JOAN, TESTIMONI DE JESÚS, LLUM DE LA VIDA
L’expectativa
de l’Adveniment-Natalici de Jesús es fa cada vegada més intensa, més assaborida,
més delerosa. Ja hi som, com aquell qui diu, només resten set dies, i la
Litúrgia ens demana que intensifiquem una preparació com seria desitjable; com si
fos la primera en què hem pres més pregona consciència de que ens afecta molt
endins, tant com que “ens doni un nou horitzó i, amb això, una orientació
decisiva” i segueixo citant altra volta el papa Francesc que hi afegeix: “Només
gràcies a aquest Trobament –o retrobament-en
la Persona de Jesús amb l’amor de Déu, que es converteix en feliç
amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de
l’autoreferencialitat. Arribem a ser plenament humans quan som més que
humans, quan permetem a Déu que ens dugui més enllà de nosaltres
mateixos per a assolir el nostre ésser més veritable”. Quin Nadal més
entranyable no fora, si ens poséssim en les mans modeladores del Diví
Terrissaire! Remodelats, reconfigurats a la seva semblança!
La
litúrgia d’avui és declaradament testimonial.
S’hi donen cita, d’entrada, el profeta Isaïes que testimonia profèticament que
Jesús és l’Ungit (=Crist) sobre el qual l’Esperit –que hi plana- és el Messies cridat
i enviat amb la Missió de Redemptor (=alliberament) de tot destret i
opressió, declarant com l’any de gràcia o any sabàtic (=cada 50
anys) en què s’havien de desfer de totes les possessions amb el retorn als seus
amos. Un esdeveniment singular dictat per Moisés i que aplicat a l’Adveniment
del Messies suposaria un alliberament radical socio-econòmic, com per retornar
a zero i recomençar novament. Això, en el pensament i cardíaca del profeta, li
fa exclamar en una segona part com un Magníficat primacial que donarà pas a
convertir el salm responsorial en el cant del veritable Magníficat de
Maria, on -amb Ella- donem gràcies pel misteri de l’Encarnació a Jesús nonat i
ja present en el si de Maria, que havent mirat amorosament el seu capteniment
de petitesa ha portat a Déu a mostrar-se-li misericordiós i meravellós. L’amor
a Ella s’ha difós en tots els qui de generació en generació en seran
beneficiaris en total gratuïtat. Això ens afecta també a nosaltres!
L’aclamació,
que com sempre emmarca el missatge de l’evangeli, ho fa amb una ressonància de
la profecia d’Isaïes que hem proclamat ja en la primera lectura i que, a més,
serà la declaració messiànica que Jesús feu al seu poble nadiu i que en
identificar-s’hi promou una consternació-escàndol que per poc li costa la vida,
un senyal preclar del no acolliment dels seus convilatans i que després
s’estendrà a tot el poble d’Israel, per obra i desgràcia dels caps religiosos,
en ocasió de la seva passió i mort en la Creu. En efecte, al Pròleg de Joan es
constata que havent vingut a casa seva, els seus no l’han acollit, però a tots
els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu Nom, els ha concedit de ser
fills de Déu. Advent-Nadal prova del reconeixement de Jesús com a
Messies i Fill de Déu. Veniu beneïts del meu Pare, perquè l’hem
reconegut a Ell, segons el secret del Dia de Crist Rei, en les
menudes-excel·lents de les obres de misericòrdia!
L’evangeli
d’avui és d’una gran riquesa, centrat primordialment en el Testimoniatge que Joan fa de Jesús davant de l’ambaixada dels “referents
del sistema religiós de tot el poble, enviats des de Jerusalem per tal d’esbrinar
la identitat de la persona de Joan Baptista. Noteu que el seu contingut té tres parts. En
la primera presenta la figura del Baptista inserida en l’himne cristològic que
és el Pròleg on Joan l’evangelista posa la figura preclara del Baptista vingut
com a testimoni de que la Paraula era la “Llum de la Vida, Llum perquè
per Ell tothom cregués”. Per Nadal en tenim un primer tast i en Ell som
il·luminats i creiem que Ell és la nostra Vida veritable. A continuació, els
emissaris de Jerusalem enviats pels “jueus”, patronímic que l’evangelista ( per
ben 67 vegades) usarà per denominar els caps del sistema religiós i seran els
perpetus contradictors de la identitat de Jesús. Volen saber de llavis del qui
se sospitava que no fos la figura esperada pel poble... D’aquí la requisitòria:
Ets tu el Messies? Elies? , el Profeta
que esperem? El testimoni de Joan fou aquest: Rotundament, no, no soc cap dels denominats!
Doncs, què dius de tu mateix? Soc -citant Isaïes- una Veu que crida en el
desert (i el desert són ells mateixos!) Aplaneu el camí del Senyor! Insistència,
ara per fi per part dels fariseus, impugnadors de Jesús, sempre, en l’evangeli de Joan: Doncs com és que bateges? Joan per
resposta els diu: “Jo batejo només amb aigua, però tot i que no el coneixeu ja
teniu –suspens!- entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no soc digne ni de
deslligar-li la corretja del calçat. Negant, crípticament, fa l’afirmació de la
vertadera figura del Messies.
Aquesta
declaració ve rubricada per la segona lectura que la situem redaccionalment al
final de la primera carta als de Tessalònica, on Pau obre l’escriny de les
essències de les actituds més diferencialment cristianes que anirà sembrant en
les seves Cartes i que ara fan com un doll de motivacions a gaudir de l’expectativa
de viure endinsadament com a deixebles en l’ínterim,
entre la primera vinguda de Jesús i la darrera. Aquesta –intermèdia- és la
nostra per doble motiu: De primer és la celebració de la Nativitat de Jesús, a festejar
dintre d’una setmana que, a més a més, ve precedida i impregnada de tota una lletania d’antífones
que festejarem a les aclamacions de les Misses d’entre setmana següent, que
posen en joc maneres de ser i de fer del qui ens naixerà i se’ns donarà com a Fill
aquest Nadal, bo i esperant la darrera vinguda que segellarà la nostra
pertinença com a fills de Déu en plenitud de vida
Aquesta dominica tercera d’Advent-Nadal pren la denominació de domínica Gaudete, que era la forma solemne en què s’invitava a pouar la nostra alegria, m’agrada, millor: goig, felicitat, acontentament en i per la proximitat d’un Advent-Nadal que invitava a viure’ls a plenitud. Per això m’ha semblat arrodonir aquesta invitació a viure’ls a plena “lloança de la vostra Glòria”: “Oh Déu, que contempleu el poble que espera, amb fe, la Festa del Naixement del Senyor; concediu-li d’arribar a fruir d’una salvació tan gran i de celebrar-la solemnement amb goig desbordant”. Les notes de felicitat per la vinguda del Nostre Redemptor traspuen per tots els diferents llocs litúrgics i ens reafirmen en la idea de que el millor díptic celebratiu GAUDIUM ET SPES queda inclòs en les notes que dèiem en començar a fer els primers passos d’aquesta ruta que hem de desembrossar en el nostre cor i esperit, reomplint les roderes de rutines que ens roben la felicitat de saber-nos estimats i fruint d’un heretatge que ja ara, ara mateix, ens omple el cor.
P. Josep Mª Balcells
Diumenge i Setmana III
d’Advent-Nadal, 17-23 de desembre del 2023
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada