diumenge, 22 de gener de 2023

Homilia del diumenge 22/01/2023

                          SIGUEM  UNA  ESGLÉSIA  EN  SORTIDA

                                               Sí, això, això! Avui a tenor del que diuen les lectures dominicals és inqüestionable que ens hauríem de sentir renovellats per l’Esperit amb tal que ens sentíssim membres de la gran comunió oberta que és l’Església i seria molt apropiat que després d’una invitació persistent des de fa gairebé uns 70 anys (!) que l’Església s’esforça –s’escarrassa, perdoneu aquest terme que pot resultar feridor per a alguns- en dir-nos per activa i per passiva que no és una obligació-deure, sinó un dret, el dret, el que tenim de situar-nos eclesialment en sortida, d’invitar-nos a estar de “portes obertes”, a que entenguem que tot rau en prendre àmplia consciència del fet de disposar-nos activament a donar a conèixer tot el que per a nosaltres significa JESUCRIST, la seva persona i el seu missatge, oferts a discreció de qui vulgui. El contacte directe-directe amb Ell, segur que suscitaria ganes de “saber-ne més”, I no és qüestió de coneixement biogràfic, sinó d’experiències de frec a frec, que suscitin preguntes i més preguntes amb un Jesús viu que ens admet al seu cercle d’íntims i ens porta a descobrir lligams que ja hi eren, sí, en el fons ignot del cor, i que nosaltres no n’érem conscienciosos! Per dir-ho amb una afirmació rotunda: “Jesús no és propietat dels cristians”, sinó oferta de Déu per a qui s’hi apropa, per a qui es vulgui trobar amb una personalitat vital i vitalitzadora, enigmàtica;  un Jesús vist de front, en un cara a cara excepcional, que fa preguntes i que dona respostes inquietants a preguntes mig mal formulades però autènticament personals. En poques paraules, un Jesús insospitadament viu i que obre horitzons. Si no us el podem/sabem presentar com un personatge que inquieta i desconcerta, fareu bé de deixar-ho córrer. Seria fallida, incompetència  nostra  tot plegat...

                                               A partir –singularment- des del Concili Vaticà II (1962-1963), els papes que s’han anat succeint, tots ells, ens han formulat el deure-Dret de donar a conèixer com Jesús vivia i com s’expressava i com invitava a entrar en joiós tracte de coneixença i d’amistat amb Ell. D’això se n’ha remarcat d’aleshores ençà, Evangelització. Tots han maldat per dir-hi una paraula d’importància capital. Concili, Sínodes, documents dels darrers papes. A subratllar de bon començament l’Exhortació apostòlica del papa Pau VI: “L’evangelització del món contemporani” (noteu que no diu en sinó del món contemporani, ben significativament). Ja Pau VI en aquest document s’expressa així: “Una exhortació en aquest sentit ens ha semblat d’importància capital, ja que la presentació del missatge evangèlic no constitueix per a l’Església quelcom d’ordre facultatiu; està de per mig el “deure” que l’incumbeix per “mandat” del Senyor, en vistes a que els homes hi creguin i se salvin. Sí, aquest missatge és necessari. És únic. De cap de les maneres podria ser reemplaçat. No admet indiferència, ni secretisme, mi mitges tintes. Representa la bellesa de la Revelació. Porta en sí mateix una saviesa que no és d’aquest món. És capaç de suscitar per ella mateixa la fe, una fe que té el seu propi fonament en la potència de Déu. És la veritat. Mereix que l’apòstol li dediqui tot el seu temps, totes les seves energies, i -cas que fos necessari- que li consagri tota la vida”. Ja el mateix Pau VI planteja l’acció pastoral o apostòlica dels membres de l’Església amb aquest títol: “Del Crist evangelitzador a l’Església evangelitzadora” (avui hi afegiríem que per mor de la sinodalitat, és determinant per a cadascun dels batejats). Aquesta és la crida que se’ns fa: evangelitzats i en conseqüència evangelitzadors. A partir de la participació múltiple, activa en la respectiva parròquia, com ho demanaran tots, cadascú a la seva manera pròpia.

                                               Jesús és el primer evangelitzador i, per excel·lència, el millor, insustituible  Aquesta fou la seva missió, en què va concentrar-hi forces, lluites contra tota mena d’obstruccionismes per part del “sistema religiós” del seu temps. Més encara: per la predicació del Regne de Déu fou condemnat i ajusticiat per aquells per als quals donava la vida. Tota evangelització prové de la soca primigènia de la predicació de Jesús que, en definitiva, va passar de missatger a ser el propi missatge. Paradoxa i misteri a la vegada!

                                               Fem ara un salt d’anys per plantar-nos a l’última proposta d’evangelització, feta pel nostre benamat papa Francesc. Seria fer-li un greuge lamentable desoir la seva veu paterna que ens invita coralment a fer una lectura pautada i pausada de la seva crida a “empoderar-nos” de la seva nova invitació a evangelitzar. Ho podem llegir en el seu document: “La Joia de l’Evangeli”. Tant de bo en una primera lectura (ai, las!, per molts no feta encara mai!) o relectura (si sovintejada, millor!) fóssim atrets a entendre que la urgència d’evangelitzar ara és més instant, més urgent de totes totes. “Fa falta passar d’una pastoral de mera conservació a una pastoral decididament missionera”. Les seves paraules estan plenes d’urgències. Ha fet feridora la idea de posar tota l’Església en actitud de “sortida”, de jornades “de portes obertes” (passin, passin els ensenyarem amb “joia” la casa per dins!) D’invitar a prendre contacte amb un Jesús redescobert, revisitat d’una forma realment nova, inèdita, suggeridora, que ompli el cor, la ment i les actituds vitals, plenes d’experiències d’esperit humanista, i més, d’Esperit Sant, ànima de l’Església i que digui fort i clar que el nostre viure pot canviar de dalt a baix, posat a la “insolació” –que deia l’altre- del viure determinant de Jesús, “sol que ve del cel per il·luminar” (Benedictus), com ho fou amb tantes persones que van jugar a fons la pròpia vida amb Ell personalment; i -una vegada presos- d’anar a comunicar la descoberta que ha marcat la nostra vida, perquè ho sigui talment per a tants altres! Evangelitzats versus evangelitzadors!  Actituds que l’una demana l’altra necessàriament... Totes dues obertes i en progressió mútua.

                                               “Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist. M’estimo més una Església accidentada, ferida, tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats. No vull una Església preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embolic d’obsessions i procediments. Si una cosa ha d’inquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència, és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l’amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de FE que els abraci, sense un horitzó de sentit i de vida, més que la por de recloure’ns en les estructures que ens donen una falsa contenció, en les normes que ens converteixen en jutges implacables, en els costums en què ens sentim tranquils, mentre a fora hi ha una multitud famolenca i Jesús ens repeteix sense cansar-se: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos” Del papa Francesc, sentidament i amb paraules entenedores, les seves, com sempre.

                                               Anem als textos de la litúrgia. L’Evangeli d’avui, en versió de Mateu, que serà el nostre torsimany durant tot aquest any litúrgic i avui ens  presenta Jesús inaugurant la seva primera evangelització. Diu: “Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. “Ensenyava a les sinagogues, predicant la Bona Nova del Regne i guarint la gent de tota malaltia”. Després de jornades seguint-lo de prop, els seus deixebles-apòstols anirien comprenent que Jesús era no sols el missatger, sinó personalment tot el seu missatge de salvació, d’alliberament i de curació. Jesús es presenta com a compliment de la profecia d’Isaïes (primera lectura),  citant-la Mateu com a compliment en Jesús, predicador novell. “Una llum que resplendeix per als qui vivien al país tenebrós”. Ell dirà de si mateix que era Llum i Vida. El seu missatge “omplia de goig, d’una alegria immensa”.

                                               No ens en sabrem estar d’enjoiar el cor amb la recitació d’aquest salm que oxigena l’esperit: “El Senyor m’il·lumina i em salva, qui em pot fer por? Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor!

                                             . La segona lectura que és de la primera carta de sant Pau als de Corint, que ens acompanyarà tot un seguit de diumenges fins arribar a la Quaresma. Raó per la qual jo us invito a fer-ne un minuciós estudi, perquè és de les epístoles de Pau que en comentar les incidències de tota mena del grup iniciat; i veient-lo en la seva vida “de cada dia”, ens obriran a veure i viure d’una manera digna l’Evangeli viscut.

                                               Coincidències de la vida. Durant aquesta setmana (18-25 de febrer) fins al dia 25, en què commemorem la conversió estel·lar de Pau, estem celebrant la Setmana de Pregària per a la Unitat dels cristians, i justament Pau en la perícopa que llegim com a segona lectura, Pau els reconvé per les dissensions per veure quin dels predicadors s’emporta de coll l’assemblea. Ni Pau, ni Apol·ló, ni Cefas. Qui predica ho ha de fer en nom i en virtut de Jesús mateix; ja hem dit que és el primer i únic predicador. Ai, les divisions que ja es feien paleses als primers dies! Com veieu, les diferències ja estaven vigents entre els primers cristians! Pau posa les coses al seu lloc: ell no ha estat enviat a batejar, “sinó a anunciar l’evangeli”. I no hem de veure qui és més bon facilitador; no és per la retòrica que el Senyor serà anunciat! Qui ho fa és per missió encomanada. Tornem al principi: tothom, cadascú a la seva manera, estem destinats a evangelitzar, tenint en compte que és Déu mateix qui remou els esperits; cadascú farà el que pugui i “sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi els seu valor”. El que es diu porta inexorablement més gràcia per com ho viu, que no pas en com ho diu! I Déu hi donarà el seu increment. És Jesús qui actua a fons.  Fa més la identificació nostra amb Jesucrist, l’evangelitzador, que el que puguem fer per perícia de nosaltres mateixos. Amb tot, que ningú es tiri endarrere; tots som cridats a donar-hi una mà evangelitzadora! Veniu i anem-hi! I Jesús ja hi farà la resta!

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge III de durant l’any, 22 de gener del 2023  Sabadell