VENIU I ADOREM-LO
Hem transcorregut
des de Nadal -ja ho veieu no gaire més de quatre mesos- i ara tenim el goig
litúrgic de que els dos cicles: el de Nadal i el de Pasqua -amb els preliminars
preparatius d’advent i de quaresma- ens emmarquen una successió de celebracions
que són el fonament de la nostra fe, esperança i amor de caritat. Ens vàrem
preparar per fer un dels (re)Trobaments o, si voleu, (re)Esdeveniments que ens
han portat –ho torno a dir- a fer un coneixement vivencial de la Persona de Jesucrist, que -tot i ser un
misteri- va il·luminant aspectes de
la seva trajectòria vital que ens han portat a formular aquestes successives
preguntes respecte a la seva Persona: ¿Qui diuen que soc Jo? ¿Qui dieu
vosaltres que soc Jo? I finalment dirigida al mateix Mestre: ¿Qui ets tu?
Aquestes preguntes ens les hem anat fent al llarg d’aquests dos períodes
litúrgics, avançant qüestions presentades als qui ja fa temps que passen per
ser els seus deixebles. Ho hem pogut preguntar a la seva Mare, al seu pare
Josep, a les persones que s’han atansat
a Natzaret, a Betlem -que va ser tota una festa!- i on vàrem passar virtualment
com uns pastorets senzills i sense saber de lletra, però oberts. I
sorprenentment vam sentir que ens
cridaven a certificar que havia nascut un nadó que hauria de
revolucionar grans i petits, “us ha
nascut el Salvador que és el Messies, el Senyor”. I ens vàrem agenollar davant
del pessebre-bressol i vàrem iniciar el que seria un “Venite Adoremus”, que
l’hem pogut reprendre, pas a pas, fins arribats al peu de Creu i l’hem tornat a
dir, cada vegada sabent més i millor qui
és aquest Jesús per a la nostra definitiva orientació i perspectives
vitals. És tota la nostra felicitat, el nostre compromís i el nostre tot, el
que ho determina “finalísticament”: Veniu (en plural, en família, en
comunitat, en grups de...) i adorem-lo. Sabem el que es pot saber, si
aquest saber es pot traduir per assaborir-lo en l’ara i aquí: Jesús és la
nostra vida, la nostra manera d’enfocar les coordenades del viure i del
conviure. Mireu: convocats per un àngel i replicat després per tot un “Orfeó
diví, angèlic”, que ens han iniciat un cant que l’hem après i que diu així:
“Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor”.
És, com aquell qui diu, el nostre cant de redimits i estimats, deixebles i
germans. Una lloança de glòria i d’acció de gràcies les hagudes i les per
haver. El nostre cant que rumoregem en el fons del respirar, del
desitjar, de l’estrenu esperar i del dolç estimar. Hem après que tota la vida
de Jesús ens pertanyia com a dret propi subrogat, però ric i ple. Ens anirem
atansant poc a poquet a les escenes de la vida de Jesús com si ens les relatés
Ell mateix. Pessebre, Creu, Font Baptismal, Pentecosta, Evangelitzacions cada
vegada més i més endins... I de sobte ens ha nascut un cant que desglossa la
nostra adhesió ,de per vida i mort, amb Ell, com més averats a Ell, tal i com
sigui possible. El cant suposa les adhesions fonamentals, sense les quals no
sabríem ja viure: “Jo crec en Vós, bon Déu, / jo crec en Vós, / vivent misteriós / ben
a prop meu. / Si el dubte algun cop ve /
feu-me fort en la FE. / Jo crec en Vós, bon Déu, / jo crec en Vós. Jo espero en Vós , bon Déu, / jo
espero en Vós, / sé que per mi vetlleu / com Pare amorós. / Si em sento
defallir / i m’espanta el patir. / Jo espero en Vós, bon Déu / jo espero en
Vós. Jo us estimo, / bon
Déu / tan sols a Vós / així ho han fet els sants / amb cor joiós. / Ells hem
guien a mi / de la creu pel camí. / Jo us estimo bon Déu, / tan sols a
Vós. A prop de Vós, /
bon Déu / a prop de Vós. / Feu-me fort en vostre servei / ben generós./ Feu-me sempre Senyor, / créixer en el vostre
amor, a prop de Vós, bon Déu, a prop de Vós”.
Us vull invitar a tenir en aquesta
Setmana Santa una Setmana Contemplativa,
uns moments de silenci i de recolliment a fi de pregar contemplativament
aquestes afirmacions que ens podrien atansar a una concepció i vivència -que ens
il·lustrin i flamegin- la proximitat amb Jesucrist, Déu i Senyor nostre.
Realment Jesús ha ressuscitat!: Veniu i Adorem-lo! Dos misteris que es
conjunten l’Encarnació i la Resurrecció.
Pau, Joan seran els nostres torsimanys aquests dies
sants. Us poso les explanacions d’un i altre, on s’especifica en el mínim
possible i necessari, una resposta evangèlica, eclesial sobre la pregunta que
ens hem de fer: QUI ÉS JESÚS?
Pau als romans: 11, 33-36: “Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del
coneixement de Déu! Què en són d’inescrutables els seus judicis i
d’impenetrables els seus camins. Qui pot conèixer el pensament de Senyor? Qui ha estat el seu
conseller? Qui li ha deixat mai res, que Ell li hagi de tornar?(Job 41, 3) Tot ve d’Ell, passa per Ell i va cap a Ell
(ICo 8,6) Glòria a Ell per sempre ,
Amén”.
Romans: 16, 25.27: Glòria Aquell qui té
el poder d’enfortir-nos en l’Evangeli que jo anuncio quan proclama Jesucrist,
el qual és la revelació del designi de Déu, amagat en el silenci dels segles,
però que ara s’ha manifestat i s’ha donat a conèixer a tots els pobles perquè
acceptin la FE, mitjançant els escrits profètics, per decisió del Déu etern. A
Déu, l’únic ple de saviesa , glòria eternament per Jesucrist. Amén”.
I Corintis 13, 1-8a: “Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però
no estimés, no passaria de ser com les campanes que toquen o els címbals que
dringuen. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el
coneixement, si tingués tanta FE que fos capaç de moure les muntanyes, però no
estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un
motiu de glòria, però si no estimés, de res no em serviria. El qui estima és
pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós,
no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de la mentida,
sinó que troba el goig en la veritat, tot ho excusa, tot ho creu, tot ho
espera, tot ho suporta. L’amor no passarà mai”.
1 Corintis 15, 1-5, 8: “Us recordo germans, l’Evangeli que us vaig anunciar i que
vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, i per Ell obteniu la
salvació, si el reteniu com us el vaig anunciar; altrament, us hauríeu convertit inútilment a la FE. Primer de tot
us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels
nostres pecats, com diuen les Escriptures (Is 53, 5-12), i fou sepultat;
Ressuscità el tercer dia, com diuen les Escriptures (Os 6, 2; Mt 12, 40; Ac2,
24-32; c/Jo20, 9), s’aparegué a Cefes (Pere) (Lc 24, 34) i després als Dotze
(Mt 28, 16-17)... Finalment, al darrer de tots, com un que neix fora de temps,
se’m va aparèixer també a mi (ICo 9,1; Ac 9, 3-6; Ga 1, 15-16)”. 1Co 16, 13-14:
“Vetlleu, manteniu-vos ferms en la FE, sigueu valents, tingueu coratge. Feu-ho
tot amb amor”.
2 Corintis 1, 3-6: “Beneït sigui el Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare
entranyable i Déu de tot consol. Ell ens conforta en totes les nostres
adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu,
sapiguem confortar els qui passen una pena. És cert que compartim abundosament
els sofriments de Crist, però també, gràcies a Ell, el consol que rebem és
abundós”. 2Co 12, 2-4: “; Conec un home
unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut al tercer cel. No em
pregunteu si va ser endut amb el cos o
només en esperit; perquè tan sol ho sap Déu. El cert és que fou endut al
paradís i va sentir-hi paraules inefables, que als humans no és permès de
repetir”.
Gàlates 5,13-15; 16, 22-25: Vosaltres, germans heu estat cridats a la
llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer
els desigs terrenals. Més aviat, per amor, feu-vos servents els uns dels
altres. En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol precepte:
Estima els altres com a tu mateix (Mt 5, 43; ja en el Lv 19, 18) Comporteu-vos
d’acord amb l’Esperit i no satisfeu els desigs terrenals. Els fruits de
l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat,
dolcesa i domini d’un mateix. Els qui són de Jesucrist han clavat a la Creu
totes les passions. Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb
l’Esperit”.
Efesis 1,3-14: Beneït sigui el Pare /
de nostre Senyor Jesucrist, / que ens ha beneït en Crist/ amb tota mena de
benediccions / espirituals dalt al cel. / Ens escollí en Ell / abans de crear
el món, / perquè fóssim sants, / irreprensibles als seus ulls. / Per amor ens
destinà / a ser fills seus per Jesucrist, / segons la seva benèvola decisió,
que dona glòria i lloança a la gràcia / que ens ha concedit en el seu Estimat.
/ En Ell, per la seva sang, / hem obtingut la Redempció, / el perdó dels
nostres pecats. / En Ell hem cregut / i heu estat marcats amb el segell / de l’Esperit Sant promès. / I l’Esperit és
la penyora de l’heretat / que Déu ens té reservada, / quan ens redimirà
plenament / com a possessió seva / i farà que siguem / lloança de la seva
glòria”.
Filipencs 2, 5-11: Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell que
era de condició divina, / no es volgué guardar gelosament / la seva igualtat
amb Déu, sinó que es va fer no res; / prengué la condició d’esclau / i es féu
semblant als homes. / Tingut per un home qualsevol, / s’abaixà / i es féu
obedient fins a la mort, i una mort de creu. / Per això Déu l’ha exaltat / i li
ha concedit aquell Nom / que està per damunt de tot altre nom, / perquè en el
Nom de Jesús / tothom s’agenolli / al cel, a la terra i sota la terra / i tota
llengua reconegui / que Jesucrist és Senyor, / a glòria de Déu Pare”.
Colosencs 11b-20: Amb alegria donau gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part
en l’heretatge del poble sant en el Regne de la llum, Ell ens alliberà del poder de les tenebres i en traspassà al
Regne del seu Fill Estimat, en qui tenim la Redempció, el perdó dels nostres .
“Ell és imatge del Déu invisible, / engendrat abans de tota la creació, / ja
que Déu ha creat per Ell / totes les coses, / tant les visibles com les
invisibles / trons i sobiranies / potències i autoritats. / Tot ha estat creat
per Ell / i destinat a Ell./ Ell existeix abans que tot / i tot es manté unit
gràcies a Ell./ Ell és també el Cap del
Cos, que és l’Església. / Ell és l’origen, /
el Primogènit dels qui retornen /
d’entre els morts, / perquè Ell ha de ser en tot el primer”.
I Tesalonicencs 5, 13b-19: viviu en pau entre vosaltres. Us he encoratgem, germans,
amonesteu els desvagats, animeu els timorencs, feu-vos càrrec dels febles,
tingueu paciència amb tots. Mireu que ningú torni mal per mal, sinó procureu de
fer el bé als germans i a tothom. Viviu sempre contents, pregueu contínuament,
doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit”.
I Timoteu 3, 15b-16: La casa de Déu, que és l’Església del Déu viu, columna que
sosté la veritat. Sense cap mena de dubte , és gran el misteri de la pietat que
es refereix a Jesu-crist: “Ell manifestat en el cos, / acreditat per l’Esperit;
/ aparegut als àngels./ Proclamat entre els pobles: / cregut en el món, /
endut a la Glòria”.
2Timoteu 2, 8-13: Tingueu present
Jesucrist, ressuscitat d’entre els morts,/ sorgit del llinatge de David.
Aquesta és la bona nova que us anuncio, i per ella haig de sofrir fins al punt
de trobar-me encadenat com si fos un malfactor. Però la Paraula de Déu no
estàpas encadenada! Per això, jo ho suporto tot pel bé dels elegits, perquè
ells també aconsegueixin la salvació que
en és donada per Jesucrist juntament amb
la Glòria eterna. Això que us dic és digne de crèdit: Si morim amb Ell, / també
viurem amb Ell. / Si som constants en
les proves, / també regnarem amb Ell. Si el neguem Ell també ens negarà, (Mt
10, 33 cas de martiri) / Però, encara que siguem infidels, Ell continua fidel,
ja que no pot negar-se Ell mateix”.
Joan 1, 1 Al principi existia / el qui
és la Paraula. / La Paraula estava en Déu / i la Paraula era Déu./ Ell estava
amb Déu al principi. / Per ell tot ha vingut a l’existència, / i res no hi ha
vingut sense Ell. / En Ell hi havia la vida,/ i la vida era la llum dels
.homes. / La llum resplendeix en la foscor, / i la foscor no ha pogut
ofegar-la. // Existia el qui / és la llum veritable, / el qui ve al món / i
il·lumina tots els homes. / Era present en el món, / que per Ell ha vingut a
l’existència, / i el món no l’ha reconegut. / Ha vingut a casa seva/ i els seus
no l’han acollit, / però a tots qui l’han rebut, / als qui creuen en el seu Nom
/ els ha concedit de ser fills de Déu. / No han nascut / per descendència de
sang, / ni d’un desig carnal, / ni d’un voler humà, / sinó de Déu mateix. / el
qui és la Paraula s’ha fet home / i ha habitat entre nosaltres / i hem
contemplat la seva glòria, / glòria que ha rebut / com a Fill del Pare, / ple
de gràcia i de veritat. // De la seva plenitud, / tots nosaltres n’hem rebut /
gràcia rere gràcia. / la Llei fou donada per Moisès, / però la gràcia i la
veritat / han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l’ha vist mai: / el seu
Fill únic, que és Déu / i està en el si del Pare / és qui l’ha revelat”.
De
l’evangelista Joan només he posat el pròleg, però jo recomanaria als més ardits
de llegir contemplativament des dels capítols 13-20 que responen a l’apartat
que la BIC titula: “L’hora de la Glòria del Fill”.
Aquesta és la FE de l’Església. D’això se’n diu el Kerigma; anunci i proclamació. Les Promeses del Baptisme signifiquen que Jesús és Déu
i Senyor per a nosaltres personalment compromesament. L’hem de testimoniar!
El
papa Francesc en la seva Exhortació Apostòlica La joia de l’Evangeli en
el número 160-162 que respon a aquest capítol: “Una evangelització per a
l’aprofundiment del Kerygma” ens insta a identificar-nos progressivament amb
Crist. “L’enviament missioner del Senyor inclou
la crida al creixement de la FE quan indica: “Ensenyant-los a observar
tot el que us he manat” (Mt 28, 20) Així
queda clar que el primer anunci ha de provocar també un camí de formació i de
maduració. L’Evangelització també busca el creixement que implica prendre’s molt seriosament cada
persona i el projecte que Déu té sobre ella, Cada ésser humà necessita més i
més de Crist, i l’evangelització no hauria
de consentir que algú es conformi amb poc, sinó que pugui dir: “Ja no
visc jo, sinó que Crist viu en mi (Ga 2, 20). No seria correcte interpretar
aquesta crida al creixement
exclusivament o prioritàriament com una formació doctrinal. Es tracta de
“observar” el que el Senyor ens ha indicat, com a resposta al seu amor, en què
es destaca, juntament amb totes les virtuts, aquell manament nou que és el
primer, el més gran, el que millor ens identifica com a deixebles: “Aquest és el meu manament, que us estimeu els uns als
altres com Jo us he
estimat (Jn 15, 12). “Es tracta
de deixar-se transformar en Crist per una progressiva vida segons
l’Esperit” (Rm 8, 5).
Que
Jesucrist, Déu i Home vertaders ens faci descobrir allò del Vaticà II en el
document Gaudium et Spes (Goig i Esperança) n. 22: Porta per títol: Crist,
l’Home Nou: “En realitat, el misteri de l’home només s’aclareix bé en el
misteri del Verb Encarnat. Perquè Adam, el primer home, era la figura d’aquell
que havia de venir, és a dir, el Crist Senyor. Crist , el Nou Adam, en la
mateixa revelació del misteri del Pare i del seu amor, manifesta plenament l’home al mateix home, i li obre la seva sublim
vocació. Per tant, no és gens estrany que totes aquestes veritats trobin en
Crist la seva font i la seva culminació”.
Molt bones festes, les
de Pasqua de Resurrecció i també en la d’Ell la nostra pròpia que s’anirà
desenvolupant dia a dia, ara i aquí: Veniu i adorem-lo.
Setmana Santa i setmana de Pasqua: visquem-la, gaudim-la i compartim-la!
P. Josep Mª Balcells. 2 d’abril 2023. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada