Homilia del diumenge 25/04/2021

              FILLS:  JA  ARA,  PERÓ  ENCARA  NO  DEL  TOT…

La Pasqua, pas a pas, va entrant per via de “re-coneixement personal” de Crist ressuscitat. Un dia ens és una “aparició” (sense aparició!; representació vívida) del Vivent, que és la manera que van tenir els primers cristians d’anar assumint el que segons Pau és el fonament de la nostra FE. Sí, perquè només ens hi podem atansar “vivencialment”, fent que ens digui, que ho sentim -evidentment experimentant-ho- com si fos un veritable i autèntic encontre. Ja és un tòpic dir que “el cristià del segle XXI o serà un místic o no serà”. Místic és una apel·lació al nostre més endins de l’endins, on sempre ens retrobarem amb el millor de nosaltres mateixos. I encara més: amb el Misteri fet trobada! Sant Agustí parlava que Déu habita en la més íntima de la nostra intimitat. Déu, fet trobadís! Torralba té un llibret que ens encamina cap a allò més pregon de nosaltres. El Jo que queda com fulminat, il·luminat de meravella amb la presencia més desitjada: Crist Ressuscitat!  El llibret es titula “La intimitat”. Fa de bon llegir. Les pregoneses inviten...

La setmana passada centràvem l’atenció en la frase de Benet XVI en la qual ens invita no a “saber més...i massa”; en el benentés que el “saber de llibre” més aviat ens posa rèmores i ens incapacita per poder accedir a Jesús vivent a través dels ulls de la FE. Efectivament, ens invita a fer una experiència de trobament “en viu”. O com puntualitzava Francesc a un re-trobament amb Ell, que de ser autèntic i profund ens portaria a veure la vida des d’una faisó renouera. Amb gust de ser menja desenfornada de poc...

Seguint Francesc sabem que la FE amorosa o l’AMOR fiduciós  em fa descobrir que tot plegat és l’acte d’amor més gran al qual tenim accés vital –per gràcia gratuïta, indeguda, trastornant!- el que ens obre les portes “d’una feliç amistat, que -afegirà Francesc- ho subratllàvem diumenge passat-: “que ens dona un nou horitzó i ensems l’orientació decisiva”  de la nostra vida.

Avui, ens acarem  a la imatge pasqual de Jesús que d’ara en endavant serà el Pastor ple de bonesa que emmenarà el nostre viure, sabent que Ell actua i ¡més que ho faria, si li deixéssim espai..! Hem de sobrepassar la melosa imatge del BON PASTOR que permetia obrir-nos a la “pietosa pietat”i a la què ens van acostumar a esplaiar-nos en camins de “sentiments càlids” que ara com ara no ens poden satisfer, ja superada tota pietat bucòlica i pastoril. La cosa va de molt més, i tant!  Baixem a certes connotacions del text. Primer  Joan ens planteja avui a l’evangeli una situació a l’avançada de la Resurrecció, vivint ja com a acomplert que Jesús ens és el  Pastor que dona la vida per les seves ovelles. La dona amb una llibertat d’encalç missioner. Més, la vida donada i re-cobrada és l’expressió d’un amor que nascut del Pare, a qui es deu el fet del lliurament a mort i resurrecció del seu Fill, per tal de recompondre les relacions de Déu amb els homes, amb tu i amb mi; tot pur, diví Amor. “Havent estimat els qui eren al món, ens estimà fins a l’extrem”. Totes les ponderacions se’ns queden curtes... Noteu que en aquestes passatges en Joan sovintegen les expressions “tal com..., així...” Anem més endins. “Jo conec els “meus” i ells em coneixen a mi. Comparança desmesurada! “Tal com el Pare em coneix, Jo el conec a Ell; Jo re-conec les meves ovelles i elles em reconeixen a mi”. No, no és qüestió de coneixement  intel·lectual, històric, fruit d’estudi, de saber més i millor; no és res d’això, és una obertura mútua, indicible a una donació d’amor mutu re-conegut! Terreny propici per a aimants. M’hi perdo...

Fins i tant no es produeixi aquest trobament, com un esdeveniment d’ara mateix, sense adherències d’infantilismes passats, obsolets, d’allò “acaramel·lat” que possiblement encara ens queda en el subconscient dels “Bons Pastors” d’antany... Ara, ara mateix s’ha de produir  aquest trobar-nos: “Amic e Amat”. Mútuament desitjats, en procés obert d’”en-amorament”.  De convivència estreta, de com-presència, d’estar i restar un  amb i en l’Altre. La Pasqua no pot ser menys que aquesta vivència sostinguda, refermada, Em ve allò de Joan de la Creu: “quedéme y olvidéme”. Sí, ja sé que és més desig que realitat, però el desig és sincer, i sé que el desig en el millor dels casos és una versió de la FE. Tinc el desig, Senyor; augmenteu-me’l. En Vós confio, només en Vós... Una cosa porta a l’altra. Em veig agafant el Cántico Espiritual i anar recitant les “queixes amoroses” entre l’Esposa de primer i la represa joiosa de l’Espòs. “Cuando tú me mirabas,/ su gracia en mí tus ojos imprimían:/ por eso me adamabas,/ y en eso merecían/ los míos adorar lo que en ti vían” (Tinc la sensació d’estar trepitjant un “vedat” aliè...!)

Noteu que no pot quedar “traspaperat” el fet que Jesús aquí es presenta com la “PORTA”, que és tant com dir, que no podem pensar a accedir a la FE per pròpia “indústria”, per propis mèrits.  Quins mèrits podem presentar, més aviat demèrits! Jo en tot això sóc deliciosament “portat”. Tot està expressat en majúscules. Ell és l’únic que em pot franquejar el pas de dins a fora i de fora a dins. Només posant-lo com a pedra angular de la pròpia FE-. Val a dir, la persona de Jesús Ressuscitat és la pedra ben escairada que trava i conjunta tota la nervadura que conflueix en Ell. I és ben figuratiu, però quina metàfora, quin simbolisme..! Són com si fossin “aparicions” mentals que ens endinsen en la vivència de la Resurrecció. Truquem, que sabem que la insistència pot aconseguir portes patents i entrada en el misteri del que significa viure en Crist. No ens quedem portes enfora. Qui busca troba, qui prega obté, a qui tusta se li obren les portes del misteri...

Conèixer per a l’evangelista Joan té unes connotacions que obren a la intimitat del misteri cristià. Conèixer és tenir una vivència personal, vívida de Crist, de tu a tu. En la primera epístola de Joan hi trobarem aquesta entrada:”Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem del qui és la Paraula de la vida, ja que la vida s’ha manifestat: nosaltres l’hem vist i en donem testimoni, i us anunciem el qui és la vida eterna, que estava en el Pare i se’ns ha manifestat. Us escrivim tot això, perquè la vostra joia sigui completa”.

Veieu com són depassades  aquelles estampes bucòliques i pastorils que ens varen posar a l’àlbum de la primera Comunió (?) És un dir. Aquell pastor que porta l’anyellet nounat a les espatlles. Aquells acompassaments del caminar per anar de companys, lents,  amb l’ovella-mare, feixuga. Tot això va ser molt bonic, potser, però pertany a un passat que fins i tot diria que no cal menystenir-l’ho. Se’ns demana ara de ser coratjosos, ardits i havent fet el que bonament és a les nostres forces, deixar que sigui Déu qui s’empadroni del nostre desig i amb l’Esperit Sant que és la gran promesa pasqual marqui en el nostre viure pasqual d’ara, senderes inèdites. Tot són etapes en el camí d’ascens a la muntanya d’un Tabor, potser ara entrevist només, mig emboirat, diria que mig inaccessible. Ara pren nom –ves a saber- de la “Subida al monte Carmelo” o la “Montaña de los siete círculos” de Thomás Merton... O bé els oliverars de Getsemaní, tot és possible...

Francesc en la crida que ha fet al jovent en el seu escrit “Crist Viu” ens encoratjava així: (eh, que em permeteu aquest ens?): “Crist viu, esperança nostra. I Ell és la més bonica joventut del món. Tot el que Ell toca es torna jove, es fa nou, s’omple de vida. Llavors, les primeres paraules que vull dir a cada un dels joves cristians són: Ell viu i et vol viu! Ell és en tu, Ell és amb tu i mai no se’n va. Per més que t’allunyis, allí hi ha el Ressuscitat, cridant-te i esperant-te per a tornar a començar. Quan et sentis envellit per la tristesa,  els rancors, les pors, els dubtes o els fracassos, Ell hi serà per retornar-te la força i l’esperança. No hem llegit vegades i vegades que la Pasqua és un reconstituent, una mena d’elixir que rejoveneix tota l’Església? “Feu que el vostre poble exulti sempre de veure’s espiritualment rejovenit” Col·lecta de diumenge  passat.  A Crist viu hi afegirà Crist t’estima i et crida i -fent-te confiança- ho rematarà amb un Crist t’envia. Pasqua és la Resurrecció de totes les resurrecions. Que per res del món no hi manqui la teva. A cor, tots un exultant: Al·leluia!

P. Josep Mª Balcells

Diumenge IV de Pasqua, 25 d’abril de 2021.  Sabadell