DUES VESSANTS
DEL MONT TABOR
Ja
anunciàvem el darrer diumenge que en la nostra cursa quaresmal hauríem de
coronar cims ben alts, que donarien emoció sostinguda i corprenent a tot el
nostre fatigós “pedalar”. I heus aquí que, sense anar més endavant, som portats
al cimal d’una muntanya, el pretès Tabor (atribució del s. IV), on serem
testimonis lectors d’una inimaginable experiència –la Trans-figuració de Jesús-
de la que en varen ser testimonis oculars els privilegiats tres deixebles, Pere, Jaume i Joan. Ells tres
trenaran unes noves experiències més, ocorregudes a la muntanya de les Oliveres
i posteriorment al Gòlgota. Els cims d’aquesta serralada ens donaran successivament
horitzons panoràmics. Déu habita a les altures. Jesús tenia el costum d’anar-hi
a esplaiar-s’hi amb el Pare, Abbà.
Davant
dels ulls esbalaïts dels deixebles, el Mestre s’apareix, de cop i volta,
fulgurant, rostre i vestits, en conversa amb Moisès i Elies. Sabrem que
parlaven de la propera passió, per la narració complementària que en fa Lluc,
precisió necessària per entendre la pregona significació d’aquest fet insòlit.
El
Mestre és presentat davant dels interlocutors i dels deixebles com “El meu
Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut. Escolteu-lo”. De seguida albirem a
com d’ull comú, abastador: la Manifestació en el moment del Baptisme com un
punt singular, sobresortint, en el què Jesús inicia la seva missió; també es
veu a més a més la “muntanya” elevada on el Mestre rebat el Temptador i es
presenta davant d’ell com a Déu a qui ha d’adorar. Notem que aquesta nova
manifestació, la del Tabor, en tot semblant a la del Baptisme, només difereix
amb l’afegitó d’haver d’escoltar-lo. El context d’aquesta nova escena
ens forneix, a banda i banda del fet narrat, unes precisions que ens faran llum
en la significació cabdal de la Transfiguració. Al capítol antecedent de Mateu
se’ns narra com a la pregunta de Jesús sobre què diu la gent qui sigui Ell, la
resposta de Pere afirmant que “Ell és el Crist, el Messies, el Fill de Déu viu”,
a la que en to solemne li respon Jesús: “Benaurat tu, Simon, fill de Jonàs!;
perquè això no t’ho ha revelat ningú sinó el meu Pare del cel”. Després de la
prohibició de no dir a ningú que ell era el Messies, hi afegirà en escenes seguides,
que Ell havia de patir a mans de les autoritats jueves fins a ser executat i a ressuscitar al tercer dia.
Pere, sempre avançant-se als altres, a part li commina: “Lluny de tu aquesta
pensada! No t’ha de passar pas això que dius! Jesús li fa una rebufada solemne:
Aparta’t de mi, Satanàs! Ets com un escàndol per a mi; el teu pensar no és com
el de Déu, sinó com el dels homes”. A continuació Mateu narra com Jesús, adreçant-se als seus deixebles, en
to solemne sentencia: “Si algú vol venir amb mi, que es negui a si mateix, que
prengui la seva creu i que em segueixi, etc... Estem com aquell qui diu a la
falda rosts amunt de la muntanya del Tabor i ja s’entreveu a les clares que
Jesús no defuig la creu i que manifesta que aquest també ha de ser el camí de
futur dels seus deixebles. Plana sobre d’ells ja aquest presagi dels sofriments
que suposa seguir la petja del Mestre. Després en baixant de la muntanya Jesús
anirà tornant repetidament a la declaració seva de que ha de sofrir mort i que
ressuscitarà. L’hauran d’escoltar, atònits, molt a fons per anar assumint que
la seva missió, rebuda del Pare, comportarà el misteri de la creu... Ells i
deixem-ho dit també nosaltres!
Estem
justament a les emportes de l’inici de la Quaresma. Vàrem dir amb la col·lecta
del primer diumenge: “Que la Quaresma ens sigui profitosa per a conèixer més i
més el misteri de Crist i per a viure’l d’acord amb les seves exigències;
i avui, també a la col·lecta, hi hem d’afegir en correlació totes dues que “Vós
ens maneu d’escoltar el vostre Fill
estimat i ens alimenteu amb la vostra
paraula; feu que, purificada la nostra visió
interior, fruïm de la contemplació de la vostra glòria”. Estem entrant en
els secrets fondals de l’exercici quaresmal: escoltar espiritualment la paraula
de Crist, purificar la visió interior i així fruir en contemplació de la glòria
anticipada del Crist i també de la nostra. Aquí farem recolzar el nostre treball
quaresmal, més aquí que enlloc...
Recordeu
que vàrem invitar-vos a tenir a la vista el document del papa Francesc per tal
d’aprofundir en el capítol (num. 160 – 175) sobre una catequesi kerygmàtica que explanarem ara a
continuació i hi afegirem també, mistagògica.
Aquestes expressions són
decisivament rellevants per portar-nos a un coneixement experiencial del misteri de Jesús. Entrem-hi més a fons:
“Tota formació cristiana és abans que res l’aprofundiment del kerygma que és el primer anunci
de l’evangelització que conté la síntesi vital de l’encontre primer, augural,
de Crist en cada persona. Ara és un bon moment per portar a referència allò que
diu Francesc a l’inici del seu document “La Joia de l’Evangeli”: “No em cansaré
de repetir aquelles paraules de Benet XVI que porten al centre de
l’Evangeli: “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran
idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la
vida i, amb això, una orientació decisiva”. I afegeix. “Només gràcies a aquest
trobament –o retrobament- amb l’amor
de Déu, que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra
consciència aïllada i de la referència centrada en el nostre “ego”. Arribem a
ser plenament humans quan som més que humans, quan permetem a Déu que ens dugui
més enllà de nosaltres mateixos per a assolir el nostre ésser més veritable”.
Això sempre com a premissa. Si la fe es viu així, “tot serà possible”. I ara
passem a la reflexió que el papa fa en relació al kerygma: “No s’ha pas de
pensar que en la catequesi el kerygma és abandonat a l’encalç d’una formació
suposadament més “sòlida”. No hi ha res més sòlid, més profund, més segur, més
dens i més savi que aquest anunci. Tota formació cristiana és abans que
res l’aprofundiment del kerigma que es va fent carn cada vegada més i millor,
que mai no deixa d’il·luminar la tasca catequística, i que permet comprendre
adequadament el sentit de qualsevol tema que es desenvolupi en la catequesi. És
l’anunci que respon a l’anhel d’infinit que hi ha en tot cor humà. La centralitat
del Kerygma demana certes característiques de l’anunci que avui són necessàries
a tot arreu: que expressi l’amor salvífic de Déu previ a l’obligació moral i
religiosa, que no imposi la veritat i que apel·li a la llibertat, que posseeixi
unes notes d’alegria, estímul, vitalitat, i una integritat harmoniosa, que no
redueixi la predicació a unes poques doctrines a vegades més filosòfiques que
evangèliques. Això exigeix a l’evangelitzador certes actituds que ajuden a
acollir millor l’anunci: proximitat, obertura al diàleg, paciència, acolliment
cordial que no condemna”. Què bo que seria que tornéssim sovint a aquest text!
Pel
que fa a l’expressió mistagògica que
vol dir obertura als misteris a través d’una pedagogia que inviti a la vivència
de la interioritat, de la pregària, de
la Paraula, dels símbols i els sagraments viscuts personalment i comunitària en
la fe en el Crist (confiança i compromís). El papa Francesc farà esment
bàsicament de dues direccions: “la necessària progressivitat de l’experiència
formativa en què intervé tota la comunitat i una renovada valoració dels signes
litúrgics”. Lamenta la no massa atenció a la renovació mistagògica encara per a
desenvolupar. “El trobament catequístic és un anunci de la Paraula centrada en
aquesta, però que sempre necessita una adequada ambientació i una atractiva
motivació, l’ús de signes eloqüents, la seva inserció en un ampli procés de
creixement i la integració de totes les dimensions de la persona en un camí
comunitari d’escolta i de resposta”. Després farà referència a la “via de la
bellesa que realci el llaç inseparable entre veritat, bondat i bellesa. El Fill
fet home, revelació de la infinita bellesa, és summament amable, i ens atrau
cap a ell amb llaços d’amor”.
La
quaresma, tota ella, s’hauria de convertir en un catecumenat per a adults, viscut personalment i comunitària en un
grup eclesial que hauria de desembocar en la Vigília Pasqual en una proclamació
festiva i radiant de la fe i en els compromisos “concrets” de creixement en la
vida evangèlica. Caldria promoure aquesta pastoral “imaginativa” en grups parroquials
ad hoc o bé permeabilitzant-hi els que ja funcionen, a fi de fer-ne un
veritable “moment fort” de la seva fe sempre més aprofundida. Bona ruta. En
seguirem parlant en successives represes. Déu
sobre tot!
Diumenge
II de quaresma, 12 de març del 2017.
Sabadell
