PER ELL, AMB ELL I EN ELL
En
inaugurar el camí de l’Advent no podíem fer-ho de millor manera que amb
aquesta expressió culminant de la segona part de l’Eucaristia que ens endinsa
en el misteri recapitulador de totes les coses i persones en Crist, en el
misteri que hem festejat precisament en la solemnitat de Jesucrist, Rei de
l’univers. Noteu les preposicions, cadascuna té la seva lectura pròpia (per,
amb, en). Alimentats per la consideració de la darrera vinguda que -segons
llegim en l’Apocalipsi- seria determinada per la darrera paraula de l’alfabet,
és a dir l’Omega. Ara ens prem
insistir en la primera lletra, val a dir: l’Alfa,
que ens porta a allò que en vàrem dir el ‘pre-principi’, perquè no tenim altra
manera d’expressar-nos. Anem, doncs, a l’abans de la creació, seguint la
invitació que ens fa Joan al prò-leg del seu evangeli. Diu així: “Al principi
existia la Paraula. Per Ell tot ha vingut a l’existència i res no ha vingut
sense Ell”. Situats aquí és convenient que obrim ara la Carta de Pau als efesis que comença abans que tot temps, i ens diu
que Déu va prendre “la decisió benèvola” en el seu “designi secret”
d’unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra, per
executar-la en la plenitud dels temps. “Volia que fóssim lloança de la seva
glòria”. El pla de Déu, el que havia programat pel seu amor, s’aniria
descabdellant en la primera vinguda del Crist que és el que celebrem per Nadal
i ens hi preparem durant aquestes quatre setmanes d’Advent. Aquest és el
pensament i execució del que Pau en la Carta -en els tres capítols primers,
insistim- en diu la revelació que ha rebut per comunicar-la abundosament
a tots els pobles i persones singulars. Carta que us demanaria que la prenguéssiu
com a text fonamentador de les idees cabdals per viure un Advent-Nadal
diferents, carregats d’expectació i de vivències que ens portaran a un
viure no com d’infants, sinó com a persones que han arribat a una maduresa tal com
per fer bo aquest: “revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la
justícia i la santedat que neixen de la veritat” (Ef 4, 20-24).
En
efecte, podem resseguir el designi amagat
i desvelat i fet revelació a benefici de tots, pagans i jueus, transmès per Pau
(Ef 3,2-3) Convé donar la vertadera
significació de designi = ‘Pla, projecte, finalitat ideat de quelcom a
acomplir’. I, a més, secundat per l’expressió: decisió benvolent. Pla i posada en marxa. Això, segons Pau, es
concerta en l’àmbit de Déu. D’aquí que en digui amagat fins que es revelat. Pau
se’n fa fiducidari, herald i compromissari per a proclamar-ho joiosament de
totes totes.(Ef 3, 2-5)
Sabem
d’on venim i sabem també on anem. Crist es dibuixa com un arc existencial que
va d’un cap a l’altre de la creació (alfa i omega) i és el sentit de tot i de
tots.
Puntegem
el text dels efesis punt per punt des de bon començament: Ens ha fet conèixer el
designi i l’execució del pla amagat en Déu (Ef 3, 6-20):
-En Ell hem estat escollits personalment
abans de crear el món (verset 4).
-Per amor hem estat
destinats a ser fills en el Fill (4-5). -En Ell hem obtingut la redempció i
el perdó (7)
-La riquesa
de la gràcia s’ha desbordat en nosaltres (7 )
-Ell ens ha concedit la saviesa i
penetració que tenim (8). -En Crist hem rebut la nostra part
en l’herència (11)
-Volia
que fóssim lloança de la seva glòria (14)
-En
Ell hem escoltat la paraula de la veritat (Jo 18, 37)
-En Ell hem cregut (do de la fe) (15)
-En
Ell hem estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès(13)
-L’Esperit Sant és la penyora (=les arres, el
preu definitiu de l’heretat reservada) quan en l’omega serem redimits finalment
com a possessió de Déu (14).
-I
aleshores haurem arribat al final joiós quan serem lloança de la glòria de Déu
(14)
Quatre
setmanes d’Advent que se’ns faran curtes entre viure l’Alfa d’on venim i l’Omega,
en què se’ns donarà Déu com a plenitud del ser i del fer com a cristians.
La
tradició nadalenca està massa centrada en nosaltres mateixos infantívolment i
l’hauríem de viure d’acord amb el designi i la decisió de Déu Pare que
ens envia el seu Fill amb una missió completament nova. Ens dona una visió i
vivència de Déu que sense deixar de ser Déu s’encarna, viu i actua com
un home nou, mai vist abans, i que ens porta el missatge de que Déu ens estima
precisament perquè té veu, rostre, paraula, gest i mirada i empatia per cada
persona per a la qual ha donat i segueix donant el nom de germà, perquè el Déu
a qui prega i serveix és Pare seu i per condescendència amorosa també ens
invita a tenir-lo nosaltres com a Pare.
El misteri de l’encarnació supera la
nostra limitada capacitat de comprendre les coses de Déu. Ell ens el fa
visible, amable i d’una proximitat esglaiadora i benvolent. Llegim astoradament
en el document del Vaticà sobre l’Església i el món d’avui: “En realitat, el
misteri de l’home no s’aclareix veritablement sinó en el misteri del Verb
encarnat. Crist en la mateixa revelació del misteri del Pare i del seu amor,
manifesta plenament l’home a si mateix i li descobreix la seva altíssima
vocació. Ell és la imatge del Déu
invisible, Ell és l’home perfecte que ha restituït als fills d’Adam la
semblança divina. Com que en Ell la natura humana ha estat assumida, no pas
absorbida, per això ha estat elevada a una dignitat sublim. Ell, el Fill de
Déu, per la seva encarnació, en certa
manera s’ha unit amb tots els homes. Va treballar amb mans humanes, va pensar
amb intel·ligència humana, va obrar amb
voluntat humana, va estimar amb cor humà. Nascut de Maria Verge, es va fer
veritablement un de nosaltres, semblant en tot a nosaltres, fora del pecat”.
Ara
és el moment de tornar a la Carta als efesis i escoltar el que diu Pau, el gran
revelador del misteri de Crist: “Demano al Déu de nostre Senyor
Jesucrist, al Pare gloriós que us concedeixi el do espiritual de comprendre la
seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és Ell. Li demano que
il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança
ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que Ell
ens dona entre els sants; i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra
en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç amb que
va obrar en el Crist, quan el ressuscità d’entre els morts i el feu seure a la
seva dreta dalt al cel, per damunt de tota potència, autoritat, poder i
sobirania” (Ef 3, 17-21). I també: “Jo m’agenollo davant el Pare... i li prego
que, per la riquesa de la seva glòria consolidi amb la força del seu Esperit
allò que sou en el vostre interior; que, per la fe, faci habitar el Crist en
els vostres cors, i així, arrelats i
fonamentats en l’amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant,
l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist; que
arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del
tot a la plenitud de Déu”. (Ef, 3,14-19)..
“Així
ja no serem més com infants moguts d’ací d’allà i portats a la deriva pel vent
de qualsevol doctrina a mercè de tothom i víctimes de l’astúcia que encamina a
l’error. Més aviat, mantenint-nos en la veritat i en l’amor, creixerem en tot
fins que arribem a Crist que és el cap. Per Ell, tot el Cos es manté unit
harmoniosament” (Ef 4, 14-16).
He
hagut de transcriure llargs paràgrafs per tal de que no ens passin per alt. Són
ni més ni menys revelació. Voldria
que ens acostuméssim a llegir directament en la Bíblia i aquesta vegada torno a
demanar-vos que llegiu els tres primers capítols de la Carta als Efesis que ens
marquen el camí per fer una immersió en els fonaments d’una comprensió del que
suposen les línies mestres d’un Advent-Nadal no solament diferent sinó profund,
i que porta l’eficàcia pròpia de la Paraula, la mateixa que es va encarnar i
habità entre nosaltres. (Pròleg de l’evangeli de Joan). Que tinguem un Advent íntim i exaltant en el
sentit més propi de l’expressió: vinguda. Fem-la, aquesta, que ens concerneixi
ben i ben de ple! Marana ta! Veniu
Senyor Jesús!
P. Josep Mª Balcells
Primer Diumenge d’Advent, 28 de novembre del 2021 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada