Homilia del diumenge 30/05/2021

                                  EN  EL  NOM  DEL  PARE…

Formem part (de “participació” gratuïta) del Déu que ens és vida. Això ens ho certifica la nostra Fe pasqual. Cal, doncs, que ens avesem a demanar que res ens allunyi d’aquest “àmbit diví” en el qual per gràcia estem immergits. Tota la nostra vida ha de ser un Glòria pervivent a la Sma. Trinitat. Tal i com acostumem a fer, amb major o menor consciència, en iniciar els actes cultuals, així hauríem de fer en iniciar cada dia que Déu ens dona amb un espaiós, lent i ponderós: “En el nom del Pare (que ens és amor fidel) i del Fill (que ens és un devessall de gràcia) i de l’Esperit Sant (que ens és dador de tot do)”. Ho hauríem de fer amb l’intent i bell propòsit  de posar-nos sota la protecció i empara de la Trinitat amorosa. Que en aquest principi i albada del nostre dia hi siguin presents i continguts tots els inicis del que anirem fent per menut i al detall durant tota la jornada. Serà com una mena de somriure connivent de correspondència a tot el que Déu u i Tri ens anirà do-nant de “gràcia sobre gràcia” com ens diu i promet l’evangelista Joan en el proemi de la seva narració.

Després d’haver-nos ungit a gratcient i de ple en els capítols de l’evangeli de Joan del Comiat de Jesús abans del Retorn al Pare (des del 13 fins a tot el 17) ens podrem moure espiritualment amb tota agilitat i anirem gaudint i aprofundint en l’àmbit trinitari. Entrarem meravellats en la relació essencial que hi ha en i entre les Tres persones de la Trinitat.

Un Pare, punt focal de referència contínua per part de Jesús que se sent com a Fill estimat pel Pare. Joan no escatima les relacions entre el Pare i el Fill: En 20 textos es esmentat el Fill respecte de Déu Pare i fins a 106 textos (!) que es refereixen a Déu com a Pare de Jesús (25 d’aquests té la formulació “el meu Pare”). Així tenim d’una forma clara un tema omnipresent que arriba a tots els topants de l’evangeli de Joan”. “Jesús ve de Déu, ho treu i rep tot d’aquell que anomena Pare: (les paraules que ha de dir, les obres que ha de fer, l’ensenyament que ha de transmetre, el manament que ha de deixar com a testament”). Jesús es defineix per una relació ininterrompuda amb aquell a qui anomena Pare: viu d’Ell, s’inspira en Ell, i ho rep tot d’Ell. Tanmateix la unió i identitat van més enllà del que expressa la metàfora de la paternitat. Jesús i el Pare son una mateixa cosa, son u. Jesús està en el Pare i el Pare està en Jesús. La metàfora no por expressar tots els matisos d’una relació que és una unitat. No només és el Fill, Jesús és Deu.

Tota l’Escriptura parla sobre Jesús, perquè Jesús és el projecte que Déu ha tingut no únicament sobre el poble de Déu, sinó sobre la humanitat sencera des de sempre i per sempre.

Deferents fragments del Comiat tenen tots una referència al Paràclit (anomenat “un altre” Paràclit (defensor, monitor, introductor, mestre interior, “alias”), totes lligades  amb la promesa de l’enviament, una vegada Jesús hagi tornat al Pare. I això perquè es quedi amb nosaltres per sempre. Serà l’Esperit de la veritat que vosaltres el coneixereu perquè roman en vosaltres.

La funció del Paràclit és fer present el sentit del que Jesús ha fet i dit. La tasca de l’Esperit és fer present Jesús en un crescendo inèdit. En aquest sentit es pot dir que l’Esperit  és l’autor veritable de l’evangeli de Joan. En efecte, diu Jesús que “quan vingui el Paràclit, l’Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que Jo us enviaré del Pare Ell donarà testimoni de mi (Jn 15, 26). És a dir l’Esperit ens el revelarà, farà palesa la identitat de Jesús. Així ens diu: “Quan vingui l’Esperit de la Veritat, us conduirà per tots els racons de la veritat. No parlarà pel seu compte... allò que us anunciarà ho ha rebut de mi”. En definitiva, la vinguda de l’Esperit té com a tasca primordial fer-lo present. A l’Esperit Sant devem el nostre acte de Fe més pregon en la divinitat i humanitat inseparables de Jesús.

Ja a aquestes alçades vull assabentar-vos que he gaudit de les aportacions que el P. Oriol Tuñí en el seu llibre “El do de la veritat” (amb aquest sotstítol: L’evangeli segons Joan com a revelació de Jesús). Estant ben sobrers els inútils esforços per anar endins del misteri de la Sma. Trinitat. N’hi ha ben bé prou amb destriar el contingut del Comiat, on trobem allò de més vital per explicitar la nostra Fe en la Trinitat. Des que em vaig detenir repetint amb el goig de saber que m’afectava de ple: “Us estimo com el Pare m’estima”. (què voldrà dir aquest com?) Reblat en aquest deliciós: “Mantingueu-vos en aquest amor que us tinc (=en present inamovible). Hi  afegirà a la primera carta de Joan: “L’amor l’hem conegut en això: Ell (convé fixar-nos en la plenitud del pronom: Ell i només Ell) ha donat la vida per nosaltres. També nosaltres (incís també en aquest pronom propi!) hem de donar la vida pels germans”. Per tant, és més important ser estimat que estimar. Perquè en qualsevol cas, estimar és fruit de ser estimats. L’amor en definitiva ve de Déu. Seguirà en la seva carta: “Estimats meus, estimeu-vos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu: tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu perquè Déu és AMOR (I Jn 4, 7-8).

Més d’una vegada he recomanat de fer-ne pregària nostra habitual a manera de jaculatòria o mantra aquestes expressions del “Glòria”: “Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa Glòria”.

I sempre em quedaré amb la pregària que fa Jesús al retorn dels deixebles enviats a evangelitzar: “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això (en nota a la BIC: el que  es referix al Regne de Déu i als seus designis secrets revelats als deixebles) que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho”. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar”. (Mt 11, 25-27).

Amarats, rebent rosada d’una presència que dona sentit al nostre viure, jo només com a referendari i testimoni en primera persona poso el desig de compleció del do inclòs en una Benedicció que us agomboli de per vida del nostre Déu que ens és Pare, Fill i Esperit Sant.

P. Josep Mª Balcells

Diumenge de la Santíssima Trinitat, 30 de maig del 21.  Sabadell