BENAURATS ELS NETS DE COR
Hem
passat avui, altra vegada a la proclamació-estudi de l’evangeli de Marc que és
el que “toca” aquest any litúrgic. Cal saber que els “sinòptics” fan rotació
anualment seguint aquest ordre: Any A: Mateu; any B: Marc; any C: Lluc.
Marc ens acompanyarà fins a finals de novembre, que amb l’Advent donarà pas al
de Lluc. Tenint davant la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional) que és la
Bíblia més usada, concordada amb les Esglésies de la Reforma (Societats
bíbliques unides), hem de saber que ha estat traduïda al català, treballant-hi
exegetes i lingüistes de nota. Editada el 1993 per promoure la seva lectura a
persones de nivell mitjà de casa nostra, Per indicació i impuls del Vaticà II
hauríem de portar a cobrir un dèficit que dura segles de manca d’una
introducció de la nostra gent culturalment dotats, però encara renuents a fer
lectura comprensiva del text en directe: Paraula de Déu adreçada a persones de fe, amb inquietuds
espirituals en tants aspectes, però encara deficitaris, amb evangelitzacions de
segona mà, inadequades per al nivell mitjà de cultura en general!
Estem
avui, doncs, tornant a Marc, que fou el primer a escriure de tots els autors,
els quatre admesos per a tothom. Fou escrit en ambients no directament jueu,
vers els anys fatídics de la Destrucció del Temple, Any 70. Després vindran
Mateu i Lluc i finalment Joan que ratlla cap els finals-principis del segle
segon. Abans de Marc, les primeres comunitats se servien d’oralitat i d’alguns reculls
de frases sobretot. Em permeto dir que la persona que va coordinar i promoure
la posada en marxa d’aquest projecte valuós. És diu Armand Puig i Tàrrech del
qual, acabo de llegir aprofitant les vacances Jesús. Un perfil biogràfic. Obra exhaustiva, del qual penso posar-vos
un pas de l’Epíleg. Parla molt sovint de la puresa ritual, que és el tema de la
nostra perícopa de l’evangeli d’avui, de Marc. Només deixar dit que el
seu relat comença amb aquesta entrada: “Comença l’evangeli de Jesús, el
Messies, Fill de Déu”. L’expressió evangeli
(=bona nova), donarà peu per anomenar-los tots quatre amb aquesta denominació,
de la qual avui en fem un ús ja canonitzat. El papa Francesc ens ha invitat a
portar al cor i a la vida “La Joia de
l’Evangeli”. De la qual, sense anar més lluny tenim La segona
lectura de l’apòstol Jaume on se’ns diu solemnement: “Germans meus
estimats: Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del
Pare dels estels. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la Veritat
ens fes néixer a la Vida. Acolliu amb docilitat la Paraula plantada
en vosaltres. Té poder de salvar-nos, Però no us limiteu a escoltar-la: heu de
posar-la en pràctica. La religió pura i
sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els necessitats i us guardeu nets de la malícia del món. Bona,
boníssima introducció al gran tema de la puresa
ritual, per rebatre’l, no introduint-lo en la determinació dels termes de
la religió incontaminada.
Moisès alliçona el seu poble abans d’entrar a la Terra Promesa: “No afegiu res als manaments que jo us
dono, no en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que
us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Al principi estaven amatents
sobretot a no caure en idolatries que vigien en els pobles amb els quals
haurien de conviure. A l’evangeli trobem la paraula tradició, diverses vegades que van anar introduint pràctiques
rebudes dels ancians. Jesús és interpel·lat per fariseus i alguns mestres de la
Llei, ho fan per via indirecta en relació a alguns dels seus deixebles que no
observaven la cerimònia de rentar-se les mans impures -ho recalquen- abans de
prendre els aliments. De primer, Jesús els dóna resposta a ells que li venen a
objectar. Els repta recolzat en Isaïes: “Aquest poble n’honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les
doctrines que ensenyen són preceptes humans”. Vosaltres abandoneu els
manaments de Déu, per mantenir les tradicions dels homes”. En efecte, la
moralitat dels jueus s’anava inflant d’incomptables prescripcions fins al límit de considerar-ne vigents
613. Això feia del tot impossible de mantenir-los en peu. Moltes d’elles eren
de puresa ritual. Vaig llegir que un
moment definitiu del progrés de la humanitat fou la introducció de la higiene en
general en els costums. A la pura higiene moltes de les prescripcions no anaven
més enllà, exacerbades per la mera ignorància sobre la transmissió de les
malalties infeccioses. Jesús era persona molt lliure i no observava moltes
d’aquestes prescripcions. Després es dirigí a la gent amb aquestes expressions
que utilitzava quan el que deia ho considerava de gran importància; és a saber:
“Escolteu-me tots i enteneu això que us dic: “Res del que entra dintre de
l’home des de fora no el pot contaminar, només allò que surt de l’home el pot
contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten
els pensaments dolents que el porten a cometre... Tot això dolent surt de
dintre i és el que contamina l’home”.
De
la higiene corporal avui hem de passar a la higiene en els més variats
aspectes: Sabem com a cosa de màxima actualitat la higiene mental, hem perdut consistència psicològica, cada dia
més febles. Ens hem tornat superficials, hem deixat afeblir la interioritat que és on es gesta la
grandesa o la inanitat, siguem sincers! Caldria parlar d’higiene cultural,
digital, i se n’albira una de ben nova: la de la IA. Avui, quan escric és la
festa de sant Agustí i això em permet llegir una pàgina memorable de les
Confessions: “Déu li diu: “Soc menjar d’adults; creix, i em menjaràs. I
no em transformaràs en tu, com fas amb el menjar de la carn, sinó que tu et transformaràs
en Mi: Santa paraula! Acaba amb aquesta coneguda sublimació: “Vaig trigar a
estimar-vos, oh formosor tan antiga i tan nova, vaig trigar a estimar-vos! I
això que Vós estàveu dintre e mi i jo fora; i jo us buscava per fora i jo,
deforme, m’abraonava sobre aquestes coses boniques que Vós vau crear. Vós
estàveu amb mi, però jo no estava amb
Vós. Em retenien lluny de Vós aquelles coses que, si no fossin en vós, no
serien. Vós cridàreu i clamareu i van rompre la meva sordesa, vau brillar i vau
resplendir i vau foragitar la meva ceguesa; exhalàreu el vostre perfum i el
vaig aspirar, i anhelo per Vós; us he gustat i tinc fam i set; m’heu tocat i m’ha
arborat la vostra pau”.
“El
cristianisme no es basa en evidències incontestables -que, en darrer terme,
poden ser negades o mistificades- sinó en testimonis fidedignes i fidels.
El missatge del Regne que Jesús predica cerca d’apropar a Déu el cor de les
persones. La pregària confiada –de la qual és model Jesús mateix-, l’orientació
de la vida -fonamentada en la conversió de cor-, el gest generós envers
l’altre -a l’estil del bon samarità- són expressions del camí nou que Ell ha
obert . Igualment, amb relació als altres, el servei humil i que no defalleix,
les relacions interpersonals mantingudes malgrat el mal esperit de discòrdia i
la divisió, l’escalf d’un acolliment sincer assenyalen una nova manera de veure
i viure les coses. El pas de Jesús per la història humana representa un
capgirament, una autèntica revolució de certeses i actituds interiors. Tot
comença, però, amb una mirada diversa sobre la realitat, que surt del cor
i que es capaç d’extreure dolcesa de la duresa, bondat de la maldat, amor de
l’odi. La civilització de l’amor creix amb la cultura del perdó. El perdó és
una pedra de fonament del cristianisme”. (De l’Epíleg de Jesús. Un perfil
biogràfic)
Hem començat per la benaurança que permet veure, viure i conviure amb Déu visible entremig de tota cosa i de cada persona. Nets amb la salvació actuant, fent presència portada a la fondària de l’ésser on “tot és gràcia” i on podem conèixer l’essència de la realitat com l’altre per encaminar-nos a aquests dobles misteris. Per tenir-hi accés “cal escoltar calladament el que ensenya allò real que parla i es revela a qui ho escolta”.
P. Josep Mª Balcells
Diumenge XXII de durant l’any 1-9-24 Tàrrega
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada