LA LLUM DE LA VIDA
Amb un to solemnial propi dels grans documents eclesials, així comença la constitució del Vaticà II sobre l’Església, constitució que abreujadament s’acostuma a presentar, com tots els altres documents, amb les dues paraules inicials, en llatí, que és com es varen redactar tots els documents conciliars: LUMEN GENTIUM: “Per tal com el CRIST és la Llum de les nacions, aquest sagrat Concili, reunit sota l’acció de l’Esperit Sant, desitja vehementment il·luminar tots els homes amb la seva claror, que resplendeix sobre la faç de l’Església, anunciant l’evangeli a tota criatura. I com que l’Església és en el Crist com un sagrament o signe o instrument de la íntima unió amb Déu i de la unitat de tot el gènere humà… vol declarar amb més exactitud i a tot el món la seva naturalesa i la seva missió universal. Les condicions del temps actual encara fan més urgent aquest deure de l’Església, a fi que tots els homes, units avui més estretament amb tota mena de relacions socials, tècniques i culturals, aconsegueixin també la plena unitat amb el Crist”.
Amb un to solemnial propi dels grans documents eclesials, així comença la constitució del Vaticà II sobre l’Església, constitució que abreujadament s’acostuma a presentar, com tots els altres documents, amb les dues paraules inicials, en llatí, que és com es varen redactar tots els documents conciliars: LUMEN GENTIUM: “Per tal com el CRIST és la Llum de les nacions, aquest sagrat Concili, reunit sota l’acció de l’Esperit Sant, desitja vehementment il·luminar tots els homes amb la seva claror, que resplendeix sobre la faç de l’Església, anunciant l’evangeli a tota criatura. I com que l’Església és en el Crist com un sagrament o signe o instrument de la íntima unió amb Déu i de la unitat de tot el gènere humà… vol declarar amb més exactitud i a tot el món la seva naturalesa i la seva missió universal. Les condicions del temps actual encara fan més urgent aquest deure de l’Església, a fi que tots els homes, units avui més estretament amb tota mena de relacions socials, tècniques i culturals, aconsegueixin també la plena unitat amb el Crist”.
“Joan
XXIII i Pau VI havien precisat que l’essencial del Concili era, per a l’Església,
presentar la seva veritable fesomia al món d’avui. Aquesta constitució,
tal com ha quedat elaborada correspon a aquesta finalitat. No hem d’oblidar,
però, que es tracta d’un text doctrinal i que, en conseqüència, no pot tenir l’accent
directament dialogal de la constitució pastoral GAUDIUM ET SPES (goig i
esperança), destinada a presentar les relacions entre l’Església i el
món. És clar que aquests dos textos no poden ser separats. Calia primer que
l’Església definís la seva essència i la seva finalitat sobrenatural. Fet això,
és més fàcil de mostrar allò que ha de ser el seu diàleg amb el món: una
disponibilitat a acollir els elements propis de la civilització que es
construeix i una disponibilitat a aportar-hi la inspiració espiritual
que pot donar a aquesta civilització la seva plenitud”. La transició d’una Església
en si a una Església per als altres homes podria ser la fòrmula, segons
el P. Congar, que resumís aquest canvi (profund, més del que podíem sospitar).
Una nova sensibilitat s’obre pas: que l’Església se senti més pròxima a la
realitat, més atenta a la dimensió històrica, concreta i antropològica”. Crec que amb aquestes premisses ja podem
encetar una glossa a les lectures d’aquest diumenge. Estem als inicis de la
missió de Jesús i cal no perdre de vista que totes les lectures s’entrellacen i
subratllen aquesta vinculació amb el Crist que és el principi i el terme de
tota Església i de tot temps. L’Església, doncs, serà més l’Església, volguda
per Déu, com més s’assembli, com més s’inspiri, com més s’identifiqui , com més
es vagi “configurant” (expressió aquesta, paulina) “per Crist, amb Ell i en Ell”.
No són pas redundants les tres preposicions, cadascuna amb significació ben
pròpia…
L’expressió
que encapçala aquestes glosses a les lectures d’avui, totes elles centrades en
la primerenca figura i missió de Jesús,
que ja el profeta Isaïes descriu com l’irrupció messiànica que produirà Jesús
en començar la seva predicació-missió: “El poble que vivia a les fosques ha
vist una gran llum, una llum que resplendeix per als qui viuen al
país tenebrós”. L’evangeli de Mateu, com fa molt freqüentment, cita frases de
l’AT. per corroborar el que estava passant, com a prediccions anteriors. “Des
d’aquell temps de l’empresonament de Joan, Jesús començà a predicar així:
“Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. El mateix Pau demana la unitat
en el Crist predicat per tots i sense divisions ni desavinences entre els que el
prediquen. No hi pot haver partidaris d’aquest i d’aquest altre, perquè Jesús
-principi i fi de tota predicació- no pot estar dividit. Ben a l’inrevès; tant
més que hem estat-estem celebrant les pregàries per a la unió dels cristians,
aquesta darrera setmana. “Que tots
siguin u”.
Tornant
a l’expressió: La LLUM de la VIDA no puc per menys que recordar
l’entrada al llibre del Gènesi quan Déu creà el món que comença així: “En una
terra caòtica i desolada, on les tenebres cobrien la superfície de l’oceà i
l’Esperit planava sobre les aigues, Déu digué: “Que existeixi la llum. I la llum va
existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu
va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un
vespre i un matí, i fou el dia primer”. La creació és essencialment la
participació i la comunió amb Déu com a llum de tot el que ha creat. Déu es
defineix com a “Llum inaccessible”. Pau dirà: “Ja que l’Esperit ens dóna la
vida, deixeu-vos guiar per l’Esperit”. El cel és-serà visió cara a cara (¡). El
mateix Joan des del pròleg en començar
el seu evangeli, que hem llegit tantes vegades aquests dies nadalencs, ens el
presenta com un nou Gènesi: al·ludint a Crist –la Paraula preexistent-
ens diu que “en Ell hi havia la vida i la vida era la llum dels homes. Llum i
Vida “lluiten” contra la foscor i el “món” (expressió de les tenebres del mal,
en Joan) no l’ha reconegut. “El que era la llum veritable que ve al món i
il·lumina tots els homes”. Ha vingut a
casa seva i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui
creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu”. Més endavant dirà
el mateix Joan de Crist: “Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà
a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida”. I dirà dels qui
l’han acollit: “Vosaltres sou la llum del món”. En els textos bíblics la llum
visible es convertirà en un símbol del bé i de la vida. Així Isaïesla mirada. Us omplirà de
llum i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits”. Ja havia predit Zacaries en
el seu càntic “Benedictus”: “Perquè ens estima ens visitarà un sol, que ve del
cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar
els nostres passos per camins de pau”
Dues
paraules màgiques: LLUM i VIDA: Són perfectament intercanviables. Si en
lloc de la “i” hi posem “és” tenim concentrat tot el missatge i la figura de
Jesús, teu i meu, de l’Església i de tota la humanitat segons la voluntat del
Déu creador, de Jesús el nou creador i de l’Esperit Sant que porta a plenitud
la llum i la vida en cadascú de nosaltres. “Vosaltres sou la llum del món”, com
està implícit que nosaltres som la vida del món. ¿Què ens suggereix l’expressió
“la llum de la vida”? Deixeu-vos il·luminar per Crist; deixeu que l’Esperit
Sant sigui la Vida de la
vostra Vida , deixeu obrar a Déu”. Seguiu el procés normal de
la llum: de l’opacitat, a la translucidesa fins a arribar a la transparència.
És efecte d’una purificació, fins a la polidesa màxima. “Benaurats els nets de cor, perquè veuran Déu”
per tot arreu com un reflex: natura, la pròpia consciència, els altres, els
esdeveniments… “i Déu veié que tot era bo”: La bellesa sobretot és llum i vida.
“Déu és Déu de vius i no de morts”. Déu és gràcia gratuïta, feta do. Donar i
sobretot donar-se, això és la vida i és l’amor. “Si el teu ull hi veu bé, tot
el cos serà lluminós”. “La làmpara del teu cos és el teu ull”. La Bíblia està
pleníssima de textos sobre la vida, la plenitud de Vida. Seria allò de mai
acabar. “De la mateixa manera que m’ha enviat el meu Pare que viu i jo visc
pel Pare, també qui em menja viurà per mi”. Rematem-ho: “Jo sóc el Camí, la
Veritat i la Vida” ¡A compartir-ho amb Jesús!
“Tinc
una llum al cor / que la vull deixar brillar (3)
Cada
nit (5) / Perquè vull que brilli ben fort.
Dilluns
em dóna el do de l’amor;
dimarts:
la pau m’ha entrat al cor:
dimecres:
no perdis mai la fe;
dijous:
d’una alegria era ben ple;
divendres
diu: ves fins al final;
dissabte
fa: denuncia el mal;
diumenge
em diu: encén el teu foc,
perquè
vull que brilli ben fort. Oh!”
Diumenge
III de durant l’any, 26 de gener del 2014.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada