COMENÇA L’EVANGELI O
LA VIDA MISSIONERA DE JESÚS
La
col·lecta de la missa d’avui, dia del Baptisme del Senyor posa de manifest que
amb el seu baptisme ve declarat solemnement que Jesús de Natzaret és el Crist o
Messies i és al mateix temps el Fill de Déu.
El
Pare i l’Esperit Sant a l’uníson ho corroboren sia el Pare amb la seva veu:
“Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut” i l’Esperit Sant en la
prefiguració d’un colom en la Manifestació que tingué lloc en el seu Baptisme.
A
partir d’aquest “esdeveniment” fonamental Jesús comença la sembra de la paraula
i de l’amor, iniciant així la vinguda del Regne, expressió –aquesta- d’una vida
renovada per la gràcia que remodela més intensament i admirablement del que ho
feu la primera creació. La nova vida o nova creació, renovada substancialment,
capacitant-la per a assimilar la vida de Jesús, compartida com a do de l’amor
del Pare i com a do en l’àmbit de la fe. D’aquí que Joan formula l’expressió de
“ser fills de Déu”, ja ara i en expectativa de plenitud en un més enllà promès.
Aquesta expressió de ser fills de Déu que l’hem dita i redita tantes vegades no
l’acabem d’entendre, perquè està posada la seva mateixa arrel en les
profunditats del misteri de l’Ésser de Déu. Participació de la mateixa vida de
Déu.
Així
amb aquesta asseveració medul·lar ens posem en marxa una vegada més, any
Litúrgic nou enllà, amb la convicció de que la nova realitat que connota, a
partir del nostre baptisme, ens depassa i en la descoberta d’aquesta experiència
de fe, anirem cavant en les fondalades de la nostra vivència de Déu; anirem
meravellant-nos de continu en el que realment “som i anirem essent en creixença”.
S’anirà
obrint dia a dia la nostra consciència de ser “divins” en la meravella de comprovar-ho
en el fet de ser més i més humans. I no deixarem, per res del món,
d’esbalaiar-nos en la realització del projecte de Déu a partir del
primer Nadal és a dir: en Jesús serem dotats de la “capacitació”, potencial
almenys, de canviar les nostres vides radicalment.
Ens
podríem ben fer, en l’astorament, la pregunta del salm: què és l’home, tot
l’home, tots els homes, per què l’hàgiu fet tan gran, tan inabastable, tan
“vocacionat” a la grandesa? La pregunta ens la fem el salmista i jo mateix en
veure que un hom no és res, un bocí de fang modelat per la natura, i pres per
les mans del Terrisser diví, el qual en treu una obra mestra en un continu
modelatge en les seves mans, que no cessen de treballar-nos i de fer-nos i
refer-nos creativament. El Pare sempre treballa, ens diu Jesús, i Ell mateix
també a semblança del Pare fa el mateix. Oh, les mans creadores de Déu!
Déu
irromp en el misteri de l’Encarnació permanentment en el seu Fill i en
nosaltres, creant-nos “ imatge i semblança del Fill, fills en
el Fill.
A
partir d’avui en el llarg recorregut de tota l’anyada litúrgica amb la
proclamació de la dignitat pròpia en el cor, anirem fent camí “endavant
i amunt” que és la divisa que millor se’ns escau. Sóc fill de Déu, oh dignació divina!
Ara
bé, la pregunta concreta que em faig és com traduir en la pràctica i en la vida
normal i quotidiana la vida de un fill de Déu? Ho trobo tan gran que em costa
de veure’m d’aquesta manera. Em deixaré portar per la lectura de la primera
carta de san Joan que hem llegit durant aquests dies abans de l’Epifania. Diu,
en efecte: ·Nosaltres hem conegut l’amor
que Déu ens té i hi hem cregut”. A continuació fa l’afirmació més
contundent i simple al mateix temps: “Déu
és Amor; el qui està en l’amor està en Déu i Déu en ell. A dins
nostre l’amor ha arribat a la plenitud, i per això mirem amb confiança el dia
del judici, perquè tot i que estem en aquest món, “vivim tal com Jesucrist
viu”. “On hi ha amor no hi ha por, ja que l’amor, quan és complet treu fora la
por”. La por i el càstig van junts, per
això “només té por qui no està plenament en Déu. Ja que Déu ens ha estimat
primer, estimem també nosaltres... qui no estima el seu germà que veu, no pot
estimar Déu que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui
estima Déu, també ha d’estimar el seu germà” (I Jn 4, 16-18)
Insisteix
Joan: “Estimats, el manament que escric no és nou, sinó antic: vosaltres el
teniu des del principi. Aquest manament és la paraula que vau escoltar. Però
d’altra banda, el manament és nou i
es realitza tant en Jesucrist com en nosaltres. (I Jn 2, 7-8b):
En
Jesucrist és nou, perquè l’ha viscut i l’ha renovat; perquè l’ha donat en
l’evangeli, invitant-nos a practicar-lo d’una manera preferent i això ha portat
a la humanitat a una renovació en la relació amb Déu i amb els germans (Jn 13,
14- 15): “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres, tal com
jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà
que sou deixebles meus per l’amor que us teniu entre vosaltres”.
Crist
en la seva vida i -com acabem de dir- també en la seva predicació ens ha
estimulat a viure com a germans. El farà que pugui ser veritat en la nostra
vida, i no haurem de témer encara que
les nostres forces són ben i ben minses;
però Joan afirma en aquest mateix text: “Coneixereu que esteu en Ell i que Ell
està en nosaltres, perquè ens ha donat l’Esperit” i amb Ell tot ho podem. Cal
demanar augment de fe i la fe tot ho pot.
“L’amor
als germans constitueix el test de la vida espiritual autèntica. L’amor al
germà és el lloc teologal on em trobo amb Déu, amb la gratuïtat i la
incondicionalitat del seu amor als homes”. Del comentari a les Cartes de Joan
de Michèle Morgan (Cuaderns Bíblics n. 62) Té aquesta carta un fort lligam amb
l’evangeli de Joan. El terme permanèixer, romandre, estar unit: és molt
joanneu. La mateixa forma de dir de la “vinguda en carn” és densament de Joan:
Ja en el pròleg es posa de relleu contra la tendència dels docetistes que
negaven precisament l’encarnació i deien que el cos de Crist era només una
aparença. D’aquí l’afirmació de que “tot esperit que confessi a Jesucrist
“vingut en carn” és de Déu. L’expressió en Ell també es troba
freqüentment en l’evangeli de Joan. S’assimilen en Joan estimar i creure. Néixer de Déu ens porta la referència del
Nicodem.
Anotació
per als que volen aprofundir en els llibres de la Bíblia. Per dues setmanes en
els dies “ferials”, és a dir d’entre setmana, seguirem el Primer llibre de
Samuel. Una bona ocasió per veure la importància que tingué un dels Jutges
més importants del poble de Déu. És alliçonador llegir les introduccions i les
notes. Bon exercici amb la Paraula de Déu!
Diumenge
del Baptisme de Jesús, 7 de gener del 2018, Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada