diumenge, 2 d’agost del 2020

Homilia del diumenge 02/08/2020

PARLEM  DEL  PA  DE  CADA  DIA…

 

                                               Pel que hem pogut llegir aquests darrers dies hem comprovat que hi ha un tipus de profecies diferent del què estem acostumats a saber. No hi ha profecies ancorades solament en paraules; n’hi ha unes altres que tenen més força significativa. Agafen una imatge i la fan centre de significació que afegeix un plus de significativitat i així s’expressa amb més fermesa. “Fet o cosa” concrets que parlen de les altes significacions de la veu de Déu. N’hem tingut tres, una darrere l’altra, aquesta setmana. La faixa que d’esplendor passa a senyal de corrupció; la terrissa que fa i refà el terrissaire i àdhuc el mateix Temple, des d’on Jeremies anuncia la devastació del més sagrat del poble: el mateix Temple des d’on profetitza. Són profecies visuals i per tant més colpidores, esclatants, diríem...

 

                                               Jesús pren les “coses” més usuals i d’elles en fa tot un punt fort de significacions. en les què la natura amaga paràboles i profecies desbordades i plenes del més alt significat de l’humà i del diví. No cal anar gens lluny, i tothom entendrà el significat i el misteri que s’hi amaga. Parlo del pa de cada dia. Entre els “fets” més plens de significació, avui l’evangeli ens parla de la multiplicació dels pans. Fet inaudit i, encara per posar-hi més alta significació, Mateu ens duplicarà el fet. Un hom podria dir que una activitat taumatúrgica que l’entendríem millor si fos una curació o un tornar a la vida, però alimentar tota una gernació podria semblar un fet, tot i efectiu, superfu. Com si Jesús li sobrés poder per “utilitzar-lo” en miracles sorprenents, però estalviables... El fet de la multiplicació dels pans no ens ha de sorprendre per la quantitat de les persones a que va satisfer. Ja sabem que en les quantitats els hebreus tenien mesures plenes de significacions ultranceres. Aquí el nucli del misteri i miracle de la multiplicació està en el fet senzill –clamorós però- de posar el pa de cada dia al servei de oients dalerosos de paraula però afamats que s’han oblidat del menjar que no tenen ni, en aquelles circumstàncies, no en podien haver... Donar pa a qui té fam té categoria de benaurança! Jesús se’n compadí. Primer miracle, però  hi ha més...

 

                                               Jesús amb el pa a les mans ens en descobreix significacions mai somiades. El pa que Ell posa a les mans dels cristians és més que pa, és més que aliment, és més que taula compartida. Al voltant del pa s’edifica tota una simbòlica que enllaça cel i terra. Ens dirà, en un altre moment, que aquell pa és pa de vida i, encara més, pa de vida eterna i -encara molt i molt més- identifica el pa amb la seva Persona. Quan ens invita a menjar-lo ens invita, oh inaudit!, a rebre’l i a albergar-lo a Ell en persona; i més encara, a fer-ho quantes vegades volem!  Pa dels àngels, Pa de familia, “transubstanciat”, convertit en Ell mateix. Per més que una vida cristiana estigui teixida per mil eucaristies, sempre quedarà en un “Senyor, no sóc digne” permanent. I no sols “no sóc digne”, sinó en un “Senyor, no ho entenc”; Senyor, ho crec, però em quedo “a no entender entendiendo, toda sciencia trascendiendo”.

 

                                               El “pa”, el simple pa, esdevé la paràbola i la profecia més endinsades en el Cor de Jesús, que “havent estimat els seus que eren al món, (en l’Eucaristia) els va estimar fins a l’extrem”. “Extrem” aquí vol dir “imponderablement”.

 

                                               Desgranem tota la florescència (flor de flors) que suposa, que es desclou en el pa, el simple pa:

 

            - Dir pa és dir aliment essencial; pa i aigua i que no en  faltin...

            - Dir pa significa taula festiva familiar; asseure’ns en el “nostre” lloc, a costat de familiars, pares, germans, avis. La taula, lloc de les celebracions familiars, efemèrides.

            - Dir pa vol dir ser comensal invitat, desitjat, esperat, compartit.

            - Dir pa vol dir justícia: n’hi hauria d’haver per a tothom. Vergonya les dates de Save of Children, ACNUR, Somàlies, Yemen i llocs d’humanitat dislocada, desnerida, descartada...

            - Dir pa vol dir “robatori”, injustícia a qui el llevem, arrabassant-lo de mans i boca. Tot el que ens és sobrer a nosaltres, els és mancant als desnodrits i famolencs.

            - Dir pa vol dir tots els aliments fonamentals culturals, socials, educatius...

            - Dir pa vol dir aliments sanitaris, assistències primeres mancants. Taula i sostre.

            - Dir pa vol dir ritualització, benedicció. Abans signàvem el pa en encetar-lo.

            - Dir pa vol dir poder jugar, córrer, tenir els pares i mestres a prop, a disposició.

            - Dir pa vol dir créixer, fer-se gran, fort, humà, fer-se un amb els altres.

           

            - Dir pa vol dir eucaristia renovada i renovadora.

            - Dir pa vol dir “aliment de vida eterna” aquí i ara: les vegades ininterrompudes.

            - Dir pa vol dir: de franc; no computable a preu de mercat. Regal i do.

            - Dir pa vol dir entrar en comunió doble: amb Jesús Ressuscitat i amb la Comunitat de germans, als qui he d’estimar per mor d’haver compartit el més gran Amor i l’amor que Jesús té pel company, pel germà, pel veí escadusser.

            - Dir pa vol dir pa partit, repartit, compartit: El mateix i divers a la vegada.

            - El pa de la Paraula: “No només de pa viu l’home, viu de tota Paraula que surt de la boca de Déu”.

            - Dir pa vol dir demanar-lo en el parenostre de cada dia, doneu-nos-el ara i sempre.

            - Dir pa vol dir penyora del festí celestial on ens combregarem per presència total, definitivament assaciadora.

            - Dir pa vol dir Pa beneït per les tres Persones, tenint en si totes les delectacions hagudes i per haver.

            - Pa sagrat vol dir menja pasqual, vertader mannà, viàtic de tots els èxodes alliberadors, camí de la Terra promesa, terra que regala llet i  mel.

            - Pa de la Nova i Eterna Aliança. La que certifica un “Amor Fidel” per part de Déu que estima entranyablement.

            - Pa del sacrifici de l’únic i etern Sacerdot, que es lliurà per donar-nos la Reconciliació definitiva amb Déu i que ens redimí de tots els esclavatges de pecat i de mort. La “Fracció del Pa” simbolitza la perdurable Multiplicació de pa esdevinguda Eucaristia ara i per sempre.

            - Pa que ens permet participar de la Mort i Resurrecció de Crist com un “baptisme reactualitzat” que ens santifica, ens divinitza, ens fa hereus dels béns eterns.

            - Pa que actualitza i ens fa memoritzar la Vida, Passsió,  Mort i Resurrecció. Que ens endinsa en aquest misteri de presència, potència i eficiència. Curats, salvats i santificats. Memòria Històrica, la que més, és el passat ben present i que obre futur...

            - Pa que als qui en participen els dona força, lleugeresa, joia i una esperança indefallent. Mos que tonifica el caminar vida enllà...

            - “Mireu l’Anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món.

            - “Feliços els convidats a la seva taula”.

            - “Senyor no soc digne que entreu a casa meva; digueu-ho només de paraula, i serà salva la meva ànima”

            - El Cos de Crist. Amén.

 

                                               Preguem: “Oh Déu, Vós ens heu deixat un sagrament admirable, per memorial de la vostra Passió. Concediu-nos una devoció tan gran als misteris del vostre Cos i de la vostra Sang, que experimentem constantment en nosaltres els efectes de la vostra redempció”. Amén

 

            Preguem: “Senyor concediu la plena fruïció de Vós en la vida eterna als qui l’han pregustada en cel temps, per la Comunió del vostre Cos i de la vostra Sang. Per Crist Amén.

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge XVIII de durant l’any, 2 d’agost del 2020  Sabadell