Homilia del diumenge 14/03/2021

                                MAJÒRIQUES  O  BÉ  AUTÈNTIQUES?

 M’ha abellit de fer el següent. Després d’una acurada lectura del document “Fratelli Tutti”, subratllant  allò que a primer cop d’ull m’era suggerent, ara he tornat a fer una relectura recolzat en els subratllats i escrivint allò que en deia quelcom de nou, bo i retrobant allò amagat entre línies. Us invito a fer semblantment, sobretot en documents rics de temàtica en la què ens podem veure reflectits. Us transcric alguns dels pensaments suggerits. Espigola que espigolaràs i a triar. Amb permís...

-. Drets d’autor: Francesc ha promogut, dels primers, “l’ecumenisme de les religions”. A exemple de sant Francesc va anar a firmar un document conjunt amb l’imam d’Egipte Ahmad Al Fayyet i darrerament amb la visita a l’imam de l’Irak ha obert perspectives noves de que les religions puguin tenir veu i vot en es afers dels mons”. De dintre de casa li han dit que és amant dels riscs i àdhuc de ser proper a l’heretgia. Amb tot, un deu rodó, papa!

-. S’ha mostrat desitjós d’abraçar tothom. I és ben creïble...

-. Tots els drets suposen els deures corresponents.

-. “Avui, malgrat estar tan hiperconnectats, estem més aïllats que mai”. No som illes, som “continent” i “continguts”. El plural millor que el singular, a no ser que el singular sigui molt “singular”. Invita tossudament a cercar el “nosaltres” on sigui possibl

-. “Ningú pot lluitar per la vida aïlladament. Es necessita una comunitat que ens sostingui i ens ajudi”. On dos o més estiguin reunits, garantia de gran presència

-. “Les ombres d’un món tancat”. Les ombres dels murs i de les fronteres són allargades. Ai, Trump... No acabades, malmeses.

-. “El bé, la solidaritat, la justícia no s’aconsegueixen d’una vegada per sempre, s’han de conquerir cada dia”.

-. “Avui més propers, però no més germans”. El miratge de les tecnologies.

-. “Res es comença de zero”.

 -. Evitar els qüestionaments i les confrontacions estèrils. A casa, en sabem tant!

 -. Cal augmentar l’atenció als més dèbils. Els pobres del nostre cantó. Frenem tota mena de bullyin

-. No perdre la família per res del món! Perduda, la trobaràs a faltar quan més la necessitaràs. Costa pujar-la, però et farà costat. L’amor és el ciment de la seva fortalesa.

-. Estem plens d’escombraries, de descarts. Usar i tirar. Última llei: reparar, donar més vides a allò que tenim... les tres R: virtut social

-. Quan guanyar és perdre i quan perdre és guanyar?

-. El pessimisme és tòxic.

-. La millor ètica és la basada en la gratuïtat. Re-conèxer és tornar a conèixer. L’altre tenir-lo com nou, no massa vist ni classificat. Això ens renovarà a nosaltres també.

-. Cal rebutjar les pors. Moltes vegades són irracion

-. Construir ponts (Francesc, pontífex), estar a la defensiva ens empresona. No hi ha presó més enervant que l’egocentrisme. Sóc carceller i presoner  la vegad

-. Cal veure quines arrels tinc en els valors. Hi ha proporció entre arrel i volada

-. La pau ve dels pacificadors. L’evangeli els té per benaurats.

-. Quin és el meu proïsme? Aquell al qual jo m’apropo. Donar presència. Bes i abraçada. Això és el que el papa vol dir quan parla d’amistat social.

-. A mascareta descoberta, bombollejant: començar per casa, pels “teus”. Jo els sóc “seu”.

-. Amb propòsit més que amb “propòsits”. Un és pal de pallers, els altres volen com ocells que fugen. Són moltes vegades des-propòsits. A començ d’any, ai, res de res.

-. La saviesa és parca de i en paraules. Toca airosament de peus a terra, puntejant, però. Qui en té que m’ho expliqui... Els senzills hi tenen la mà trencada. Saben i retenen...

-. M’agrada, no m’agrada. Tecleig impulsiu. Passa, que no t’he vist, i “a otra cosa mariposa”. Les coses, les persones demanen més atenció, que ve d’atendre, estar per...

-. No multicopiat, sinó l’original. Estem en el món del succedani. Res val, tot val.

-. Ser com-passius. Compartir passió. Em-patia.  Mirar des de dins de l’altre. Gens fàcil. Ens falta escoltar, mirar, admirar, “mirar i no tocar”: respecte, crear ambient.

 -. La veritat es cerca, no es té. El camí és el diàleg en mi mateix i /o en els altres.

 -. Llegeix: tot és llibre: la natura, l’altre, tu mateix, l’Altre. Llegir és traduir: no trair el sentit i dir-t’ho entenedorament.

-. Indici de maduresa saber dubtar.

-. Hi ha ignoràncies que són culpables. Cal anar pel món “amb papers”.

-. Som ciutadans, amb drets i deures de convivència. Cal ser-hi i a totes.

-. Quan convé seguem cadenes. Us sona? Quines? N’hi ha de moltes menes

-. Estar de fugida o bé de tornada. Tornar, no savent’ho ja tot, sinó per veure-ho millor, com nou.

-. No hi ha res d’humà que em sigui aliè

.- Estimar la vida, tota vida. La joia de viure: encomana-la, promou germanor.

.- Paraules conclusives de Francesc: “Invito a l’esperança. L’esperança és audaç. Sap mirar més enllà de la comoditat personal, de les petites seguretats  i compensacions que estrenyen l’horitzó, per a obrir-se a grans ideals que fan la vida més bella i digna. Caminem en esperança”.

P. Josep Mª Balcells

Diumenge quart de quaresma, 14 de març del 2021.  Sabadell