Homilia del diumenge 18/08/2024

                   PAU  AL  POBLE  SANT  QUE  VIU  A  EFES

                                               Perdoneu, m’ha agafat un rampell. Com que al llarg de tota una mesada i més hem anat puntejant cada diumenge uns paràgrafs de la carta als efesis que volien acompanyar les corresponents etapes amb el desenvolupament d’aquest interessant capítol intermedial (meitat per meitat de la part central) de l’evangeli de Joan que pretén la presentació en fondària de qui és Crist, que pas a pas el Mestre els va il·lustrant la seva més íntima identitat, tot contraposant-lo amb la reiterada negació d’obrir-se a la fe d’aquella gernació, tot i que havia participat del fet extraordinari de la multiplicació dels pans, anava tancant-se als besllums que el Mestre els anava oferint cada vegada més novedosos (potser també per a nosaltres, oidà !); i més absurdament negada fins als extrems de deixar de seguir-lo i provocant un daltabaix en termes de la missió evangelitzadora de  Jesús, com ho veurem d’aquí dos diumenges; però no avancem esdeveniments... Tot plegat ens servirà per fer una lectura personalitzada, que ens hi afecti de ple. Han estat en paral·lel dos ensenyaments que ens toquen el voraviu d’allò que som i, millor, del que voldríem ser, fer, sentir. De moment, torno a la Carta als cristians que en els efesis ens hi reflectim nosaltres, tanmateix. 

                                               M’he permès de fer una selecció de les constatacions que a mi em diuen tant com per subratllant-les, esperant que a vosaltres us poguessin ajudar a sintonitzar amb el pensament de Pau, essent com és dels escrits més densos que ens poden ajudar a saber-nos i sentir-nos més cristians, i que ens poden fer entrar en la intimitat de Jesús en la doble relació: amb Déu Pare i amb nosaltres per participació. Per a qui el pugui guiar a fer una lectura directa en la Bíblia de i en la carta, posaré la indicació numèrica dels versets transcrits:

            -. (Déu)“ha volgut unir en el Crist tant les coses de cel com les de la terra. (1,10b)

            -. “En Crist hem rebut la nostra part en l’herència”. (1, 11).

            -. “Volia que fóssim lloança de la seva glòria, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança”. (1,12)

            -. “M’han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor i del vostre amor a tots els del poble sant”. (1,15)

            -. “Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació perquè conegueu de veritat qui és Ell”. (1,17)

            -.”Déu a Ell, cap de tot, l’ha fet cap de l’Església, que és el seu Cos, la plenitud d’aquell qui omple totes les coses”. (1,23)

            -. “Déu que és tan misericordiós, ens ha estimat  amb un amor tan gran, que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que  érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que hem estat salvats”. (2, 4-5)

            -. “És per gràcia que hem estat salvats per mitjà de la Fe. Som obra seva. Déu ens ha creat en Jesucrist.(2, 10)

            -. “De dos pobles (jueus i pagans) n’ha fet un de sol, destruint el mur que els separava i fent una nova humanitat (2, 14-15)

            -. “Per Ell, uns i altres, units en un sol Esperit, tenim accés al Pare”. (2. 18)

            -. “El designi de Déu és aquest: En Jesucrist, per l’evangeli, tots els pobles tenen part en la mateixa herència, formen un sol Cos, comparteixen la mateixa promesa (3, 6)

            -. “Gràcies a Ell tenim plena llibertat d’acostar-nos a Déu. amb la confiança que ens dóna la nostra FE”. (3, 12)

            -. “Que per la fe, faci habitar el Crist en els nostres cors, i així arrelats i fonamentats en l’amor, siguem, capaços de comprendre, amb el poble sant, l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist que sobrepassa tot coneixement i, així entrem del tot a la plenitud de Déu”. (3, 17-19)

            -. “Procurant de conservar la  unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau. Un sol Senyor, un sola Fe, un sol baptisme, un sol Déu i  Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots”. (4, 3b-6)

            -. “Cadascú ha rebut la gràcia segons la mesura del do de Crist”. (4, 7)

            -. “Així ha preparat els qui formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d’edificar el Cos de Crist, fins que tots plegats arribem a la unitat en la Fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l’home perfecte, a la talla pròpia de la plenitud del Crist”. (4, 12-13)

            -. “Per Crist tot el Cos es manté unit harmoniosament gràcies a tota mena de juntures que el sostenen; així, d’acord amb l’energia distribuïda segons la mesura de cada membre, tot el Cos va creixent i edificant-se en l’amor”. (4, 16)

            -. “Renoveu espiritualment el vostre interior i revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat que neixen de la veritat”. (4, 23-24)

            -. “I no entristiu l’Esperit Sant de Déu, que us ha marcat amb el seu segell          per al dia que sereu Redimits”. ( 4, 30)

            -. “Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist”. (4, 32)

            -. “Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats; viviu estimant, com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable”. ( 5, 1-2)

            -. “Viviu com a fills de la llum. Perquè els fruits de la  llum són bondat, justícia i veritat”. (5, 8b-9)

            -. “Procureu prendre partit pel moment present. No sigueu irreflexius: mireu d’entendre què vol el Senyor de vosaltres”. (5, 16- 17)

            -. “Doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare en nom de nostre Senyor Jesucrist. Sotmeteu-vos els  uns als altres (5. 20-21)

            -. “El primer manament que va acompanyat d’una promès és aquest: “Honra el pare i la mare; així seràs feliç i tindràs llarga vida”. (6, 2)

            -. “Dediqueu-vos a intercedir amb constància a favor de tot el poble i a favor meu, perquè Déu em posi als llavis paraules valentes per a fer conèixer el misteri de l’evangeli”. (6, 18b-19)

            -. “Desitgem als germans pau, amor i Fe de part de Déu, el Pare, i de Jesucrist, el Senyor”. ( 6, 23)

                                                Arribats fins aquí, deixem per a la propera homilia deixatar el tema de les noves relacions en la família, sobretot entre marit i muller per les implicacions derivades d’una cultura patriarcal, avui tan contrastada i amb raó.

                                               Cloguem amb la Col·lecta que sempre acostuma a brodar continguts adients al tema general que en el nostre cas ens el forneix tota aquest lletania de veritats contingudes en la Carta als efesis que us l’hem subratllada segons el meu criteri. Segur que d’haver-ho fet algú de vosaltres hauria seleccionat altres expressions: “Oh Déu, vós heu preparat béns invisibles per als qui us estimen, infoneu el vostre amor als nostres cors, perquè estimant-vos en tot per damunt de tot, aconseguim allò que vós ens prometeu, que és més que tot el que puguem desitjar”. I ja que llegim el capítol sisè de l’evangeli de Joan, cantem la tornada del salm responsorial, tan i tan adient al tema eucarístic que hi ha de fons en aquest text de Joan: “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor”.            

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge XX de durant l’any. 18 d’agost del 2024   Moià