EL GOIG PASQUAL
Aquests dies de forçada reclusió de quarantena pandèmica he trobat en els evangelis de Joan, concretament des del capítol 14 i el 15 que s’anaven desgranant a les litúrgies de cada dia feiner, tot un gran tresor de comunió i de sentir-me interpel·lat amorosament i ho dic amb humilitat senzilla, sense vergonya ni res de pujar el to de la vivència. Jesús ressuscitat i en expectativa de retornar al Pare em parlava al cor i em descol·locava deliciosament. Era un goig llegir i rellegir, subratllar i contemplar les paraules seves sortides del cor humà i amb “vida recobrada”. Mai m’havia sentit tan proper i suaument concernit. Començaré pel text d’aquest diumenge: “Jo us estimo”, amb l’afegitó substancial de ponderar que és un amor que reflecteix l’amor amb què Jesús se sent estimat pel Pare. Aquest “tal com” que revela o amaga la manera com és estimat pel Pare. I joiosament aplicarà aquest tenor d’estimació per a cadascú de nosaltres: per a tu i per a mi. A continuació com a conseqüència ens diu: “Manteniu-vos en l’amor “que us tinc”. La primacia de l’amor diví es congria en el si de la relació de Jesús amb el Pare. Sorpresa, estupefacció: Jesús posa l’amor en un “mantinc” en l’amor que em té el Pare, perquè hi ha una adequació perfecta en fer seva la voluntat del Pare. Permeteu-me encara una vegada més agrair un amor que s’endinsa en la comunió filial de Jesús amb i en el Pare. Tota aquesta preciosa revelació que jo la retinc com a personal, amb admiració i suprem agraïment. I ara intercala un sorprenent: “tot això us ho he dit perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria en plenitud”. Jesús havent acomplert la Resurrecció es manifesta particularment joiós, com de missió ja esdevinguda. Oh, Déu, ara faig una descoberta de delicadesa! Jesús enalteix el goig personal per la seva Resurrecció acomplerta i, en segon terme, ens el transfereix compartint-lo. I ens invita a pensar la Resurrecció en termes de glorificació acomplerta en Ell. És aquest el goig que hem de compartir. Massa habituats estem a enfilar al·leluies perquè la Pasqua ens afecta a nosaltres com una conseqüència desitjada. Pau ressalta l’afectació directa: “Pel baptisme heu estat sepultats amb Crist, i amb Ell també vau ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de Déu que el va ressuscitar d’entre els morts” (Col 2, 12). “Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerquem allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu” (Col 3, 1) Siguem oberts amb sensibilitat “altruista” i ajuntem-nos al goig que experimenta Jesús després de tot el tràngol de la seva passió, mort i resurrecció. L’evangelista Joan parla de la seva exaltació i glorificació que el Pare ha obrat en la seva vida post mortem. Quina autenticitat d’al·leluies les que canta el cor de Jesús, agraint el favor de la Resurrecció que Jesús adreça al Pare, per la Resurrecció acomplerta, gloriosament constatada com a do pervingut per la força i poder del Pare estimat.
Si hi ha una característica envolvent de la celebració pasqual l’hauríem de centrar en el goig que primàriament és el de Jesús, el que Ell sent i que farem bé de compartir-lo amb Jesús Ressuscitat, acabada l’obra de la redempció i que Pau ens convidarà a fer-lo també goig nostre, perquè secundàriament ens afecta: Som ressuscitats en Crist i la redempció experimentada portarà a les expressions inicials de l’evangeli d’avui, condensat en aquest meravellós “Jo us estimo al mode en què Jesús és estimat pel Pare. Manteniu-vos en l’amor “que us tinc”. Amor que es manté ferm i incomprensible, sostingut, personalitzat.
Tota la litúrgia pasqual esdevé un esclat de joia, en cada al·leluia s’hi primfila un niu d’alegries, de goig, de gaubances i de gaudis cordials. En rastrejo uns quants. Començo per l’evangeli del dimarts passat: “Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Me’n vaig, però tornaré”. A l’oració sobre les ofrenes del dilluns resem:”Rebeu, Senyor, els presents de la vostra Església exultant, i ja que, en la Resurrecció del vostre Fill, li heu donat un motiu tan gran de joia, concediu-li també el do d’una alegria que no s’acaba”. En el cant d’entrada del dimecres prenem expressions del salm 70: “La meva boca no es cansa de lloar-vos, us glorifica tot el dia; plens de goig, els meus llavis i la vida recobrada us aclamaran enmig dels cants. Al·leluia. Ens deixem portar pel salm responsorial 121 “Anem amb alegria a la casa del Senyor. Quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor”. Ja en la col·lecta del dijous preguem així: “Déu i Senyor nostre, vós per la vostra gràcia ens feu passar de la mort a la vida i de la tristesa a l’alegria; continueu obrant en nosaltres i enriquint-nos amb els vostres dons, perquè als qui han estat justificats per la fe no els falti la força de perseverar-hi”. Tot plegat quedarà arrodonit en l’oració de les ofrenes: “Senyor, concediu-nos l’alegria inestroncable, que prové dels misteris pasquals; que l’actualització contínua de la nostra redempció esdevingui per a nosaltres causa de goig etern”. Ja en el salm responsorial s’hi fa el contrapunt: “Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor. Canteu al Senyor un càntic nou. Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat”. En la col·lecta del divendres resem així: “Doneu-nos, Senyor, la gràcia de viure plenament el misteri pasqual; i que el mateix misteri que celebrem amb tanta alegria ens protegeixi i ens salvi amb la seva força indeficient”. En el salm responsorial 99, exclamem: “Aclameu el Senyor arreu de la terra, doneu culte al Senyor amb cants de festa, entreu davant d’Ell amb crits d’alegria! I entrats al llindar de la celebració del diumenge VI de Pasqua ja iniciem l’Eucaristia amb aquest cant d’entrada: “Anuncieu aquesta nova amb crits d’alegria. feu que tothom la senti d’un cap a l’altra de la terra: El Senyor ha salvat el seu poble. Al·leluia! I hi farem ressonància en la col·lecta: “Déu totpoderós, feu que sense minvar en el fervor celebrem aquest temps de joia en honor del Senyor Ressuscitat, perquè el misteri que anem recordant es manifesti sempre en les nostres obres”. Podríem posar punt i final amb l’aclamació: “No us deixaré orfes, diu el Senyor; me’n vaig, però tornaré, i el vostre cor s’alegrarà” (Jn 14, 18).
En resum: No hi ha cap altre temps litúrgic tan amarat de l’alegria, del goig, del cant exultant com el temps incoatiu de Pasqua. Una alegria que va creixent fins que oreja de perfum tot el nostre ser i el nostre fer. I tot, tot plegat per una immensa gràcia que farem bé de cantar amb exultació des del remoreig d’una pasqua florida i granada per sempre. Al·leluja.
Ara se succeiran les festes que clouen el temps pasqual. Primer, l’Ascensió que no és més que l’escenificació del final: “Tot ve de Déu, passa per Jesús i retorna cap a Déu”. Goig de comiat i ensems d’enviament: “Soc jo qui us he escollit, no pas sou vosaltres a fer-ho... Us he escollit per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit que durarà per sempre”. Només m’hi manca la festa efusiva de Pentecostès i serà l’Esperit Promès qui posarà en marxa una Església tremolosa i ardida al mateix temps, per tal d’encertar els primers passos eclesials, fent acopi de la “Joia de l’evangeli”. Una església “en marxa” segons les invitacions del papa Francesc.
P. Josep Mª Balcells
Diumenge VI de Pasqua, 9 de maig del 2021. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada