VINGUI A NOSALTRES EL VOSTRE REGNE
La
primera frase inaugural de la Bíblia és aquesta: “Al principi”. Encara hi ha un
altre començament anterior a aquest que com que no es pot escriure en direm al
pre-principi i és del inici de l’evangeli de Joan, que per les seves característiques
se’n diu Prò-leg: “Al principi existia el qui és la Paraula... Per Ell tot ha
vingut a l’existència”. La vida en Déu abans de la creació inimaginable!
L’última
frase és de l’Apocalipsi i és escrita en arameu: “Marana ta, que vol dir:
Senyor Jesús, veniu”. Tenim contingut en aquestes expressions, primera i
darrera, tota la Creació de l’univers fins als finals dels finals. Això també
ve signat en aquestes expressions de l’últim llibre: “Jo soc l’Alfa i l’Omega,
el qui és, el qui era i el qui ve, el Déu de l’univers”, o “Jo soc... el
primer i el darrer, el principi i la fi”. En un llarg entremig còsmic es
desclou el que les Escriptures en diuen el Regne
de Déu o Regnat de Jesús, Rei de l’Univers. Aquestes expressions
ja surten en l’Antic Testament on es promet la vinguda d’un Regne Messiànic; però on guanya espai i
contingut és en els Evangelis, singularment en els sinòptics on surt més d’un
centenar de vegades, sota variadíssimes modalitats: Regne de Déu, Regne dels
cels. On es concentra el tractament de la reialesa de Jesús en Joan és en la narració
de la Passió. En el diàleg amb Pilat, que és parcialment la perícopa que llegim
avui. Crist tot i afirmar que és Rei,
li diu que no ho és a la manera d’aquest món. Tot acaba en una condemna a tall
cínic per part de Pilat I en un rètol en la creu que no va voler desdir a
petició de les autoritats jueves: “Jesús de Natzaret, Rei dels jueus”. En les nostres “Majestats”.
“Déu s’escollí la comunitat d’Israel com a poble
seu, amb el qual va fer una aliança, i el va instruir de mica en mica, bo i
revelant-se Ell mateix i els plans del seu amor a través de la seva història i
santificant-lo per a Ell. Tanmateix, tot això s’esdevingué en preparació i
figura d’aquella nova i perfecta aliança, que s’havia de concloure en el Crist,
i d’una més plena revelació feta pel mateix Verb de Déu fet home. Aquest poble
messiànic té per Cap el Crist, el qual fou lliurat per les nostres
iniquitats i ressuscitat per la nostra justificació (Rom 4, 25) i que ara,
després que s’ha guanyat un nom que està per damunt de tot altre nom, regna gloriosament al cel. Té per distintiu
la dignitat i llibertat dels fills de Déu, al cor dels quals fa estada com en
un temple l’Esperit Sant. Té per llei el nou manament d’estimar com el
mateix Crist va estimar (cf. Jo. 13, 34). En fi, té per objectiu el Regne de Déu, començat per Déu mateix
aquí a la terra, però que s’ha d’estendre més i més, fins que sigui consumat
també per Ell a la fi dels temps, quan el Crist, que és la nostra vida es
manifesti (cf. Col 3, 4) i “la creació serà alliberada de l’esclavitud de la
corrupció per prendre part en la llibertat gloriosa dels fills de Déu” (Rm 8,
21). És Déu qui ha convocat aquest aplec dels qui esguarden amb la fe cap a
Jesús, autor de la salvació i principi d’unitat i de pau, i l’ha constituït
Església, a fi que sigui per a tots i cada un sagrament visible d’aquesta
unitat salutífera”.
“El
misteri de la Sant Església es posa de manifest en la seva fundació, ja que el
Senyor Jesús va fer néixer la seva Església predicant el missatge joiós,
l’adveniment del Regne de Déu promès
de segles en les Escriptures: “S’ha complert el temps, deia, és a prop el Regne de Déu (Mc 1, 15 cf. Mt 4, 17).
Aquest Regne clareja com una albada davant dels homes per la Paraula, les Obres
i la Presència de Crist... Per això l’Església, preparada pels dons del seu
Fundador i guardant fidelment els seus manaments de caritat, humilitat i
abnegació, rep la missió d’anunciar i d’establir enmig de les nacions el Regne de Crist i de Déu, i en
constitueix el germen i l’inici. Mentrestant, ella, a mesura que va creixent a
poc a poc, sospira per la consumació del
Regne i espera i desitja amb totes
les forces d’unir-se amb el seu Rei
a la glòria”. Constitució sobre l’Església, núm 9 i 5).
“La
pregària central de la primera part del Parenostre té com a objecte la petició
de la vinguda del Regne de Déu.
Pròpiament, l’expressió s’hauria d’entendre en un sentit dinàmic, no pas
geogràfic. Més que de regne caldria
parlar de regnat, és a dir, aquella
situació en què Déu exerceix efectivament el seu domini en el món. El desig que
expressa el Parenostre és que arribi de manera plena i definitiva aquell estat
de coses en què Déu regna plenament
i en què el seu pla de Déu sobre la humanitat es realitzi perfectament”.
“Resulta
impossible de resumir en poques paraules tota la riquesa que conté l’expressió Regne de Déu en els evangelis i en la
predicació de Jesús, perquè caldria fer una síntesi de tot el seu ensenyament.
El nucli de l’activitat de Jesús, segons els evangelis, és precisament l’anunci
de la vinguda del Regne de Déu. Així
presenta, per exemple, l’evangeli de Marc, el resum inicial de la predicació de
Jesús: “S’ha complert el temps i el Regne
de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”, Jesús assegura que
la seva missió és l’anunci del Regne;
“També haig d’anunciar el Regne de
Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat”. “Jesús no dona mai
una definició clara i precisa del Regne
de Déu, però el descriu a través del llenguatge gràfic i poètic de les
paràboles. És com un tresor amagat en un camp, pel qual val la pena de
vendre-ho tot. S’assembla a la perla de gran valor per la qual val la pena
desprendre’s de totes les altres. Que Déu regni és sobretot una bona nova, un
anunci joiós. El Regne de Déu és al
mateix temps una realitat present i futura. D’una banda Jesús proclamava: “El Regne de Déu és enmig vostre”. En la
vida, la mort i la resurrecció de Jesús es va fer realment present en la
història humana, però és un procés de creixement (llavor, gra de mostassa,
llevat). Ja és aquí, però encara no ha arribat a la seva plenitud,,, està
destinat a tenir un abast universal. El bé ja actua en el món, però encara no
ha vençut del tot el mal. El Regne
és un do que hem rebut, però és també una promesa que esperem veure realitzada.
El Regne de Déu és una realitat que
està més enllà de la història. És molt més que el perfeccionament del nostre
món en una organització millor en una societat més justa. Però tampoc no s’ha
de confondre amb una realitat espiritual i transcendent sense repercussions en
la vida actual, ha de tenir una incidència ben concreta en la vida de cada dia,
fins en el camp social i polític, El qui manifesta en la pregària el seu desig
que arribi el Regne de Déu, s’està
comprometent a viure d’acord amb els valors d’aquest Regne. Està dient que també ell fa una opció per la pau i la
justícia. Ha de tenir com a referència fonamental en la seva vida les
benaurances, veritable síntesi programàtica
del Regne. En definitiva ha de prendre com a model Jesús
mateix, que és l’únic que ha viscut amb totes les conseqüències com a ciutadà
del Regne. Ha de viure com Ell,
sense renunciar en cap moment a l’amor universal i disposat a donar la vida per
servir els altres i fer créixer així el Regne.
“Cal recordar que el Regne de Déu només serà complet quan
tots els pobles de la terra n’hagin rebut l’anunci i participin de l’alegria
del món nou. El desig de la plenitud del Regne
comporta per tant anunciar-lo a tothom, proclamar que és possible viure d’una
altra manera, fer conèixer l’evangeli de Jesucrist i mostrar que en Ell l’amor
de Déu ha visitat el món i hi ha dipositat la llavor d’una nova societat. Jesús
enviava els seus deixebles amb aquesta missió, que continua essent avui la dels
seus seguidors. “I els envià a anunciar el Regne
de Déu i a curar els malalts”.
“El
cristià viu en un món on continua present el mal en totes les seves formes:
l’odi, la guerra, la injustícia, la discriminació... La societat dels homes i
dels pobles està lluny del Regne. La
resposta cristiana mai no pot ser de pessimisme ni de desesperació. El que cal
és posar fermament l’esperança en Déu, pregar amb intensitat i amb constància
per la vinguda del seu Regne, i
viure ja des d’ara tenint Déu com únic Rei
i Senyor, fent tot el que estigui a les nostres mans perquè arribi el Regne de Déu”.
“Demanar
la vinguda del Regne és creure en el
final feliç de la història humana. Per això, el Parenostre és una pregària
amarada d’esperança. I ho és perquè el qui prega té la consciència que només
Déu pot desterrar definitivament la injustícia i la violència de les relacions
humanes i instaurar en el món la pau i l’harmonia”.
“Potser
per això els primers cristians identificaven la implantació del Regne amb l retorn del Senyor el dia de
la seva vinguda i a viure amb Ell per sempre. En aquest sentit, la petició per
la vinguda del Regne s’identifica
amb l’esperança del retorn del Senyor, i s’expressa en la invocació que era tan
freqüent entre els primers cristians: “Vine, Senyor Jesús”.
He
pres molt dels paràgrafs del llibre “El
Parenostre” d’Agustí Borrell Col. Emaús 35. És un excel·lent comentari a cada
una de les peticions del Parenostre. Us invito a llegir-lo. El pare Borrell és
un molt bon coneixedor de la Bíblia. Reto un petit homenatge a ell i al seu
llibre, transcrivint-ne uns paràgrafs en ocasió de la “Solemnitat de nostre
Senyor Jesucrist Rei de tot el món.
P, Josep Mª Balcells.
Diumenge, 21 de novembre del 2021 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada