dissabte, 6 de gener del 2018

Homilia del diumenge 07/01/2018 del P. Josep Mª Balcells

COMENÇA L’EVANGELI O LA VIDA MISSIONERA DE JESÚS

                                               La col·lecta de la missa d’avui, dia del Baptisme del Senyor posa de manifest que amb el seu baptisme ve declarat solemnement que Jesús de Natzaret és el Crist o Messies i és al mateix temps el Fill de Déu.

                                               El Pare i l’Esperit Sant a l’uníson ho corroboren sia el Pare amb la seva veu: “Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut” i l’Esperit Sant en la prefiguració d’un colom en la Manifestació que tingué lloc en el seu Baptisme.

Imatge relacionada                                               A partir d’aquest “esdeveniment” fonamental Jesús comença la sembra de la paraula i de l’amor, iniciant així la vinguda del Regne, expressió –aquesta- d’una vida renovada per la gràcia que remodela més intensament i admirablement del que ho feu la primera creació. La nova vida o nova creació, renovada substancialment, capacitant-la per a assimilar la vida de Jesús, compartida com a do de l’amor del Pare i com a do en l’àmbit de la fe. D’aquí que Joan formula l’expressió de “ser fills de Déu”, ja ara i en expectativa de plenitud en un més enllà promès. Aquesta expressió de ser fills de Déu que l’hem dita i redita tantes vegades no l’acabem d’entendre, perquè està posada la seva mateixa arrel en les profunditats del misteri de l’Ésser de Déu. Participació de la mateixa vida de Déu.

                                               Així amb aquesta asseveració medul·lar ens posem en marxa una vegada més, any Litúrgic nou enllà, amb la convicció de que la nova realitat que connota, a partir del nostre baptisme, ens depassa i en la descoberta d’aquesta experiència de fe, anirem cavant en les fondalades de la nostra vivència de Déu; anirem meravellant-nos de continu en el que realment “som i anirem essent en creixença”.

                                               S’anirà obrint dia a dia la nostra consciència de ser “divins” en la meravella de comprovar-ho en el fet de ser més i més humans. I no deixarem, per res del món, d’esbalaiar-nos en la realització del projecte de Déu a partir del primer Nadal és a dir: en Jesús serem dotats de la “capacitació”, potencial almenys, de canviar les nostres vides radicalment.

                                               Ens podríem ben fer, en l’astorament, la pregunta del salm: què és l’home, tot l’home, tots els homes, per què l’hàgiu fet tan gran, tan inabastable, tan “vocacionat” a la grandesa? La pregunta ens la fem el salmista i jo mateix en veure que un hom no és res, un bocí de fang modelat per la natura, i pres per les mans del Terrisser diví, el qual en treu una obra mestra en un continu modelatge en les seves mans, que no cessen de treballar-nos i de fer-nos i refer-nos creativament. El Pare sempre treballa, ens diu Jesús, i Ell mateix també a semblança del Pare fa el mateix. Oh, les mans creadores de Déu!

                                               Déu irromp en el misteri de l’Encarnació permanentment en el seu Fill i en nosaltres, creant-nos “ imatge i semblança del Fill,  fills en el Fill.

                                               A partir d’avui en el llarg recorregut de tota l’anyada litúrgica amb la proclamació de la dignitat  pròpia en el cor, anirem fent camí “endavant i amunt” que és la divisa que millor se’ns escau. Sóc fill de Déu, oh dignació divina!

                                               Ara bé, la pregunta concreta que em faig és com traduir en la pràctica i en la vida normal i quotidiana la vida de un fill de Déu? Ho trobo tan gran que em costa de veure’m d’aquesta manera. Em deixaré portar per la lectura de la primera carta de san Joan que hem llegit durant aquests dies abans de l’Epifania. Diu, en efecte: ·Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut”. A continuació fa l’afirmació més contundent i simple al mateix temps: “Déu és Amor; el qui està en l’amor està en Déu i Déu en ell. A dins nostre l’amor ha arribat a la plenitud, i per això mirem amb confiança el dia del judici, perquè tot i que estem en aquest món, “vivim tal com Jesucrist viu”. “On hi ha amor no hi ha por, ja que l’amor, quan és complet treu fora la por”.  La por i el càstig van junts, per això “només té por qui no està plenament en Déu. Ja que Déu ens ha estimat primer, estimem també nosaltres... qui no estima el seu germà que veu, no pot estimar Déu que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà” (I Jn 4, 16-18)

                                               Insisteix Joan: “Estimats, el manament que escric no és nou, sinó antic: vosaltres el teniu des del principi. Aquest manament és la paraula que vau escoltar. Però d’altra banda, el manament és nou i es realitza tant en Jesucrist com en nosaltres. (I Jn 2, 7-8b):

                                               En Jesucrist és nou, perquè l’ha viscut i l’ha renovat; perquè l’ha donat en l’evangeli, invitant-nos a practicar-lo d’una manera preferent i això ha portat a la humanitat a una renovació en la relació amb Déu i amb els germans (Jn 13, 14- 15): “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us teniu entre vosaltres”.

                                               Crist en la seva vida i -com acabem de dir- també en la seva predicació ens ha estimulat a viure com a germans. El farà que pugui ser veritat en la nostra vida, i no haurem de témer        encara que les nostres forces  són ben i ben minses; però Joan afirma en aquest mateix text: “Coneixereu que esteu en Ell i que Ell està en nosaltres, perquè ens ha donat l’Esperit” i amb Ell tot ho podem. Cal demanar augment de fe i la fe tot ho pot.     

                                               “L’amor als germans constitueix el test de la vida espiritual autèntica. L’amor al germà és el lloc teologal on em trobo amb Déu, amb la gratuïtat i la incondicionalitat del seu amor als homes”. Del comentari a les Cartes de Joan de Michèle Morgan (Cuaderns Bíblics n. 62) Té aquesta carta un fort lligam amb l’evangeli de Joan. El terme permanèixer, romandre, estar unit: és molt joanneu. La mateixa forma de dir de la “vinguda en carn” és densament de Joan: Ja en el pròleg es posa de relleu contra la tendència dels docetistes que negaven precisament l’encarnació i deien que el cos de Crist era només una aparença. D’aquí l’afirmació de que “tot esperit que confessi a Jesucrist “vingut en carn” és de Déu. L’expressió en Ell també es troba freqüentment en l’evangeli de Joan. S’assimilen en Joan estimar i creure.      Néixer de Déu ens porta la referència del Nicodem.

                                               Anotació per als que volen aprofundir en els llibres de la Bíblia. Per dues setmanes en els dies “ferials”, és a dir d’entre setmana, seguirem el Primer llibre de Samuel. Una bona ocasió per veure la importància que tingué un dels Jutges més importants del poble de Déu. És alliçonador llegir les introduccions i les notes. Bon exercici amb la Paraula de Déu!
Diumenge del Baptisme de Jesús, 7 de gener del 2018, Sabadell