FEU
AIXÒ, QUE ÉS
EL MEU MEMORIAL
Quatre
són els documents principals del Concili anomenats constitucions per què
estan a la base de tots els altres: El document sobre l’Església; sobre la
sagrada litúrgia; sobre la revelació divina (la Paraula de Déu); sobre l’Església
en el món d’avui. Avui us voldria
presentar esquemàticament els punts més sobresortints del de la litúrgia i més
en concret sobre l’Eucaristia.
“L’obra
de la salvació continuada per l’Església s’acompleix en la litúrgia: Igual com
el Crist fou enviat pel Pare, també Ell
envià els apòstols, plens de l’Esperit Sant, no solament a predicar l’evangeli
a tota criatura i anunciar que el Fill de Déu, per la seva mort i resurrecció,
ens havia alliberat del poder satànic i de la mort i ens havia transportat al
Regne del Pare, sinó també a realitzar l’obra de salvació que anunciaven, pel
Sacrifici i els Sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica. Així
els homes són empeltats en el misteri pasqual del Crist pel baptisme, morts amb
Ell, sepultats amb Ell, ressuscitats amb Ell; reben l’esperit de fills
adoptius, pel qual clamen: Abbà, Pare. Semblantment, sempre que mengen el sopar
del Senyor, anuncien la seva mort fins que Ell vingui... Des de Pentecostès l’Església
mai no ha parat de reunir-se per celebrar el misteri pasqual; llegint el que es
referia a Ell en totes les escriptures, celebrant l’Eucaristia, en la qual es
fa present la victòria i el triomf de la
seva mort, i donant alhora gràcies a Déu pel seu do inefable en el Crist Jesús
a lloança de la seva glòria, per la virtut de l’Esperit Sant.
Per
a realitzar una obra tan gran, Jesucrist és sempre present en la seva Església ,
sobretot en les accions litúrgiques. És present en el sacrifici de la Missa,
tant en la persona del ministre, essent ell mateix el qui es va oferir a la
creu, que ara s’ofereix per ministeri
dels sacerdots, com sobretot sota les espècies eucarístiques. És present per la seva potència en el sagraments, de
manera que quan algú bateja, el Crist mateix bateja. És present en la seva
paraula, ja que quan a l’Església es
llegeixen les Sagrades Escriptures, és Ell mateix qui parla. Per últim, és
present quan l’Església suplica i salmeja, Ell que prometé: “on n’hi ha dos o
tres de reunits en el meu nom, allí sóc JO enmig d’ells”.
De
fet, en aquesta obra tan gran, amb la qual Déu és perfectament glorificat i els homes
se santifiquen, el Crist s’uneix sempre a l’Església, la seva estimadíssima Esposa,
que l’invoca com a Senyor seu i per Ell dóna culte al Pare Etern.
Amb
raó, doncs, la litúrgia és considerada com l’exercici del sacerdoci de
Jesucrist, en la qual, per mitjà de signes sensibles, se santifica i es causa de santificació de
l’home d’acord amb la naturalesa de cada un, i tot el Cos místic de Jesucrist,
o sigui el Cap i els membres, exerceixen el culte públic íntegrament.
La
sagrada litúrgia no exhaureix pas tot l’activitat de l’Església; ja que és
necessari que els homes siguin cridats a la fe i a la conversió abans que
puguin entrar en
La
importància de la
Sagrada Escriptura en la celebració litúrgica és cabdal. Les
lectures que es llegeixen , i que són explicades en l’homilia, i els salms; les
pregàries, les oracions i els himnes litúrgics estan amarats de la seva
inspiració i atmosfera, i les accions i signes reben d’ella el significat.
D’aquí que, per procurar la renovació, el progrés i l’adaptació de la sagrada
litúrgia, cal fomentar aquell afecte suau i viu de la Sagrada Escriptura.
Les
El
nostre Salvador, a l’últim sopar, la nit en què era lliurat, va establir el sacrifici
eucarístic del seu Cos i Sang, amb el qual havia de perpetuar pels segles el
sacrifici de la Creu, fins al seu retorn, deixant així a la seva estimada
Esposa, l’Església, un MEMORIAL de la seva mort i resurrecció; sagrament
d’unitat, lligam de caritat, convit
pasqual, en el qual es
rep el Crist, l’ànima s’omple de gràcia, i se’ns dóna penyora
de la glòria futura. Participació dels fidels: l’Església, doncs,
intenta, amb cura sol·lícita, que els cristians no assisteixin a aquest misteri
de fe com a espectadors estranys i muts, sinó que, entenent-lo bé a través dels
ritus i les pregàries, participin en l’acció sagrada de manera conscient,
piadosa i activa; siguin instruïts per la paraula de Déu, reconfortats a la
taula del Cos del Senyor, donin gràcies a Déu, aprenguin a oferir-se quan
s’ofereix la Víctima
Immaculada , no solament per mans del sacerdot sinó juntament
amb ell, i cada dia es trobin més perfectes, per la mediació del Crist en la
unitat amb Déu i entre ells mateixos,
perquè, finalment, Déu sigui tot en tots.
Procurin
els pastors d’ànimes que les hores principals, sobretot les vespres, siguin
celebrades en comú a l’església els diumenges i festes més solemnes. Es
recomana que els laics i tot resin
l’Ofici diví amb els sacerdots, o bé reunits
ells amb ells, i fins i tot en particular.
La
tradició musical de tota l’Església constitueix un tresor de preu inestimable,
excel·lint per damunt d’altres expressions
de l’art, sobretot perquè el cant sagrat, unit a les paraules,
constitueix una part necessària o integral
de la litúrgia solemne. Recorda que la veu ha de concordar amb el que és
diu, que són sempre oracions
Perquè
la taula de la paraula de Déu sigui parada amb més abundància a favor dels
fidels, s’han d’obrir molt més els tresors bíblics, de manera que, en un espai
d’anys determinat, s’hagin llegit al poble les parts més importants de la Sagrada Escriptura. Per
això, s’ha de fomentar en teoria i en la pràctica, entre els fidels i la
clerecia, la vida litúrgica de la parròquia; i cal esforçar-se perquè floreixi
el sentit de comunitat parroquial, sobretot en la celebració comunitària de la
missa dominical. (Tot extret del
document sobre la
Sagrada Litúrgica )
ANUNCIEM
la vostra mort,
CONFESSEM
la vostra resurrecció,
ESPEREM
el vostre retorn, Senyor Jesús.
Solemnitat del Cos i de la Sang
de Crist, diumenge 2 de juny del 2013
Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada