LA LITÚRGIA CENTRE DE LA SALVACIÓ
Estem donant les últimes voltes i revoltes en l’anual pujada a la muntanya del Senyor en l’obra de la nostra salvació, a través de la litúrgia i en concret en l’any litúrgic que ens permet de celebrar i viure el misteri pasqual des de la intimitat divina on, segons Pau, la Trinitat “abans de crear el món ens escollí en Crist, Déu i Home a la vegada, “perquè fóssim sants i irreprensibles als seus ulls i per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió que dona glòria i lloança en el seu Estimat” (Ef. 1. 4-6). Això és el que a través de les nostres reunions i assemblees “els fidels expressin en llur vida i manifestin als altres el misteri del Crist i l’autèntica naturalesa de la veritable Església. Propi d’ella és de ser a la vegada humana i divina, visible i rica en realitats invisibles, fervent d’acció i donada a la contemplació, present en el món i -amb tot- peregrina; però de tal manera que el que en ella hi ha d’humà s’ordeni al que té de diví i s’hi subordini, allò que té de visible a l’invisible, l’acció a la contemplació i el que és present a la ciutat futura que busquem. D’aquí que la litúrgia, en edificar cada dia els qui són dins per a fer-ne Temple sant en el Senyor i Habitacle de Déu en l’Esperit, fins a arribar a la mesura de la plenitud d’edat de Crist, enrobusteix meravellosament llurs forces per predicar Crist, i presenta així l’Església als qui en són fora com a Senyal alçat enmig de les nacions, per a congregar sota seu en la unitat els fills dispersos fins a aconseguir un sol ramat i un sol pastor”.
“Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al “coneixement de la veritat”, quan va arribar la plenitud dels temps va enviar el seu Fill, el Verb fet carn, ungit per l’Esperit Sant, per a evangelitzar els pobres i guarir els contrits de cor com a “metge corporal i espiritual”, Mitjancer entre Déu i els homes. Car la seva humanitat, unida a la persona del Verb, fou l’instrument de la nostra salvació. Per això en Crist “es realitzà plenament la nostra reconciliació i se’ns donà la plenitud del culte diví”. “Aquesta obra de la redempció humana i de la glorificació perfecta de Déu, preludiada per les grans obres divines en el poble de l’Antic Testament, Crist nostre Senyor la va acomplir particularment amb el misteri pasqual de la seva benaurada passió, resurrecció d’entre els morts i gloriosa ascensió. Per aquest misteri “amb la seva mort va destruir la nostra mort i amb la seva resurrecció va restaurar la nostra vida”, car del costat de Crist adormit en la Creu va néixer “el sagrament admirable de tota l’Església”.
“Per
això, talment com Crist fou enviat pel Pare, així mateix Ell va enviar els
Apòstols, plens de l’Esperi Sant. No sols els envià, perquè predicant l’Evangeli
a tota criatura anunciessin que el Fill
de Déu, amb la seva mort i resurrecció, ens alliberà del poder de Satanàs i de la mort i ens dugué al Regne del Pare,
sinó també perquè exercissin pel Sacrifici i els Sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica, l’obra de
salvació que anunciaven. És així com pel Baptisme els homes s’empelten en
el misteri pasqual de Crist: moren en Ell, són sepultats amb Ell, ressusciten
amb Ell, reben l’esperit de fills adoptius, pel qual clamen: “Abbà! Pare! i es
tornen així els veritables adoradors que el Pare busca. Semblantment sempre que
mengen el sopar del Senyor, anuncien la seva mort fins a tant que vingui. Per
això, el mateix dia de Pentecosta, en què
L’Església es va manifestar al món, els qui reberen la paraula de Pere foren batejats. I perseveraven en l’ensenyament dels Apòstols, en la comunió de la fracció de pa i en l’oració... lloaven tots junts Déu i tot el poble els respectava”. Des de llavors l’Església no deixà de reunir-se per a celebrar el misteri pasqual: llegeix en tota l’Escriptura les coses que a Ell fan referència, celebra l’Eucaristia, en la qual “es fa present la victòria i el triomf de la seva mort”, i, al mateix temps, dona gràcies a Déu pel do inefable en Crist Jesús per a lloar la seva glòria per la força de l’Esperit Sant”.
“Per a la realització d’una obra tan gran, Crist està present sempre en la seva Església, especialment en l’acció litúrgica. Està present en el sacrifici de la Missa, ja sigui en la persona del ministre, “oferint-se, ara pel ministeri dels sacerdots, aquell mateix que llavors s’oferí en la Creu”, ja sigui, sobretot, sota les espècies eucarístiques. Està present per la seva virtut en els sagraments, de manera que quan algú bateja és Crist qui bateja. Està present en la seva paraula, car és Ell qui parla quan en l’Església es llegeixen les Sagrades Escriptures. Per fi, quan l’Església prega i canta els salms hi ha present Aquell que prometé: “on hi ha dos o tres reunits en nom meu, jo hi soc enmig d’ells”.
“Efectivament,
per a la realització d’aquesta obra tan gran, per la qual Déu és perfectament
glorificat i els homes són santificats, Crist s’associa sempre la seva
estimadíssima esposa, l’Església, la qual invoca el seu Senyor i per Ell
tributa culte al Pare Etern. Amb raó, per tant, es considera la litúrgia com a
exercici de la funció sacerdotal de Crist, en el qual, a través
de signes sensibles, se significa, i a la manera pròpia de cadascun d’ells
s’opera, la santificació de l’home, i s’exerceix tot el culte públic pel Cos
Místic de Jesucrist, és a dir, pel Cap i pels seus membres. D’on, tota
celebració litúrgica com a obra que és de Crist Sacerdot i del seu Cos que és l’Església,
resulta ser l’acció sagrada per excel·lència, i cap altra acció de
l’Església no la iguala, en paritat de títol ni de grau, en eficàcia”.
“En la litúrgia terrena participem com del tast d’aquella litúrgia celestial que se celebra en la santa ciutat de Jerusalem, vers on ens dirigim com a pelegrins i on Crist s’asseu a la dreta de Déu com a ministre del Santuari i del veritable Tabernacle; cantem al Senyor amb tot l’exèrcit celestial l’himne de la seva glòria; tot venerant la memòria dels sants, esperem compartir llur societat, estem a l’expectativa del Salvador, Nostre Senyor Jesucrist, fins a tant que es manifesti Ell, vida nostra, i nosaltres també ens manifestem gloriosos en Ell”.
Us
he posat els números inicials de la Constitució
sobre la Litúrgia, perquè estant a
les acaballes de l’Any Litúrgic puguem llegir-la, probablement –excuseu,
si no fos així- no els havíeu tingut tan
a mà; i per recomençar-los -dins d’aquest mes- documents conciliars del Vaticà amb
l’Advent que és la porta santa del nou Any Litúrgic. M’he fet honor de
poder-vos acompanyar amb cites dels documents conciliars del Vaticà II que és el nostre concili, al qual hem d’anar fent
referència habitual en aquest any litúrgic nou. Us he dit moltes vegades que
els texts dels documents s’han de llegir amb els cinc i més sentits, perquè és
una literatura on s’han mesurat cadascuna de les paraules i, per tant, estan
plenes de contingut que no podem passar per alt, perquè són condensacions i
demanen una lectura meditativa, captant sentits que s’arraïmen i fan com
florescències que amaguen i desvelen al mateix temps el tresor del què
l’Església ens va voler transmetre per a la nostra vida més plena i més actual.
L’altre dia vaig descobrir que és intel·lectual aquell que sap “llegir
intus”. Feu-ne, si us plau, doncs, una lectura ben i ben intel·lectual. Sigues-me
permès de dir-vos: Bon profit. Aquest advertiment –en coda- hauria d’haver estat
posat al capçal de tot l’escrit. Ves, torna-hi i fes ara una lectura pausada, pensarosa.
No ho diguis a ningú... Jo, mutis.
Diumenge i setmana XXXIII de durant l’any. 16/11/25 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada