per les alenades de l’Esperit. Tots ells, si fóssim dòcils a llegir
aprofundidament tot el Nou Testament, que és on podem pouar l’espiritualitat
evangèlica i que, si el deixéssim “fer”, faria una florida i maduració dels
“fruits de l’Esperit Sant”. És a dir: amor. goig, pau, paciència, benvolença,
bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix”. Ai, si ens deixéssim
“posseir” per l’Esperit!
Per als més ardits, els que diàriament llegeixen els textos de “La Missa de cada dia” i situen les lectures en el mateix text de la Bíblia, referenciant els lligams textuals de l’abans i del següent, jo els consideraré deixebles de Crist i de l’Esperit Sant com de primera. Reprendre l’ambient pentecostal dels primers cristians i de les seves comunitats és avui una garantia de la millor autenticitat evangèlica.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge VI de Pasqua,
14 de maig del 2023. Sabadell