Homilia del diumenge 30/11/2025

                                    VISTES  PANORÀMIQUES

                                               Hem acabat l’Any Litúrgic abastant el cim. Per molts de nosaltres -oh, enyor!- pren significació a partir del Marboré o  bé dit Balcó de Pineta, d’on després de la feixuga ascensió és bo que ens reposem una bona estona i que oberts als horitzons de la Vall del riu Cinca que s’obre pas vall avall obrint llera, ens pot fer passar del camí que fa el riu, a fer el salt: a veure el camí recorregut ell i nosaltres, ara i aquí. És la “Vall del Riu vermell”, com diu el cant i ens hi fem presents al caminar de tot un any de seguir el misteri  pasqual que emmarca la vivència i convivència cristianes d’un seguiment litúrgic, diumenge a diumenge, i en el rodar de la consciència cristiana en el dia a dia. Què hem après, què hem descobert, què hem caminat -acompanyats i acompanyants- en el quefer de cada dia? Des de dalt és més fàcil fer un tram del nostre viure, marcats per la presència-absència, bo i que treballosa del papa, Francesc, que ens ha senyalat fites eclesials de forta petja. Una sinodalitat que ell va obrir en el si de l’Església universal i que en les conclusions que ens lliurà el 26 d’octubre del 24: PER UNA ESGLÈSIA SINODAL: Comunió, Participació, Missió... En aquells condensats 155 punts de reflexió i de portar a la pràctica de cada dia. També ens va introduir en les invitacions d’un Any Sant que ens portarà a completar ara, els compromisos evangèlics, per coincidències, durant tots aquests dies d’Advent i en les celebracions Nadalenques; també ens lliurà el document Dilexit nos, que és com el estament d’un papa que ens ha marcat camins de pelegrinatge d’Esperança i amb les petges d’un sant Francesc d’Assis, del qual n’hem custodiat la deixa que el sant va fer als seus frares: Viure un “estat amb gust i música d’evangeli”, de qui n’hem pres el compromís d’experimentar-ho seguit, seguit... La seva vivència permanent d’una pastoral que ens és propera, d’ensenyaments que s’entenen i que són alenades d’Esperit que ens envolten com una mare sol·lícita a qui per l’amor que ens té la tenim com a referent que no decau -com ens digué de l’esperança- a què ens menava tan sovint i entranyablement... Lloat sigui Déu! que ens l’ha posat com a referent, amic, company de camí. I no solament això, que ens la fet proper i estimat, sinó amb tota la galeria de documents dels quals tirarem fora com d’una mina inexhaurible... Gràcies per tot i tant!

                                               Després de mirar vall avall, ens hem de girar i prospectar: oh! la imponent mola del Mont Perdut que tenim davant i que ens desafia a pujar-lo fent com qui ens invita a emprendre la marxa endavant i amunt de tota una nova ascensió, aquesta més ardida i compromesa. Tenim un altre any Litúrgic per endavant, sentim el remoreig de la cançó que ens invita a “cantar amb exultança” com ens ho indica sant Agustí: “Au, pren alè, canta la vida, canta la teva fe. Canta de cor, llança la crida, canta la bona sort. Obre drecera, lluny la quimera! Ves pel camí del sol. En l’enyorança, guarda esperança: tot serà nou, si vols. Canta al matí, guaita la cima que el sol ha fet florir. Cant a la nit, prega i estima, sàpigues ser agraït. Quan a vegades les nuvolades tornen de plom el cel, mai mirà enrere, lluita i espera, canta amb més fort anhel”.

                                               Tenim davant el temps d’Advent, és el temps de la tendresa. Els misteris de la Infància de Jesús ens han de commoure perquè descobrim que tot ens porta a l’inici de l’Encarnació del qual, en el document conciliar del Vaticà II: “L’Església en el món actual”, us vull posar alguns punts del número 22 que ens obren perspectives insospitades. Porta per títol: Crist l’Home nou: “En realitat, el misteri de l’home només s’esclareix en el misteri del Verb Encarnat. Perquè Adam, el primer home, era figura del qui havia de venir, és a dir, Crist nostre Senyor. Crist, el nou Adam, en la revelació del misteri del Pare i del seu amor, manifesta plenament l’home al propi home i li descobreix la sublimitat de la seva vocació... El que Ell és, imatge de Déu invisible, és també l’home perfecte, que ha retornat a la descendència d’Adam la semblança divina, deformada pel primer pecat. En Ell, la naturalesa humana assumida, no absorbida, ha estat elevada també en nosaltres a una dignitat sense parió. El Fill de l’home, amb la seva Encarnació s’ha unit, en certa manera, amb tot home. Treballà amb mans d’home, pensà amb intel·ligència d’home, obrà amb voluntat d’home, estimà amb cor d’home. Nascut de la Verge Maria, es feu vertaderament un dels nostres, semblant en tot a nosaltres, llevat del pecat... L’home cristià, conformat a la imatge del Fill, rep les primícies de l’Esperit, les quals el capaciten per complir la llei nova de l’amor. Per mitjà de l’Esperit es restaura internament tot l’home, fins que arribi la redempció del cos. Associat al misteri pasqual, configurat amb la mort de Crist, arribarà, corroborat per l’esperança, a la resurrecció. Aquest és el gran misteri de l’home que la Revelació cristiana esclareix als fidels. Per Crist i en Crist s’il·lumina l’enigma  del dolor i de la mort, que fora de l’Evangeli ens envolta amb absoluta obscuritat. Crist ressuscità; amb la seva mort destruí la mort i ens donà la vida, perquè fets fills en el Fill, clamem  en l’Esperit: Abbà!, Pare!”

                                               Tenim, doncs, davant l’escalada o l’ascensió al mont Perdut, per posar un referent significatiu del relat, per trobar-hi els estímuls per fer camí d’Advent per tal de preparar-nos per celebrar el misteri de l’Encarnació que és el Fet Primordial que ens portarà fins a Betlem i a Natzaret i podrem acompanyar en el viure i conviure de la Sagrada Família. La primera esglesiola domèstica on podrem fer tantes visites com vulguem, per veure de prop com vivien aquests referents fonamentals del nostre viure i conviure evangèlics. Tenim a mà el document del papa Francesc sobre la santedat accessible als qui volen portar a la vida quotidiana, “assaborint el gust i la música d’evangeli”. Recuperar aquest document del nostre papa, amic de sempre: “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”. El papa Francesc es condolia de que havia passat una mica per alt, però que ell mateix deia que era important tenir-lo en compte, perquè d’alguna manera ens reconciliava amb el capítol cinquè de la constitució del vaticà II sobre la crida, ell en diu més ajustadament a la lletra, de la constitució conciliar: Vocació universal  a la santedat en l’Església. Allí podem llegir i ho reporta el papa: “Tots els fidels cristians, de qualsevol condició o estat, enfortits amb tants i tan poderosos mitjans de salvació, són cridats pel Senyor, cada un pel seu camí, a la perfecció d’aquella santedat, amb la qual és perfecte el mateix Pare”. Tots som cridats a ser sants, vivint  amb amor i oferint el propi testimoniatge EN LES OCUPACIONS DE CADA DIA, ALLÀ ON CADASCÚ ES TROBA”. En diversos punts fa un reclam a que no tinguem por de la santedat. “No et prendrà pas forces, vida o alegria. Tot al contrari, perquè arribaràs a ser el que el Pare va pensar, quan et creà i serà fidel al teu propi ésser.  Dependre d’Ell ens allibera de les esclavituds i ens duu a reconèixer la nostra pròpia dignitat. No tinguis por d’apuntar més amunt, de deixar-te estimar per Déu. No tinguis por de deixar-te guiar per l’Esperit Sant. La santedat no et fa pas menys humà, perquè és el trobament de la teva feblesa amb la força de la gràcia. En el fons, com deia León Bloy, en la vida “existeix una sola tristesa, la de no ser sants”.

                                               Acaba: ”Espero que aquestes pàgines siguin útils perquè tota l’Església es dediqui a promoure el desig de la santedat. Demanem a l’Esperit Sant infongui en nosaltres un intens anhel de ser sants, a la major glòria de Déu i  encoratgem-nos els uns als altres en aquest intent. Així compartirem una felicitat que el món no ens podrà prendre”. Animem-nos: tenim tot un Advent per fer una experiència reeixida, digna de nosaltres.

P. Josep Mª Balcells.

30 de novembre, 2025 Diumenge I d’Advent.  Sabadell