Homilia del diumenge 25/08/2024

          ESCLATA  LA  CRISI  DE  FE   ENTRE  ELS  DEIXEBLES

                                               A mesura que Crist va connotant la seva identitat fins al punt de poder dir que si no el “mengem” en l’Eucaristia i en l’àmbit de la gràcia que és la vida eterna: menjar-lo i sobretot ser menjats per Ell, no haurem entès res de la seva persona, missió i actuació.

                                               Tot comença per un fet prodigiós, del qual n’hem de percebre la seva més entranyada significació, que ens porta a avançar a petites entregues, sintètiques i progressivament més aprofundides, i que en realitat són com avançaments del que seran capítols sencers, més endavant com les explanacions que Jesús anirà fent de cara als Dotze en els capítols 15 -17 del mateix evangelista Joan.

                                               Ja havíem dit que la “multiplicació del pans” era com una autèntica “paràbola”, no dita sinó viscuda, del que serà la “vida sagramental” en els àmbits de la vida eclesial: baptisme, confirmació, eucaristia i altres incursions de la gràcia de Déu, il·luminant serveis, ministeris, estats de vida...

                                               De no tenir la multiplicació dels pans aquesta insondable riquesa, semblaria que aquest fet portentós seria allò que no era de cap manera la forma d’obrar normal de Jesús. Res de cara a suscitar reaccions humanes tantes vegades incontrolables, no l’entusiasme massa carregat d’exaltacions desviades (per exemple: la pretensió d’aclamar-lo rei). Jesús obrava senyals en relació sempre a suscitar la Fe. Aquesta era l’única finalitat de tota l’acció evangelitzadora, benefactora de Jesús. Així ho podem col·legir del final de l’evangeli de Joan, escrit tot ell, perquè “cregueu” que Jesús és el Messies,  el Fill de Déu i, creient, tingueu vida en el seu nom (Jo 20, 24).

                                               Per tant, hem de besllumar unes implicacions de “salvació” en el passatge de la multiplicació  dels pans.  És ben sospitós que Joan ens digués que eren uns 500 els qui compartiren aquest senyal. Quant més que sempre hi afegeixen: sense comptar dones i fills, que de segur que també hi eren. Ben veritat que per a l’evangelista posar aquesta constatació numèrica és senyal d’algun “per què”. Aventuro a dir que allí hi eren una bona quantitat dels deixebles del tot Galilea, lloc de la primera missió de Jesús, alguns també del seu poble, usant expressions que ja varen aparèixer en ocasió de fins a les últimes  de la seva missió a Natzaret. Això posa indicis ja coneguts de la no creença dels seus convilatans. Evidenciant mala propensió a creure.

                                               Deixaré de banda de l’entramat de la conversa amb Jesús les intervencions dels deixebles presents en la multiplicació i solament aniré puntuant les afirmacions que va fent Jesús i que formen un encadenat que va portant fins a les últimes conseqüències l’aprofundiment de la seva identitat, cada vegada més dilatades en significació i d’immersions en el misteri del fill de Déu...

            -.”Afanyeu-vos per l’aliment que dura i dóna la vida eterna. El Fill de l’home us el donarà, perquè Déu el Pare l’ha acreditat amb el seu segell”.

            -. “L’obra de Déu que vol que  feu és aquesta: que cregueu en aquell que Ell ha enviat”.

            -. “No fou Moisès que us ha donat el mannà, sinó el meu Pare que us dóna el pa, l’autèntic pa del cel que dóna la vida al món”.

            -. “Jo soc el Pa de Vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en Mi no tindrà mai set”.

            -. “M’heu vist i encara no creieu”.

            -. “Tots els qui el Pare em dóna vindran a Mi i Jo no el trauré pas fora ningú que vingui a Mi”.

            -. La voluntat del Pare és que no es perdi res dels qui m’ha donat, sinó que el ressusciti”.

            -. “La voluntat del meu Pare és que tots els qui venen  a Mi i creuen en Ell tinguin vida ressuscitada”.

            -. “Ningú no pot venir a Mi, si el Pare que m’ha enviat no l’atrau, i Jo  els donaré vida eterna, ressuscitada”.

            -. “Només ha vist el Pare, només el qui ve de Déu; aquest sí que l’ha vist”.

            -. . “Jo soc el Pa viu baixat del cel”.

            -. “El Pa que Jo els donaré és la meva Carn per la vida del món”.

            -. “Qui menja la meva Carn i beu la meva Sang té vida eterna i després vida ressuscitada”.

            -. “A Mi m’ha enviat el Pare que Viu i Jo visc gràcies al  Pare igualment els qui em mengen a Mi viuran, els qui mengen aquest pa viuran per sempre”.

                                               Resposta dels deixebles que compartiren la Multiplicació: “Aquest llenguatge és molt dur! Qui és capaç d’acceptar-lo?

            .- “Això us escandalitza, ¿Què direu quan veureu el Fill de l’home pujant on era abans? És l’Esperit qui dóna la Vida. Les paraules que Jo us he dit són Esperit i són Vida”. Però entre vosaltres hi ha alguns que no creuen. Des d’aquell moment molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb Ell. Crisi profunda que va fer canviar els plans d’evangelització. Radicats fins aleshores amb seu estable en Cafarnaum, comença a una itinerància pels poblets de Galilea...

                                               Llavors digué als Dotze: ¿També vosaltres em voleu deixar? Simó Pere li respongué: “Senyor, a qui aniríem? Tu tens Paraules de Vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que ets el Sant de Déu”.                                             

                                               Nosaltres ara deixem el nostre paper d’espectadors, si és que encara no ens  hem sentit involucrats en aquest diàleg sobre la Fe. Jesús ens interpel·la directament. Fem reviure totes les aproximacions que Jesús ens ha adreçat i fem el nostre particular Acte de FE. Estem imbricats en aquest capítol sisè i en la resposta, si possible, que ens surti del més íntim del cor. “Jo crec en Vós, Senyor, jo crec en Vós”. Augmenteu-me-la: Jo espero en Vós, Bon Déu. Jo us estimo. Us menjo, Senyor en les meves eucaristies, “mengeu-me Vós”: això és Vida Eterna, per sempre més.

                                               M’havia compromès a dir una paraula per poder entrar amb respecte i amb dreta convicció sobre les Noves Relacions Personals. És bo començar, perquè guiï les relacions que es deriven de l’ètica evangèlica, amb aquesta entrada: “Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència  a Crist”. En relació al matrimoni dirà Pau: aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l’Església, i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix i que la muller sigui respectuosa amb el marit. “Però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum. Perquè els fruits de la llum són bondat, justícia i veritat. Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats; viviu estimant tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se com a víctima d’olor agradable. Deixeu-vos enrobustir pel Senyor i per la seva força poderosa. Desitgem als germans pau, amor i fe de part de Déu el Pare i de Jesucrist, el Senyor. Que la gràcia sigui amb tots els qui estimen Jesucrist, el nostre Senyor immortal”. Amén

P,. Josep Mª Balclells.

Diumenge XXI de durant l’any. 25 d’agost del 2024  Moià