Homilia del diumenge 17/03/2024

               L’EVANGELI  DE  JOAN  VIST  DES  DE  DINS

               Vist i viscut des de la versió de l’Evangeli de Joan que és més que un relat, és una invitació a fer-ne una lectura contemplativa, una lectura al mode que ens diu Jeremies avui que respon a la nova aliança que s’especifica així: “Posaré la meva Llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Llavors Jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre, dient: “coneixeu qui és el Senyor”, perquè tots em coneixereu, del més petit al més gran”. Això, validat per l’expressió: “Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la Paraula de Déu, i donen fruit amb perseverança”. És el mateix Déu que ens hi ha escrit tot un fervent “poema d’amor”, on ens trobarem tal com ho vàrem descobrir meravellats diumenge passat: “Déu t’ha estimat tant (!) que t’ha donat la vida juntament amb Crist. És per gràcia que Déu t’ha salvat, no ve de vosaltres; És un do de Déu... Som obra seva”. Així ho puntualitzàvem. Joan ens ha acompanyat aquests set dies passats i ho seguirà fent fins a arribar a llegir amb un cor amorós la Passió en versió de Joan, Divendres Sant. No estaria de més que llegíssim l’evangeli de Joan aquests últims dies de quaresma que desemboquen en una vivència profundament pasqual. Tant de bo! I com m’agrada aquesta invitació ben personalitzada: tant!

                                         L’evangeli d’aquest diumenge liminar de la Setmana Santa és una autèntica meravella. Podríem dir que és una concentració de tota la figura de Jesús i del seu missatge més pregó, en dic un “tot-Joan”. De primer, situem-lo: estem ja finalitzant el capítol 12è. Poc abans ens ha narrat l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem que celebrarem el dia de Rams. Fou una “manifestació popular” a la que Jesús no posà cap obstacle, perquè naixia de l’espontaneïtat del poble. Exaltaven el qui era victorejat així: “Hosanna! Beneït el qui ve en Nom del Senyor” Els fariseus es consumien de ràbia, ja que havien decretat de matar-lo a Ell i a Llàtzer tornat a la vida! Aquí s’ìnsereix tota la perícopa que contemplem aquest diumenge. Anem passant per cada pas: Davant l’exaltació ambiental uns grecs, prosèlits probablement, demanen per “veure” Jesús. Entenem que hi ha molt més en aquest veure. Jesús fa una afirmació d’universalitat de la seva missió salvífica. Jesús s’identifica amb el gra de blat que en caure a terra mor i així dóna molt de fruit. Fa d’immediat la transferència als seus seguidors, als que invita a donar la vida com Ell ho fa. Fa com tantes vegades en situacions similars, invitant: “si algú es vol fer servidor meu que em segueixi, i estarà on Jo m’estic. (No podia acabar millor la crida que amb aquesta  menció amorosa del “Pare, que Ell mateix honorarà els qui es fan servidors meus”.

                                         Curiosament, Joan relata en un sobtat moviment del seu cor la torbació de Jesús que els sinòptics posaran  a la pregària a l’hort de Getsemaní i que no la inclourà Joan en els passatges citats pels altres evangelistes. Passa de sobte la pregària angoixosa anticipada per Joan: “Pare, salveu-me d’aquesta hora”, la que Jesús anirà al·ludint com al moment sublim de la seva vida. De seguida, retrocedeix: “Es per arribar en aquesta hora que Jo he vingut”. Alça la veu amorosament dirigida al seu Pare: “Pare, glorifiqueu el vostre Nom”. I se sent una veu del cel estant: “Ja l’he glorificat i encara el glorificaré més. La gent circumstant percep una manifestació singular que no saben identificar. Jesús els hi dona aquesta interpretació: “És per a vosaltres que Déu s’ha manifestat”. És la tercera vegada que la Veu de Déu es fa ostensible. Recordeu el Baptisme de Jesús al Jordà i el que sentiren els deixebles en el  Tabor quan es va transfigurar: “Quan serè enlairat damunt la terra,  com la serp en el Desert, atrauré tothom cap a mi. Deia això indicant com havia de ser la seva mort”.

                                         Ja estem enfocats evangèlicament de cara a la Setmana Santa Fem que ho sigui de Santa en el sentit de seguir de prop una lectura de l’evangeli de Joan segons ens invitava a fer-ho la primera lectura, de Jeremies, on es palesava a les clares que estem cridats a una visió interior de l’evangeli de Joan. Recordem la frase-consigna per aquests dies que ens queden per autentificar les nostres vivències quaresmals-pasquals. Acabat aquest capítol 12è. s’obre tot un seguit de capítols des del 13`3 fins al 20è que ens farà entrar en profunditat en la nostra identificat amb Jesús. Són d’una densitat humano-divina que ens traspassaran a un món inhabitual, ple de lectures cordials, plenes d’una vivència, la de Jesús que fou la de Joan en persona, perquè no podria haver escrit el que ens ha deixat en aquests capítols, únics, que ens els hauríem de llegir dictats i escrits en el cor de tots els que per la fe tenim vida eterna. Hem de dir una vegada, i més i tot, si ens hi hem de sentir cridats a ponderar cada paraula sortida de la boca mateixa de Déu. O som místics o no som. No és llegir només sinó rellegir, parar-nos en cada expressió. Permeteu-me de dir, no és monició, no és inducció, no és coacció, per Déu, res de tot això!. És més bé una invitació, una il·lustració, una benaurança, més aviat! No passeu aquestes dues setmanes i feu el ple amb la lectura de tots i cadascun d’aquests capítols. Amareu-vos-en, escriviu-los al fons del cor, per tenir-los a la vora, per respirar-los, per fluir-los, per amarar-vos-en. Aquesta és menja celestial, és com una eucaristia que la porteu a la ment, que li somrieu, que l’estimeu com a la joia més preuada que vosaltres atresoreu a la caixa forta del cor, de la ment i que la podreu mirar, admirar, lloar, adorar,  glorificar i agrair. Tot comença entaulats amb Jesús compartint l’últim sopar convivial, “memorial” en dirà el mateix Mestre, record viu i actiu. Ai, aquests capítols: 15: “sense Mi no podeu fer res”, ni sou res de res; aquest 16: l’Esperit Sant que us conduirà cap a la Veritat (que és Jesús) sencera; i amb el 17è: l’oració mateixa de Jesús pregant amb nosaltres, per nosaltres i en nosaltres! Són el més vibrant Amén de tot el Nou Testament . Ja a partir del 18è. ja entrem en la Passió (puc dir com-passió amb Ell i en nosaltres!). Divendres Sant ens veurem compartint passió-mort-Resurrecció-Vinguda de l’Esperit Sant.  Entonarem un renascut “Glòria a Déu a dalt del cel” ben renovat, que ens sabrà a Joia, a Glòria i a Pau per sempre i sempre!

                                         Crec que ens hi poden ajudar les oracions Col·lectes dels dos darrers diumenges: “Senyor Déu nostre, us demanem la Gràcia de progressar contínuament en aquella caritat, per la qual el vostre Fill va estima TANT el món que es va entregar a la mort”. I aquesta altra: “Oh Déu, vós per mitjà del vostre Verb, feu que el poble cristià s’afanyi  amb deler  amb una FE ben animosa a celebrar les festes pasquals que s’acosten”, Hi hi sumo: “Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic; tots els qui creuen en Ell tenen vida eterna”. 

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge VI, 17/3/24   Sabadell