VELL PELEGRÍ, JO VAIG
FENT VIA…
...
Pel camí quaresmal de la
“Santa Pasqua ”! Camí que ja vàrem iniciar el dia de la
imposició de les cendres (no sols perquè “som pols”, tanmateix també
diuen i és ben veritat que “som pols d’estrelles”: ho trobo molt més encertat i,
a més, molt més poètic!). Aleshores, amb la solemnitat amb que es fa i es rep,
bo i sentint el “lleu pes” de la cendra, tot dient-nos com qui beneeix la nostra partença en el camí
quaresmal, en recerca del millor de nosaltres mateixos a ulls de la fe: “Convertiu-vos
i creieu en l’Evangeli”. Aquesta expressió podria ser el nostre mantra (paraula
o paraules com si fos una simple jaculatòria, que es va repetint com si
saludéssim el nou dia, des de l’albada fins a la posta al captard del
nostre dia, per tal que aquesta nova quaresma tingui una ressonància tota
particular. És un camí que fem cap
endins, és una contemplació nocturna, a recer de les fredors de l’hivern,
de les “galàxies” en un cel serè, a tarda nit. És un camí que seria bo que el
féssim com a “viadors” o pelegrins que ens acompanyem els uns als altres.
Tindrem moments de compartir les experiències del caminar lleuger o feixuc;
moments de sentir la “soledat sonora” i moments inèdits en que l’Esperit Sant
ens ungirà amb la seva perfumada presència. Serà, aquesta és la proposta nova
d’aquesta renovada quaresma, com si fos un Camí de pelegrins a Sant Jaume, recollint experiències literàries
com les de Paulo Coelho (“El peregrino de Compostela. Diario de un mago”;
“Bueno, me largo” de Hape Kerkeling; “El camino: un viaje espiritual” de
Shirley Manlaine i n’hi ha més) Intentem que aquesta Quaresma resulti única,
singular i tan i tan personal!
Deixem
els camins consuets. Farem la “nostra” quaresma per senderes, iguals en les
“formes”, però tan diversa com ens sigui donat
de viure-la. Posem-hi la novetat
que sempre tradueix l’evangeli, dit també Bona Nova. Aquesta dita i proclamada
a nosaltres, gairebé com adreçada a nosaltres en particular. Guardarem
gelosoment en la nostra intimitat tot el què puguem experimentar de nou, en
allò que és vell. “No podem –ni devem-
posar vi nou en bots vells. Hem de ser creatius en la manera de viure i
conviure com a cristians del segle XXI. De no pretendre-ho, no valdria la pena
ni que ens paréssim a pensar ni què volem, ni com ho volem, ni qui ens ho dirà
al secret -perquè Déu és qui veu en el secret, molt millor que nosaltres
mateixos- Ja ens ho va dir sant Agustí que anava delerós de canviar de vida.
“Us he estimat ben tard, oh Bellesa tan antiga i tan nova, us he estimat ben
tard! I vós éreu dintre i jo fora, i era fora on jo us cercava; m’abalançava,
deforme, sobre les coses boniques que féreu. Vós éreu amb mi, però jo no era
amb vós. Em retenien lluny de vós aquelles coses que si vós no existíssiu no
existirien. Vós em vau cridar clamorosament i vau rompre la meva sordesa. Vau
fulgir, vau resplendir i foragitàreu la meva ceguesa. Donàreu la vostra fragància i vaig aspirar-la, i ara us
anhelo. Us he tastat, i ara pateixo fam i set. M’heu tocat, i m’ha arborat la
vostra pau. (Confessions).
Abans
d’emprendre el camí, potser que tinguéssim clar, per què ens posem en camí o bé
per què hi som, si ja hi som de fa
temps?; com ho hem de fer-ho, quina marxa-cota de kilòmetres espirituals hem
d’aconseguir cada etapa; definir els trams que hem de fer cada dia, perquè la
quaresma no són les celebracions de l’Eucaristia solament els diumenge; cada
dia és quaresma-pasqua; amb qui hem de fer ruta (els companys, la qualitat
d’ells donarà sens dubte l’ambient i
la profunditat, de la que ens anirem encomanant?; per a què o sigui les
motivacions essencials, ben
assimilades com per donar profunditat i sentit, per donar lleugeresa d’ànim als
nostres peus caminadors perquè l’esperit (i sobretot l’Esperit) sostingui la torpesa i el cansament per a no donar peu a
sentir que estem a punt de dimitir de l’empresa espiritual; al pa de cada dia, s’hi
referma el prendre la creu cada dia, i el més encoratjador és el “Jo seré amb
vosaltres cada dia”, per no cedir i quedar-nos mig baldats a la riba del
camí... la quaresma ens la guanyem o la perdem en el dia a dia.
Mirem
les motivacions que poden esperonar la nostra sostinguda marxa vers la Pasqua
de Crist i la nostra:
- Diu Francesc: “Hi ha cristians l’opció dels quals
sembla la d’una Quaresma sense Pasqua, però reconec que la joia no es viu de la mateixa
manera en totes les etapes i circumstàncies de la vida, a vegades molt
dures. S’adapta i es transforma, i sempre resta almenys com un brot de
llum que neix de la certesa personal de ser infinitament estimat, més
enllà de tot. Comprenc les persones que tendeixen a la tristesa per les
greus dificultats que han de sofrir, però poc a poc cal permetre que la joia de la fe comenci a
desvetllar-se, com una secreta però ferma confiança fins enmig de les
angoixes: “Senyor, m’heu fet orfe de pau, he oblidat el benestar... Però
vull recordar això que
- Dit ras i curt: Si hi manca la joia ens cansarem de seguida i podrem caure en la comoditat
“del silló” de la mediocritat, i fer que aquesta etapa quaresmal tan plena
de secrets i de descobertes que ens podrien obrir els ulls i les oïdes,
se’ns malmeti. Podem perdre la intimitat amb el Mestre i Acompanyant de
camí com ho fou per als de Emmaús, que ben bé podria ser aquest passatge
la gran paràbola per explicar el Sentit de la quaresma.
- Vaig “pescant” motius litúrgics d’aquests primers
dies en què hauríem d’haver emprés el Camí Quaresmal: De la col·lecta de
dijous passat (ja sabeu quin valor li dono): Senyor, preveniu els
nostres actes amb la vostra inspiració i continueu-los
amb la vostra ajuda, a fi que totes les nostres obres tinguin en Vós el
seu principi i per Vós arribin a la seva fi”. Potser dit això, ja queda
tot dit per renovellar el vell camí quaresmal.
- “Avui et toca escollir entre la vida i
- Feliç
l’home que té posada la confiança en el Senyor. (Salm)
- Si algú vol venir amb Mi –ho deia a tothom-, que es
negui a si mateix (als seus egos, com diu Dyer en la pel·lícula “El
cambio”, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi Qui vulgui salvar
la vida la perdrà, però qui la perdi per mi la salvarà”. (Lluc)
- Perquè dieu que no teniu pans? Si que us costa
d’entendre! Quin cor tan ofuscat! Teniu ulls i no hi veieu, orelles i no
sentiu? No recordeu...?
- Fe és fer confiança en Crist. No demanar-li
certeses, fets extraordinaris. La fe és una trobada amb una Persona. “Hom
no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment, amb
una Persona, que dóna un nou
horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva.
- Si
voleu
- Déu
estima tant el món que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú
dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin Vida eterna”.
- Quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu
tot a glòria de Déu. Seguiu el meu exemple tal com jo segueixo el de
Crist.(Pau)
- Reconcilieu-vos amb Déu. No malverseu la gràcia,
que n’heu rebut. Ara és l’hora favorable, ara és el dia de la
salvació”.(Pau)
- “Només que li toqui la borla del mantell, jo em
curaria... Qui m’ha tocat? Penseu que l’Eucaristia és més que guariment,
és donar-se el tot a tots; oh, inefable misteri de donació mútua!
- “Com
podem dejunar si tenim amb nosaltres el nuvi?
- “Els
qui heu de lluitar contra l’esperit del mal ens sentim enfortits amb
l’auxili de
- El dejuni que jo aprecio és aquest: Deixar en
llibertat els que tens presos injustament, allibera els oprimits,
comparteix el teu pa amb els qui tenen fam (Campanya de Mans unides).
Acull a casa teva els pobres (Desnonats), si algú no té roba vesteix-lo
(Càritas Parroquial), posa la teva bondat com a avantguarda i la glòria
del Senyor com a reraguarda. Aquí tenim les altres virtuts cardinals:
prudència (seny, sensibilitat, descoberta dels signes del temps) i
justícia i equitat.
- “Quan invoquis al Senyor Ell et respondrà, quan
cridis auxili, Ell et dirà: Aquí em tens”.
- Cerqueu el bé i no el mal: així trobareu la Vida i
el Senyor serà amb vosaltres.
- El Metge no el necessiten els qui estan bons, sinó
els malalts. Cureu-me, Senyor, de mi mateix, del meu ego
“autoreferencial”, que cerca orgull o vanitats!
- “Aneu, bategeu i feu deixebles meus en el nom del
Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot allò que
us he manat”.
- “Tot el vostre obrar és fruit del vostre amor fidel”. Deu-me fidelitat al
vostre amor o deu-me amor a la vostra fidelitat.
- “Invito cada
cristià, en qualsevol lloc i situació en què es trobi, a renovar ara
mateix, el seu trobament personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la
decisió de deixar-se trobar per ell, d’intentar-ho cada dia sense descans.
No hi ha raó perquè algú pensi que aquesta invitació no és per a ell,
perquè ningú no queda exclòs de la joia
reportada pel Senyor. (Francesc).
- Una congregació religiosa enfronta el seu Capítol
General amb aquest lema propi de Francesc: “Deixebles i testimonis”.
- L’Esperit va empènyer Jesús al desert. Fa temps que
vàrem fer circular l’obra titulada Pustínia ( L’orient implantat o
empeltat a occident: caldrà retornar-hi).
- Us invito a descobrir el sacerdot-novel·lista: ara
s’escau el seu llibre “El amigo del desierto”. Us asseguro que no us
decebrà. Té ja molta obra molt elogiada.
- “Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de
Jesucrist. L’Església en “sortida” és una Església amb les portes obertes.
L’Església és cridada a ser sempre la casa oberta del Pare. Sovint ens
comportem com a controladors de la gràcia i no com a facilitadors. Però l’Església no és una duana; és una casa paterna...(Francesc)
- “La parròquia és presència eclesial en el territori, àmbit de l’escolta de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l’anunci, de la caritat generosa, de l’adoració i la celebració (Francesc).
- “La intimitat de l’Església amb Jesús és una
intimitat itinerant, i la comunió “essencialment es configura com a
comunió missionera” (Francesc).
- “Falta passar d’una pastoral de mera conservació a
una pastoral decididament missionera. Aquesta tasca continua essent la
font de les majors alegries per a l’Església”.
- La joia de
l’evangeli és la que es viu enmig de les petites coses de la vida
quotidiana, com a resposta afectuosa a la invitació del nostre Pare Déu:
“Fill en la mesura de les teves possibilitats tracta’t bé... No et privis
de passar un bon dia (Sir 14, 11.14) Quanta tendresa paterna s’intueix
rere aquestes paraules!”
- Ens posem en marxa i amb la benedicció del Pare + del Fill + de l’Esperit Sant. Sortim, tot cantant: “Marxem en pau per les places, pels carrers del món, marxem en pau per les places, un nom portem al front: hem de cantar l’esperança que és l’alba d’un demà; hem de mostrar, estimant-nos, que el món nou ve ja. Marxem en pau per les places, diguem tot el que hem vist, sense por”. Bon viatge quaresmal!
Diumenge
I de Quaresma, 22 de febrer del 2015.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada