BENEDICTUS QUI VENIT...
Avui
obre plaça –és un dir- l’enigmàtic Joan Baptista, tan proper a la figura de
Jesús, ja des de l’encontre de la seva mare Elisabet i Maria, la de Jesús,
ambdós nonats. Volem reprendre l’escena de l’anomenada Visitació on es troben,
saluden i exclamen paraules plenes de tendresa i molt més en una filigrana del
reconeixement dels que al llarg dels anys es trobaran en una altra escena que
marca època. Subtilment, la gràcia enllaça mares i fills. Diu Lluc que Joan va
exultar, bo i reconeixent qui el visitava. L’Advent primer estimo que
fou aquest Encontre. Sempre els embarassos m’han significat com un senyal i
plasmació de bona esperança. Hi veig una tendresa inaudita en l’encontre
entre les dues mares, com la trobada de l’Antic i el Nou Testament. Déu en
Jesús, en la petitesa d’un brodat que es va fent en les entranyes marianes
il·lumina el que ha de ser el profeta precursor de l’Adveniment del Déu que
salva, també visitant-nos. Cada dia la Litúrgia de les Hores a Laudes de bon matí cantarà aquest
Encontre entre els dos Testaments. Elisabet ens transmetrà una part de l’Ave
Maria, bo i lloant la FE exultant de Maria que ha donat el SÍ més important de
tota l’existència humana i de tot el creat. Ho relata Lluc i és bo que ho resem
sovint en l’Àngelus que és el moment
primacial del misteri de l’Encarnació,
misteri dels misteris que perfumarà tot l’Advent-Nadal, conjuntats, com dèiem
diumenge passat. Temps només apte per a persones que saben i viuen en tendresa
continuada. Tendresa que és la conjunció de l’Esperança i la Joia. Ja sabem de
què va! Zacaries ens acompanyarà en la doble profecia en relació amb Jesús i en
Joan. Déu en la figura encara velada de Jesús, revalida al promesa feta al pare
Abraham, que serà pare de Jueus i de Cristians. Promesa de qui li donaran culte
amb santedat i justícia tota la vida. (Això és concordant al·lusió
directament a tots nosaltres, inclosos en el Benedictus!). Després, dirigint-se al seu fill Joan, infant,
profetitza que serà el Profeta de l’Altíssim, perquè prepararàs els camins de
Pau, els de Jesús, el Messies. Precursor, veu encesa, premonitora de la
verdadera il·luminació que ens vindrà com un sol, d’aquell a qui jo no puc ni deslligar les
sandàlies del que ha de venir, que “obrirà camins de pau”.
Voldria
posar en valor el text del pre-faci
(mai tan ben significat com si fos un petit advent precedint, abans de
la consagració. Ressalto allò que solem dir sense parar-hi massa esment, en dir-ho
o sentir-ho: “És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra
salvació... que, sempre i en tot lloc, us donem gràcies per Crist Senyor nostre”. “Perquè Ell,
quan vingué per primera vegada, assumint la feblesa de la condició humana,
dugué a terme el pla de Redempció, preparat per l’Antiga Aliança i ens obrí el
camí de la salvació eterna; així quan vindrà per segona vegada, en glòria i
majestat, Ell mateix ens donarà el béns que ara esperem, tot vetllant, confiats
en la seva promesa”. Les tres vingudes de Bernat: les dites i la nostra ara i
aquí!
Tenim
avui al prosceni la figura sarmentosa, configurant un model de vida que no és
imitable, sí que ho és el missatge rogallós que invita a un baptisme de
conversió que serà el pre-faci, el pre-ludi de la nostra Trobada amb Jesús, que, una vegada més, vull reportar aquelles
paraules que Francesc cita als inicis del document La Joia de l’evangeli, perdoneu perquè l’he citat manta vegada,
però és que val pel millor Advent! La frase és cita de Benet XVI i diu així –no
perdeu la significació de cada paraula-: “Hom no comença a ser cristià
(Advent-Nadal-Vida-Passió-Mort-Resurrecció) per una decisió ètica o una gran
idea, sinó pel Trobament, amb un Esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la
vida i, amb això, una orientació decisiva”. Destaquem el sentit de novetat que
enclouen aquestes expressions: Trobament, com a cosa inaudita, com qui
desenterra un tresor, com un que cau en la evidència com si fos la primera vegada
del fet de la trobada, que té valor de descoberta, que acompleix un veritable enaltidor
Esdeveniment. Noteu que se subratlla que és trobar, intimar,
posseir i al mateix temps ser posseït per una Persona. No em direu que
aquí no s’hi pot llegir tota l’esplendidesa d’un Advent-vinguda, enlluernament
com qui veu i sent l’arribada inesperada de qui –trasbalsat- considera haver
fet sort i obrint així la vena del goig i l’esbalaïment. Sentir que la vida ha
pres sentit definitiu. Vivint l’Advent-Nadal, amb aquesta lucidesa, de cosa
excepcional, única que permet, més: esperona, clama per donar-hi, dedicar-hi
tota la vida, sense revers, sense retorn possible. Ah, si visquéssim
l’Advent-Nadal amb aquesta fruïció, amb aquest rendiment d’esperit!
Així
pren sentit la Col·lecta del dia, quan ens convida no gens menys que a “córrer
a l’Encontre del vostre Fill”· i, per escreix, a percebre que “el coneixement
de la saviesa que ve del cel ens faci participar de la seva vida, la de Jesús”,
per més infant que el contemplem aquests dies, que tenen, amb tot l’encant dels
infants bressolats per la seva mare. Per Maria per a nosaltres... Tant de bo
anéssim introduint-nos poc a poc en l’espiritualitat de la infantesa que
hem redescobert en àmbits nous, a com ho vèiem -de dolcencs- als anys
cinquanta... Teresa de l’Infant Jesús que bé que ens donessis una mà per
entendre a mode de cristians madurs tot l’encís i la força atractiva,
subjugadora que té aquest Advent-Nadal redescoberts per gràcia!
Què bé que rimen les paraules exultants d’Isaïes, altres vegades tan incisives, àdhuc feridores, ara suaus i blanes, encoratjadores: “Consoleu, consoleu el meu poble, parleu amorosament. Escolteu una veu que crida: “Obriu en el desert una ruta al Senyor”. És la veu de Joan Baptista que puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona Nova, digues sense por, alça ben alt el teu crit: “Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu. Porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien”. És exultant el salm responsorial: “Senyor, feu-nos veure el vostre amor i doneu-nos la vostra salvació”. Sant Pere s’ajunta joiós a la proclamació de la vinguda del Senyor: “Tal com Ell ens ho ha promès: esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant. Estimats, mentre espereu això, mireu que Ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles”. Joan Baptista reconeix que “després de mi ve el qui és més poderós que jo. Jo us he batejat només amb aigua, Ell us batejarà amb l’Esperit Sant”. Diguem a cor l’aclamació: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí; tothom veurà la salvació de Déu!”. Renovem la vivència més pregona del cor: Que aquest sigui un Advent-Nadal nous de trinca, que l’Esperit hi faci filigranes. Veniu, Senyor Jesús, us espero amb deler! Que aquest temps sigui un vertader Es-de-ve-ni-ment profusament cristià i evangèlic.
P. Josep MªBalcells.
Diumenge i ara, més que mai, tota la setmana II d’Advent-Nadal, 10-17, desembre, 2023 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada