BATEJATS TOT JUST NADONS
A
la majoria dels que anem a Missa els diumenges ens van batejar sota els
auspicis dels nostres pares i padrins, que sortien fiadors d’una educació
cristiana a desenvolupar en els anys venidors fins a garantir una formació d’iniciació, com
se’n diu, que hauria de portar-nos fins a la primera Comunió i a la recepció
del sagrament de la Confirmació. Avui dia encara es bateja, però sense les “urgències”
(!) de les nostres àvies que eren les veus d’una tradició ancestral... Ai las, però
s’ha comprovat que avui –habitualment- no hi ha garanties de formació cristiana
consistent a aquestes edats. No sempre hem de culpar-ne els pares, perquè
encara que per més que ho hagin enfrontat, avui veiem que molts nens, no diguem
adolescents i joves, tots ells immersos en un ambient refractari, si no contrari, molts no arriben a salvaguardar
la seva fe incipient i una pràctica discretament coherent amb ella. Tenim obert
tot un gran problema de llarg abast i de pregon llast que ens hauria de portar
a “refer” l’ànima dels baptismes isolats i perduts en les boires d’una remota
infància... No que propugnem que no es bategin els infants, però el baptisme
inicial pot quedar com una pràctica mig no quallada. Avui entenem que la fe és
fruit d’una opció personal, que
sustenti compromisos i determinacions; per tant veiem la fe no com una pràctica
ritual, sinó com una afirmació creixent d’acceptació de Jesucrist com a
persona i missatge que ha de tenir una incidència en la vida i en els
valors personals, derivats de l’Evangeli. La fe s’ha de verificar amb
unes actituds que dibuixin una evangelització creixent i una descoberta
de les potencialitats que deriven de l’evangeli. Tot això no serà mínimament
factible, si no garantim una formació
permanent. No fàcil de trobar-ne la possibilitat, ni -per desgràcia- de
tenir-ne ganes. L’ambient neutre o hostil ens venç a la majoria. I ens debatem
en la inoperància. Parlo molt en general en els ambients on ens trobem; però
n’hem de parlar; no podem escamotejar el problema viu!
No
per tornar a incidir en aquella expressió de Benet XVI a que al·ludíem diumenge
passat: “s’és un cristià, fruit d’una descoberta
de la Persona de Jesucrist”, que hauria d’esdevenir un veritable punt
central de vida i missió en cadascú dels qui es puguin anomenar -de nom i de
fets- com a cristians. El Baptisme (la formació per al baptisme- avui s’ha de
reviscolar, s’ha de recuperar com a assignatura pendent; s’ha d’omplir
de sentit precís; i això demana ja d’entrada una maduresa que no poden
tenir ni infants, ni adolescents per norma general, el què postula una mena de
recuperació personal, perquè un es pugui comprometre de veres amb Jesús i amb
la seva Església. És el decantat problema de la transmissió de la fe, candent avui dia!
Tot
això ha portat a idear tota una formació que inclogui la mateixa significació
del baptisme com a sagrament primordial i com a espiritualitat baptismal.
D’aquesta formació se’n diu catecumenat d’adults. És a dir redescobrir
la profunda significació del sagrament del baptisme, que és la veritable porta
d’accés a la Comunitat Eclesial. Formació que ens és mancant, si és que no
l’hem seguit en grups o comunitats de base que -entre d’altres- unes s’anomenen
Neocatecumenals. No que haguéssim de formar part d’aquests últims grups, però
sí de tenir la formació que ens seria demanada si -ja adults- demanéssim ara de
ser batejats. Aquesta fou la pràctica usual als primers pagans que demanaven de
ser batejats, que és la marca i signe dels qui han entrat a formar part
dels deixebles de Jesús, que marcava singularitat. Batejats els adults, se’ls
batejaven també els seus fills petits, perquè la inclusió de llurs pares en les
comunitats eclesials garantia també l’educació posterior dels seus fills. El
fet de conviure normalment entremig de pagans feia que les comunitats de
batejats exercissin l’educació que el mateix grup reduït actuava d’ambient que els
embolcallava i que prometia un desenvolupament de caire clarament cristià. Avui
això no és presumiblement possible en els ambients laics, si no laïcistes, que
ens ofeguen. Hem de recuperar la
formació plausible en haver rebut un sagrament en edats infantils (in=no,
fantils=no parlants), però que ara -de grans- hem de fer-lo més efectiu per la
fe que ens portarà a un aprofundiment i vivència que ens l’actualitzarà i com
que desencallarà la seva virtualitat. Sabem que les seves virtualitats ja
operen en nosaltres però les tenim com a captives per manca de personalització
i és com si no fluïssin: la gràcia sanadora del nostre pecat original hi és,
però com encallada. Cal desactivar la seva força, a través de la conscienciació
personalitzada. Sabem que el baptisme no es pot repetir. Ho dèiem amb
l’expressió de que “imprimeix caràcter”. Ara és el moment de confirmar i referendar
les promeses que rebre’l comporta.
Som fets fills de Déu en rebre’l. Ara hem de maldar per viure com a tals. Tenim
les promeses de que no ens mancaran les gràcies que suposa rebre’l, Déu mateix
s’hi ha compromès i la mateixa Església. Promeses nostres per Promeses de tot
un Déu!
Aquest
quart diumenge té l’empremta baptismal que s’anirà accentuant a mesura
que ens atansem a la Setmana Santa, on celebrarem amb la passió i la mort i
resurrecció de Jesús la nostra participació
en els misteris de la nostra Redempció, en paraules de Pau: “¿O bé ignoreu que
tots els qui hem estat batejats en el Crist Jesús, hem estat batejats en la
seva mort? Hem estat, doncs, sepultats amb Ell pel Baptisme en la mort per tal
que, així com el Crist ha ressuscitat d’entre els morts per la glòria del Pare,
així també nosaltres portem una vida
nova”. O bé: els batejats han estat “revestits del Crist” o bé: per l’Esperit
Sant, el Baptisme és un bany que purifica, santifica i justifica. Ja llegim
avui mateix en l’epístola de Pau als efesis: “Germans, en altre temps vosaltres
éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els
que són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena bondat, de
justícia i de veritat”. Ens acompanyarà
ja des d’avui aquest passatge de la curació del cec de naixement. I hi veiem en
l’acció que li fa Jesús d’empastifar-li els ulls cecs i de manar-li que vagi a
rentar-se’ls a la piscina de Siloé, prefigurant el Baptisme. Oberts els seus
ulls orbs a una visió inèdita, com si naixés de nou a la vida, clara imatge del
Baptisme i amb la confrontació que Joan fa amb els fariseus involucrant-hi
àdhuc els pares del cec, que obvien donar una resposta compromesa, cosa que li
succeirà al propi cec, vident ara, que li suposarà l’excomunicació de la
sinagoga i que feliçment acaba en l’acte de Fe en Jesús i en una adoració fulminant.
Tota la litúrgia d’avui fa distintes al·lusions a la llum que és Jesús i que
ens il·lumina: “Desvetlla’t tu que dorms , ressuscita d’entre els morts i el
Crist t’il·luminarà. O bé “qui em segueix tindrà la llum de la vida”. I en el Prefaci
d’avui donarem gràcies per Crist Senyor nostre. El qual, pel misteri de
l’Encarnació, va conduir a la claror de la FE el llinatge humà que caminava en
les tenebres ; i per mitjà del bany que regenera converteix en fills d’adopció els qui en néixer eren esclaus del pecat”.
Oh,
com enyoro tant per a mi com per a tots els batejats aquella formació permanent que ens havia de
portar a unes vivències depurades i creixents i a viure, amb humilitat però
també amb ardidesa, la nostra condició de fills de Déu per adopció. Sentir-nos
plenament conscients de que en nostra vida hi plana l’empenta i moció de
l’Esperit Sant i que, en el camí de cada dia, es vagi fent més clar un
coneixement més i més endinsats del i en el Misteri de Crist que il·lumina el nostre propi misteri, donada la
relació amorosa que per donació graciosa nosaltres podem gaudir i demanar de
viure cada dia més conscients en el si d’una familiaritat graciosa amb Déu
Pare, Fill i Esperit Sant.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge IV de Quaresma, 19 de març del 2023. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada