“ESPEREM EL VOSTRE RETORN, SENYOR JESÚS”
No
estem gens avesats a aquest llenguatge que se’n diu apocalíptic (=revelació),
tot ple de simbolismes, de catàstrofes, expressats alguns en termes àdhuc
puerils (La caiguda de les estrelles, els estols que trontollen, p. e.).
No
ens distraiem ni ens espaordim d’aquestes imatges i anem a la significació
última del que ens volen narrar. Es tracta del retorn de Jesús per establir definitivament els cels nous i la
terra nova. Serà el moment de la revelació i acompliment definitiu del Reialme
de Jesús.
El
què: és l’advertiment de mantenir-nos esperançadament “drets” davant la vinguda darrera del Fill de
l’home. Drets vol dir fidels, ferms i sostingudament atents, sabedors i
conscients del moment que vivim.
La
paràbola de la figuera ens porta a la captació dels “signes dels temps”. Quan
descobrim que apunten les noves fulles ja pressentim que s’atansa l’estiu. Quan
es donen aquests trasbals còsmics és ja la fi, temps de collita.
Faríem
molt bé de contextualitzar la narració de la perícopa de l’evangeli d’avui, bo
i començant a llegir des de l’inici del capítol 13. Tota la narració que farà
Jesús ve promoguda pel comentari que es bescanvien un deixeble admirant la
fastuositat de la construcció del Temple a la qual Jesús li fa: “Veus aquestes
grans construccions? No en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat”.
Ja
sortits el grup del recinte del Temple, i situats a la muntanya de les
Oliveres, front per front a les envistes del Temple, ara són quatre els
deixebles que li fan encuriosits al Mestre la pregunta del quan se succeirà la destrucció del Temple. Jesús no respon al quan sinó que els posa alerta a fi de
que estiguin atents a les actituds a mantenir quan s’esdevingui aquesta
catàstrofe, que en la descripció que en fa Jesús té totes les característiques del
gènere apocalíptic. No han de tenir por. El que els demana és que es
mantinguin en esforçada fidelitat al Mestre, que aquesta vegada es presentarà
amb poder i majestuositat. Estigueu alerta, vetlleu. No sabreu quan
s’esdevindrà aquesta manifestació. Tot prendrà les característiques d’un
cataclisme universal i enmig de tantes coses que passaran, les paraules de
Jesús –ben al revés- donaran fermesa als deixebles que estaran dempeus i ferms.
És aleshores que s’esdevindrà com un infantament de cels nous i d’una terra
nova. Serà la definitiva eclosió del Regne de Déu. Caldrà saber qui i com s’estarà
“dret” en adhesió al Fill de l’home.
Trobem
que és sobrera la pregunta sobre el quan s’escaurà aquesta epopeia. No
cal que ens ho digui avui a nosaltres. Orwell ens diu: “qui controla el
passat, controla el futur; qui controla el present controla el passat”. De la
lectura de la història que és mestra de la vida, bé com a cristians, bé com a
seculars, ja hem après que el que ha de venir, ja ha vingut. I tot queda obert
a noves vingudes... Avui no ens hem d’estranyar que la vinguda sigui permanent,
més ara que tenim consciència de cloure una època i d’iniciar-ne una de nova. El
Regne de Déu és present, enmig o dins nostre. No cal esperar sinó
validar i convalidar aquesta presència que ho engloba tot. Si estem atents
veurem com el món nou s’està gestant, bé sigui a l’Església bé a la nostra
societat en la més aguda i punyent actualitat. Cada dia els mitjans ens
donen notícies de trasbals i que no ens és permès de baixar els braços. Hem de
saber llegir a línies dretes i també entre línies. La composició de lloc i
temps se’ns obren per captar la urgència de descobrir que Jesús ara i aquí es
manifesta . És allò que sant Bernat en diu la vinguda intermèdia, que és
la que a nosaltres en afecta i ens ha de dir la Paraula que no passa.
Cada
dia té les seves sacsejades i avui ho podem llegir en una presencialitat, en l’actualitat com mai. Obres els diaris o
poses la televisió en els noticiaris i veus més aviat les maltempsades que no
pas les corrents de bé, que també hi són i guanyen a les notícies
“apocalíptiques”: pandèmies que retornen, que si Glasgow, que si l’Afganistan,
que si pandores i corrupcions, Grècia, pasteres, Bielorússia, que si els
palestins i els israelites, que si Trump i Bolsonaro, poseu-hi el que vulgueu...
Som humans-humans; cristians-cristians. En tot hi una crida a despertar-nos i a
mobilitzar-nos a les gestes que obren camins al “retorn i nova vinguda” de
Jesús i a obrir senderes d’esperança i de justícia.
No
ens deixem prendre per les macro “mogudes”. Centrem-nos en el quefer de cada
dia i de cada moment. Jesús espera que estiguem atents i a través de la nostra
col·laboració en fer florir un petit cel nou i una terra novella, la nostra, en
què a cada albada estrenem un amor “donat” i a cada nit comprovem la fidelitat
del Senyor. El salm 91: l’amor teu al
matí; fidelitat teva de nit.
No
siguem pessimistes, sinó amb peus ben arrelats en la quotidianitat donem
gràcies a Déu que ens permet viure i conviure, bo i sabent que el papa Francesc
ens demana que somiem amb ell en una terra nova i un cel nou, tots dos
abastant-los a mans fermes i sostingudes. El tarannà de Francesc el trobem
explicitat en aquests números 55 i 77 de Fratelli Tutti. No us el perdeu,
paraules de pare!
“Invito a l’esperança que ens parla
d’una realitat que està arrelada al dedins de l’ésser humà, independentment de
les circumstàncies concretes i els condicionaments històrics en què viu. Ens
parla d’una set, d’una aspiració, d’un anhel de plenitud, de vida reeixida,
d’un voler tocar les coses grans, allò que omple el cor i eleva l’esperit cap a
valors importants, com la veritat, la bondat i la bellesa, la justícia i
l’amor... L’esperança és audaç. Sap mirar més enllà de la comoditat personal, de
les petites seguretats i compensacions que estrenyen l’horitzó, per a obrir-se
a grans ideals que fan la vida més bella i digna. Caminem en esperança”.
“Re-començar: Cada dia
se’ns ofereix una nova oportunitat, una etapa nova. No hem pas d’esperar-ho tot
dels qui ens governen, seria infantil. Gaudim d’un espai de coresponsabilitat
capaç d’iniciar i generar nous processos i transformacions. Siguem part activa
en la rehabilitació i l’auxili de les societats ferides. Avui som davant
la gran oportunitat de manifestar la nostra essència fraterna”. Setmana
XXXIII de durant l’any, 14 de novembre del 2021
Sabadell
P. Josep Mª Balcells
Setmana XXXIII de durant l’any, 14 de novembre del 2021 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada