FENT CAMÍ AMB L’
ESPERIT SANT
Hi ha qui-sap-los creients que pràcticament
han esborrat del seu credo “viscut” la Tercera Persona de
la Sma. Trinitat :
l’Esperit Sant. Només el Pare i Jesucrist compten per a la seva espiritualitat.
Al màxim hi ha un record per la Pentecosta com una solemnitat litúrgica no com
un esdeveniment continu en la seva vida i en la missió eclesial que se’ns
demana que el posem al centre de la nostra experiència de Déu.
En
fer, la setmana passada, les al·lusions que s’han fet al llarg del proppassat cicle
nadalenc, hem pogut veure el paper de protagonista que hi feia l’Esperit Sant,
pràcticament omnipresent en tots els evangelis de la infància de Jesús. És
qüestió de repassar-ho per fer-ne una comprensió adequada de com l’Esperit juga
una munió de papers que el fan el company invisible pero fortament real del
nostre seguiment del Crist. Anem a Joan, l’evangelista: “Si m’estimeu,
guardareu els meus manaments, i jo pregaré al Pare, que us donarà un altre Defensor,
perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat, que
el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou
vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de
vosaltres… Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor,
l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo
us he dit, i us ho farà entendre… Us dic la veritat: us convé que me’n vagi ,
perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si jo
me’n vaig, us l’enviaré… Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a
la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti
dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us
anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he
dit: Allò que us anunciarà, ho rep de mi”… “Consagra’ls en la veritat, que és
la teva paraula. Tal com tu m ’has
enviat al món, jo també els hi he enviat. Jo em consagro a mi mateix per ells,
perquè ells també siguin consagrats en la veritat”. “I la veritat us farà
lliures…” “No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a
la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que
també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat.
Així el món reconeixerà que tu m’has enviat. Jo els he donat la glòria que tu
m’has donat, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i tu
en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i
que els has estimat a ells com m’has estimat a mi”.
Avui
que segons l’any litúrgic Jesús
es presenta com el gran missioner del Regne de Déu hi és
empès per l’Esperit Sant. No hi ha evangeli si no hi ha l’Esperit Sant; no hi
ha espiritualitat evangèlica sense l’efusió de l’Esperit.
Agafo
el document conciliar sobre l’Església i ja en el primer capítol en
endinsant-nos en el Misteri de l’Església ja ens trobem amb el seu
caràcter decididament “trinitari”. Enuncio els subtítols només perquè es vegi
aquesta característica definitiva del seu misteri: “La voluntat del Pare etern
sobre la salvació universal” (n. 2). “Missió i obra del Fill” (n. 3). “L’esperit
santificador de l’Església”.(n. 4) Sobre l’Esperit en concret dirà: “Acomplerta
l’obra que el Pare va encomanar al Fill aquí a la terra, fou enviat l’Esperit
Sant el dia de Pentecosta, perquè santifiqués incesantment l’Església i així
els creients tinguessin accés al Pare per mitjà de Crist en un mateix Esperit.
És Ell l’Esperit de vida, la font d’aigua que rajarà fins a la vida eterna, pel
qual el Pare vivifica els homes morts al pecat, fins que ressusciti en el Crist
els seus cossos mortals. L’Esperit habita en l’Església i en el cor del
creients com en un temple, hi prega i hi dóna testimoniatge de l’adopció de
fills. Aquesta Església, la qual guia vers la veritat completa, unifica en la
comunió i el ministeri i amb diversos dons jeràrquics i carismàtics i instrueix
i dirigeix embellint-la amb els seus fruits (cf. Ef. 4, 11-12: I Cor. 12, 4;
Ga. 5, 22). La rejoveneix amb la força de l’evangeli, “la renova constantment i
la condueix a la unió consumada amb el seu Espòs. Car l’Esperit i l’Esposa
diuen al Senyor Jesús: “Veniu!”.
Així
es manifessta tota l’Església com una multitud aplegada “conformement a la
unitat del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”.
Avui
constatant aquesta ignorància tan freqüent en la “pietat-espiritualitat” de
persones que es consideren cristianes de cor, em permeto tot un altre enfilall
de cites, aquestes esquemàticament tretes del Catecisme de l’Església Catòlica
a fi d’ilustrar-nos en la completíssima figura de l’Esperit Sant que s’ha fet
company de camí, el de l’any litúrgic i el de la vida quotidiana del cristià. Demano a Déu Pare, Fill i Esperit
Sant que ens il·luminin i ens beneeixin per tenir-lo com a hoste i amic i
guia.
Sobre cada un d’aquests epígrafs hi ha un
o més números de referència, que deixo per brevetat a la vostra consideració,
tot pretenent que no se’ns pugui dir que no hem après i viscut cada un dels
aspectes d’una existència consagrada per l’Esperit:
- La blasfèmia contra l’Esperit Sant
- El cristià, ungit per l’E. S.
- El cristià com a temple de l’E.S.
- Els desigs de l’E.S. sacien el cor i
són contraris als desigs de la carn.
- Objectius de la missió de l’E.S.
- La gràcia de l’E.S. i la
justificació.
- L’home participa de la llum i de la
fortalesa de l’E.S.
- La invocació per a la infusió de l’E.S.
- La llei nova del’E.S.
- Pregar amb l’E. S. i en conformitat
amb l’E. S.
- El poder de santificació de l’E. S.
reconegut en els canonitzats.
- Presència i acció de l’E. S. en les
facultats de l’home.
- La renovació de l’E. S.
- Significat de la noció de l’E. S.
- L’E. S. en el símbol de la fe.
- L’E. S. consubstancial amb el Pare i
el Fill
- La Trinitat i l’E. S.
- Els dons de l’E. S.
- Amor.
- La caritat com a fruit de l’E. S. i
plenitud de la llei.
- Castedat.
- El carisma de guarició.
- Els carismes.
- Els dons de la confirmació.
- Els dons de la consagració episcopal.
- Els dons en el poder de perdonar els
pecats.
- Els dons en el sagrament del
matrimoni.
- Els dons en el sagrament de l’Orde.
- Els dons en la unció dels malalts.
- Els fruits de l’E. S.
- La gràcia de la Penitència i la
conversió.
- La gràcia.
- Requisits per a rebre els dons
de l’E. S.
- Saviesa, fe i discerniment.
- Els set dons de l’E. S.
- El temor de Déu.
- L’E. S. educa per a la vida de pregària.
- L’E. S. converteix l’ànima humana.
- L’E. S. com a autor pricipal de
- L’E. S. reuneix els cristians en la
unitat.
- L’E. S. il·lumina el cristià.
- L’ E. S. guia els creients a la
veritat.
- L’E. S. atorga a tots els seus dons.
- L’E. S. es lliura com a do en els últims
temps.
- L’E. S.condueix l’Església per camins
de missió.
- L’E. S. guia els fidels.
- L’E. S. sosté i ajuda la fe.
- L’E. S. torna a l’home la semblança
divina.
- L’E.S. actua en l’economia divina.
- L’E. S. ens dóna la justícia de Déu a
pesar dels pecats.
- L’E. S. intercedeix pels homes.
- L’E. S. inspira la revelació i la
transmet.
- L’E. S. interpreta les Sagrades
Escriptures.
- L’E. S. com a font de tota santedat.
- L’E. S. com a mestre de la pregària.
- La missió conjunta del Fill i de l’E.
S.
- L’E. S. revela Jesucrist.
- L’E. S. prepara per a rebre
Jesucrist.
- L’acció de l’E. S. en els sagraments.
- L’E. S. edifica i santifica
l’Església.
- La llei nova i la llei evangèlica com
a gràcia de l’E. S.
- On hi ha l’Església, hi ha l’Esperit
de Déu. I viceversa
- L’E. S. com a autor de l’Encarnació
del Verb en Maria.
Hem
començat la Setmana per a la Unió dels cristians. Diem tot pregant: “Oh Senyor,
amic dels homes, vesseu sobre nosaltres la gràcia abundosa del vostre Esperit
Sant, i concediu-nos que, seguint dignament la nostra vocació, oferim al món el
testimoniatge de la veritat i busquem confiadament amb el vincle de la pau la
unitat de tots els creients”.
I
per completar-ho hi poso un tros del prefaci del dia de la unitat dels
cristians: “Perquè, per Crist Senyor
nostre, ens conduïu al coneixement de la veritat, a fi que, units amb el lligam
d’un sol baptisme i d’una sola fe, esdevinguem el seu Cos. Per Ell heu donat a tots
els pobles l’Esperit Sant que habita en els vostres fills, omple i governa tota
l’Església, és font admirable de la diversitat dels dons i creador de la
UNITAT.
Una
mica en desgreuge de la poca atenció i trascurança d’alguns “bons” cristians
respecte de la missió i efectes que té l’Esperit en el camí de seguiment de
Crist.
Diumenge II de durant
l’any, 19 de gener del 2014 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada