UN PAS MÉS QUARESMA ENDINS
La
litúrgia d’avui vol assegurar-nos que tenim ben assentades les finalitats
d’aquest exercici quaresmal, que bé podria prendre la simbologia de com enfocar
la vida cristiana en la seva totalitat. Ja deia el clàssic: “la vida
tota de l’home és milícia permanent”. No podem ni pensar que el transcurs del
nostre viure el podrem fer en un bany de roses. Caldrà tenir sempre un esforç
vital sostingut, si volem viure amb sentit i satisfactòriament. Això té plena
validesa per a totes les etapes de la vida, anava a dir, sobretot quan
podria semblar que ja tenim parada i habitada de temps la nostra tenda per a
dedicar-nos a prendre “el sol.de la glòria”. Com més endavant va un en el
recompte dels dies, més explícits i ben re-confirmats hem de tenir els mòbils i
els principis i criteris per portar “una vida plena i bona”, ideal que ja
pretenia un digne i clàssic “humanisme”. Això en un sentit molt més viu i
explícit encara, en un ideari evangèlic. Mai l’edat avançada pot ser motiu per
un viure “desviscut”, anodí o desproveït d’empenta. Som als inicis només dels
exercicis quaresmals i anirà bé enfortir l’élan vital i evangèlic. Ai, i què se
n’ha fet de l’humanisme cristià!? Som-hi, doncs.
La
Col·lecta, com sempre, ens ressituarà en el tram-tram joiós i sostingut que
volem portar per tal de sentir-nos “Església en sortida” i albirant més enllà
del que es pot veure i esbrinar només, en el dia a dia, rasos i escarits. “Ser més i millor” o bé l’anar “endavant
i enlaire”. Hi llegim –millor-: hi preguem: “Oh Déu, Vós que maneu escoltar el
vostre Fill Estimat i ens alimenteu espiritualment amb la vostra Paraula;
feu que purificada la nostra visió interior, fruïm de la contemplació
de la vostra glòria”. Qui no
sabrà veure-hi en aquests termes un
ressò de l’evangeli de la Transfiguració que centra tot l’interès i la lliçó eminent de la
litúrgia d’avui? Tots tres sinòptics porten aquesta escena de la vida de Jesús.
Un fet insòlit i que situa el camí de Jesús en uns moments precisos en què està
precedit i seguit de les prediccions sobre la seva identitat, responent a la
pregunta que els feu de qui pensaven que era Ell? Diu Mateu: “Des d’aleshores
Jesús començà a explicar que calia que anés a Jerusalem i que patís molt per
part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia
de ressuscitar, el tercer dia”. Sabem la recusació que li esventà Pere i que li
reporta la forta esbroncada de Jesús, titllant-lo de Satanàs, no gens menys! Ocasió
perquè Jesús fes a continuació la Proclama
i Manifest d’enquadrament evangèlic en les files i lleva dels
veritables deixebles: “Si algú vol venir amb Mi”... Ja la vam explicitar el
diumenge passat, perquè ens era capital per entendre, sobretot ara, en temps de
Quaresma, la missió compartida de
Jesús amb els més ardits deixebles. A continuació, simbòlicament, havent
seleccionat els “tres habituals” dels grans moments de la vida de Jesús, se’ls
emportà en una muntanya alta (la tradició l’anomena Tabor) i entrant en oració
es transfigurà davant d’ells... De moment –fem una pausa- i mirem de veure la
continuació d’aquest passatge nuclear (La Transfiguració). Mateu narra la
curació del noi endimoniat, que no poden curar els deixebles i sí ho farà Jesús,
i en respondre a la pregunta de per què no ho han pogut fer ells, Jesús els
dirà que és “per la vostra poca fe”. Afegim que a continuació tots tres
sinòptics narren l’anunci per segona vegada de la seva mort i
resurrecció. “I els deixebles es van entristir molt”. Ja llegim la
reiterada incomprensió del què significava la seva messianitat, proclamada explícitament
per Jesús només als seus deixebles més propers, en evitació
d’incomprensions i daltabaixos majors! Jesús incomprès pels seus més íntims!
Cal subratllar-ho, perquè el seu Misteri Global no és fàcil d’entendre, ni per
a ells, ni per a nosaltres! Recordeu la Col·lecta del diumenge darrer que ens invitava
l’endinsar-nos més i més en el misteri
de Jesús com a feina particular del cicle Quaresmal-Pasqual. Ai, amb poca
fe restarem als llindars mínims d’una comprensió minvada i aigualida... Ara –al
nostre present!- no viure’l intensament seria una impropietat inexcusable!
Tornem
a l’evangeli de la Transfiguració.
És un misteri de llum: rostre i vestits fulguraven de lluminositat. Mai, abans
havia mostrat Jesús la seva divinitat d’una manera tan esplendent! És
acompanyat per Moisès i per Elies, significant les figures emblemàtiques de la
Llei i els Profetes: tot l’Antic Testament abocat a la glorificació de Jesús.
“No he vingut a anul·lar la Llei i els Profetes, sinó a dur-los a la seva plenitud”.
Estaven parlant de la mort i resurrecció que havia de tenir lloc molt aviat.
Estant parlant-ne, se sent una veu del núvol estant, que diu: “Aquest és el meu
Fill, el meu Estimat, en qui m’he Complagut. Les mateixes paraules del dia del
baptisme de Jesús, tot i que ara hi afegeix: “Escolteu-lo”. Ara és la
presentació de Jesús com a Fill de Déu i com a Messies, recosint els dos
Testaments en un de sol: Jesús és presentat pel Pare com el qui dona sentit ple
a la Vida i Resurrecció seves i també, amb la d’Ell, la nostra pròpia! No vol
que diguin res del que han vist fins que tot s’hagi acomplert. Ara, avui, és
l’hora de la comprensió per part nostra, a fets passats. Ara, entenem perquè
aquest fet dona plenitud al seguici, a l’acompanyament de Jesús, particularment
viscut i entès en aquests dies de pregones revelacions, com haurien de ser -Ai!-
aquests dies quaresmals... Centrats en Crist, no en nosaltres, ho hem de
repetir insistentment, perquè litúrgicament Quaresma és Pasqua en Ell i en
nosaltres. Oidà!
Tornem
als subratllats de la Col·lecta: El nostre primer deure, millor -m’agrada més
parlar en positivitat- la primera invitació d’un proficu treball quaresmal està
posat en exercitar una fina escolta de
la Paraula de Déu, en la lectura assídua de la Bíblia: des de seguir el
llibret “Paraula i Vida” dia a dia, això els qui tenen el més inicial
compromís; per als més animats, seguint “La Missa de cada dia” preparant tots els
textos de cada dia, tot i no anant a celebrar presencialment l’Eucaristia; i
els més ardits a cercar en la Bíblia mateixa els textos litúrgics del dia,
destacant-ne els contextos on els podrem llegir. Per una altra banda som
empesos a intensificar la pregària
per tal d’anar purificant la visió interior: Sentir la presència de Déu,
entrar suaument en la comprensió de les pregàries que tots sabem, però que les
hem de ponderar, les hem d’enriquir i d’omplir dels nostres desigs de lloança,
de benediccions, d’adoració que desfili i esbleni les teles que encobreixen la
presència de Déu; cal també saber donar gràcies, “per la vostra immensa
glòria”. Entrar en silenci, saber esperar que Déu se’ns apropi i ens digui
alguns dels seus secrets. Finalment, que ens obrim a la pregària contemplativa,
que sentim que ens embolcalla la glòria de Déu. Demanar, cercar, trucar, com
hem llegit aquesta setmana litúrgica.
Una
paraula sobre el patriarca Abraham, a la primera lectura. Model d’obediència a
la crida de Déu. Surt de les teves zones de confort. Vés on et serà dit, camina
i ho aniràs descobrint. Despossessió total, confiança indeclinable! Podríem
aplicar-li aquest verset del salm responsorial: “Que el vostre amor, Senyor, no
ens deixi mai: aquest és l’esperança que posem en Vós”. Fer jaculatòries,
tretes de textos breus trets de les lectures del dia o d’altres provinences,
tot per mantenir el caliu!
Situem
la segona lectura on es condensa allò més substancial del que predica Pau i que
recomana que així ho faci el seu deixeble predilecte, Timoteu: “Déu ens ha
cridat a una vocació santa”, ja
preconcebuda per Déu allà en l’eternitat, fruit de la seva decisió amorosa, i
que “ara ha estat revelada amb l’aparició de Jesucrist el nostre Salvador, que
ha desposseït la mort del poder que tenia, i, amb la Bona Nova de l’Evangeli,
ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat”. Aquest és el nucli
de l’evangeli que tant Pau com el deixeble estimat Timoteu han de predicar, bo
i “sofrint amb l’obra de l’evangeli”. Una cosa porta a l’altra!
Una
vegada més permeteu-me de dir que l’Evangeli no és una moralització de la vida,
promou una espiritualitat, una visió interior, una manera, un
estil de viure, tret de la manera com vivia Jesús en la seva intimitat i que es
palesava en paraules i obres. Entenem, doncs, que la Quaresma atenyi ja des de
bon principi la participació en la Pasqua de Resurrecció, la de Jesús i la
nostra pròpia, des del compromís de lleva i adscripció en
l’evangeli serè i operatiu co-agermanats amb Jesús, Mestre i Salvador nostre.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge segon de quaresma i setmana següent, 5-11 de març del 2023 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada