Homilia del diumenge 12/03/2023

                                A  SOLES  AMB  EL  MESTRE

                                               Avui la litúrgia està centrada i com nimbada en i per la conversa missionera de Jesús amb la samaritana. Narrada per Joan, l’evangelista diferent, on hi descobrim tota una reflexió i espiritualitat seves nascudes a redós d'una vida viscuda de prop  i intensament a l’entorn de Jesús en la seva intimitat... No ens ha de sorprendre, perquè ja abans Joan ens ha narrat la conversa que Jesús va tenir amb un descol·locat Nicodem, Totes dues converses de tu a tu i que escapen per la seva singularitat de no ser només una lliçó més. Hi ha una voluntat d’endinsar-nos en el més íntim de Jesús, bo i transcendint en el que diu i en el ressò que trasbalsarà l’un i l’altra i que ens serà com un camí esbossat per portar-nos a un autèntic camí d’espiritualitat evangèlica. Ens seran més o menys com un guió de conversa. Tant de bo ens menin per aquests viaranys de sucosa i il·luminadora plantilla...

                                               Voldria evocar primer que tot, les dues col·lectes dels primers diumenges de Quaresma que ens han de conduir al coneixement més i més endinsat del misteri de Jesús, de forma que el puguem viure (a Jesús en el seu misteri) amb totes les seves exigències” Jo diria millor en les seves expectatives que el tracte personal pot suscitar en el nostre cor amatent. Ben lluny de moralitzacions, fent destacar tota una espiritualitat fondal. També és bo de reprendre la col·lecta del diumenge passat que ens invitava -sota les irradiacions de la Transfiguració- a escoltar el vostre Fill Estimat d’una manera única i singular, personalitzadament, de cor a cor i fent que la paraula esdevingui aliment espiritual i ens porti a una visió interior que ens siguin com tasts de la contemplació futura de la seva glòria”. Evoco també la irradiació de la seva presència quan Jesús a la pregunta d’Andreu i Joan: ¿On habiteu? Jesús els respongué; Veniu i veureu. Passaren una jornada, no debades, que els va marcar tan profundament que Joan en escriure el seu evangeli, el va confegir com ressò de les vivències que va fer de conviure amb Jesús al llarg de tres anys; i li va sortir un evangeli diferent del dels sinòptics, i que ara ens delecta i ens porta a una experiència singular, enlairada.

                                               Posats a redós d’un Jesús que conversa, proper i amic, em ve a la memòria les intimitats que visqueren Maria i Marta, de pregoneses d’amistat i més encara... Jesús validà com a l’únic necessari posar-se als seus peus i anar escoltant-lo, mirant-lo, embadalida Maria. Posant l’accent de la relació amb el Mestre i Amic en una contemplació amb Ell, per damunt de totes les delicadeses de l’hospitalitat que Marta subratlla, una mica sense entendre que estar per Ell com ho fa Maria és la millor hospitalitat a través de la contemplació. I què poc primmirats com som, aniríem per feina i el deixaríem, per hostatjar-lo. Primer la persona i tot l’altre: (Marta, Marta i quins desficis que et portes!) en segon terme. Lliçó apresa? O bé encara per tornar-hi suaument una i altra vegada!

                                               Abans d’aprofundir en els termes que suscita la conversa de Jesús amb la Samaritana, voldria retornar una vegada més, perquè a l’igual que al papa Francesc ens aconduirà a una expressió del Papa Benet XVI que ens té enamorats a ell i a mi: “No em cansaré de repetir aquelles paraules de Benet XVI que ens porten al centre de l’evangeli: “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o per una gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació definitiva. (Tret de l’encíclica “Deus caritas est”, justament firmada el 25 de desembre de 2005)  Segueix el papa Francesc: “Només gràcies a aquest trobament –o retrobament- amb l’amor de Déu que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de l’autoreferencialitat. Arribem a ser plenament humans quan som més que humans, quan permetem a Déu que ens dugui més enllà de nosaltres mateixos, per a assolir el nostre ésser més veritable”. Soc conscient d’haver-ho transcrit més d’una vegada i més i tot, però s’adiu d’una manera tan afí a la litúrgia d’avui on la Samaritana descobrirà tot un món desconegut i que la conversa a peu del brocal del pou de Jacob, el desconegut Jesús li anirà obrint els ulls a un món insospitat, un món de realitats impensades, però que són la mateixa rel del viure amb sentit i sensibilitats i actituds estrenades. Ho he dit altres vegades però avui cobra una vertadera excepcionalitat, llegint la conversa de Jesús amb la samaritana. Entrem-hi amb permís d’intimitats...

                                               Pot semblar que és una sort trobar-se, però és providencial. Ell ens espera. Per entrar en conversa, ens demana què li podem donar, però és pura estratègia. És Ell que ens vol donar l’inesperat, que supera allò pobre que li podem oferir. Jesús té més imaginació (=revelació): ens ofereix aigua viva. Si sabessis el que Ell et vol donar, series tu a demanar-ho. Jesús-Déu porta sempre la iniciativa. ¿Com ens veu a nosaltres? Com un projecte inacabat. Ser plenament allò que Ell preveu i vol i estima de nosaltres. Som la profecia de nosaltres mateixos. Que som misteri. Havíem demanat d’endinsar-nos en el misteri del seu coneixement. En Ell ens adonem que ho som cadascú de nosaltres. L’aigua viva que Ell ens ofereix és la metàfora de la benaurança dels afamats i assedegats de ser justos, perquè veuran Déu. L’aigua que jo els donaré es convertirà en una font que els brollarà dintre per donar-los-hi vida eterna. Senyor veig que sou un profeta. Ha arribat l’hora dels adoradors que vol el Pare. Adoradors en Esperit i en Veritat. Veig que ara estem a les expectatives esperant la vinguda del Messies. El soc Jo que estic parlant amb tu! Senyor evangelitzeu-ne! Mireu, qui he TROBAT amb majúscules. Se m’ha il·luminat el bell mig de la Quaresma: He trobat en Jesús el sentit i l’horitzó del meu viure: Us lloem, us beneïm.us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa Glòria.

Compartim el trobar Jesús d’una manera nova, fet el centre del nostre viure, anem a passos adelerats a la Pasqua de Jesús i nostra! Som a les envistes i caldrà fer testimoni del “que hem vist sense por”.   Un nom portem al front. Hem de cantar l’esperança que és l’alba d’un demà. Hem de mostrar estimant-nos que el món nou ve ja”. És possible conèixer Jesús li pregunten a Marcel Légaut?  -Tota la meva vida he tractat de conèixer Jesús, d’atènyer-lo. M’han parlat d’Ell i jo he maldat per comprendre’l amb la meva intel·ligència. M’he sentit commogut i atret per la imatge que tenia d’Ell. És així que he estat conduït a un coneixement que és la comunió del meu ésser al seu ésser”.

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge III de Quaresma i setmana del 12 al 18 de març del 2023 Sabadell   (Paciència i passió d’un creient. Bernard Feillet pregunta a Marcel Légaut (Claret)