divendres, 27 de maig del 2016

Homilia del Corpus, 29/05/2016

ESPIRITUALITAT  LITÚRGICA

                                               Empeltats ja en i amb el què dèiem diumenge passat, cal no perdre mai de vista el frontispici de tota espiritualitat cristiana, l’únic manament (que no ho és, sinó invitació, implicació, posar tot el què som,  podem i hauríem de ser, tot allò de més valuós nostre): “Estima el Senyor el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb tota la força”

                                               Us invito i m’invito a trobar les pròpies concrecions de cor, d’ànima,de pensament i de força. De tot diu amb tot. No serà pas massa? Déu és compromissari, el primer accionista. Deixem-lo fer. Ell sap  a qui, com, quan..

                                               No podem estimar sense prèviament conèixer: això ho tenim tots ben clar. És de principiants que en la Bíblia, conèixer té un abast, que no té ara perquè la ciència, tot i les seves múltiples aportacions, ha perdut el secret de la Guineu del Petit Príncep: -“Si us plau... domestica’m- va dir la Guineu. –D’acord –va respondre el Petit Príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer. –“Només es coneixen les coses que es domestiquen –va dir la Guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d’amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.  –Adéu, li va dir la Guineu. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: “Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important”. Els homes han oblidat aquesta veritat. Tu no l’has d’oblidar. Et fas responsable per sempre d’allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa”. Interioritat: fe i amor. Interactuen...

                                               L’expressió  conèixer té una pluridimensionalitat que gairebé engloba les millors particularitats de cor, ànima, pensament i força. Ho diré amb paraules-pregària  del mateix Jesús: Mt 11, 25 – 29: “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis  i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. “El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. Veniu a Mi tots els que esteu cansats i afeixugats i Jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus que sóc benèvol i humil de cor i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau i la meva càrrega és lleugera”. Em ve a la memòria el llibre FIT A FIT amb Jesús”de tres amics de Jesús:Velasco, Aleixandre i Pagola. Tots tres saben què és l’espiritualitat cristiana. En són coneixedors i practicants.

                                               Jesucrist, Déu i home vertaders.  Dèiem la trilogia: Encarnació, Resurrecció, Eucaristia.  Déu fet per sempre Home, en realitat l’Home Nou. Així ens el descriu Pau, tant i tant home que ens fa esgarrifar: “El que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d’esclau  i es féu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de Creu.  Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt  de tot altre nom, perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra, i tota llengua reconegui que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare. Afegim el que diu el Vaticà II: “En realitat el misteri de l’home no s’aclareix veritablement, sinó amb el misteri del Verb Encarnat. Adam, el primer home, era figura del qui havia de venir, és a dir del Crist Senyor. Crist, el Nou Adam, en la mateixa revelació del misteri del Pare i del seu Amor, manifesta plenament l’home a si mateix i li descobreix la seva vocació altíssima. Res d’estrany que trobin en Ell la seva font i hi atenyin la seva coronació”.

                                               Segueix el Vat.II: “Ell és la imatge del Déu invisible, Ell és l’home perfecte que ha restituït als fills d’Adam la semblança divina, deformada des del primer pecat. Com que en Ell la natura humana ha estat assumida , no pas absorbida, per això mateix ha estat elevada a una dignitat sublim. Ell, el Fill de Déu, per la seva encarnació, en certa manera s’ha unit amb tots els homes. Va treballar amb mans humanes, va pensar amb intel·ligència humana, va obrar amb voluntat humana, va estimar amb cor humà. Nascut de Maria Verge, es va fer veritablement un de nosaltres, semblant en tot a nosaltres,fora del pecat”

                                               Resurrecció. Ell, retornat al Pare, després de portar a terme la reconciliació, l’amor reprès després de vagar per regions d’inhumanitat i d’haver inflat els nostres “ego”, ara obrim ulls i cor i el reconeixem com a Mestre, Pastor, Metge i Amic i ens consolidem amb l’experiència per la fe d’haver con-ressuscitat juntament amb Ell i mirant ara ja més les coses de dalt, les de Déu, que són les que ens omplen i les que ens donen sentit i motius de joia i d’esperança; i que -oh meravella!- desemboquen en experiències d’amor creixent. Diu Pau: “Jo m’agenollo davant del Pare, de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra, i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força de l’Esperit allò que sou en el vostre interior; que per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així ben arrelats i fonamentats en el seu amor, sigueu capaços de comprendre l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així entreu del tot a la plenitud de Déu” (Fl 3, 14-19).

                                               El Vaticà II segueix en l’anterior paràgraf, ara en relació amb la missió de vida i mort de Jesús: “Anyell innocent, amb la seva sang vessada lliurement, ens va merèixer la vida, en Ell Déu ens va reconciliar amb si mateix i entre nosaltres i ens va arrencar de la servitud del diable i del pecat, talment cadascun de nosaltres pot dir amb l’apòstol: “el Fill de Déu em va estimar i es va donar a si mateix per mi”. Patint per nosaltres, no sols va donar exemple perquè seguim les seves petjades, sinó que va restaurar també el camí pel qual, si el seguim, la vida i la mort són santificades i prenen un nou sentit”.

                                               Eucaristia: L’eucaristia que vol dir bona, esplèndida Acció de Gràcies és el miracle més gran de tots. El prefixe Eu- que trobem en tantes paraules nobles: Eucaristia, Evangelització, Eufòria, Eulàlia, Eurítmia, etc. A més de la significació del memorial del Senyor, que “havent estimat els seus de sempre els estimà fins a l’extrem”. (Algú em vol dir quin tipus d’estimació personal i comunitària, de poble hi ha en aquest extrem?), i podem asseverar que això afecta a tothom, a la natura sencera, “Ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra” (Ef 1, 10b). Diu també el Vaticà -massa ignorat- som massa irreductibles a entrar en una distinta manera de veure i de viure el Crist en la vida i relacions i en els sagraments, singularment l’Eu-caristia: “El nostre Salvador, a l’últim sopar, la nit en què era lliurat, va establir el sacrifici eucarístic del seu Cos i Sang, amb el qual havia de perpetuar  pels segles el sacrifici de la creu, fins al seu retorn, deixant així a la seva estimada Esposa, l’Església, un memorial (viu i vivificador) de la seva mort i resurrecció, sagrament de pietat, senyal d’unitat, lligam de caritat, convit pasqual, en el qual es rep el Crist, l’ànima s’omple de gràcia, i se’ns dóna penyora de la glòria futura”.

                                               No hi ha espiritualitat eclesial sense una ànima eucarística. No tenim massa comprensió i vivència eucarístiques. No basta la pietat que se’ns va donar anys, tants, enrere. Ara hem de redescobrir tota la vida interior sota el reclam de l’eucaristia. Nom que hauria de prevaler per damunt de Missa. Ite, missa est. Missa, missió. Aneu,”Sortiu, sortiu en missió (papa Francesc); sortiu de l’Eucaristia a la Vida de cada dia, a casa, a la parella, a la família, a l’àmbit social i crideu el goig de la Vida, Germanor, Misericòrdia, Amor fins on se pugui, Perdó, Confiança en Déu i els Germans, una Fe meravellada i meravellosa, una Esperança feta de fermesa i tendresa i un Amor llarg, llarg, entranyat i entranyable. Continuarà, que deien els calendaris de bloc. I tant que continuarà! Per fer saliva, per despertar gana: “La missa senzillament” de Cabié, dossiers Centre Pastoral Litúrgica, 63.

Corpus, Solemnitat del Cos i la Sang de Crist, 29 de maig, 2016. Sabadell