dissabte, 4 de març del 2023

Homilia del diumenge 05/03/2023

                     UN  PAS  MÉS  QUARESMA  ENDINS

                                               La litúrgia d’avui vol assegurar-nos que tenim ben assentades les finalitats d’aquest exercici quaresmal, que bé podria prendre la simbologia de com enfocar la vida cristiana en la seva totalitat. Ja deia el clàssic: “la vida tota de l’home és milícia permanent”. No podem ni pensar que el transcurs del nostre viure el podrem fer en un bany de roses. Caldrà tenir sempre un esforç vital sostingut, si volem viure amb sentit i satisfactòriament. Això té plena validesa per a totes les etapes de la vida, anava a dir, sobretot quan podria semblar que ja tenim parada i habitada de temps la nostra tenda per a dedicar-nos a prendre “el sol.de la glòria”. Com més endavant va un en el recompte dels dies, més explícits i ben re-confirmats hem de tenir els mòbils i els principis i criteris per portar “una vida plena i bona”, ideal que ja pretenia un digne i clàssic “humanisme”. Això en un sentit molt més viu i explícit encara, en un ideari evangèlic. Mai l’edat avançada pot ser motiu per un viure “desviscut”, anodí o desproveït d’empenta. Som als inicis només dels exercicis quaresmals i anirà bé enfortir l’élan vital i evangèlic. Ai, i què se n’ha fet de l’humanisme cristià!?  Som-hi, doncs.

                                               La Col·lecta, com sempre, ens ressituarà en el tram-tram joiós i sostingut que volem portar per tal de sentir-nos “Església en sortida” i albirant més enllà del que es pot veure i esbrinar només, en el dia a dia, rasos  i escarits. “Ser més i millor” o bé l’anar “endavant i enlaire”. Hi llegim –millor-: hi preguem: “Oh Déu, Vós que maneu escoltar el vostre Fill Estimat i ens alimenteu espiritualment amb la vostra Paraula; feu que purificada la nostra visió interior, fruïm de la contemplació de la vostra glòria”.  Qui no sabrà veure-hi  en aquests termes un ressò de l’evangeli de la Transfiguració que centra  tot l’interès i la lliçó eminent de la litúrgia d’avui? Tots tres sinòptics porten aquesta escena de la vida de Jesús. Un fet insòlit i que situa el camí de Jesús en uns moments precisos en què està precedit i seguit de les prediccions sobre la seva identitat, responent a la pregunta que els feu de qui pensaven que era Ell? Diu Mateu: “Des d’aleshores Jesús començà a explicar que calia que anés a Jerusalem i que patís molt per part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ressuscitar, el tercer dia”. Sabem la recusació que li esventà Pere i que li reporta la forta esbroncada de Jesús, titllant-lo de Satanàs, no gens menys! Ocasió perquè Jesús fes a continuació la Proclama i Manifest d’enquadrament evangèlic en les files i lleva dels veritables deixebles: “Si algú vol venir amb Mi”... Ja la vam explicitar el diumenge passat, perquè ens era capital per entendre, sobretot ara, en temps de Quaresma, la missió compartida de Jesús amb els més ardits deixebles. A continuació, simbòlicament, havent seleccionat els “tres habituals” dels grans moments de la vida de Jesús, se’ls emportà en una muntanya alta (la tradició l’anomena Tabor) i entrant en oració es transfigurà davant d’ells... De moment –fem una pausa- i mirem de veure la continuació d’aquest passatge nuclear (La Transfiguració). Mateu narra la curació del noi endimoniat, que no poden curar els deixebles i sí ho farà Jesús, i en respondre a la pregunta de per què no ho han pogut fer ells, Jesús els dirà que és “per la vostra poca fe”. Afegim que a continuació tots tres sinòptics narren l’anunci per segona vegada de la seva mort i resurrecció. “I els deixebles es van entristir molt”. Ja llegim la reiterada incomprensió del què significava la seva messianitat, proclamada explícitament per Jesús només als seus deixebles més propers, en evitació d’incomprensions i daltabaixos majors! Jesús incomprès pels seus més íntims! Cal subratllar-ho, perquè el seu Misteri Global no és fàcil d’entendre, ni per a ells, ni per a nosaltres! Recordeu la Col·lecta del diumenge darrer que ens invitava l’endinsar-nos més i més en el misteri de Jesús com a feina particular del cicle Quaresmal-Pasqual. Ai, amb poca fe restarem als llindars mínims d’una comprensió minvada i aigualida... Ara –al nostre present!- no viure’l intensament seria una impropietat inexcusable!

                                               Tornem a l’evangeli de la Transfiguració. És un misteri de llum: rostre i vestits fulguraven de lluminositat. Mai, abans havia mostrat Jesús la seva divinitat d’una manera tan esplendent! És acompanyat per Moisès i per Elies, significant les figures emblemàtiques de la Llei i els Profetes: tot l’Antic Testament abocat a la glorificació de Jesús. “No he vingut a anul·lar la Llei i els Profetes, sinó a dur-los a la seva plenitud”. Estaven parlant de la mort i resurrecció que havia de tenir lloc molt aviat. Estant parlant-ne, se sent una veu del núvol estant, que diu: “Aquest és el meu Fill, el meu Estimat, en qui m’he Complagut. Les mateixes paraules del dia del baptisme de Jesús, tot i que ara hi afegeix: “Escolteu-lo”. Ara és la presentació de Jesús com a Fill de Déu i com a Messies, recosint els dos Testaments en un de sol: Jesús és presentat pel Pare com el qui dona sentit ple a la Vida i Resurrecció seves i també, amb la d’Ell, la nostra pròpia! No vol que diguin res del que han vist fins que tot s’hagi acomplert. Ara, avui, és l’hora de la comprensió per part nostra, a fets passats. Ara, entenem perquè aquest fet dona plenitud al seguici, a l’acompanyament de Jesús, particularment viscut i entès en aquests dies de pregones revelacions, com haurien de ser -Ai!- aquests dies quaresmals... Centrats en Crist, no en nosaltres, ho hem de repetir insistentment, perquè litúrgicament Quaresma és Pasqua en Ell i en nosaltres. Oidà!

                                               Tornem als subratllats de la Col·lecta: El nostre primer deure, millor -m’agrada més parlar en positivitat- la primera invitació d’un proficu treball quaresmal està posat en exercitar una fina escolta de la Paraula de Déu, en la lectura assídua de la Bíblia: des de seguir el llibret “Paraula i Vida” dia a dia, això els qui tenen el més inicial compromís; per als més animats, seguint “La Missa de cada dia” preparant tots els textos de cada dia, tot i no anant a celebrar presencialment l’Eucaristia; i els més ardits a cercar en la Bíblia mateixa els textos litúrgics del dia, destacant-ne els contextos on els podrem llegir. Per una altra banda som empesos a intensificar la pregària per tal d’anar purificant la visió interior: Sentir la presència de Déu, entrar suaument en la comprensió de les pregàries que tots sabem, però que les hem de ponderar, les hem d’enriquir i d’omplir dels nostres desigs de lloança, de benediccions, d’adoració que desfili i esbleni les teles que encobreixen la presència de Déu; cal també saber donar gràcies, “per la vostra immensa glòria”. Entrar en silenci, saber esperar que Déu se’ns apropi i ens digui alguns dels seus secrets. Finalment, que ens obrim a la pregària contemplativa, que sentim que ens embolcalla la glòria de Déu. Demanar, cercar, trucar, com hem llegit aquesta setmana litúrgica.

                                               Una paraula sobre el patriarca Abraham, a la primera lectura. Model d’obediència a la crida de Déu. Surt de les teves zones de confort. Vés on et serà dit, camina i ho aniràs descobrint. Despossessió total, confiança indeclinable! Podríem aplicar-li aquest verset del salm responsorial: “Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai: aquest és l’esperança que posem en Vós”. Fer jaculatòries, tretes de textos breus trets de les lectures del dia o d’altres provinences, tot per mantenir el caliu!                  

                                               Situem la segona lectura on es condensa allò més substancial del que predica Pau i que recomana que així ho faci el seu deixeble predilecte, Timoteu: “Déu ens ha cridat a una vocació santa”, ja preconcebuda per Déu allà en l’eternitat, fruit de la seva decisió amorosa, i que “ara ha estat revelada amb l’aparició de Jesucrist el nostre Salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia, i, amb la Bona Nova de l’Evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat”. Aquest és el nucli de l’evangeli que tant Pau com el deixeble estimat Timoteu han de predicar, bo i “sofrint amb l’obra de l’evangeli”. Una cosa porta a l’altra!

                                               Una vegada més permeteu-me de dir que l’Evangeli no és una moralització de la vida, promou una espiritualitat, una visió interior, una manera, un estil de viure, tret de la manera com vivia Jesús en la seva intimitat i que es palesava en paraules i obres. Entenem, doncs, que la Quaresma atenyi ja des de bon principi la participació en la Pasqua de Resurrecció, la de Jesús i la nostra pròpia, des del compromís de lleva i adscripció en l’evangeli serè i operatiu co-agermanats amb Jesús, Mestre i Salvador nostre.

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge segon de quaresma i setmana següent, 5-11 de març del 2023  Sabadell