diumenge, 8 de gener de 2023

Homilia del diumenge 08/01/2023

                                  GLÒRIA  A  VÓS  OH  CRIST,  SENYOR

                                               Què ens emportem de la celebració contemplativa d’aquest Nadal? Perquè Nadal ha vingut per a quedar-se. “I plantà la seva tenda” al cor de l’Església i al cor dels que som de Crist. Entre nosaltres o millor dins nostre. Nosaltres ens anomenem i ho confessem: som cristians. La primera Carta de Joan ens ha acompanyat durant tants dies, fins a rendir homenatge als environs mateixos del Baptisme de Jesús que inicia un altre vessant de la vida -ja adulta- de Jesús que queda iniciada per la proclamació que el Pare farà precisament avui.  Llegim en Joan en efecte: “Aquells que confessen que Jesucrist és realment home, és Déu qui els inspira”. I a les darreries del capítol 4rt. hi llegim com a síntesi de tots aquests venturosos dies de proximitat amb Jesús-Infant en el pessebre del i en el nostre cor, bo i –perdoneu l’expressió que és dita amb no solament respecte, sinó com a expressió gairebé mística- “covant-lo”, fent créixer l’Infant, com les mares que acaronen, que posen pell amb pell, que posen a escalf en el seu pit la criatura que han portat al món, que les hi diuen paraules sortides del cor que en el manifestar els afectes, els reconeixen, l’estimen. No hi ha estampa més tendra que aquests primers al·licients vitals que fan créixer i que són expressió de voler que se sentin estimats, refermats vida amb vida. És incommensurable aquesta escena que redona vida a la vida que inicia la seva creixença i el seu obrir els sentits a la dolçor, que estimula i insufla vida. Només ho saben les mares, divines “lloques”, l’expressió és del mateix Crist que ha volgut “covar” deixebles en una visió transcendent, ara aplicada a tots els seus possibles deixebles... Llegeixo en la Carta: “I nosaltres hem contemplat, i en donem testimoni, que el Pare ha enviat el Fill com a Salvador del món. El qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, Déu està en ell i ell en Déu. I nosaltres hem conegut la caritat que Déu té envers nosaltres, i hi hem cregut. Déu és AMOR, i el qui està en el amor està en Déu, i Déu està en ell”. “Nosaltres, estimem, ja que Ell ens ha estimat primer. I tenim d’Ell aquest manament: el qui estima Déu, que estimi el seu germà”. “Us he escrit tot això a vosaltres que creieu en el nom del Fill de Déu, perquè sapigueu que teniu vida eterna”.

                                               Voldria acabar aquest Nadal ben nou de nou ple de tendresa maternal, apresa de Maria, amb una senzilla recomanació. Llegiu la primera Carta de Joan, a vista contemplativa del “Nen Jesús”, si voleu també a la vista d’una Mare de Déu de la tendresa, com hi ha una icona cèlebre amb aquesta denominació (segle XV. Cherson o Kherson, ciutat ucraïnesa, darrerament alliberada per les tropes de Ucraïna Alguns la fan bizantina, àdhuc pintada per Lluc). Quedi aquí la cosa,,,

                                               Empalmem ara amb el començament que iniciava amb aquest himne a Jesús, infant, però ja Senyor de cels i terra: “Glòria a Vós, oh Crist, Senyor, que ens heu donat la vida. Que la Paraula vostra resti sempre en el nostre cor”. Tots hem viscut amb joia les vostres meravelles. Feu que la nostra història  trobi en Vós l’acabament. Vós heu vingut avui, Senyor, enmig del vostre poble. Guardeu la vinya que heu plantat, l’obra de les vostres mans. Vós sou el nostre Bon Pastor, que ens guieu amb fermesa, amb Vós anem fent dret camí vers la vida eterna. Glòria a Vós, oh Pare etern i al vostre Fill, Senyor del món, i a l’Esperit que ens fa cantar la lloança de glòria”.

                                               Avui festa del baptisme de Jesús que és la proclama que fa el Pare en relació amb el seu Fill, Jesús. Fem atenció a la significació que té aquesta entrada pública -discretament solemne- de Jesús que ja adult, vorejant els trenta anys, es presenta davant de Joan Baptista i li prega que també el bategi a Ell. Vencent les resistències lògiques de Joan, al final s’hi avé per la pressió que fa Jesús, al·legant un passatge predit pels profetes. Just en sortir de les aigües del Jordà. Hi ha una teofania. Subratllem cada expressió: els cels s’obren; l’Esperit Sant baixa en forma de colom, i una veu del cel deia: Aquest és el meu fill, el meu Estimat, En qui m’he complagut”. És la Manifestació o Presentació de Jesús com a Fill amb missió, que començarà en pic sabrà que Joan és empresonat.  Jesús no es presenta, és presentat pel seu Pare, l’autentifica com a Fill, -fent com un bis aprofundit i inefable- amb les paraules d’Isaïes que llegim a la primera lectura d’avui. Jesús, subjecte de totes les complaences es tindrà per “cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i el destino a ser aliança del poble, llum de les nacions”. El Pare li serà motiu permanent de pregària (el Pare i Jo som u; qui em veu a Mi veu el Pare). Ensenyarà a pregar els seus deixebles accedint a Ell com a Pare en propietat, bé que per adopció. Direm Pare nostre i vindran després els verbs santificar, accedir al seu Regne, fer la seva voluntat... S’obren els cels, senyal de reconciliació i de comunicació. Se sent tan proper de l’Esperit Sant que el portarà a la missió i ell es deixarà portar per l’Esperit; i ens el trametrà i l’Esperit vetllarà sobre nosaltres com aquell núvol que planà sobre l’Arca de l’Aliança en el desert, que serà llum i cobricel o dosser que apaivaga xardors de tota mena.  “Ja sabeu –dirà Pere a casa de Corneli: “Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà per tot arreu fent el bé i donant la salut... perquè Déu era amb Ell” (que llegim a la segona lectura d’avui).

                                               Empresonat Joan, Jesús deixà, però, Natzaret per anar a Cafarnaüm, vora el llac, Des d’aleshores començà Jesús a predicar i a fer la mateixa crida que ja havia utilitzat el Precursor: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. Instarà als seus apòstols a batejar en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Ja el mateix Joan predigué: “Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo i jo no soc ni digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Diem en la Col·lecta: “Concediu als vostres fills d’adopció, que han renascut de l’aigua i de l’Esperit de ser sempre dignes de la vostra benvolença”  o en una altra col·lecta opcional: “Oh Déu, el vostre Unigènit s’ha manifestat, fet home entre els homes; feu que havent-lo conegut igual a nosaltres, exteriorment, mereixem de ser, interiorment, reformats per Ell.

                                               Avui és una bona ocasió per confirmar el compromís de seguir de prop Jesús i de viure en la mesura possible els “mateixos sentiments de Crist”, “sentiments que escauen  a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si algú tingués res contra un altre , perdoneu-vos-ho. Que la pau de Crist regni en els vostres cors, I sigueu agraïts. Tot allò que feu, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d'Ell a Déu Pare”. 

P. Josep Mª Balcells

Baptisme del Senyor, 8 gener 23 Sabadell