Homilia del diumenge 18 d'octubre del 2026

             CONSTITUCIÓ SOBRE L’ESGLÉSIA I MÓN D’AVUI

                                               Aquest diumenge ens porta a fer una renovada i penúltima consideració sobre la relació de la Institució eclesial i els diferents països on està com arrelada i on comparteix, des d’angles diversos, moltes vegades el sentit de la història que es va fent des de la perspectiva humana i social i en els entramats culturals, econòmics, de relacions estatals i  internacionals. Això ens porta a posar en gran valor el document del Concili Vaticà II signat pel papa Pau VI a finals de l’any 1965 que porta per títol: Constitució pastoral sobre l’Església en el món actual. A això ens hi ha portat el fet que Jesús va defugir la comprometedora pregunta que li formularen els fariseus sobre la licitud o no de tributar al Cèsar. Tot amb tot, va posar de relleu que s’ha de donar al Cèsar allò que li és degut i a Déu allò que ateny a les seves implicacions institucionals com a grup que hi té una presència i acció ben clares i  diàfanes. Cal fer algunes prèvies i és que l’Església aquí es presenta com una Institució de llarg abast i compromís, amb la seva articulació i declarada incidència humana, social i moral. Cal també advertir que si bé les consideracions en l’articulat del document són de validesa de i per a tots temps, emperò, cada nova època històrica esdevinguda en el seu procés bé demana un aggiornamento, degut sobretot ara que els temps es precipiten i demanen repensar tantes noves fases de tots tipus com les que estem vivint ara en una contemporaneïtat que se’ns torna novament problematitzada, amb cairells no sols nous sinó impensables anteriorment. Diguem algunes dades del document per poder-lo centrar en allò que té de coexistència i implicació humana política, social, econòmica, cultural i també internacional. Se la cita breument amb les dues paraules inicials, prou significatives: Gaudium et Spes. Crec haver de posar el començament ben clar i rodó: “Els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps, sobretot dels pobres i dels que sofreixen, són ensems els goigs i les esperances i les angoixes dels deixebles de Crist. No hi ha res de vertaderament humà que no trobi ressò en els seus cors. La comunitat cristiana està integrada per homes que, reunits en Crist, són guiats per l’Esperit Sant en el seu pelegrinatge vers el Regne del Pare i han rebut la bona nova de la salvació per a comunicar-la a tothom. L’Església, per tant, se sent íntima i realment solidària del gènere humà i de la seva història”. “Per això, el Concili Vaticà II, després d’haver aprofundit en el misteri de l’Església, es dirigeix ara no sols als fills de l’Església catòlica i a tots els qui invoquen a Crist, sinó a tots els homes, amb el desig d’anunciar a tots com entén la presència i l’acció de l’Església en el món d’avui”. Poso a grans trets la composició de tot l’argumentari, començant fent un intent de veure la situació de l’home en el món d’avui, advertint com ja hem dit que en aquests més de seixanta anys que té la Constitució s’han precipitat noves tendències i clamoroses novetats que, no per invalidar el text del Vaticà II, caldrà anar-hi afegint puntualitzacions i afegits substancials: estem en moments històrics que demanen estar atents als canvis de perspectives sempre obertes, així ens toca viure en un il·luminat discerniment viu i actualitzat... A això precisament ens invita i convoca el Sínode 

                                               En un primer moment el Concili ens ha volgut donar una imatge de la situació de l’home actual en els diferents canvis profunds a què està sotmès en tots els aspectes determinants de la persona: canvis profunds, canvis en l’ordre social, canvis psicològics, morals i religiosos, interrogants més pregons de l’home, aspiracions més universals de la humanitat. Passa a continuació a la visió que l’Església té de la persona humana: la “imatge de Déu”, la seva dignitat, la pluralitat de la constitució, la seva llibertat, la dignitat de la seva consciència moral, la seva mort. I passa a fer un estudi sobre l’ateisme avui, les seves arrels i l’actitud de l’Església sobre l’ateisme. Tot això es condensa en un punt, el número 22 on es presenta Crist en l’encarnació com a l’home nou i les derivacions en la visió cristiana de l’home, número que tots els cristians de tots els temps ens l’hauríem de saber com de memòria per les sublimitats que es posen en joc. Només voldria fer esment al llibre de Gonzàlez Faus Acceso a Jesús que acabo de llegir i que ja l’he tornat a començar -que és el que ens passa amb els llibres que hi trobem una mina soterrada de visions noves- i de la congruència entre el nou concepte del misteri de Déu que ens ha estat revelat en Crist i del qual tots els homes són cridats i escollits per a viure’l en el misteri de filiació i fraternitat que ens ha fet partícips la omni/present (com diu Teilhard) gràcia de Déu en nosaltres. 

                                               Després s’endinsarà en la dimensió comunitària de la vocació humana i per tant en la interdependència entre la persona humana i la societat en la que viu inserit com a promotors del bé comú, en les derivacions en temes candents ara i sempre! de la immigració, de la dignitat de tota persona, l’accessibilitat al treball, d’habitatge, d’educació i participació i integració cultural i social, la superació de l’ètica individualista i la solidaritat. Obre, a continuació, un apartat sobre la activitat humana: drets i deures, concepció cristiana de l’activitat de cocreació. L’Església al servei del creixement humà i social.

                                               Un últim apartat sobre problemes més urgents on puntualitzarà el valor i dignitat del matrimoni i de la família i del seu caràcter sagrat de tots dues institucions, afegint-hi jo que ara encara resulta de major urgència donada la situació rupturista que estem vivint en aquests àmbits demogràfics, educatius i socials que esdevenen de primeríssima humanitat. Obre tot seguit el tema punter de la cultura en el sentit més ampli i coextensiu a diversificacions on el tema tecnològic i de la prevalència de la veritat i dels mitjans de comunicació de masses i de la IA que està en la primera pàgina dels “mèdia” amb les seves advertides derivacions vers una possible deshumanització. Parla sobre el tema de l’economia tan revolucionat avui dia en la incidència en un capitalisme concentrat en pocs que dominen les riqueses i la seva polarització en poques mans i en el tema angoixós de la redistribució dels béns, treball i lleure, conflictes laborals i justícia. També fa una acurada immersió en l’àmbit de la política i la participació que és un deure de tothom i no deixar la política només en mans dels polítics. Ampli tractament sobre el tema candent de la Pau, evitant de totes totes l’estigma de la guerra, tan constantment proclamat pels darrers papes... Insistència en fomentar les institucions internacionals, tan menystingudes darrerament, fent prevaler criteris nacionals de caire d’extrema dreta. En tots aquests punts d’atenció singulars es dona els criteris evangèlics i eclesials que suposen i fonamenten la posició ferma de l’Església, àdhuc  amb més precisions donada la situació hodierna de tots aquests temesque donen sentit plenament humà al fet de viure frec a frec amb totes noves generacions que demanen punts de vista més esclaridors. Tots som homes i dones polítics. Els afers humans ens són deguts i no podem tancar-nos en una autorreferencialitat exclusiva i excloent. Seria una bona pensada tornar a replantejar-nos els temes més importants que ho són d’ahir i d’avui. Ens trobem davant d’una nova votació on ens hi juguem present i futur. Cal fer no un dia de reflexió, sinó des d’ara fins emetre el nostre vot. 

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge i setmana XXIX, 18 d’octubre del 2026  Sabadell