Homilia del diumenge de l'Ascensió 16/05/2021

                             LLIURAMENT  DEL  “TESTIMON 

He pres aquesta imatge, pròpia de les curses atlètiques de relleus, perquè s’adiu al fons del que la celebració de la festivitat de l’Ascensió promou com una mena de final-reinici de la vida i missió de Jesús. Ressuscitat, Crist porta una difusiva alenada de vida nova –recobrada en dirà l’apòstol Joan-. Tots nosaltres som cridats a fer el “relleu” en la cursa evangèlica que ens toca per definició del que som com a testimonis vivents d’una Església que postula nous treballadors a conrear la vinya del Senyor. Ara, en diem una Església “en marxa” o “en cursa” que vol involu

Cadascun dels quatre evangelistes descriu l’escena de l’Ascensió a la seva manera, amb divergències que -pel que fa a l’essencial- no resten solemnitat al fet en allò que té de més nuclear. Jesús, ja s’ha acomiadat llargament dels seus deixebles. Bona nota en tenim –i ben deliciosa per cert- en els capítols senyers de l’evangeli de Joan. Els hem llegit, ens hi hem delectat aquestes darreres setmanes del cicle pasqual. L’aiguabarreig entre la tristesa pel comiat de Jesús retornat al Pare i l’alegria connotada perquè tots els evangelistes hi subratllen que tant com un canvi hi ha en realitat una feliç continuïtat. Tots anoten la continuïtat de la missió que va posar en marxa Jesús i que ara seran els apòstols i tots els creients que se succeiran els qui seran enviats a escampar la Bona Nova de l’Evangeli. Hauran de prendre la corresponsabilitat in  solidum d’aquest “aneu”, “prediqueu”, “bategeu”!  És una esplèndida “subrogació” (=assumpció d’una comesa traspassada). D’aquí que el testimoni que haurem (!) de transmetre té una explícita semblança a la cursa al·ludida inicialment. Tots -formant una unitat pregona, més que un equip  de relleus- com ho deixa entès Pau en la segona lectura d’avui: “Esforçar-nos a estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol Cos i un sol Esperit, com també és una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola Fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot”.

 Aquesta és la responsabilitat que ara després dels imputs rebuts de tots els darrers papes que han hagut de promoure les determinacions del concili Vaticà II que han ben comprès que l’evangelització” és “el motor de l’Església”.

 La comesa és exigent, però tots els evangelis concorden en que no hem quedat orfes i en que una “presència actuant” se’ns ofereix de totes totes. Així Mateu després de fer present aquest “aneu i convertiu els pobles, ho arrodoneix amb aquesta gràcia, aquest do: “Jo seré amb vosaltres, cada dia, fins a la fi del món”. Així amb aquesta certesa validada per Jesús conclou tot el seu evangeli. O bé amb la garantia amb que clou Marc el seu evangeli, que és precisament el que llegim avui: “I el Senyor hi cooperava confirmant la Predicació de la Paraula”. És ell mateix que comença el seu evangeli amb l’afirmació sintètica sobre Jesús i la seva missió: “Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu”. Aquí s’utilitza per primera vegada l’expressió evangeli amb la doble designació: de missió, de la bona nova que Jesús portà en el seu magisteri i també del relat de vida, mort i  resurrecció: síntesi de les seves vivències. També Lluc introduirà el relat de l’Ascensió, així: “Son molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. El seu evangeli forma com un tot amb el que després s’ha disgregat com el llibre del Fets dels Apòstols (=els inicis de l’Esglèsia en marxa). Raó de més per pensar que la idea de l’evangelització és substantiva.

Tots els evangelistes, a més, completaran llurs narracions finals amb la “vinguda de l’Esperit Sant promès per Jesús abans del seu retorn al Pare, precisament perquè essent l’Esperit Sant  el veritable motor, promotor i alè de l’Església re-naixent, ara que s’inaugura una nova fase de l’Església no hi pot mancar de cap de les maneres la presència actuant de l’Esperit Sant.  Ja en parlarem diumenge vinent en celebrar la Gaudiosa Festa de Pentecostès, reportant la figura i les comeses de l’Esperit Sant en aquest nou reinici-continuació eclesial.

Com bé es pot deduir de tot l’expressat fins ara, celebrem conjuntament aquests dies Resurrecció, Ascensió i Pentecosta formant una unitat. Àdhuc alguns evangelistes barregen aquests tres misteris no distingint-los uns dels altres, en el sentit que formen una unitat i això facilita les narracions entrecreuades. 

Com dèiem al principi, en reiniciar la predicació del Regne de Déu, ara encomanat al “lliurament del “testimoni” de tot cristià, voldria aprofitar l’ocasió per presentar una apunts introductoris que ens podrien estimular a viure actualment les urgències de l’evangelització tal i com les presenta l’Església avui dia. Començaré per la Constitució sobre l’Església en el món d’avui, que ens dona una imatge ben profundament arrelada en les nostres aspiracions i compromisos socials: “Totes les joies i esperances, tristeses i angoixes dels homes d’avui, dels pobres sobretot i de tots els qui sofreixen, com també les joies i les esperances i les tristeses i les angoixes dels deixebles del Crist i no hi ha res de veritablement humà que no hagi de trobar eco en els seus cors.  La seva comunitat, en efecte, està formada d’homes agermanats en el Crist, conduïts per l’Esperit Sant en el seu caminar vers el Reialme del Pare, i que han rebut el missatge de salvació oferta a tothom. És per això que l’Església se sent amb tota veritat íntimament solidària del gènere humà i de la seva història”. En proclamar la grandesa de la vocació humana i en afirmar que en l’home hi ha un germen diví, el sant Concili ofereix a la humanitat la col·laboració sincera de l’Església en mires a promoure aquella fraternitat universal dels homes que respongui a la seva vocació”: (“Fratelli tutti”).  “L’Església... sols desitja una cosa: continuar, sota el guiatge de l’Esperit, l’obra mateixa del Crist, que va venir en aquest món per retre culte a la veritat, per salvar i no pas per condemnar, per servir i no pas per ser servit”.

No és pas ara el moment per fer una calidíssima al·lusió als ”treballs i els dies” del nostre papa Francesc que s’ha posat al cap de fila de tots els atletes de l’evangeli per anar traspassant uns als altres en la curs de relleus el “testimoni”, i més, el testimoniatge de que tots estem cridats a fer obra d’evangeli en el lloc i situació on es trobi cadascú. Hi ha feina –i és la més preuada- per a tothom. Només cal obrir les pàgines de “La Joia de l’Evangeli” per sintonitzar en les urgències actuals –sobredimensionades en el món nostre secularitzat i indiferent- per sentir-nos cridats personalment a fer de la nostra vida un evangeli a mida humana, discreta i senzilla, tenint present allò que ens deia l’enyorat bisbe Casaldàliga: “Els creients avui dia hem de fer creïble allò que diem que professem”. Heu vist com en uns quants anys hem passat del “dia de les missions” al dia de “la missió”. A tots se us espera. Vens?

Acabo citant a Francesc, com un homenatge per la insistència en fer-nos evangelitzadors: “En tots els batejats, des del primer fins al darrer, hi actua una força santificadora de l’Esperit que impulsa a evangelitzar . El Poble de Déu és sant per aquesta unció que el fa infal·lible “in credendo”. Això significa que quan creu no s’equivoca, encara que no trobi paraules per explicar la seva fe. L’Esperit el guia en la veritat i el condueix a la salvació... La presència de l’Esperit atorga als cristians una certa connaturalitat amb les realitats divines i una saviesa que els permet de copsar-les intuïtivament, encara que no tinguin l’instrumental adequat per a expressar-les amb precisió”. Evangelitzar suposa primàriament anar essent evangelitzats nosaltres mateixos. No oblidem que “portem i hem de lliurar el “testimoni” en cursa.

P. Josep Mª Balcells

L’Ascensió del Senyor, diumenge 16 de maig del 2021.  Sabadell