Homilia del diumenge 02/05/2021

                                  SENSE  MI  NO PODEU  RES

Estem arribant al punt més íntim de la celebració de la Pasqua. Han estat unes setmanes per poder copsar la profunditat de la transformació que la Pasqua promou en la nostra vida de ressuscitats per participació. La Resurrecció de Jesús ho omple de sentit i és com una immersió en un líquid que va prenent-nos  por a por i que ens donarà textura, àdhuc caràcter de ser posseïts com aquell prendre sabor, gust i perfum. L’al·legoria vistent del cel i les sarments ens introdueix en una vinculació de vida. Madurats com un raïm afaiçonats per la saba mare, a sol i serena ens deixarem desposseir d’un cantó i al mateix temps, prendrem la textura interna de la mare naturalesa. Oh transformació sostinguda per la permanència en Ell. Mai cobrava  sentit més veritable allò de fondre’s un per esdevenir raïm, bell a la vista, gustós al paladar, esclatant de vi nou...

Estem ja en els capítols centrals de l’evangeli de santJoan. Avui encetem el capítol 15. Tractem de llegir-lo en veu alta i pensant només en el doble protagonisme: l’essencial el de Jesús i el nostre per participació. El nexe integral el dona la preposició en que parla de compenetració. Quantes vegades surt l’expressió: “Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres”. “Així com les sarments, si no estan en el cep, no podeu donar fruit , tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres els sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mí, es llençat fora i s’asseca  com les sarments. Les sarments , un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el què voldreu, i ho tindreu. La Glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus. Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu Amor. Us faig un petició i és ancoreu-vos en el text. No en sortim, si no ens en fan fora. Seguríssim que no se succeirà, aniria contra el sentit del que demana, desitja, el mateix Crist. Aquest és el desig del Pare. Que res ni ningú ens separin del Crist que ens estima i que vol portar la unitat i comunió a la veritat essencial entre Jesús, el Cep; i nosaltres, el sarment, vincle d’unió vital. No es pot simbolitzar millor que amb la significació nutrícia entre el cep i les sarments. Ja ho havia avansat a Joan 6, 56-7: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi”. Digué Jesús: Jo sóc la Resurrecció i la Vida: qui creu en mi tindrà Vida Eterna”.

Aquí rau el goig pasqual: Som vivents. En Crist Senyor nostre.

P. Josep Mª Balcells

Diumenge Vè de Pasqua, 2 de maig del 2021.   Sabadell