CONVERTIU-VOS I
CREIEU EN LA BONA NOVA
Tal
com vaig dir diumenges passats, deixeu-me posar per última vegada la
proclama de Jesús a l’inici de la seva missió, tot i que aquest cop ho faré, bo
i personalitzant-la per fer-la més nostra: a tu , a mi, i a tots els deixebles
de Jesús. Ho faig amb tota solemnitat, la que hi poseu vosaltres i la meva: “HA
ARRIBAT (la nostra) HORA I EL REGNE DE DÉU s’ha fet tan PROPER (“que fins i tot
el puc tocar...”). CONVERTIU-VOS (una i altra vegada) I CREIEU (fem-ne actes de
fe i de joiosa confiança) EN LA
BONA NOVA (l’evangeli de Déu)”.
Avui,
més que en altres ocasions, com que
estem a l’avantsala de la quaresma, glossarem el títol que és el
camí per anar internalitzar (assumir des de molt endins) l’evangeli que és Jesús
i que a través el camí quaresmal “en aquest any de gràcia”, com diu Isaïes, ens
centrarem en la trobada amb Jesús,
que ens porta no solament la joia de
l’evangeli, sinó la joia d’acollir-lo a Ell mateix, a través de fer efectiu
allò que cita el papa Francesc en aquest document i que fa referència a unes
paraules de Benet XVI: “Puc dir que els goigs més bonics i espontanis que he
vist en els meus anys de vida són els de les persones molt pobres que tenen poc
a què aferrar-se. També recordo la genuïna alegria d’aquells qui, fins enmig de
grans compromisos professionals, han sabut conservar un cor creient, desprès i
senzill. De maneres variades, aquestes joies beuen a la font de l’amor sempre
més gran de Déu que se’ns ha manifestat en Jesucrist. No em cansaré de repetir
aquelles paraules de Benet XVI que ens porten al centre de l’evangeli: “Hom no comença a ser cristià per una decisió
ètica o una gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la
vida i, amb això, una orientació decisiva”. Jesús així ens anirà modelant a
la seva imatge i semblança. com
proposa el Vaticà II (Guadium et spes, n. 22)
Anem
paraula per paraula, procurant trobar-hi els sentits més amagats, superant –si
és possible- les visions fresades de mil i una quaresma, més centrades en el
pecat i no en la gràcia que ens entusiasma i ens dóna ales, les de l’Esperit,
per anar més a fons i portar la novetat
que suposa el papa Francesc que hauria de portar la Bona nova.
CONVERTIU-VOS: S’ha abusat massa d’aquesta expressió, ho dic
per subratllar el “massa”, unilateralment enfocada a l’arrepentiment dels
pecats i no tant en el sentit de canvi de mentalitat, de manera
d’entendre la vida a partir de la referència a Jesús: meta, camí, veritat i
vida de la nostra existència cristiana. Ens anomenem cristians, i la nostra con-versió és girar-nos, de persona a
persona, cap a Jesús. És qüestió de centrar-nos, de focalitzar-nos en Jesús.
Quan un mira i admira una Persona, és molt més agradós i més emotiu que no pas
mirar les nostres nafres i debilitats, que tots en tenim, però que això no
impedeix, ans ens esperona a tornar la nostra cara i el mirar lluïssor a la
persona que també ens mira amb amor. Només els que s’han enamorat i aprofundit
en un amor singular, únic poden entendre tot el que hi ha d’inefable en
trobar-se “Fit a fit amb Jesús”, una
obra que aplega les reflexions de tres grans coneixedors de la persona i del
missatge de Jesús. El títol mateix correspon a José Antonio Pagola que diu
taxativament “Hem de tornar a Jesucrist”:
Trobar-nos fit a fit, fer que els nostres cors sintonitzin amb els sentiments,
actituds, capteniments del nostre germà, de l’amic, del nostre mestre, del
nostre enamorat, del nostre espòs, diria. No ens faci vergonya dir el què diem
entre Jesús i nosaltres. No publicitar-ho, guardar-nos-ho molt endins. Es diu a
la Bíblia: “Convertiu-me i em convertiré”. Jesús porta la iniciativa d’aquest
amor tan i tan gran. És un compromís, fruit d’una “aliança nova i eterna”. “Jo
el miro i Ell em mira”, que deia extasiat aquell pagès d’Ars. Un intercanvi de
mirades. San Joan de la Creu d’això en sap un niu: “Descubre tu presencia, / y
máteme tu vista y hermosura; / Mira que la dolencia / de amor que no se cura /
sino con la presencia y la
figura. Oh , cristalina
fuente, / si en esos tus semblantes plateados, / formases de repente los ojos
deseados, / que tengo en mis entrañas dibujados”. “Jo sóc per al meu estimat i
cap a mi ve el seu anhel”. “Si et converteixes, podràs tornar a mi”. “Torneu a
mi i jo em tornaré a vosaltres”. Conflueixen dues actituds que es complementen:
sentir-se res, pecador, humil davant d’un Déu que és el perdó personificat, que
és el Pare de tots els fills pròdigs, que, com diu Francesc : “Hi
insisteixo una vegada més: Déu no es cansa mai de perdonar; som nosaltres els
qui ens cansem d’acudir a la seva misericòrdia. Aquell qui ens invità a
perdonar “setanta vegades set” ens en dóna exemple: Ell perdona setanta vegades
set. Ens torna a carregar sobre les seves espatlles una vegada i altra. Ningú
no podrà treure’ns la dignitat, que ens atorga aquest amor infinit i
indestructible. Ell ens permet d’aixecar el cap i tornar a començar, amb una
tendresa que mai ens desil·lusiona i que sempre pot retornar-nos la joia.
No fugim de la resurrecció de Jesús, passi el que passi. Que
res no pugui més que la seva vida que ens fa anar endavant!
I
CREIEU EN LA BONA NOVA :
“Hem cregut en l’amor de Déu: així pot expressar el cristià l’opció fonamental
de la seva vida. I ja que és Déu qui ens ha estimat primer, ara l’amor ja no és
només un manament sinó la resposta al do de l’amor amb el qual ens ve a trobar-nos”. “En un món en el qual a
vegades es relaciona el
nom de Déu amb la venjança o fins i tot amb l’obligació de l’odi i la violència,
aquest un missatge de gran actualitat i amb un significat molt concret...Vull
parlar de l’amor, de com Déu ens satisfà, i que nosaltres hem de comunicar als
altres. L’amor de Déu per nosaltres és una qüestió fonamental per a la vida i
planteja preguntes decisives sobre qui és Déu i qui som nosaltres. (Benet). Diu
Pagola en l’obra citada: L’objectiu d’aquesta reflexió és recuperar Jesús, el
Crist, com a “autor de la fe”, l’únic que pot regenerar La nostra petita fe,
dèbil i vacil·lant, per fer-nos renéixer a la veritable identitat de deixebles
seguidors de Jesús”. Tornar a Jesús: El
primer i més decisiu: posar Jesucrist en el centre de la nostra fe. Tota la
resta ve després. ¿Què pot haver de més necessari i urgent per als cristians
que desvetllar en nosaltres la passió per la fidelitat a Jesús? Ja no basta
qualsevol reforma o aggiornamento. Necessitem tornar al que és la font i origen
de l’Església: l’únic que justifica la seva presència en el món. Arrelar la
nostra fe en Jesucrist, com l’única veritat què ens està permès de viure i
caminar de manera creativa vers el futur. Recuperar l’essencial de l’Evangeli,
renéixer junts amb l’Esperit de Jesús.
“Entrar pel camí obert per Jesús: Els
cristians tenim imatges bastant diferents de Jesús. No totes coincideixen amb
les que tenien del seu Mestre estimat els primers homes i dones que el
conegueren de prop i el seguiren. Cada u ens fem la nostra idea de Jesús.
Aquesta imatge interioritzada des de petits, al llarg dels anys condiciona la
nostra manera de viure la fe.
Des d’aquesta imatge escoltem el que ens predica, celebrem
els sagraments i configurem la nostra vida cristiana. Si la nostra imatge de
Jesús és pobra i parcial, la nostra fe serà pobra i parcial; si està
distorsionada, viurem l’experiència cristiana de manera distorsionada. No n’hi
ha prou de dir que acceptem les veritats que l’Església proposa sobre el Crist.
La fe viva i operant només neix del cor del qui viu com a deixeble i seguidor
de Jesús. És essencial i irrenunciable confessar al Crist com a “Fill de Déu”,
“Salvador del món”, “Redemptor de la humanitat”, però sense reduir la nostra fe
a una sublim abstracció”. No és possible seguir un Jesús sense carn. No és possible alimentar la nostra fe només de doctrina.
Necessitem un contacte viu amb la
seva persona: conèixer millor la seva vida concreta i sintonitzar vitalment amb
Ell. Necessitem captar bé el nucli del seu missatge, entendre millor el seu
projecte del Regne de Déu, deixar-nos atreure pel seu estil de vida,
contagiar-nos de la seva passió per Déu i per l’ésser humà. “¿Què podem fer?
Iniciar “un camí nou i viu inaugurat per Jesús per a nosaltres”. Un camí que
hem de recórrer vivint una adhesió plena a la seva persona, amb “la mirada fixa
en Jesús que ens ha de guiar pel camí de la fe i que porta a la plenitud”. “Per
desgràcia, tal com és viscuda la fe per molts, la fe cristiana no suscita
“seguidors” de Jesús, sinó solament adeptes a una religió. No genera
“deixebles” que, identificats amb el seu projecte, s’entreguen a obrir camins al
Regne de Déu...” (Pagola: Fit a fit amb Jesús)
D’aquí
a tres dies en posar-nos la cendra al cap, pensem en la profunditat que hi ha
en les paraules que ens diran, gràcies al Vaticà II, “Convertiu-vos i creieu en
l’evangeli”. Ara ja som dels iniciats. Bona quaresma en la major coneixença del
Crist, amic, Mestre, Germà gran, que ens ha fet participants del seu Regne i
d’expandir-lo. Aquesta és la quaresma que espero proposar-vos. Fins ara.
Diumenge
VI de durant l’any, 15 de febrer del 2015.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada