DE LA SEVA PLENITUD N’HEM REBUT GRÀCIA RERE GRÀCIA
No
és gens estrany que l’evangeli d’avui més aviat giri la mirada vers els
diumenges passats, amb els quals forma com un excels tríptic tots tres
(Epifania, Baptisme i Testimoni de Joan Baptista), ressaltant sobretot
l’actitud que ens suggereix d’acollir Jesús com a Home i com a Fill de Déu al
mateix temps. Tant és la força íntima i -abassegadora a l’ensems- l’atracció de
les joioses Festes de Nadal, totes centrades en el misteri excepcional, únic de
la Vinguda de Jesús, infant i adult a inicis de la seva predicació. És l’Encarnació de Déu, fet Home, fet igual
però tan excelsament diferent de nosaltres, pobrets-de-nosaltres!
La
figura de Joan Baptista hi campeja ben notòria i seria bo que ens centréssim en
la seva figura austera -a tot ser-ho- i cridanera, tal de suscitar suspicàcies
i inquietuds a la Gent del Sistema del Temple i de Jerusalem, com veurem de
seguida...
La
figura senyera de Joan, lloada pel mateix Jesús, quan interpel·la la gent: “Què
hi heu vingut a veure al desert (Lluc 7, 18-35)
No és la seva figura tan captivadora per original i única la que commou,
Joan tanmateix haurà de clarificar, que més enllà de les singulars aparences en
vestit i vida, és més important el missatge que el missatger...
De
la mà de Joan entrem en l’interrogatori que aquí a l’evangeli d’avui
queda sobreentès i que farem bé de resseguir-lo en la narració directa de
l’evangeli de Joan uns versets abans del text d’avui (Jo 1, 29-28).
Significatiu
que comenci tot dient: “Aquest és el Testimoni que Joan va donar als
sacerdots i levites enviats pel “sistema religiós dels jueus”: això com a resum
del que dirà a continuació. Mireu la progressió de les respostes: “-Jo no soc
el Messies. -Elies? -No el soc. -Ets el Profeta? -No, taxatiu. Doncs, -qui ets
tu? Instats per la urgència que li
mostren els comissionats per interrogar-lo: -Què hem de respondre als qui ens
han enviat. -Què dius de tu mateix? Ell-
va declarar (subratlleu el to de la resposta): “Soc la veu d’un que
crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el Profeta
Isaïes:(40,3), citat simptomàticament pels tres sinòptics. La proclama no pot
ser més clara i contundent. Tot l’Antic Testament hi és comprès. Com si tota la
peripècia del Poble d’Israel hi confluís. Tota ella com si el missatge de la
presència de Jesús, veritable Messies i més, profetitzat com a renovació
inesperada per superar tota expectativa del poble d’Israel, que a partir
d’aquells moments tindrà abast universal i que hi serem inclosos,
nosaltres també, pertanyents a pobles que no sabien res d’aquests esdeveniments
i que serem tinguts amb les mateixes condicions de fills de Déu en el Fill,
Jesús, Senyor nostre.
Tornem
una mica més enrere, justament en el relat que constitueix l’evangeli d’avui.
Encara ens manca el testimoniatge més precís: Els fariseus li fan aquesta
última pregunta que és també requisitòria: -Per què bateges, doncs, si no ets ni el Messies, ni Elies ni el
Profeta? No ens perdéssim pas la resposta que queda consignada en la perícopa
de l’evangeli d’avui, a partir de la qual veurem les deduccions que el Baptista
fa davant dels seus deixebles, que il·lustrarà la correspondència i traspàs de
tota l’expectativa dels segles de la història d’Israel, a un poble de Déu nou. Som ja en plens temps nous
i amb una perspectiva de renovació, a la qual nosaltres ens en podem sentir cridats
i dotats. Aquesta és la resposta que dona als emissaris -- també
venturosament a tots nosaltres- en la figuració dels deixebles de Joan als que
invita a passar-se com a novells deixebles del mateix Jesús: “Mireu l’Anyell de Déu, que pren damunt
seu el pecat del món. Posant-ho en singular pren clara referència a la salvació global en la seva
complexitat: tot de tots. Jesús es presenta no com a Messies o profeta, sinó
com el Salvador i Redemptor de tota la humanitat, que ens afectarà de ple a
tots i cadascun de nosaltres! A continuació testimoniarà els fets del baptisme
de Jesús. Testifica la davallada de l’Esperit Sant i deixarà clar que el
baptisme de Jesús serà de la unció de l’Esperit Sant i de foc; i serà
definitiu: Talment el nostre! Ai, si en tinguéssim major consciència i que el
rodó testimoni de Joan ens fos com una apertura a tota l’aventura evangèlica
que obre horitzons nous i que hauria de determinar les actituds més
definitòries de la nostra vida de fills de Déu, filiació emmarcada en la
Filiació Suprema de Jesús, l’Anyell de Déu. Així ens l’assenyala una i altra
vegada Joan Baptista, que amb aquesta ostensió: “Mireu l’anyell de Déu!”,
es retira, donant pas al que era abans que ell, i de qui ni tan sols es
considera digne de desfer les corretges de les sandàlies. Missió complerta!: Precursor
només, i deixar pas al que jo anuncio i de qui soc només precursor!
Aquella
frase ha pres presència en la nostra litúrgia, quan abans de la comunió i a
vista de la Forma Consagrada, el Sacerdot ens diu: “Mireu l’Anyell de Déu,
mireu el qui lleva el pecat del món”. I
hi afegeix la gran benaurança dels fills i germans convidats a la seva Taula. És preciosa la resposta, que
hi donem, presa del Centurió, a qui Jesús lloa la seva Fe tan gran i
encomiable: “Senyor no soc digne que entreu a casa meva; digueu-ho només de
paraula, i serà salva la meva ànima”. Invitats a fer un gran acte de fe
en la presència i acció curativa de Jesús. Benaurats els que saben tenir el grau
de consciència de que estem a punt d’experimentar la conversió una vegada més
reduplicada! Gràcies, Senyor!: no deixeu que en aquests moments no caiguem en
la rutina; que siguem conscients de tot el rerefons bíblic que hi ha en aquest
moment de glòria, de “sanació” i d’amor.
Em
revenen irresistibles aquelles expressions tan plenes de grandesa del finat
Benet XVI, papa. Reportades i estimades pel papa Francesc: “Hom no comença a
ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel Trobament amb un Esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la
vida i, amb això, una orientació definitiva. Només gràcies a aquest Trobament -o Retrobament- amb l’amor
de Déu, que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra
consciència aïllada i de l’autoreferencialitat. Arribem a ser plenament humans
quan som més que humans, quan permetem a Déu que ens dugui més enllà de
nosaltres mateixos per a assolir el nostre ésser més veritable”. Santes
Paraules, dignes de repetir-les i memoritzar-les!
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge i setmana II de durant l’any, 15 de gener del 2023. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada